I de sobte, ara resulta que Rajoy va oferir diàleg a Mas!

Crec sincerament que la utilització electoral del tempo polític que està fent el president espanyol Rajoy forma part d'una de les males formes de fer política. Em refereixo al retard a l'hora de prendre certes decisions, com els ajustaments que van quedar aturats per les eleccions andaluses i ara, tot el que fa referència al rescat, que ha quedat en espera de les eleccions basques, gallegues i ara les catalanes.

Aquesta manera de fer no és pròpia d'aquest president, ja que Zapatero va arribar a negar que hi hagués crisi quan aquesta ja era més que evident, i tot per la por a l'escenari electoral. Amb la mateixa claredat he de manifestar que considero que la claredat i sentit del deure del president català ha estat a les antípodes, quan va començar a fer els ajustaments malgrat saber que podia perjudicar el seu propi partit a les eleccions estatals i locals que hi havia posteriorment.

Si escric ara aquests raonaments és perquè acabo de sentir que es veu que Mariano Rajoy "va deixar descol·locat" el president de la Generalitat, Artur Mas, a l'"oferir-li dialogar" sobre el finançament de Catalunya en la reunió sobre el pacte fiscal que els dos mandataris van mantenir a la Moncloa fa tres setmanes. Aquesta proposta de diàleg la va fer pública dimarts el cap de l'Executiu central, que, a més, va revelar que va sentir que Mas li feia xantatge.

És a dir, resulta que fins ara s'ha donat per bona l'explicació donada pel president català conforme el president espanyol havia donat un no taxatiu a la proposta de pacte fiscal sense possibilitat de dialogar. I ara de cop això ha canviat i es veu que Rajoy sí que va estar amable i predisposat a dialogar.

Quina és la diferència? Que fins ara tocaven eleccions en què havien d'arribar a un públic espanyolista per als quals era valorat el cop de porta a Mas i la duresa a l'hora de fins i tot negar-se a dialogar, mentre que ara toquen eleccions catalanes, en les quals han de mostrar una imatge de diàleg i bona predisposició per donar a entendre que és el seu interlocutor el que és un radical.

L'única conclusió que en puc treure és que aquest personatge que presideix l'estat espanyol se'n fot de la dignitat dels ciutadans de l'estat, tant d'uns com dels altres. Atenent a la gran rellevància política que va tenir la reunió amb Mas i a les conseqüències que se'n desprenen demostra que va actuar sense sentit d'estat i fent un ús partidista del càrrec. En un país civilitzat, sols per aquesta tergiversació i ús indigne del càrrec que ocupa crec que se l'hauria de convidar a assumir una altra responsabilitat més acord amb les seves aptituds i actituds.

Segurament hi ha moltes coses que es podrien criticar de la classe política i de les persones de qui he parlat, però em sembla que tenint en compte la importància d'aquella reunió, fer-ne aquest ús mostra de manera diàfana la categoria política del personatge.

I ja posats a parlar clar sobre el joc brut que s'ha començat a activar d'ençà que Catalunya ha iniciat el camí de transició nacional, mai havia passat el que està passant aquest cop amb el vot per correu dels catalans que viuen fora: continua l'allau de queixes de catalans al món que diuen que les ambaixades i els consolats espanyols els posen traves per votar en les eleccions del 25-N: 'Llama una catalana por lo de las elecciones, le digo que ya no se puede, ¿no?'. Accions com aquesta o com els vols rasants de caces de l'exèrcit ja no són merament una acció d'un polític mediocre, són el que marca la diferència entre el que és un país plenament democràtic o un país amb democràcia formal justeta, o entre un país desenvolupat o un país subdesenvolupat. Per als interessats a promoure la marca España (que encara n'hi ha), que prenguin nota de les màcules que aquesta marca de territori va acumulant.

Publicat a Jornal.cat