Hi publiquen diversos autors, un dels quals és Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que presenta una nota tècnica sobre la responsabilitat social de les administracions públiques (pàgs 77-103).
La revista està a la venda al web de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (www.accid.cat) al preu de 18,95€ (13,00 per als socis).
La publicació disposa d'una primera part amb notes tècniques
- Eficàcia, Eficiència i Despesa Pública. Com millorar? Diego Prior
- La Llei d'Economia Sostenible: la sostenibilitat financera del sector públic. María Petra Sáiz
- L'anàlisi dels estats financers en el sector públic: el cas dels ajuntaments. Jordi Mabras
- La gestió de costos en el sector públic. Pilar Soldevila i Carlos Vivas
- Responsabilitat social de les administracions públiques. Josep Maria Canyelles
- Aplicació de les noves tecnologies a l'Administració pública. Luis Pardo
En els darrers temps el sector públic s'ha convertit en el centre de totes les mirades al convertir-se en l'executor de retallades de despesa dirigides a trobar l'estabilitat pressupostària. Més que mai, per tant, es necessària una adequada gestió dels recursos públics de manera que es pugui seguir manenint el nivell i qualitat dels serveis que fins ara es prestaven però contant amb una estructura de despesa inferior.
Aquest número se centra en l'anàlisi de la gestió pública des de diferents perspectives amb la fi de proporcionar eines amb les que abordar aquesta nova època para la que sense dubte necessitem també noves solucions.
Pel que fa a l'article de Josep Maria Canyelles sobre la responsabilitat social de les administracions públiques, aquest n'és el resum i les conclusions:
Resum
La vinculació de les Administracions públiques amb la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) pot concebre’s sota una doble perspectiva, la promoció entre les empreses (RSE) o bé l’aplicació interna. Aquesta nota se centra en la segona.
Malgrat que la gestió de la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques (RSA) implica un seguit d’accions molt diverses i de gran riquesa metodològica, sovint s’han simplificat a un seguit d’aspectes molt concrets com la introducció de clàusules socials, l’elaboració de codis ètics i la publicació de memòries de sostenibilitat.
L’article situa reptes en l’RSA com la millora de la governança, l’eficàcia i eficiència de les polítiques públiques, la participació, el diàleg amb els grups d’interès, la transparència, la legitimitat, el desenvolupament de Territoris Socialment Responsables o la mateixa formalització de la gestió de l’RSA.
Conclusions
El desenvolupament de la Responsabilitat Social per part de certes empreses està suposant una pressió cap a la resta dels seus respectius sectors però també cap al mateix sector públic.
Així, les polítiques de promoció de l’RSE poden perdre legitimitat si no es fan des de l’exemplaritat o, pel cap baix, des de l’inici de processos de gestió de la pròpia responsabilitat social.
Les organitzacions que han anat integrant l’RSC s’han vist motivades per diferents inductors, un dels quals la pressió per part dels grups d’interès. Però sobretot ha estat l’evolució en el propis models de gestió. En el cas de l’AP, l’aplicació d’alguns models d’excel·lència com l’EFQM o els compromisos adquirits arran de Plans Estratègics, les Cartes del Ciutadà, o les Agendes 21 han afavorit la incorporació dels conceptes de RSE. Finalment, algunes pràctiques concretes com les de conciliació de la vida laboral i familiar, pel que fa als propis treballadors, o les de participació ciutadana, pel que fa als grups socials, també han propiciat una lògica que apunta vers l’RSC.
Però l’RSC de les APs es queda en un estadi molt tècnic i operatiu, sense vinculació al model organitzatiu o al posicionament corporatiu si no es vincula a reptes més estratègics com la necessitat d’abordar nous reptes complexos que presenta la nostra societat i la necessitat d’abordar la gestió del canvi a nivell de la pròpia organització.
Per això, cal tenir certes prevencions cap a un model que es basi fonamentalment en la introducció de clàusules socials, codis ètics i memòries de sostenibilitat si no es pot garantir que aquestes iniciatives tenen la qualitat i profunditat que les situï certament en el camp de la gestió de l’RSC i no en meres eines formals o comunicatives.
Les clàusules socials haurien de comportar un procés de diàleg obert amb el conjunt de proveïdors i específicament amb el concessionari o proveïdor per tal de millorar i aprofundir en el sentit de la clàusula social. Els codis ètics haurien de ser una documentació d’una voluntat profunda de gestionar els valors de l’organització. Les memòries d’RSC haurien de ser l'instrument per excel·lència de comunicació del rendiment i els compromisos reals de l’organització en les diverses matèries que recull l’RSC. I aquestes tres eines s’haurien de veure fonamentades amb compromisos i accions que desenvolupin l’RSC més pròpia de les APs, les que pretenen abordar plenament la gestió de la legitimitat pública, el bon govern, la transparència, l’eficàcia i eficiència de les polítiques públiques, o el diàleg amb els grups d’interès.
Accés a l'article: [ca] [es]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada