Els assistents van considerar la trobada com un èxit,
especialment pel bon nivell de les intervencions i la participació que es va
donar a la sala, però també per l’abordatge des de perspectives molt diverses i
enriquidores, com el concepte de Territori Responsable, d’avantatges
competitius de l’RSE, l’alegria com a valor corporatiu, la base de la piràmide
com a oportunitat o com fer front a la corrupció.
Josep Maria Canyelles, promotor de www.responsabilitatglobal.com
i col·laborador d’ANUE va reflexionar sobre els Avantatges Competitius de
l’RSE, establint models estratègics per a aquesta política i destacant la seva
aportació a la creació de valor i l’ús com a barrera competitiva. Va aprofundir
en les causes i efectes
d’aquesta pràctica tot destacant que l’RSE és rendibible
i a més és justa i equitativa. Va emfasitzar que les Pimes tenen millor
oportunitat per a captar el talent ja que els professionals d’avui ja valoren
de manera més equilibrada el que els ofereix l’empresa: remuneració, carrera,
reputació, clima laboral, conciliació, autorrealització...
La intervenció
més agosarada va venir de Salvador Garcia, de la UB i promotor d’Eutopia,
que es va mostrar crític amb l’excés de mètrica dins les organitzacions. No té
sentit mesurar-ho tot perquè hi ha coses que s’han de percebre sense necessitat
de tanta mesura i perquè el que cal és ser proactius. Algunes empreses demanen
com podem fer aterrar aquests conceptes quan resulta que tot just estem
començant i encara ens hem d’enlairar.
Diverses empreses van poder mostrar les seves polítiques
davant de l’auditori: el factor confiança de DKV (Miguel García, director
de Comunicació), l’RSE amb treballadors i franquiciats de MRW (Paco
Sosa, director de Relacions Externes), l’opció social de la
Fageda (Cristóbal Colón, president), la multinacional ‘best
workplace’ Danone (Xavier Liñan, director de Desenvolupament
Organitzatiu), i la cooperativa de serveis Abacus (Roger Sunyer,
director de Participació). En totes elles va ressaltar la naturalitat amb què
han integrat aquestes pràctiques en la seva vida interna i el valor que els
aporten.
Tothom va estar d’acord en el
plantejament que, en darrer terme, la RSE es vincula a un model de país. Des de
la taula van poder aportar les seves visions sectorials Martí Lloveras, President de
la Comissió Cercle Món de CECOT, Simón Rosado, secretari d’Acció
Sindical i Política Sectorial de CCOO-Catalunya, Àngels Mataró,
directora d’ANUE (Associació per a les Nacions Unides), Montserrat
Torrent, directora de l’OCUC, i Josep Maria Lozano, director
de l’IPES d’ESADE. Aquest últim, com a director de l’estudi sobre els
governs i l’RSE, va poder aportar l’enfocament sobre quins papers els correspon
al sector públic.
CCOO manifestava la incoherència que suposa el
fet que una mateixa empresa aquí compleixi amb uns estàndards que, la mateixa
empresa, quan produeix en un país en desenvolupament, no compleix.
Tothom va mostrar-se d’acord en el
sentit que la responsabilitat també és exigible a cadascuna de les parts, no
solament a les empreses. Rosado afirmava que una pràctica sindical que
no assumís una gran responsabilitat podria estar perjudicant empreses i també
ciutadans, fent referència a denúncies i vagues. Mataró també va apostar
per l’aprofundiment en la transparència de les ONGs, que ja es dóna per mitjà
de la rendició de comptes davant l’Administració i els socis. Torrents va
posar èmfasi també en la responsabilitat dels consumidors i usuaris per tal de
fer valer els nostres drets: “les empreses sols seran responsables si la
ciutadania els ho exigeix”. Lloveras va
demanar que caldria passar “de jutges a part” en el sentit que algunes
organitzacions no poden limitar-se a jutjar i no aplicar-se a elles mateixes
els criteris de responsabilitat i mirar de fer camí plegats per avançar.
Per la seva part, Lozano lamentava que a
Espanya ha predominat un enfocament del debat sobre la RSE centrat en aquest
aspecte, quan l’important és què es vol fer i quins són els instruments més
adequats per a cada cosa. El director de l’IPES-ESADE va afirmar que l’RSE ha
de formar part de la visió empresarial, i que el discurs de l’RSE no s’aguanta
en si mateix si no es fonamenta en un model de país. Només té sentit parlar
d’RSE si hi ha voluntat de fer un país més responsable. En aquest sentit, va
considerar que cada país ha de desenvolupar el seu model propi: “podem aprendre
dels altres però no copiar”.
En el marc d’aquest debat, UGT va proposar
que l’RSE havia de servir per a fer un espai on les empreses no responsables ho
tinguessin ben difícil, mentre que a les responsables tot els resultés més
fàcil. Així mateix, van alertar del perill que caiguem en el lliure mercat de
l’RSE, amb multitud d’iniciatives sense Projecte. Cal que estiguin
contextualitzades en marcs territorials, vinculades a plans estratègics de
territori: “si estàs en un territori on hi ha un Projecte, les empreses
predisposades ho tenen més fàcil”.
La
darrera sessió va mostrar eines per a l’RSE, amb la presentació d’un document
de resum de les principals iniciatives i unes iniciatives concretes. L’empresa Hera-Tratesa
va explicar el seu procés de certificació en SA8000, tot fent referència que
l’important no és tant la norma sinó les polítiques reals de RSE. Segons Vicky
Latorre, “la norma ens ha permès clarificar certs processos i
responsabilitats i, com que ja havíem implantat alguna ISO, no ens ha estat
massa complicat”.
El COPCA
forma part de la xarxa Euro Info Center de manera que també acull la
campanya europea per a la promoció de la RSE entre les Pimes, iniciada ara fa
un any. Núria Macià, responsable del EIC-COPCA, va remarcar que moltes
Pimes ja fan pràctiques responsables sols que no les etiqueten com a tals.
També va situar la RSE com una oportunitat empresarial vinculada
desenvolupament econòmic.
El professor Antonio
Argandoña, de l’IESE, va aprofundir en el Global Compact a partir
del 10è compromís, el de la lluita activa contra la corrupció, tot alertant de
les conseqüències nefastes no sols en termes ètics, polítics i socials, sinó
també en termes econòmics, per les grans disfuncions i ineficiències que
genera. D’altra banda, “la corrupció al final es fa fent interna, esdevé
endògena i corromp tota l’organització per dins”.
Laura Albareda, de l’Observatori
dels Fons Ètics, Ecològics i Solidaris de l’IPES-ESADE, va fer una
dissertació sobre les modalitats al voltant de la Inversió Socialment
Responsable, i va alertar que a l’Estat espanyol aquesta pràctica no està
experimentant el creixement que en els altres paísos desenvolupats.
Jordi Bonet, catedràtic de Dret Internacional de la UB, va
remarcar que dels 185 tractats de l’OIT, només es tenen en compte pràcticament
els 8 Convenis fonamentals, i pràcticament només els quatre criteris més
rellevants i que amb prou feines es compleixen: llibertat sindical i de
negociació col·lectiva, no treball forçós, no discriminació, no treball
infantil. Va explicar com a finals dels 90 es va crear una minoria de bloqueig
(empreses més els estats asiàtics) per a fer front als intents de crear una
etiqueta global basada en els estàndards d’OIT.
Entre altres aspectes, per tal que les Pimes es puguin
fer més seu el concepte, es va demanar que no es parli tant d’RSC (Responsabilitat
Social Corporativa) sinó d’RSE (de les Empreses), tot promovent una agenda més
adequada a les petites i mitjanes empreses.
Amb aquest acte l'ANUE (Associació per a les Nacions
Unides) fa un pas més per desenvolupar una línia de treball al voltant de l’RSE,
arrelada a la nostra realitat empresarial i vinculada a les iniciatives que NU
ha estat llançant en els darrers anys per tal de millorar la governança del món
i la major implantació real de les convencions de NU.
Properament el COPCA obrirà un fòrum de debat a internet
a partir de les conclusions de la Jornada. Els materials de la Jornada es poden
sol·licitar a info@collaboratio.net
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada