[REFLEXIONS] La positivitat és una tria

Als edificis i a les comunitats de veïns hi podem observar la síntesi d’on hem arribat com a civilització: una tecnologia excel·lent que ens permet viure en estructures de molts pisos i agrupant moltes famílies però que genera un enorme impacte ambientals i que fomenta l’aïllament i la solitud.

Observa l’escriptora Ken Bugul que les societats occidentals són tancades, insolidàries i la gent no se saluda. Per contra, destaca que a l’Àfrica tothom es passa el dia, sempre, buscant solucions, no plantejant-se problemes.

Hem creat un món que ens convida a la grisor i a la mediocritat, a criticar-ho tot i en tot moment i a fugir de l’altre, a sospitar de tot i oposar-nos a qualsevol proposta dels altres.

Som lliure de triar la màscara que ens posem per sortir de casa cada dia. Si triem la màscara del tancament en nosaltres mateixos o del cercar problemes en lloc d’oportunitats, els veïns seran el primers a tastar el silenci o l’amargor. La positivitat és una tria. Un regal als altres i a nosaltres mateixos.