Es tracta d’habilitar un instrument adequat per a la interlocució i la col·laboració amb les administracions públiques, organismes i entitats que integren el sector públic en tots els aspectes vinculats a la regulació de la transparència i el retiment de comptes. El nou Observatori té per finalitat recollir, observar, investigar, enregistrar i compartir normes, procediments, guies, codis i experiències de la transparència i el retiment de comptes en l’entorn corporatiu professional, amb l’objectiu d’estimular les bones pràctiques i contribuir al desenvolupament de la bona governança, singularitzada per la integritat i l’ètica.
Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya i president de l’Observatori Intercol·legial de Transparència i Retiment de Comptes, ha presentat la iniciativa i ha establert un diàleg amb els dos ponents de la taula sobre “Ètica i professions".
Ètica, problema de definició o de pràctica?
Francesc Torralba: A l'imaginari col·lectiu hi ha moltes definicions. Per Aristòtil, l'ètica és filosofia pràctica, és anàlisi de la praxi, en el benentès que hi ha praxis bones i dolentes. I això val per a qualsevol professió.
Joan Fontcoberta: en els diàlegs de Sòcrates, els alumnes analitzaven el cost-benefici de cometre o patir una injustícia. El mestre els diu que el pitjor és cometre la injustícia perquè qui la comet esdevé una persona injusta.FT. Hi ha una correlació entre “transparència i bona praxi” i entre “opacitat i corrupció”. És millor una cultura de la transparència que no pas una cultura de l’opacitat.
JF. Per trobar l’enfocament adequat en l’assumpció de l’ètica com a actitud i com a praxi es pot formular la pregunta de quant estic disposat a deixar de guanyar si soc ètic.
FT. Cal posar distància del teu paper.
JF. Com que és difícil, busca consell d'algú de fora.
FT. L'ètica finalment s'ha d'especialitzar en cada sector, és impossible saber de tot o tocar de peus a terra en cada camp.
JF. Hem de tenir uns principis per aplicar en tots els casos. L'ètica és una perquè la persona és una, l'esquizofrènia no funciona.
FT. Ser honest és prioritzar l'ètica professional, cosa que no sempre és fàcil i de vegades la necessitat de subsistència pot dificultar la coherència.
JF. Hem de ser conscients que allò que fem té conseqüències en els altres. Si t'obliguen a col·locar preferents... Es produeixen actes de confiança, amb inconsciència.
La professió s'autoimposen codis ètics o deontològics.
FT. Els codis no salven dels cràpules. El codi ètic d'IO és molt rigorós, però això no salva. El procés de generació del codi té molta importància perquè la gent va prenent consciència de quines són les bones i les males pràctiques. Una via és que hi hagi mesures punitives. L'altra és que hi hagi auditories (per exemple de portals de transparència).
Fins a quan estem disposats a ser transparents?
FT (autor del llibre Quanta transparència podem digerir). En la mesura que aixequem el vel ens ofeguem i generalitzem. No sé quanta transparència podem digerir però és millor que no una cultura de l'opacitat. Als qui tenen draps bruts no agrada, però qui no té res a amagar no li preocupa. En tot cas, abans de la transparència caldria endreçar. Cal trobar el límit en el dret a la intimitat i privacitat, així com en àmbits de seguretat.
JF. Hi ha una confusió de la transparència amb bolcar tota la informació, tanta que no saps per on començar. Dir la veritat no implica que tothom ho sàpiga tot. Cal valorar qui ha de saber què. Quan un vidre està massa net es corre el perill que algú el travessi!
Reflexió publicada anteriorment a Responsabilitat Global:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada