Entrevista amb Santiago Niño-Becerra

Santiago Niño Becerra
per Lluís Bou

«El dèficit fiscal és una llosa per a Catalunya»

Santiago Niño Becerra (Barcelona, 1951) és un dels economistes que ha fet teories més contundents sobre la crisi econòmica, i també un dels més seguits pel gran públic. És catedràtic d'estructura econòmica a la Universitat Ramon Llull, i recentment ha publicat el llibre El crash del 2010. Molt present als mitjans de comunicació, Niño Becerra nega en aquesta entrevista que la crisi tingui culpables i la veu més aviat com una crisi d'un model econòmic que creixia a base de l'endeutament. Descarta que la Xina sigui la pròxima potència mundial i adverteix que el dèficit fiscal penalitza Catalunya davant la crisi.

Els mercats som tots o són uns senyors en un despatx que especulen?

Són ambdues coses. Els mercats són el poder econòmic, però també ho hem estat nosaltres per haver participat en el model; des d'una posició passiva, és clar.

Però aquesta crisi té culpables?
O no en té cap o tots en som culpables. Ha estat provocada per l'exhauriment del model que s'utilitzava, un model en el qual tots hem estat i en el qual tots estem. Llavors, o ningú no n’és culpable, o bé en som tots. En esgotar-se el model, la crisi era inevitable.

Hi ha qui denuncia que les retallades no creen ocupació. Però hi ha alternativa a reduir el dèficit públic?
Sí, l'alternativa és el creixement. Però créixer no és possible ara, perquè la manera com es creixia –l'endeutament continu– s'ha esgotat; el que ve és l'escassetat de recursos. Per tant, pel camí d'aquest model, que encara és el nostre, les retallades són l'única via. I hi ha una altra lectura: o bé sobra població, o bé ens hem d'acostumar a ser molt més pobres.

El problema de fons del que passa és que la política no està adaptada a la globalització?
La política, tal com l'hem entesa, ja s'ha acabat, eren individus dirigint estats individualment; anem cap a una coordinació de mesures. La cimera del 9 de desembre amb els dirigents europeus és un primer pas.

Creieu que anem cap a uns estats units d'Europa?
En una primera fase, sí. Després penso que, a causa de l'escassetat de recursos, s'evolucionarà cap a una estructura de clústers connectada per eixos d'activitat.

La Xina serà la pròxima potència mundial?
Crec que de cap de les maneres. La Xina té uns problemes enormes: de deute intern, de dependència, d'especulació i de corrupció. La Xina tindrà molts problemes.

I per què l'Estat espanyol té el rècord d'atur, amb un 20%?
Pel model productiu que té Espanya. És intensiu en el factor treball, de baixa capitalització, productor de béns i serveis de baix valor i amb productivitat reduïda. Fixeu-vos que Espanya necessita créixer un 2% per a crear ocupació neta.

Però, més concretament, per què la taxa d'atur juvenil supera el 40%?
Per això mateix que acabo de dir. Afegiu-hi, a més, que la formació professional ha estat degradada.

I el dèficit fiscal que pateix Catalunya, que és d'entre un 8% i un 9% del PIB, agreuja aquí la crisi?
El dèficit fiscal interregional és una llosa que a Catalunya li suposa un dèficit intern i, al final, un deute de 65.000 milions. Si Catalunya obtingués aquests entre 12.000 i 19.000 milions del dèficit fiscal, o una part, les coses, aquí, anirien d'una manera bastant diferent.