Finalment Endesa serà italiana

Arribem al final de la pugna per saber qui es queda Endesa, en una entrega per capítols en què el mercat hi ha pintat poc i els interessos polítics i territorials moltíssim. Endesa es trobava immersa en un colobrot des de la polèmica i fracassada opa de Gas Natural el 2005.

Recordem que en aquell moment es va argumentar l'espanyolitat d'Endesa com un argument a l'hora d'oposar-se a la venda a la companyia amb seu a Catalunya Gas Natural. Curiosament aquest raonament no va ser utilitzat quan l'alemanya E.ON va irrompre en escena amb la seva pròpia oferta, en una mostra de catalanofòbia per part de certs sectors espanyols.

És ben curiós que ara fa unes setmanes, davant el conflicte del gas rus i l'interès de la russa Lukoil a comprar Repsol saltessin novament les alarmes per la possible pérdua de l'espanyolitat de Repsol davant una empresa russa. De fet en el moment que van apostar per E.ON ja era sabut que aquesta mantenia unes més que fluïdes relacions amb Gazprom, empresa pública monopolitzadora del gas rus.

En qualsevol cas, l'OPA de Gas Natural va iniciar una escalada en la cotització d'Endesa, sobretot arran de les declaracions del president Pizarro sobre la infravaloració de la seva empresa i en contra de l'entrada de la companyia catalana. Finalment va ser Enel, participada per capital estatal italià, i l'espanyola Acciona qui es van endur el gat a l'aigua, tot i que amb el permís de l'alemanya E.ON.

La presa de control d'Endesa per l'aliança d'Enel i Acciona va ser rebuda pel Govern com la "solució espanyola" a la guerra per l'elèctrica. No obstant, les relacions entre els dos socis han estat tempestuoses des que van culminar l'operació l'octubre del 2007. L'arrel del problema és que Acciona, amb una participació inferior (25%), tenia a la pràctica tant o més poder que Enel.

Ara, Acciona deixa Endesa en mans d'Enel a canvi d'11.100 milions i el grup semiestatal italià controlarà el 92% del capital. Al contrari que amb la contraoferta d'E.ON, que va travar de mil maneres, igual que el PP va fer amb l'opa de Gas Natural, el Govern no posarà obstacles a la italianització d'Endesa. La vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, va afirmar ahir que l'Executiu serà "escrupolosament neutral". Així, Endesa, l'elèctrica amb més clients a l’Estat espanyol, ja és de facto una empresa italiana i semipública.
Gas Natural ha aconseguit el seu repte de creixement, adquirint Unión Fenosa, però va perdre l’oportunitat que suposava adquirir Endesa. A més, l’operació i el tractament que va tenir va provocar un augment de la xenofòbia contra Catalunya que, coincidint amb el període del nou Estatut d’Autonomia, va provocar una situació sociopolítica complicada, amb alguna repercussió empresarial, i unes conseqüències a diversos nivells que encara arrosseguem ara.

Des d’un punt de vista de reordenació del sector, podem dir, tal com fa notar el Periódico, que “l'operació culmina el desembarcament del capital estranger en el mercat energètic espanyol iniciat fa una dècada. Fa vuit anys, Espanya tenia sis grans empreses energètiques. Però quan es tanqui la venda, d'aquí a tres o quatre mesos, el sector només tindrà dues grans empreses espanyoles (Iberdrola i la resultant de la fusió de Gas Natural i Unión Fenosa), més una de portuguesa (HC és propietat d'EDP), una d'alemanya (Viesgo pertany a E.ON) i una altra d'italiana (Endesa)”.

Però des d’un punt de vista de la responsabilitat de les parts, hem de lamentar que tota la defensa de l’espanyolitat fos només una estratègia per a evitar que la companyia caigués en mans catalanes i que finalment ara s’hagi deixat caure en mans italianes i governamentals. Hi ha hagut més visió política que empresarial en aquesta pel·lícula.