Temps de crisi, temps d'espavilats!

Us aportem aquesta curiosa i impactant notícia, apareguda avui en el context de crisi que ens acompanya. Diuen que en temps de crisi hi ha les oportunitats, i certament aquesta empresa ha trobat l'oportunitat perfecta:

Un taller presenta un ERO per a 34 empleats després de contractar 34 preses de Brians

Treballadores del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire), a l'empresa Claved. Foto: ACN / JAUME VENTURA R. J. / J. G. A.
BARCELONA

L'empresa Claved, dedicada al muntatge de panells elèctrics, va rebre el 22 de desembre un guardó de la Conselleria de Justícia per donar feina a 34 recluses de la presó de Brians I en col.laboració amb el Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire). Setmanes després, la mateixa companyia ha presentat un ERO que afecta, precisament, 34 persones de les 78 que té contractades a la seva planta de Lliçà de Vall (Vallès Oriental). Els treballadors van fer ahir vaga per protestar per una situació que permet "explotar presos i acomiadar treballadors".

Els treballadors amb contracte a Claved cobren 1.000 euros mensuals com a mínim, mentre que les recluses de Brians perceben poc més de 200 euros al mes per treballar 6,5 hores diàries, segons explica el Col.lectiu Ronda. I basant-se en aquesta desigualtat salarial, aquest despatx d'advocats denuncia que l'empresa es vulgui aprofitar "dels avantatges de la política de reinserció de la Generalitat per obtenir mà d'obra barata i fàcil d'acomiadar". "És una nova forma de precarització del treball", afirma.

En aquest sentit, la Conselleria de Justícia va assegurar ahir que si el taller del Cire ubicat a les instal.lacions de Claved suposa la pèrdua de llocs de treball, "es procedirà al tancament d'aquest taller".

Font: [ca][es]

Com que no en tenim més informació, ens estalviarem de fer cap comentari sobre els valors ètics de la direcció de l'empresa, els quals d'entrada semblen sobradament retratats. Esperem que aquesta mala pràctica pugui servir per a fer entendre millor a d'altres empreses l'oportunitat que suposa la col·laboració de persones presidiàries en les activitats productives, sempre que es faci en termes correctes i que no perjudiqui el correcte desenvolupament laboral de l'empresa.

Finalment, d'aquesta mena d'organitzacions que cerquen el benefici no en la creació de valor sinó en l'apropiació de valor, no en podem dir empreses sinó 'xiringuitos', amb perdó dels gestors o propietaris de guinguetes! Una empresa sostenible ha de tenir un model de creació de valor per a la societat, dins el mercat, que li permeti obtenir-ne un lucre legítim. Quan aquest benefici s'obté apropiant-se de valors naturals, socials, etc., obtinguts de manera anòmala o sense reposar-los ni pagar-ne el cost, estem davant de models ineficients que no són dignes d'una economia avançada.

Lamentaré si ha estat una sortida endavant per part d'una empresa que no se'n sortia fruit de les circumstàncies econòmiques -ho desconec per complet, però voldria creure que ha estat una fugida endavant. Però ni en aquest cas, el fet es podria considerar un eximent, ja que l'actitud no deixa de ser un frau de llei, és perversa i no respon a un plantejament exposat als seus grups d'interès per tal de cercar alguna sortida raonable a la situació que puguin estar patint.

Les empreses més responsables davant la societat, en aquest moment, es demostren sobretot per evitar de fer acomiadaments i procurar com sigui aguantar els propers mesos, estrenyent el cinturó, demanant la màxima complicitat i corresponsabilitat, innovant, però procurant que cap persona hagi de quedar a la intempèrie!