Volíem fer un article sobre la importància que tindria territorialitzar les aportacions per a fins socials de la declaració de l'IRPF. És més, volíem defensar un model en el qual cada persona tingués una capacitat més lliure per a poder determinar a quina entitat o projecte destina la seva solidaritat.
I fa una setmana vam quedar gratament sorpresos pel fet que aquest repte -almenys el primer dels dos que defensem- s'havia pactat en el Congrés dels Diputats i Diputades. No debades s'havia aconseguit aprovar una moció a favor d'un procés gradual de distribució territorial entre les comunitats autònomes del que l'Estat recapta per a fins socials (a través el 0,7% de l'IRPF dels contribuents que així ho decideixen).
Vam pensar que hauríem de refer el nostre article i mostrar la satisfacció per aquesta part i dedicar-nos a posar l'èmfasi en l'altra part del nostre punt de vista.
Però la política té les seves complicacions i la seva volatilitat, potser més que els mercats financers. Com diu avui Fidel Masreal, en política és relativament habitual que les mocions que aprova un parlament quedin a la llarga matisades o enterrades en l'oblit. El que no és tan normal és que durin una setmana.
Efectivament aquest és el temps d'alegria que han tingut els seus promotors ja que malgrat haver-se aprovat al Congrés, el dirigent del PSOE Pedro Zerolo i la ministra d'Educació, Política Social i Esport han negat rotundament que se cedeixi aquesta quantitat a les comunitats.
Deixem per a una altra ocasió la reflexió serena sobre les aportacions de l'IRFP i els limitem ara i aquí a lamentar un cop més la manca de confiança creixent que ens mereixen les institucions parlamentàries. Les seus per excel·lència de la democràcia no mereixen aquest lamentable espectacle que no fa altra cosa sinó que crear desafecte. Insistim de nou en el fet que és complicat que des de la política es demani a les empreses que millorin la seva responsabilitat social si el sector públic actua d'aquesta manera.
Veure notícia relacionada a la Vanguardia: CiU y ERC, indignadas con el Gobierno por negarse a territorializar el IRPF destinado a fines sociales
PD: Volem mostrar la preocupació per fet que ja va essent habitual que en diferents cambres i sales de plens fins i tot allò que s'ha votat i aprovat és negat al dia següent. Entenem que aquestes actituds suposen un atemptat a les formes democràtiques i més si la seva 'normalitat' és percebuda per la ciutadania com una disminució de la governança i una irrellevància de les formes. Avui mateix, 29 de setembre, s'ha conegut la negativa de l'alcalde de Barcelona de sotmetre la reforma de l'avinguda Diagonal a una consulta ciutadana després d'haver-se compromès a fer-ho davant el plenari.
PD: La reacció de les entitats catalanes: Si la setmana passada la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya celebrava la mesura que havia de posar fi a una històrica reivindicació de les entitats catalanes, després de l'anunci del govern espanyol es mostra Decebuda. Segons un comunicat de l'organització, que aplega 3.000 ONG socials, aquesta posició de l'Executiu espanyol “suposa la negativa a reformar un sistema anacrònic, que s'ha demostrat any rere any que no funciona, i que no respecta les competències exclusives en aquesta matèria”. Carles Barba, president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, assenyala que Catalunya té tantes o més necessitats socials que els altres territoris de l'Estat, mentre que “rep molt menys que la resta”. Barba, també ha denunciat que l'any 2007, Catalunya va recaptar 40 milions d'euros de l'IRPF, “dels quals tan sols 13 van tornar al territori”. Un 46% dels catalans decideixen destinar el 0,7% de l'IRPF a fins d'interès social, mentre que la mitjana a Espanya és d'un 33%, 13 punts per sota. Mentrestant, l'actual sistema de gestió prima les entitats d'àmbit estatal, un greuge comparatiu que ha provocat que “entre els anys 1999 i 2006 les ONG Catalanes deixessin de rebre 90,7 milions d'euros per destinar-los a programes d'interès social.
I fa una setmana vam quedar gratament sorpresos pel fet que aquest repte -almenys el primer dels dos que defensem- s'havia pactat en el Congrés dels Diputats i Diputades. No debades s'havia aconseguit aprovar una moció a favor d'un procés gradual de distribució territorial entre les comunitats autònomes del que l'Estat recapta per a fins socials (a través el 0,7% de l'IRPF dels contribuents que així ho decideixen).
Vam pensar que hauríem de refer el nostre article i mostrar la satisfacció per aquesta part i dedicar-nos a posar l'èmfasi en l'altra part del nostre punt de vista.
Però la política té les seves complicacions i la seva volatilitat, potser més que els mercats financers. Com diu avui Fidel Masreal, en política és relativament habitual que les mocions que aprova un parlament quedin a la llarga matisades o enterrades en l'oblit. El que no és tan normal és que durin una setmana.
Efectivament aquest és el temps d'alegria que han tingut els seus promotors ja que malgrat haver-se aprovat al Congrés, el dirigent del PSOE Pedro Zerolo i la ministra d'Educació, Política Social i Esport han negat rotundament que se cedeixi aquesta quantitat a les comunitats.
Deixem per a una altra ocasió la reflexió serena sobre les aportacions de l'IRFP i els limitem ara i aquí a lamentar un cop més la manca de confiança creixent que ens mereixen les institucions parlamentàries. Les seus per excel·lència de la democràcia no mereixen aquest lamentable espectacle que no fa altra cosa sinó que crear desafecte. Insistim de nou en el fet que és complicat que des de la política es demani a les empreses que millorin la seva responsabilitat social si el sector públic actua d'aquesta manera.
Veure notícia relacionada a la Vanguardia: CiU y ERC, indignadas con el Gobierno por negarse a territorializar el IRPF destinado a fines sociales
PD: Volem mostrar la preocupació per fet que ja va essent habitual que en diferents cambres i sales de plens fins i tot allò que s'ha votat i aprovat és negat al dia següent. Entenem que aquestes actituds suposen un atemptat a les formes democràtiques i més si la seva 'normalitat' és percebuda per la ciutadania com una disminució de la governança i una irrellevància de les formes. Avui mateix, 29 de setembre, s'ha conegut la negativa de l'alcalde de Barcelona de sotmetre la reforma de l'avinguda Diagonal a una consulta ciutadana després d'haver-se compromès a fer-ho davant el plenari.
PD: La reacció de les entitats catalanes: Si la setmana passada la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya celebrava la mesura que havia de posar fi a una històrica reivindicació de les entitats catalanes, després de l'anunci del govern espanyol es mostra Decebuda. Segons un comunicat de l'organització, que aplega 3.000 ONG socials, aquesta posició de l'Executiu espanyol “suposa la negativa a reformar un sistema anacrònic, que s'ha demostrat any rere any que no funciona, i que no respecta les competències exclusives en aquesta matèria”. Carles Barba, president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, assenyala que Catalunya té tantes o més necessitats socials que els altres territoris de l'Estat, mentre que “rep molt menys que la resta”. Barba, també ha denunciat que l'any 2007, Catalunya va recaptar 40 milions d'euros de l'IRPF, “dels quals tan sols 13 van tornar al territori”. Un 46% dels catalans decideixen destinar el 0,7% de l'IRPF a fins d'interès social, mentre que la mitjana a Espanya és d'un 33%, 13 punts per sota. Mentrestant, l'actual sistema de gestió prima les entitats d'àmbit estatal, un greuge comparatiu que ha provocat que “entre els anys 1999 i 2006 les ONG Catalanes deixessin de rebre 90,7 milions d'euros per destinar-los a programes d'interès social.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada