Fa riure que tot just ara aparegui la notícia segons la qual l'empresa més irresponsable entre les irresponsables ha aconseguit la màxima qualificació internacional per a la publicació d'informes.Segurament es fa innecessari recordar que ADIF és l'empresa causant del desgavell de rodalies i el problema de mobilitat més greu que hagi patit aquest país com a conseqüència de les obres d'entrada del TGV a Barcelona.
Cert que aquesta qualificació fa referència a la memòria de l'any passat. Però això no treu que l'aparició d'aquesta notícia ara la fa inversemblant per al gran públic i -cosa que és pitjor- deixa una mala imatge també sobre el sentit i la utilitat de la Responsabilitat Social i les memòries de sostenibilitat.
L'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries, Adif, és la primera empresa pública espanyola, i la primera empresa pública del sector de transport mundial, que assoleix la màxima qualificació internacional per a la publicació d'informes i memòries de responsabilitat social i sostenibilitat.
Segons va informar avui aquesta entitat pública, adscrita al Ministeri de Foment, el document ha estat concebut com una memòria integrada de gestió que recull l'activitat de l'empresa corresponent a l'exercici 2006, amb informació sobre estratègia, resultats econòmics, ambientals i socials. Amb la publicació de l'informe, que s'emmarca en l'estratègia de responsabilitat de l'empresa, Adif persegueix reforçar la transparència.
La verificació externa, necessària per a obtenir el màxim nivell del GRI, ha estat realitzada per KPMG Assessors i, per a la Memòria Mediambiental, per Consulnima (Consultoria i Enginyeria Ambiental).
Una primera reflexió: les memòries serveixen pel que serveixen, que no és altra cosa que exercitar la transparència. Hem de recordar, però, que tenir cert marge de transparència o, fins i tot, ser molt transparent, no és equivalent de ser responsables. Comunicar l'estat dels teus indicadors no vol dir que aquests siguin excel·lents. És més, podrien ser dolents però mostrar una bona transparència i, per tant, merèixer aquest reconeixement. I és que no parlem de l'aplicació d'una norma.
Una segona reflexió: què passarà l'any vinent??? Com explicaran a la seva memòria els 200 milions d'euros de pèrdues que fins ara han causat al territori segons càlculs de Pimec? Com donaran a entendre que ho han de compensar?
La memòria d'ADIF corresponent al 2007 serà un exemple de com una empresa pot fer una memòria damunt de la irresponsabilitat. Potser suposarà un impuls a la necessitat de disposar de normes que donin una major capacitat de valorar les empreses més enllà de la seva transparència informativa.
Veure notícia a la Vanguardia: Calculan en más de 208 millones el coste del corte de Cercanías
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada