Raimon Panikkar: 'S'ha acabat el període de reformes, ara cal una transformació radical'

Reproduïm una entrevista a Raimon Panikkar feta a Vilaweb.tv amb motiu del lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona per la divulgació de la història de les religions i la cultura i la promoció del diàleg interreligiós.

Envoltat de llibres escrits en mitja dotzena de llengües, Raimon Panikkar dispara saviesa. I no pas amb la boca petita. Ben altrament, amb el pes de noranta anys de lucidesa i de pensament, i just ara que s'edita la seva obra completa. En aquesta entrevista amb VilaWeb TV, parla de la felicitat, la llibertat i el temps, però també del moment convuls que vivim, de policies que atupen i d'una ambició col·lectiva que ens ho ha fet perdre tot.

Per Panikkar, la crisi mundial que vivim, 'més enllà de l'economia', ja no es pot arreglar amb reformes. 'Ara fa falta una transformació radical.' Que com s'ha de fer? 'Fent-la. No hi ha coms. Les coses de veritat no tenen coms. Per aprendre a nedar cal mullar-se i empassar-se aigua salada.' Cal jutjar-se un mateix, explica el filòsof, examinar-se i escoltar la pròpia consciència. Anarquia? 'No, ordre.'

Panikkar (Barcelona, 1918) és el pensador del nostre país més reconegut internacionalment per les seves reflexions sobre el diàleg intercultural i interreligiós. Professor a les universitats de Roma, Harvard i Santa Bàrbara (Califòrnia), ha viscut quaranta anys a l'Índia i més d'una desena als Estats Units. Des d'en fa més de vint, viu a Tavertet (Osona).

De cap a cap de la vida ha après a parlar i a escriure en una dotzena de llengües i ha publicat més de cinquanta llibres. Explica que va deixar el nostre país essent cristià, va descobrir l'hinduisme i va tornar budista. Ha estat feliç? 'Sí, ho he de reconèixer, encara que faci enveja.' Ara, diu que per a ser-ho no hi ha receptes. Però sí una condició necessària: 'ser lliure'.

Un consell? 'Sigueu autèntics i genuïns.' Vostè mateix diu que hem perdut l'espontaneïtat... 'Doncs recupereu-la. I no feu res que no vulgueu fer. És ben senzill.' 

Font: Vilaweb.cat