31.1.12

0,7% IRPF: la polèmica no ha fet més que començar

Fa cinc dies vaig fer un article una mica contundent titulat " Complirà l'estat espanyol amb la sentència del Tribunal Suprem sobre l'IRPF?". Començava dient que "finalment es reconeix que l'Estat espanyol deixarà de quedar-se uns diners que no li pertoquen. Ara està per veure si compleix la llei. Fa tants anys que duren les preses de pèl que fins que no ho veiem no ens ho creurem".

La polèmica no ha fet més que començar ja que la nova Plataforma Espanyola del Tercer Sector, un organisme creat amb nocturnitat d'esquenes a l'estructuració de les entitats socials catalanes, s'ha manifestat en contra de l'actament de la sentència, i experts catalans rebaten els seus arguments a xarxanet.org:

La nova Plataforma Espanyola del Tercer Sector, reticent a que Catalunya gestioni el 0,7 de l'IRPF
  • Junta de la Plataforma del Tercer Sector
    Junta de la Plataforma del Tercer Sector
Durant anys les entitats catalanes i la Generalitat han demanat que els recursos provinents del 0,7 de l'IRPF per a fins socials fos gestionat des de Catalunya. Ara que s'ha aconseguit, la nounada Plataforma Española del Tercer Sector s'ha mostrat "enormement preocupada". Des de xarxanet.org hem parlat amb dos experts per a debatre sobre aquesta polèmica.

Fa pocs dies el Tribunal Suprem va donar la raó a la Generalitat de Catalunya en relació a la gestió dels recursos provinents de la casella del 0,7% de l'IRPF per a fins socials. D'aquesta manera el govern català podrà, a partir d'ara, gestionar els diners recaptats a través de la casella que els contribuents marquen per a finalitats socials en fer la declaració de la renda.
Poyato es va mostrar "preocupat" perquè els diners del 0,7% de l'IRPF "es perdin o es destinin a altres finalitats" si els gestionen les autonomies
El posicionament, una de les primeres accions de la nounada Plataforma
Davant d'aquesta sentencia, la nounada Plataforma Española del Tercer Sector, va mostrar el passat 26 de gener la seva enorme preocupació pels efectes que pugui ocasionar en l'actual model d'assignació tributaria de l'IRPF per a finalitats socials. Aquest posicionament és una de les primeres accions que ha desenvolupat la Plataforma, que va ser creada el passat 10 de gener, i que aglutina les principals associacions i plataformes del Tercer Sector a nivell de l'Estat espanyol.
El president de la Plataforma, preocupat perquè "es perdin" els diners
El mateix president de la Plataforma del Tercer Sector, Luciano Poyato, es va mostrar "preocupat" perquè els diners del 0,7% de l'IRPF "es perdin o es destinin a altres finalitats" si són les comunitats autònomes qui ho gestionen. Segons recull Europa Press, Poyato va afirmar que "el gran interrogant és que si es transfereix a les Comunitats Autònomes pot passar que els diners arribin a l'autonomia, vagi a una Conselleria en concret i no es tregui en concurrència pública per a les ONG, encara que aquests diners es destini finalment a un altre tipus de projecte socials".
Carles Armengol: El més preocupant de la declaració de la Plataforma és que hi ha un prejudici contra les autonomies
La demanda catalana de gestionar el 0,7% de l'IRPF
La reclamació catalana per a gestionar el 0,7% no és nova. De fet fa anys que tant el propi sector com la Generalitat de Catalunya venen demanant aquesta gestió. Des de xarxanet.org hem volgut consultar dos experts coneixedors del tema per saber la seva opinió.
Segons Carles Armengol, "El més preocupant de la declaració de la Plataforma és que hi ha un prejudici contra les autonomies", en referència a que el debat no s'hauria de plantejar en funció de quina administració gestiona aquests recursos. Segons Armengol "no hi ha administracions de primera i de segona", i ha assenyalat que la mateixa Generalitat forma part de l'Estat.
Per altra banda, Enric Canet, es pregunta si en el posicionament de la Plataforma hi ha una acusació de prevaricació cap a l'administració pública catalana. En concret ha afirmat que "O pensen que aquí no hi ha gent preparada o sembla que [la declaració de Poyato] mereixeria una excusa".
El nou model permetrà distribuir els recursos més a prop de la realitat
Armengol ha afirmat que amb la gestió centralitzada, com fins ara, "es primava molt a les entitats de caràcter estatal en detriment de les de caràcter autonòmic". A més a més, si la Generalitat és qui gestiona els recursos, "Podrà marcar més i millor les prioritats socials a Catalunya, i fer-ho més a prop de la realitat".
Enric Canet: Estic segur que, si es repartís des de Catalunya, es faria amb consultes a entitats i administracions
Enric Canet també ha explicat que "Aquí hi ha moltes petites entitats que fan projectes en el territori català. A Espanya tot està més centralitzat en les grans entitats. I lògicament, la proximitat dóna més facilitat de coneixement de la realitat concreta".
Que ho gestioni la generalitat no vol dir que es deixi de banda a les entitats
Una de les preocupacions de Poyato era que la distribució dels recursos deixés de passar per l'àmbit consultiu de les ONG. En aquest sentit, Enric Canet afirma que "En aquest cas no tinc cap interrogant. Estic segur que, si es repartís des de Catalunya, es faria amb consultes a entitats i administracions".

Si vols saber-ne més, pots consultar:
- Dossier "La reforma de l’assignació del 0,7% de l’IRPF per a fins socials", de la Taula d'Entitats del Tercer Sector
- Editorial de l'Avui "L'espoli fiscal i les ONG catalanes"
- Europa Press "Plataforma del Tercer Sector teme que el dinero de la casilla social del IRPF se pierda"

30.1.12

Newsletter gener 2012

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de gener, on us informem de la publicació d'una nota tècnica sobre la responsabilitat social de les administracions públiques, i de la traducció al català de la Comunicació d'RSE de la Comissió Europea. També hi trobareu diverses reflexions sobre RSE i informació d'activitats i propostes formatives. Entreu al newsletter en català:
www.collaboratio.net/newsletter/2012/01/30/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Enero, donde les informamos de la publicación de una nota técnica sobre la responsabilidad social de las administraciones públicas, y de la traducción al catalán de la Comunicación de RSE de la Comisión Europea. También encontrarán varias reflexiones sobre RSE e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano:
www.collaboratio.net/newsletter/2012/01/30/02

[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters

Nota tècnica sobre la responsabilitat social de les administracions públiques

 S'ha publicat un nou número de la revista "Comptabilitat i direcció" dedicada en aquesta ocasió a les noves tendències en gestió pública. Bases conceptuals i aplicacions pràctiques.

Hi publiquen diversos autors, un dels quals és Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que presenta una nota tècnica sobre la responsabilitat social de les administracions públiques (pàgs 77-103).

La revista està a la venda al web de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (www.accid.cat) al preu de 18,95€ (13,00 per als socis).

La publicació disposa d'una primera part amb notes tècniques
  • Eficàcia, Eficiència i Despesa Pública. Com millorar? Diego Prior
  • La Llei d'Economia Sostenible: la sostenibilitat financera del sector públic. María Petra Sáiz
  • L'anàlisi dels estats financers en el sector públic: el cas dels ajuntaments. Jordi Mabras
  • La gestió de costos en el sector públic. Pilar Soldevila i Carlos Vivas
  • Responsabilitat social de les administracions públiques. Josep Maria Canyelles
  • Aplicació de les noves tecnologies a l'Administració pública. Luis Pardo
A la segona part es recullen articles doctrinals i a la tercera casos pràctics. La revista, editada al 2011, està disponible en català i en castellà, té un total de 253 pàgines i resumeix així el seu contingut:

En els darrers temps el sector públic s'ha convertit en el centre de totes les mirades al convertir-se en l'executor de retallades de despesa dirigides a trobar l'estabilitat pressupostària. Més que mai, per tant, es necessària una adequada gestió dels recursos públics de manera que es pugui seguir manenint el nivell i qualitat dels serveis que fins ara es prestaven però contant amb una estructura de despesa inferior.

Aquest número se centra en l'anàlisi de la gestió pública des de diferents perspectives amb la fi de proporcionar eines amb les que abordar aquesta nova època para la que sense dubte necessitem també noves solucions.

Pel que fa a l'article de Josep Maria Canyelles sobre la responsabilitat social de les administracions públiques, aquest n'és el resum i les conclusions:

Resum

La vinculació de les Administracions públiques amb la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) pot concebre’s sota una doble perspectiva, la promoció entre les empreses (RSE) o bé l’aplicació interna. Aquesta nota se centra en la segona.

Malgrat que la gestió de la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques (RSA) implica un seguit d’accions molt diverses i de gran riquesa metodològica, sovint s’han simplificat a un seguit d’aspectes molt concrets com la introducció de clàusules socials, l’elaboració de codis ètics i la publicació de memòries de sostenibilitat.

L’article situa reptes en l’RSA com la millora de la governança, l’eficàcia i eficiència de les polítiques públiques, la participació, el diàleg amb els grups d’interès, la transparència, la legitimitat, el desenvolupament de Territoris Socialment Responsables o la mateixa formalització de la gestió de l’RSA.

Conclusions

El desenvolupament de la Responsabilitat Social per part de certes empreses està suposant una pressió cap a la resta dels seus respectius sectors però també cap al mateix sector públic.

Així, les polítiques de promoció de l’RSE poden perdre legitimitat si no es fan des de l’exemplaritat o, pel cap baix, des de l’inici de processos de gestió de la pròpia responsabilitat social.

Les organitzacions que han anat integrant l’RSC s’han vist motivades per diferents inductors, un dels quals la pressió per part dels grups d’interès. Però sobretot ha estat l’evolució en el propis models de gestió. En el cas de l’AP, l’aplicació d’alguns models d’excel·lència com l’EFQM o els compromisos adquirits arran de Plans Estratègics, les Cartes del Ciutadà, o les Agendes 21 han afavorit la incorporació dels conceptes de RSE. Finalment, algunes pràctiques concretes com les de conciliació de la vida laboral i familiar, pel que fa als propis treballadors, o les de participació ciutadana, pel que fa als grups socials, també han propiciat una lògica que apunta vers l’RSC.

Però l’RSC de les APs es queda en un estadi molt tècnic i operatiu, sense vinculació al model organitzatiu o al posicionament corporatiu si no es vincula a reptes més estratègics com la necessitat d’abordar nous reptes complexos que presenta la nostra societat i la necessitat d’abordar la gestió del canvi a nivell de la pròpia organització.

Per això, cal tenir certes prevencions cap a un model que es basi fonamentalment en la introducció de clàusules socials, codis ètics i memòries de sostenibilitat si no es pot garantir que aquestes iniciatives tenen la qualitat i profunditat que les situï certament en el camp de la gestió de l’RSC i no en meres eines formals o comunicatives.

Les clàusules socials haurien de comportar un procés de diàleg obert amb el conjunt de proveïdors i específicament amb el concessionari o proveïdor per tal de millorar i aprofundir en el sentit de la clàusula social. Els codis ètics haurien de ser una documentació d’una voluntat profunda de gestionar els valors de l’organització. Les memòries d’RSC haurien de ser l'instrument per excel·lència de comunicació del rendiment i els compromisos reals de l’organització en les diverses matèries que recull l’RSC. I aquestes tres eines s’haurien de veure fonamentades amb compromisos i accions que desenvolupin l’RSC més pròpia de les APs, les que pretenen abordar plenament la gestió de la legitimitat pública, el bon govern, la transparència, l’eficàcia i eficiència de les polítiques públiques, o el diàleg amb els grups d’interès.

Accés a l'article: [ca] [es]

Nota técnica sobre la responsabilidad social de las administraciones públicas

Se ha publicado un nuevo número de la revista "Contabilidad y dirección" dedicada en esta ocasión a las nuevas tendencias en gestión pública. Bases conceptuales y aplicaciones prácticas.

En ella publican diversos autores, uno de los cuales es Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que presenta una nota técnica sobre la responsabilidad social de las administraciones públicas (págs 77-103).

La revista está a la venta en la web de la Asociación Catalana de Contabilidad y Dirección (www.accid.cat) al precio de € 18,95 (13,00 para los socios).

La publicación cuenta con una primera parte con notas técnicas
  • Eficacia, Eficiencia y Gasto Público. ¿Cómo mejor? Diego Prior  
  • La Ley de Economía Sostenible: la sostenibilidad financiera del sector público. María Petra Sáiz 
  • El análisis de los estados financieros en el sector público: el caso de los Ayuntamientos. Jordi Mabras   
  • La gestión de costes en el sector público. Pilar Soldevila y Carlos Vivas  
  • Responsabilidad social de las Administraciones Públicas. Josep Maria Canyelles  
  • Aplicación de las Nuevas tecnologías en la Administración pública. Luis Pardo 
En la segunda parte se recogen artículos doctrinales y la tercera casos prácticos. La revista, editada en 2011, està disponible en castellano y en catalán, tiene un total de 253 páginas y resume así su contenido:

En los últimos tiempos el sector público se ha convertido en el centro de todas las miradas al haberse convertido en el ejecutor de recortes de gasto encaminados a encontrar estabilidad presupuestaria. Más que nunca, por tanto, se hace necesaria una adecuada gestión de los recursos públicos de manera que se pueda seguir manteniendo el nivel y calidad de los servicios que hasta ahora se prestaban pero contando con una estructura de gastos inferior.

Este número se centra en el análisis de la gestión pública desde diferentes perspectivas con el fin de proporcionar herramientas con las que abordar esta nueva época para la que sin duda necesitaremos también nuevas soluciones.

En cuanto al artículo de Josep Maria Canyelles sobre la responsabilidad social de las administraciones públicas, éste es el resumen y las conclusiones:  

Resumen

La vinculación de las Administraciones públicas con la Responsabilidad Social Corporativa (RSC) puede concebirse bajo una doble perspectiva, la promoción entre las empresas (RSE) o bien la aplicación interna. Esta nota se centra en la segunda.

A pesar de que la gestión de la Responsabilidad Social de las Administraciones Públicas (RSA) implica una serie de acciones muy diversas y de gran riqueza metodológica, a menudo se han simplificado a una serie de aspectos muy concretos como la introducción de cláusulas sociales, la elaboración de códigos éticos y la publicación de memorias de sostenibilidad.

El artículo sitúa retos en el RSA como la mejora de la gobernanza, la eficacia y eficiencia de las políticas públicas, la participación, el diálogo con los grupos de interés, la transparencia, la legitimidad, el desarrollo de Territorios Socialmente Responsables o la misma formalización de la gestión del RSA.  

Conclusiones

El desarrollo de la Responsabilidad Social por parte de ciertas empresas está suponiendo una presión hacia al resto de sus respectivos sectores pero también hacia el mismo sector público. Así, las políticas de promoción de la RSE pueden perder legitimidad si no se hacen desde la ejemplaridad, o por lo menos, desde el inicio de procesos de gestión de la propia responsabilidad social.

Las organizaciones que han ido integrando la RSC se han visto motivadas por diferentes inductores, uno de los cuales la presión por parte de los grupos de interés. Pero sobre todo ha sido la evolución en los propios modelos de gestión. En el caso de la AP, la aplicación de algunos modelos de excelencia como el EFQM o los compromisos adquiridos a raíz de Planes Estratégicos, las Cartas del Ciudadano, o las Agendas 21 han favorecido la incorporación de los conceptos de RSE. Finalmente, algunas prácticas concretas como las de conciliación de la vida laboral y familiar, con respecto a los propios trabajadores, o las de participación ciudadana, en cuanto a los grupos sociales, también han propiciado una lógica que apunta hacia la RSC.  

Pero la RSC de las AAPP se queda en un estadio muy técnico y operativo, sin vinculación al modelo organizativo o el posicionamiento corporativo si no se vincula a retos más estratégicos como la necesidad de abordar nuevos retos complejos que presenta nuestra sociedad y la necesidad de abordar la gestión del cambio a nivel de la propia organización.  

Por ello, hay que tener ciertas prevenciones hacia un modelo que se base fundamentalmente en la introducción de cláusulas sociales, códigos éticos y memorias de sostenibilidad si no se puede garantizar que estas iniciativas tienen la calidad y profundidad que las sitúe ciertamente en el campo de la gestión de la RSC y no en meras herramientas formales o comunicativas.  

Las cláusulas sociales deberían conllevar un proceso de diálogo abierto con el conjunto de proveedores y específicamente con el concesionario o proveedor para mejorar y profundizar en el sentido de la cláusula social. Los códigos éticos deberían ser una documentación de una voluntad profunda de gestionar los valores de la organización. Las memorias de RSC deberían ser el instrumento por excelencia de comunicación del rendimiento y los compromisos reales de la organización en las diversas materias que recoge la RSC. Y estas tres herramientas deberían ver fundamentadas con compromisos y acciones que desarrollen la RSC más propia de las AAPP, las que pretenden abordar plenamente la gestión de la legitimidad pública, el buen gobierno, la transparencia, la eficacia y eficiencia de las políticas públicas, o el diálogo con los grupos de interés. 

Acceso al artículo [ca] [es

La nueva Comunicación de la Comisión Europea

Responsabilitat Global ofrece la traducción al catalán de la nueva comunicación de la Comisión Europea sobre Responsabilidad Social de las Empresas, donde se define la estrategia renovada de la UE para el periodo 2011-2014.

Bruselas plantea una nueva definición, más simple, del RSE: "La responsabilidad de las empresas por su impacto en la sociedad". La anterior definición fue redactada en 2001 y sostenía que la RSE era "un concepto por el cual las empresas integran las preocupaciones sociales y ambientales en sus operaciones comerciales y sus relaciones con sus interlocutores sobre una base voluntaria".
COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL PARLAMENTO EUROPEO, AL CONSEJO, AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Y AL COMITÉ DE LAS REGIONES
Estrategia renovada de la UE para 2011-2014 sobre la responsabilidad social de las empresas

[Comunicación en catalán en PDF
[Comunicación en castellano en PDF]

La nova Comunicació de la Comissió Europea

Responsabilitat Global ofereix la traducció de la nova comunicació de la Comissió Europea sobre Responsabilitat Social de les Empreses, on es defineix l'estratègia renovada de la UE per al període 2011-2014.

Brussel·les planteja una nova definició, més simple, de l'RSE: "La responsabilitat de les empreses pel seu impacte en la societat". L'anterior definició va ser redactada el 2001 i sostenia que la RSE era "un concepte pel qual les empreses integren les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors sobre una base voluntària".
  • Aquesta traducció, feta per Josep Maria Canyelles, a partir de l'original anglès, millora els errors de traducció de la versió d'autor desconegut que circula en castellà.
  • També ens vam fer càrrec de la traducció de la comunicació anterior, corresponent al 2006.

COMUNICACIÓ DE LA COMISSIÓ AL PARLAMENT EUROPEU, AL CONSELL, AL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU I AL COMITÈ DE LES REGIONS
Estratègia renovada de la UE per 2011-2014 sobre la responsabilitat social de les empreses

1        INTRODUCCIÓ

La Comissió Europea va definir, en el seu moment, el concepte de la responsabilitat social de les empreses (RSE) com «un concepte per mitjà del qual les empreses integren voluntàriament les inquietuds socials i ambientals en les seves operacions comercials i en les relacions amb els seus interlocutors».
L’RSE es refereix a les accions de les empreses que van més enllà de les seves obligacions jurídiques cap a la societat i el medi ambient. Algunes mesures reguladores creen un entorn més propici perquè les empreses assumeixin voluntàriament la seva responsabilitat social.

1.1      Abordar la responsabilitat social forma part de l’interès de les empreses...

Per a la competitivitat de les empreses és cada vegada més important un enfocament estratègic sobre RSE. Aquest pot reportar beneficis pel que fa a la gestió de riscos, estalvi de costos, accés al capital, relacions amb la clientela, gestió dels recursos humans i capacitat d’innovació.
Atès que l’RSE requereix un compromís amb les parts interessades internes i externes, permet a les empreses anticipar i aprofitar millor les expectatives socials i les condicions de funcionament que canvien ràpidament. Per tant, pot impulsar el desenvolupament de nous mercats i generar oportunitats de creixement.
En assumir la seva responsabilitat social, les empreses poden construir una confiança a llarg terme per part de treballadors, consumidors i ciutadans com a base per als models empresarials sostenibles. Una major confiança contribueix alhora a crear un entorn on les empreses poden innovar i créixer.

1.2      ...i de l’interès de la societat en conjunt

Per mitjà de l’RSE, les empreses poden contribuir significativament a la consecució dels objectius del Tractat de la Unió Europea d'assolir un desenvolupament sostenible i una economia social de mercat altament competitiva. Així mateix, contribueix a assolir els objectius de l'Estratègia Europa 2020 per un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, inclòs el d'una taxa d’ocupació del 75%. El comportament responsable de les empreses és especialment important quan agents del sector privat ofereixen serveis públics. Ajudar a reduir els efectes socials de l'actual crisi econòmica, com la pèrdua de llocs de treball, forma part de l’RSE. L’RSE comporta un conjunt de valors damunt els quals construir una societat més cohesionada i on basar la transició cap a un sistema econòmic sostenible.

1.3      Per què la Comissió presenta ara aquesta nova estratègia?

Tant el Consell com el Parlament Europeu han demanat a la Comissió que desenvolupi encara més la seva política en matèria d’RSE. En l'Estratègia Europa 2020, la Comissió es compromet a renovar l'estratègia de la UE per promoure l’RSE. Així mateix, a la Comunicació del 2010 sobre política industrial, va afirmar que presentaria una nova proposta de política sobre RSE. A l'acta del Mercat Únic anuncià que adoptaria una nova comunicació sobre RSE a final del 2011.
La crisi econòmica i les seves conseqüències socials han danyat en certa mesura la confiança dels consumidors en les empreses. Han portat l'opinió pública a posar el focus en el comportament social i ètic de les empreses. En renovar ara l'esforç per promoure l’RSE, la Comissió vol crear condicions favorables per a un creixement sostenible, un comportament empresarial responsable i la creació d'ocupació duradora a mitjà i llarg termini.

2        AVALUACIÓ DE L'IMPACTE DE LA POLÍTICA EUROPEA SOBRE L’RSE

[continuar llegint en PDF]

29.1.12

Tot esperant el documental "Monarquia o República?"

La llibertat amb què s'han de moure els mitjans de comunicació, i molt especialment els públics, han de saber combinar aquest criteri sagrat amb una gran dosi de professionalitat. En aquest equilibri rau la seva responsabilitat.

I és que els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat davant la societat, que és en primer lloc informar, però també fer-ho d'acord amb determinats paràmetres que permetin abordar els reptes de la seva societat i del seu temps, saber empoderar i generar ciutadania crítica més que dòcil i ingènua, saber donar una visió més enllà dels murs observant la realitat mundial i establint-hi els enllaços amb la pròpia realitat.

Els catalans podem sentir-nos prou satisfets i orgullosos del fet que, amb totes les mancances que es vulgui, al llarg de les darreres tres dècades hem gaudit d'una televisió i ràdio públiques que han acomplert amb el que la societat els demanava i n'esperava. Ho han fet amb professionalitat, rigor, qualitat, i sabent tocar temes delicats de manera molt correcta. Ja sigui un tema complex de política interna, com el procés secessionista, un tema de malalties, com la Marató, o temes allunyats, com els balseros, que han rebut premis i reconeixements internacionals.

Ara Televisió de Catalunya té preparat el documental Monarquia o República? Però es troba en estat de paralització com a conseqüència d'un fet: el debat social sobre la imputació del marit de la Infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, ha provocat que un contingut social i periodístic d'alt interès i que es pot abordar de manera reflexiva en una societat serena i adulta, hagi estat aturat. Un partit espanyol, el PP, ha demanat a la comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que TV3 no l'emeti: El PP vol evitar que TV3 emeti el documental 'Monarquia o República?'

Estem convençuts que, com diu el president del consell, Enric Marín, el programa 'compleix amb els estàndards de qualitat, diversos punts de vista, contrast i veracitat a criteri de la cadena'. El president del consell de govern de la CCMA ha explicat que el documental encara no està programat, i que la data d'emissió dependrà de la política de la televisió. Tot i així, el diputat del PP Santi Rodríguez ha considerat que l'emissió ja està programa i ha subratllat que en les 'difícil circumstàncies de la monarquia' en aquests moments no seria bo emetre el documental.

Marín ha assumit que es tracta d'un tema 'delicat', però ha alertat al diputat popular que els mitjans de comunicació públics no funcionen a base de tabús, sinó que han de poder parlar dels caps d'Estat, ja siguin reis o presidents de la república. 'En cultures democràtiques consolidades no es produeixen aquest tipus de limitacions. L'altre extrem són els poders sagrats, dels que no es pot parlar ni representar-los', ha dit Marín.

27.1.12

Els canvis necessaris en la regulació del mercat laboral

Aquest dilluns vaig assistir a la sessió del treball del Grup Repensar les Polítiques Socials i el Centre d’Estudis Jordi Pujol on es va tractar dels canvis necessaris en la regulació del mercat laboral i en les polítiques d’ocupació. Vam tenir dues sòlides intervencions d'Esther Sànchez, Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals del Govern i del Catedràtic del Dret del Treball d’ESADE Salvador del Rey. Fou una sessió útil i inspiradora. Us aporto un breu vídeo de síntesi i les piulades que vaig fer.

Les meves piulades al twitter:

Esther sanchez: estem intentant introduir la perspectiva psicosocial en l'acompanyament ja que es donen riscs #repensarlasocietat

Morist (Creu Roja): el govern ha de marcar quins son els sectors estratègics on hem d'orientar la formació #repensarlasocietat
Sobre funcionaris SOC: participant diu que per a curs de form.l'obligaven a disposar de carraus pq una norma ho mana! #repensarlasocietat

Garrofé: cal un relat public mes nítid sobre el que es pretén i assegurar coherència entre discurs agosarat pràctiques #repensarlasocietat

Parody pateix pels joves. Es un tema de patriotisme. No vol un país amb joves sense futur i els +formats marxant #repensarlasocietat

Esther sanchez: Si tenim una cultura de la concertació diferent, uns valors dif., cal que ens hi posem ja #repensarlasocietat

Model catala de relacions laborals: ara o mai. La darrera reforma ho complica molt, hem de fer els deures #repensarlasocietat

Esther sanchez: s'han fet cursos d'angles i ofimatica... Això es tot? Cal una visió estratègica, alinear... #repensarlasocietat

Esther sanchez: a base d'un model de subvencions durant molts anys hem creat un nyap. Calen reformes revolucionàries #repensarlasocietat

Esther sanchez aposta per un model social de mercat basat en flexicuretat. #repensarlasocietat
Esther sanchez: aturats q tenim seran difícils d'inserir si no es formen. Ocupació que es crearà no serà baix perfil #repensarlasocietat
 
S.del Rey: un emprenedor hauria d'estar fora de la normativa d'acomiadaments, com a Alemanya, facilitant emprenedoria #repensarlasocietat
 
S.del Rey: el marc laboral no hauria de ser una complicació sinó facilitar la vida a les empreses, competitivitat! #repensarlasocietat
 
S.del Rey: no te res a veure el que exposen els preambuls amb l'articulat de les Ref.lab: es queden a mig camí #repensarlasocietat
 
S.del Rey: o fem la Ref.laboral o la recepta la trobarem al FMI... #repensarlasocietat

Si sobren 10.000 arquitectes que ja trobaran feina se'ls ha d'ajudar a veure com es reorienten, on orienten capacitats #repensarlasocietat

Ara no toca tant destinar recursos a intermediacio sinó a altres: acompanyar persones a redefinir carrera #repensarlasocietat

França: empreses amb molts temporals han de destinar recursos a la seva capacitació per a assegurar-ne l'ocupabilitat #repensarlasocietat

Esther sanchez: fiscalitat hauria de ser variable en funcio del rendiment social de l'empresa: genera costos o benef. #repensarlasocietat

Esther sanchez: no es tot un tema de reformes laborals; caldria + #rse de les empreses i dels treballadors #repensarlasocietat

A cap país europeu opten per la bonificació! Cal veure com s'orienta la despesa en Pol.act. ocup, poden ser pernicioses #repensarlasocietat

Reforma del 2001: creix la contractació, +població ocupada, pero no disminueix atur, emmascarat en sit.creixement #repensarlasocietat

94 es deixava molt camp a la neg.collectiva. I al 97 es fa un nou marc mes tancat que redueix molt l'atur #repensarlasocietat

Ref.Lab.94: acaba augmentant molt la temporalitat. I les mesures de foment contr.juvenil no s'usa adequadament #repensarlasocietat

Esther sanchez: la reforma lab. del 94 va ser la mes sistemica pero va fallar pq els agents soc. no se la sentiren seva #repensarlasocietat

...pero a Euskadi hi ha dif. significatives: fiscalitat, pes de cooperativisme i model de gestió, i pol. industrials #repensarlasocietat

Sempre es parla de reformar el marc laboral com la panacea pero amb el mateix marc a Euskadi tenen menys atur! #repensarlasocietat

Escoltant l'Esther Sánchez, SG Rel.Lab. Generalitat, sobre el marc laboral #repensarlasocietat

25.1.12

Complirà l'estat espanyol amb la sentència del Tribunal Suprem sobre l'IRPF?



Finalment es reconeix que l'Estat espanyol deixarà de quedar-se uns diners que no li pertoquen. Ara està per veure si compleix la llei. Fa tants anys que duren les preses de pèl que fins que no ho veiem no ens ho creurem.

Es tracta dels fons obtinguts de la casella per a objectius d'interès social de la declaració de l'IRPF. Les competècies en temes socials són autonòmiques, però l'estat ha aprofitat la seva competència fiscal per apropiar-se d'aquest rendiment que no li correspon i actuar en paral·lel a les comunitats autònomes. I a més, generant grans interferències en la mesura que s'han fet crèixer estructures federatives desmesuradament que no sempre han estat al servei de les entitats de base.

Aquesta deslleialtat no té grans conseqüències en els "territoris afins" però és aprofitada com una via més per debilitar Catalunya, ja que bona part dels recursos dels catalans no torna i perquè el que torna ve condicionat nacionalment ja que s'obliga a les entitats a formar part d'organitzacions "nacionales", obligant les entitats catalanes o d'altres nacions de l'estat a estructurar-se obligatòriament en un nivell estatal si és que volen accedir-hi. És una vergonya que fins i tot en matèries socials la dèria nacionalista els obcequi.

Fa uns anys ja em vam parlar, quan ja ens van enredar miserablement: 25.9.08 La volatilitat dels compromisos polítics, fins i tot acordats en seu parlamentària:


[...] s'havia aconseguit aprovar una moció a favor d'un procés gradual de distribució territorial entre les comunitats autònomes del que l'Estat recapta per a fins socials (a través el 0,7% de l'IRPF dels contribuents que així ho decideixen).

Però la política té les seves complicacions i la seva volatilitat, potser més que els mercats financers. Com diu avui Fidel Masreal, en política és relativament habitual que les mocions que aprova un parlament quedin a la llarga matisades o enterrades en l'oblit. El que no és tan normal és que durin una setmana.

Efectivament aquest és el temps d'alegria que han tingut els seus promotors ja que malgrat haver-se aprovat al Congrés, el dirigent del PSOE Pedro Zerolo i la ministra d'Educació, Política Social i Esport han negat rotundament que se cedeixi aquesta quantitat a les comunitats. [...]

La reacció de les entitats catalanes: Si la setmana passada la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya celebrava la mesura que havia de posar fi a una històrica reivindicació de les entitats catalanes, després de l'anunci del govern espanyol es mostra Decebuda. Segons un comunicat de l'organització, que aplega 3.000 ONG socials, aquesta posició de l'Executiu espanyol “suposa la negativa a reformar un sistema anacrònic, que s'ha demostrat any rere any que no funciona, i que no respecta les competències exclusives en aquesta matèria”. Carles Barba, president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, assenyala que Catalunya té tantes o més necessitats socials que els altres territoris de l'Estat, mentre que “rep molt menys que la resta”. Barba, també ha denunciat que l'any 2007, Catalunya va recaptar 40 milions d'euros de l'IRPF, “dels quals tan sols 13 van tornar al territori”. Un 46% dels catalans decideixen destinar el 0,7% de l'IRPF a fins d'interès social, mentre que la mitjana a Espanya és d'un 33%, 13 punts per sota. Mentrestant, l'actual sistema de gestió prima les entitats d'àmbit estatal, un greuge comparatiu que ha provocat que “entre els anys 1999 i 2006 les ONG Catalanes deixessin de rebre 90,7 milions d'euros per destinar-los a programes d'interès social. 
Però n'hi va haver prou amb aquest engany. També vam saber quines eren les noves intencions de l'estat espanyol:
16.2.09 Les ONG d'àmbit català no podran rebre subvencions de l'IRPF

La Secretaria d'Estat d'Afers Socials prepara una norma que deixaria les ONG catalanes fora del repartiment del 0,7% de l'IRPF destinat a fins socials. La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, que aplega 3.000 ONG socials, denúncia la discriminació que significa per a les entitats d'àmbit autonòmic i local.

La setmana passada es va saber que el Govern de l'Estat Espanyol, a través de la Secretaria d'Estat d'Afers Socials, prepara una norma que preveu deixar fora les ONG de caràcter no estatal de la convocatòria de Subvencions derivades del 0,7 de l'IRPF. La notícia ha estat molt mal rebuda per part de les organitzacions socials catalanes i per partits polítics com CiU i ERC.

La reacció de les entitats catalanes
En un comunicat fet públic el passat 14 de febrer, la Taula del Tercer Sector Social, que aplega 3.000 ONG socials, va demanar al Govern de Catalunya i als principals partits polítics que evitin l'aplicació d'aquesta norma. Segons aquesta organització, “si finalment aquest plantejament tira endavant es produiria una discriminació vers les entitats locals i autonòmiques”, que consideren “especialment greu en l'actual context de crisi econòmica on hi ha més necessitats socials i les ONG necessiten més recolzament que mai”[...]

Ara sembla que hauria d'anar de debò, ja que ha estat el Tribunal Suprem qui ha reconegut el dret del Govern a comptar amb aquests recursos per a les entitats socials. I el conseller Cleries diu que el 2011 van arribar per aquest concepte 29 milions, 20 menys dels que havien d'arribar:

Catalunya gestionarà la recaptació de la casella social de l'IRPF

TONI SUST / Barcelona
Catalunya gestionarà a partir d'ara els recursos de la declaració de la renda dedicats a la política social, mitjançant la casella inclosa amb aquesta finalitat que poden assenyalar els contribuents, segons ha dictaminat el Tribunal Suprem. El Govern va interposar temps enrere un recurs per les convocatòries lligades a aquesta partida de l'IRPF, com altres Executius autonòmics.

"El Tribunal Suprem ha dictaminat que la gestió de les subvencions, la seva tramitació, la seva resolució i el pagament, la farà el Govern. Els diners els ha de gestionar la Generalitat", ha assenyalat el conseller de Benestar Social, Josep Lluís Cleries. La convocatòria de les ajudes seria competència del Govern central. "Això estableix jurisprudència de cara als anys pròxims", ha subratllat el conseller.

Més recursos

La bona notícia arriba en un moment en què les arques autonòmiques estan més que necessitades. El 2011, Catalunya va rebre 29 milions per aquest concepte, quan la recaptació real a Catalunya, segons el titular de Benestar Social, va suposar l'any passat uns 20 milions d'euros més, que el Govern, ha dit Cleries, reclamarà: "Canvia molt repartir 29 milions o 49 milions".
Hem titulat l'article "Complirà l'estat espanyol amb la sentència del Tribunal Suprem sobre l'IRPF?". Doncs aquí ens quedem, esperem veure si compleix o no (credibilitat 0). I si fa veure que compleix però per a una altra banda ho recupera. Per a ells aquest control forma part de la política de renacionalització espanyola.

Reflexions sobre la responsabilitat des del Centre d'Estudis Jordi Pujol

Us recomano tres articles del butlletí d'avui del Centre d'Estudis Jordi Pujol, un sobre les responsabilitats de tothom davant la manera com la crisi afecta el nostre país, un altre sobre sobiranisme i l'últim sobre el cas Garzón:

La responsabilitat de cadascú
Jordi Pujol
Editorial / 25 de gener de 2012

La situació amb què s’enfronta Catalunya és realment molt greu. Ha perillat la paga extra de Nadal, molts proveïdors cobren amb retard –i també molts ajuntaments–, el govern ha hagut de rebaixar els sous i les subvencions, hi ha el perill que l’estat del benestar quedi afectat, etc. I com a colofó hi ha el perill molt real que el govern espanyol actuï de manera que l’autogovern català, és a dir, el poder de la Generalitat, quedi molt escapçat.


La gravetat del moment reclama una reacció política i social, però també ètica. No es tracta de fer discursos buits sobre la unitat. Es tracta que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. [continuar llegint]



Dels ponts de diàleg a l'opció sobiranista
Josep M. Puigjaner (Periodista i escriptor)
Article / 25 de gener de 2012

[...] No vull deixar d’esmentar aquí l’única veu competent que jo conec, en el conjunt espanyol, que va ser capaç, en els anys vuitanta i noranta, de proposar una nova concepció i, per tant, una nova estructura de l’Estat. Em refereixo al catedràtic de dret constitucional Miguel Herrero de Miñón. Em permeto deixar constància de la seva posició, que el breu fragment següent resumeix bé: «No se trata de subsumir unas naciones sin estado, calificables de históricas, lingüísticas o culturales en el estado de otra nación, sino que se trata de hacer a las distintas naciones copropietarias del estado común».

D’aquesta proposta d’Herrero de Miñón no n’ha fet cas ningú, ni des de la dreta ni des de l’esquerra espanyoles. La seva formulació d’estat plurinacional ha caigut en un forat negre i mai més no ha obtingut audiència. En una ocasió, no fa gaire, em va confessar que sentia el fracàs del seu intent de posar seny i ordre en les volcàniques erupcions d’una Espanya que es pensa que arribarà íntegra, amb els territoris actuals, fins a la fi dels segles. Un fracàs que, evidentment, ha afectat els voluntaris del diàleg. [llegir sencer]


Culpable o innocent
Eloy Mendaña (Jurista)
Article / 25 de gener de 2012

S’acaba de jutjar davant del Tribunal Suprem el jutge espanyol més famós, el jutge Baltasar Garzón, acusat d’un delicte de prevaricació per haver ordenat la intervenció de les comunicacions entre presos preventius (persones imputades per la presumpta comissió de fets delictius greus, però encara no jutjades ni condemnades) i els seus advocats defensors (persones que no estaven imputades de cap delicte i que només es limitaven a exercir la seva professió d’advocat defensant els seus clients en presó provisional).[continuar llegint]

19.1.12

"Quins canvis s’estan produint en la Unió Europea? Quines són les perspectives pel 2012?"

L'ANUE us convida a una taula rodona sobre la Unió Europea - dimarts 31 de gener, de 18:30h a 20:30h - Caixaforum

"Quins canvis s’estan produint en la Unió Europea? Quines són les perspectives pel 2012?"
Data: dimarts 31 de gener de 2012
Horari: de 18:30h a 20:30h
Lloc: CaixaForum. Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa”. Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 Barcelona

Què està passant amb l’euro? Quina és la situació dels mercats a Europa? I el deute sobirà? Què passa amb les especulacions financeres? I el control dels dèficits nacionals per la Unió Europea? Són vigents els tractats de la Unió? Està en risc el model social dels països europeus i el seu paper referencial en la defensa dels drets humans reconeguts per les Nacions Unides?. Destacats experts reflexionaran de forma molt didàctica sobre aquestes preguntes i inquietuds.
Veure programa

Es prega confirmació d’assistència: info@anue.org – Tel. 933013990

GUIA "La radioactivitat i la salut"

Les avaluacions més recents de les emissions radioactives de la catàstrofe de Fukushima indiquen que, fins al mes d'octubre, uns 36 peta becquerels (36.000.000.000.000.000) de radiació han estat abocats, la majoria al mar (aproximadament un 80%) i la resta a terra (un 20%).

Es tracta d'un volum de radiació considerable, com que es tracta d'elements de llarga vida, la contaminació que generaran, i els seus efectes sobre la salut i el medi ambient deixaran inevitables seqüeles. Però quines?

Però també sense catàstrofe, les centrals nuclears també contaminen radioactivament l'entorn quan funcionen de manera rutinària. A Catalunya, els tres reactors nuclears en funcionament van emetre 60 tera becquerels (60.299.541.800.000) de radiació l'any 2009, i 75 tera becquerels (75.748.924.120.000) l'any 2010. Un quantitat de radiació també considerable, encara que sigui inferior al que està emetent Fukushima.

Es tracta d'un procés silenciós i indetectable que s'estén en primer lloc per les comarques de Tarragona a on funcionen els reactors nuclears, però que desprès es dispersa per tota Catalunya, i més enllà. Una de les majors fonts de contaminació radioactiva de les centrals d'Ascó i Vandellòs és el Triti, un isòtop de l'hidrogen que es pot combinar amb oxigen formant aigua tritiada, que no es pot distingir de l'aigua natural i que, d'aquesta manera, entra als cicles biològics. El 89% de les emissions radioactives de les nuclears a Catalunya de l'any 2009 van ser de Triti, en forma líquida o coma gas; l'any 2010 van ser del 91%.

El Triti té un període de semidesintegració de 12,3 anys, el que significa que es necessiten més de 200 anys per a que deixi de representar una amenaça per a la salut.

Com que aquesta contaminació radioactiva és inevitable, les autoritats la consideren “normal”. És realment així? Les baixes dosis de radiació no tenen efectes? Que representen per a la nostra salut?

Per ajudar a entendre el que significa la radiació de Fukushima, Ascó, Vandellòs, o de cadascuna de les centrals nuclears en funcionament, des de l'Observatori de l'Energia de Catalunya (OEC) s'ha editat la breu guia "La radioactivitat i la salut" que intenta aclarir conceptes bàsics per a que cada persona pugui formar-se la seva opinió.

Presentació del dossier sobre la radioactivitat i la salut

Publicat el 7 desembre 2011 per aljibes

Tan sols 10 pàgines per saber el mínim necessari sobre una de les causes principals de problemes de salut.

Hem de tenir clar que:
La radioactivitat és una de les formes d’energia que l’ésser humà no percep
amb els sentits. Això ens crea indefensió i fa que ens puguin enganyar
fàcilment.

La indústria nuclear té el seu origen en el poder militar ja que és una manera
d’obtenir plutoni per fer bombes. Això explica el gran interès dels poders polítics
per impulsar-la en els seus inicis.

La indústria nuclear amaga els problemes de la radiació sobre la salut amb el
consens de governants i polítics, sota la pressió social del interessos econòmics
que s’acaben creant al voltant d’aquesta indústria.

Els límits relatius a les dosis admissibles canvien sovint, seguint els criteris
dictats per aquests interessos econòmics i polítics.

Qualsevol dosi, per petita que sigui, pot produir efectes a llarg termini. La
gravetat dels efectes és independent de la dosi, ja que els efectes es
produeixen d’una manera aleatòria. Fet pel qual no hi ha cap dosi segura.

LLEGEIX EL DOSSIER

CONTINGUTS DEL DOSSIER
- SOBRE AQUEST MANUAL
- RADIOACTIVITAT PROVINENT DE L’ENERGIA NUCLEAR
- EFECTES DE LA RADIACIÓ IONITZANT EN EL COS HUMÀ
- EFECTES DE LA RADIACIÓ EN DOSIS INSTANTÀNIES A CURT TERMINI
- DOSI MÀXIMA PERMESA / LLINDAR DE PERILLOSITAT
- CONTAMINACIÓ DE LES CADENES TRÒFIQUES ALIMENTÀRIES
- MESURES DE PROTECCIÓ I SEGURETAT
- LA RADIOACTIVITAT COM A FACTOR REGRESSIU EN L’EVOLUCIÓ DE LES ESPÈCIES
DEL PLANETA TERRA
- CONCLUSIÓ

La situació de la llengua catalana a Internet (gener del 2012)

  • Us aportem l'informe sobre l'estat de la llengua catalana a Internet i que contempla elements d'RSE. 
  • L'informe és elaborat periòdicament Joan Soler Martí, membre de l’equip de coordinadors de Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics (WICCAC)


La llengua catalana es troba en el lloc 75 entre les més de 6.900 d’arreu del món, segons Ethnologue, amb aproximadament deu milions de parlants.

El català és la novena llengua de la Unió Europea segons població en el seu domini lingüístic, i la catorzena pel que fa al nombre de parlants.

Segons Internet Society (ISOC), amb dades de 31 de març del 2011, hi ha al món un total de 2.095 milions de persones usuàries d’Internet, el que representa un 30,2% del total de la població mundial. La distribució dels usuaris és molt desigual: un 78,3% a Nord Amèrica; un 58,3% a Europa; un 23,8% a l’Àsia; i només un 11,4% a l’Àfrica. A Espanya hi ha un 62,2% d’usuaris d’Internet, la qual cosa representa que són més de 29 milions de persones. A Catalunya, segons dades de l’Idescat, el percentatge d’usuaris d’Internet és superior al de la resta d’Espanya i ja sobrepassa el 70%. També cal destacar que, a 31 de desembre del 2011, Facebook, la xarxa social líder en nombre d’usuaris, ja té més de 799 milions de subscriptors a tot el món i gairebé 16 milions a Espanya.

Veure les Estadístiques Internet World Stats de la Internet Society (ISOC) a 31 de març del 2011.
La situació del català a Internet és, en general, bona, amb una presència a la xarxa molt superior al pes demogràfic dels seus aproximadament deu milions de parlants.

Dades positives i fites aconseguides
1) Segons l’article “La salut del català a Internet el 2005”, de Jordi Mas (Softcatalà) el català es troba en el lloc 26 en nombre de pàgines web i en el lloc 19 en pàgines web per parlant.

2) El domini.cat és el primer domini genèric (gTLD) que s’atorga a una comunitat lingüística i cultural: la catalana, i ha contribuït a situar encara més el català al mapa mundial d’Internet. El domin.cat va fer 6 anys el 16 de setembre del 2011; el 13 de febrer del 2012 farà 6 anys que es van registrar els primers dominis .cat; el 19 de maig del 2011 va superar els 50.000 dominis registrats (ja en té més de 52.000) i té un molt bon ritme de creixement i de renovacions.

Si fem una comparativa de la densitat d’informació aportada pels diferents dominis genèrics, trobem que el .cat es situa com a indiscutible número 1. Veure Estadístiques del domini .cat amb aquesta informació. PuntCAT, la Fundació que gestiona el domini .cat, és membre consultiu de l’associació de dominis lingüístics i culturals d’Europa, que volen aconseguir nous dominis per a les seves respectives llengües: bretó, gal·lès, basc, gallec i escocès. També el Quebec vol aconseguir el seu domini que l’identifiqui a Internet.

El domini .cat és un gran èxit de la comunitat lingüística i cultural catalana, i és així perquè l’administrem i el gestionem nosaltres mateixos, sense dependre de ningú. De fet, és com si tinguéssim la independència a la xarxa. Per això hem de potenciar el seu ús, molt especialment entre les empreses.

3) El català és un dels principals idiomes del món amb més activitat en les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube, MySpace o Tuenti), i també és la vuitena llengua més utilitzada als blocs (la blogosfera).

4) La Viquipèdia en català, que va començar l’any 2001, va superar els 300.000 articles el mes de desembre del 2010 i ja en té més de 362.000. El català està en la 13a posició pel nombre d’articles de les més de 280 edicions de les llengües presents a l’enciclopèdia lliure Wikipedia. A més, el català se situa en la primera posició en el rànquing de qualitat de les viquipèdies per mostra d’articles.
Veure la pàgina d’Estadístiques de la Viquipèdia en català.

5) Una mostra de la bona salut del català a Internet és el tractament que li dóna Google, un dels gegants d’Internet, que situa la llengua catalana dins el rànquing de presència a Internet de les llengües occidentals/internacionals entre els números 10 a 15, amb un alt nivell de presència en relació al seu nombre de parlants, uns 10 milions de persones. Així ho va manifestar el representant de Google, Luis Collado, director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal, en una ponència realitzada en el Convit, el 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, adreçat a professionals de la llengua d’arreu dels Països Catalans, que es va celebrar a Reus els dies 24 i 25 de març del 2011.
Google té la gran majoria dels seus serveis amb versió en català: Cercador, Gmail, Blogger, YouTube, Maps, Earth, Grups, Calendari, Picasa, Traductor, Llibres, Analytics, AdWords, Orkut, Google+…

6) Índex de penetració d’Internet per llengües, segons Portalingua
S’utilitzen dades de la web d’Internet World Stats, que actualitza les dades estadístiques d’Internet a cadascun dels països del món.
L’índex de penetració d’Internet és el número d’usuaris d’Internet dividit per la població total del país. La classificació és la següent:
1       suec                     88,9944
2       danès                     84,2
3       finès                     83,82
4       neerlandès              82,1713
5       japonès              75,5
6       alemany suís              73,9853
7       anglès                     73,5474
8       català                     71,4497
El català està per davant del francès, l’alemany, l’italià i el castellà.

7) De les 10 webs més visitades del món, segons Alexa (Top Sites), 6 tenen versió en català (60%); i 6 entre les 8 primeres (75%):
1 – Google
2 – Facebook
3 – YouTube (Google)
6 – Wikipedia –> Viquipèdia en català
7 – Windows Live de Microsoft (Messenger i Hotmail)
8 – Blogger – Blogspot.com (Google)
i 4 webs no tenen versió en català:
4 – Yahoo!
5 – Baidu (motor de cerca xinès)
9 – Amazon.com
10 – Twitter  (en procés?) “Twitter es traduirà al català”, segons va anunciar el passat  mes de febrer del 2011 a Barcelona el seu director general, Dick Costolo.

Si examinem les 10 webs més visitades d’Espanya la situació és semblant. Yahoo!, Twitter i Marca no tenen versió en català.

En resum, el català es troba en el lloc 75 per nombre de parlants i entre els llocs 10 i 20 per l’ús que es fa d’Internet. En tots els casos és la primera llengua d’una nació sense Estat.

Reptes pendents
El punt feble de l’ús del català a Internet són les webs de les empreses i organitzacions amb presència o amb una forta implantació o vinculació a Catalunya i a altres terres de parla catalana, o que hi ofereixen els seus productes i serveis, algunes d’elles amb centres molt importants.
WICCAC va crear el Baròmetre de l’ús del català a Internet el 12 de juny de l’any 2002 per a informació i denúncia de la situació de l’ús del català a les webs de les empreses, especialment les més grans i les multinacionals.

Segons el baròmetre de WICCAC,  el percentatge global d’ús del català ha passat del 38,75% (setembre 2002) al 60,01% (desembre 2011), amb més d’un 21% percentual d’increment. La presència del català, però, és molt pitjor en els sectors del baròmetre de l’economia productiva segons es pot veure al resum de situació.

Resum de situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet per sectors i global
Històric dels Resums de Situació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC (des del mes d’agost del 2002)

Exemples de webs positius i negatius

Per a comprovar la millora de la presència del català a Internet, només cal veure que, des de l’any 2002 en que vam crear el Baròmetre de l’ús del català a Internet, han incorporat el català webs molt importants, com molts dels serveis de Google, Nestlé, Danone, Telefónica, Correos, Iberia, Decathlon, Gallina Blanca, Cobega, Coca-Cola, Repsol, Mango, La Seda, Grup Puig, Nutrexpa, Roca, Endesa, Renfe, Movistar, Faceebook, Messenger i Hotmail  (Windows Live), YouTube, Toshiba, Regal…
En el capítol negatiu, que no tenen el català, destaquen per la seva importància les webs de El Corte Inglés, Seat o el Grup Godó. N’hi ha, però, moltes més, fins a un 40% de les analitzades al Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC.

Una altra web molt important que actualment no té versió en català és el Twitter, però, com s’ha comentat abans, el seu director general va dir que el català s’inclourà en les pròximes tandes de traduccions del Twitter. Esperem que sigui aviat, ja que de moment no compleixen la promesa feta. WICCAC i La Plataforma per la Llengua s’hi van dirigir fa uns mesos, així com també a Amazon.
La importància d’Internet en la situació de la llengua és cada vegada més destacada, i ja es pot considerar que l’ús d’Internet ha de ser un dret dels ciutadans. El seu ús es massiu entre els ciutadans dels països desenvolupats, molt especialment entre els joves, i creix molt també en els dels països en vies de desenvolupament.

Resum d’arguments per a demanar l’ús del català a les webs de les empreses

1) Per Responsabilitat Social Corporativa (o Empresarial). Els usuaris i, molt especialment els consumidors, tenen el dret d’informació adient dels productes i serveis.
2) Per criteris empresarials. El pes econòmic que representa el consumidor català és molt superior al d’altres comunitats lingüístiques que ja disposen plenament d’informació de la majoria de productes i serveis en la seva llengua.
3) Per complir les lleis i els drets reconeguts pels governs.
4) Per naturalitat i normalitat en l’ús de la llengua pròpia d’una comunitat lingüística molt important i amb molts consumidors.

Webs multilingües
WICCAC és molt partidari de les webs multilingües, ja que segons diversos estudis recollits pel Govern del Quebec sobre el multilingüisme:
1) Els clients prefereixen emprar la seva llengua abans que una altra llengua en qualsevol àmbit, i també a Internet. L’ús de la llengua del client és un servei més que ofereix l’empresa, és una estratègia de proximitat que augmenta la satisfacció dels clients i en facilita la fidelització.
2) Els clients comprenen millor els missatges comercials produïts en la seva llengua. La incomprensió lingüística del missatge comercial implica la pèrdua d’un client.
3) Els clients recorden millor els missatges comercials produïts en la seva llengua.
4) Els missatges comercials produïts en la llengua dels clients els influeixen més a l’hora de comprar un producte.

S’ha de donar a les noves tecnologies, i molt especialment a Internet, la importància que tenen en l’àmbit lingüístic, i cal fer-ho des de tots els actors implicats en el tema. Principalment des de l’administració, però també des del món empresarial i els usuaris i consumidors, que en definitiva són els que utilitzen les webs. Si no ho fem amb urgència ens costarà molt normalitzar la situació. En aquest sentit, és important l’aplicació de la llei a les empreses en l’àmbit de l’ús del català a Internet (les seves webs).

Existeix la llei de política lingüística, aprovada el 7-1-1998, que no esmenta Internet, les noves tecnologies ni res que se li assembli, ja que en aquelles dates, fa ja gairebé 14 anys, la informació digital no tenia la importància que té avui per als consumidors i usuaris.

Des de l’1-7-2010 existeix la llei del codi de consum de Catalunya i considerem que seria molt important la seva aplicació real a les empreses.

La llei del codi de consum de Catalunya estableix que les webs de les empreses que proveeixin serveis als consumidors i usuaris catalans hauran d’utilitzar ‘almenys el català’, molt especialment les que hi facin una “invitació a comprar” i les que realitzin venda online dels seus productes. Aquesta llei és d’aplicació des de l’1 de juliol del 2010, amb un període d’adaptació per a les grans empreses de 6 mesos i d’un any per les pimes, que va finalitzar el 2011.

Sobre els drets lingüístics, la llei estableix que les persones consumidores tenen dret a rebre en català les informacions necessàries per a l’adequat consum, ús i maneig dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat. Des de WICCAC haguéssim preferit que s’hi hagués tractat més concretament el tema de les webs, dient de manera específica que el contingut de les pàgines web de les empreses és informació als consumidors.

Creiem que, a nivell d’Internet, aquesta llei s’hauria d’aplicar amb (més) fermesa, molt especialment a les grans empreses i multinacionals. S’ha de recordar, però, que CiU es va abstenir en la votació de la llei al Parlament de Catalunya.

Importància de la configuració de la llengua als navegadors d’Internet
És molt important configurar en català la llengua preferida als navegadors que utilitzem per navegar per Internet, ja que està donant a conèixer la preferència lingüística al món. La llengua que es configura en primer lloc és la preferida.

El fet que les grans empreses tinguin webs específiques en català per al seu mercat catalanoparlant també depèn que el català sigui la llengua predefinida del nostre navegador.
En una web multilingüe sortirà per defecte la web en català quan el sistema reconegui el català com la llengua del navegador.
Si descarreguem un programa multilingüe, aquest també es baixa en la llengua que tenim configurada en el navegador.

També és molt important que utilitzem el programari existent en català per a la configuració dels nostres equips, i això és molt més fàcil si es fa amb programari lliure. Per això tenim la web de Softcatalà, que permet descarregar de manera gratuïta més de 150 programes traduïts al català, adaptats a l’entorn de diferents sistemes operatius: Windows, Linux i Mac. Cal utilitzar molt més OpenOffice, Firefox…

Llengües amb Estat propi
Cal remarcar que moltes de les reivindicacions lingüístiques sobre el català no s’haurien de fer en el cas de tenir un Estat propi. Només el fet de tenir-lo fa que molts drets lingüístics, especialment en àmbits internacionals (Unió Europea, Nacions Unides) s’obtinguin de manera automàtica. En aquest sentit, cal recordar que el maltès, amb poc més de 300.000 parlants, és una de les 23 llengües oficials de la UE, o que Andorra, amb menys de 90.000 habitants, empra el català a l’Assemblea General de les Nacions Unides, ja que és la seva llengua pròpia i oficial.

En resum, la situació del català a Internet és bona, però s’ha de continuar treballant per anar avançant en la seva normalització total, ja que, si s’aconseguís millorar la seva presència a les webs de les empreses, que és el punt feble, la situació passaria de ser bona a ser excel·lent.
Un dels principals objectius de WICCAC és impulsar la normalització d’ús de la llengua catalana a Internet, i promoure Internet com a àmbit de cultura i d’activitats cíviques. WICCAC col·labora des de l’any 2007 amb la Plataforma per la Llengua.

Joan Soler Martí
Membre de l’equip de coordinadors de WICCAC
Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics

Aixafar la mà intencionadament

L'esport és senzillament esport. Però l'esport de masses transmet valors. Malauradament no sempre positives. Fa uns moments el món sencer -i molts infants- han pogut veure una acció impresentable. Un jugador (Pepe) ha trepitjat la mà d'un altre jugador (Messi) amb tota la mal intenció, intentant-ho en dues ocasions, i davant de l'àrbitre que no ha sancionat l'acció. Com podem explicar educativament als nanos que una acció així, descarada, intencionada, impresentable, no tingui cap conseqüència? Tant de bo que l'entrenador pugui expressar una opinió crítica envers l'acció i recriminar-li al jugador. Malauradament imaginem que això és impossible: si ens atenem al conjunt de la violència que hem vist avui es fa difícil pensar que els jugadors del Reial Madrid no actuïn seguin instruccions precises i intencionades del seu tècnic.

Almenys, la premsa afí a l'equip blanc en aquesta ocasió ha estat implacable criticant el gest. Cal agrair-los-ho. L'esportivitat per sobre de tot:

La notícia al diari MARCA: OTRA VEZ TRISTE PROTAGONISTA
Pepe la armó: primero hizo teatro y luego pisó la mano de Messi
Pepe volvió a ser protagonista negativo en un Clásico. En la primera parte vio la tarjeta amarilla por una dura entrada a Busquets pero en la segunda amplió su repertorio. Simuló una agresión en la cara de Cesc cuando el azulgrana no le llegó a tocar en el rostro y posteriormente pisó a propósito la mano de Messi cuando el argentino se encontraba en el suelo tras una entrada de Callejón.

Pepe stamps On Lionel Messi's hand! (Real Madrid vs Barcelona)




Vegeu la notícia a l'ARA: El diari 'As' explota contra Pepe i Mourinho. Alfredo Relaño, director del rotatiu esportiu i inventor del 'villarato', assegura que "el dit de Mou ha posat en solfa els valors tradicionals" de l'equip blanc


Barcelona | Actualitzada el 20/01/2012

El director del diari esportiu As i inventor del terme villarato, el periodista Alfredo Relaño, ha carregat contra el defensa del Reial Madrid Pepe i l'entrenador blanc, José Mourinho, en un article d'opinió que publica el rotatiu aquest divendres, titulat "El pie de Pepe i el dedo de Mourinho".

Relaño és contundent i assegura que el central portuguès "ha avergonyit altre cop" el madridisme, i es qüestiona si al Reial Madrid hi queda encara "autoritat moral" per a sancionar Pepe. Ell mateix contesta que no li'n queda, després que Mourinho li fiqués el dit a l'ull a Tito Vilanova l'agost passat, "i el club hagi mirat a un altre banda".

El director de l'As encara critica més l'entrenador blanc: "Des que ha arribat, ell i el seu dit han posat en solfa els valors tradicionals del Madrid". Relaño sentencia que, mentre que "el Barça ha corregit les seves coses, el Madrid ha adquirit el vici que el seu rival va abandonar", i subratlla que "Pepe els personalitza a tots".

Finalment, el director del diari espera que el Madrid corregeixi tot això, "encara que tan sols sigui per màrqueting, que tant els preocupa". La imatge del Madrid, afirma, "comença a ser molt dolenta. I convé que hi reflexioni seriosament".

18.1.12

ASUS: cómo perder 100 clientes por menos de 1 euro

A veces olvidamos que la Responsabilidad Social Corporativa o Empresarial empieza por aportar un valor adecuado a sus clientes, lo cual implica no engañar, no estafar, cumplir con lo prometido...

Pero la realidad nos muestra que algunas empresas, incluso las que están en sectores donde se les presupone modernidad, tienen actitudes ilógicas por la que merecerían quedar fuera del mercado. Tal como se cuenta, no parece tratarse de un error puntual sino una mala práctica premeditada.

ASUS: cómo perder 100 clientes por menos de 1 euro

per l'Antonio Arteaga el dissabte, 14 / gener / 2012 a les 11:39
Esta es la crónica, de mi experiencia personal y reciente, de cómo una multinacional acaba de perder al menos 100 clientes por no gastarse un dólar.
Voy a contároslo no con ánimo de atacar o "vengarme" sino para que todos aquellos que tengáis una empresa, trabajéis en una o seáis autónomos recordéis la importancia de cuidar al máximo los pequeños detalles, porque en uno de ellos puede radicar la diferencia entre ganar o perder cien clientes para toda la vida.

Hace 3 meses compré un ordenador portátil ASUS de última generación, el más potente (y caro) que vendían en una gran superficie donde afirman que el que compra allí no es tonto. Además pagué un dinero extra (30 euros) para extender 1 año la garantía de fábrica. Un ordenador tan caro lo merecía, y más porque lo necesito a diario y no puedo prescindir de él.

Pues bien, apenas dos meses después me encontraba viendo un video en Youtube en mi flamante portátil cuando escuché un "click" y vi cómo la tecla del 2 se salía de su sitio. Os pongo una foto para que veáis a qué me refiero:



Me quedé muy extrañado por la siguientes razones:
  • no estaba tecleando nada desde hacía varios minutos
  • el teclado era totalmente nuevo
  • llevo trabajando a diario con ordenadores casi 30 años y JAMÁS se me ha salido un tecla de su sitio
Le di la vuelta a la tecla y me encontré con lo que véis en la foto:



El problema estaba clarísimo: se había roto una de las dos pequeñas pestañitas de plástico blanco superiores que sujetan la tecla al teclado.
Evidentemente, dado que el teclado no había sufrido golpes ni uso indebido ni desgaste por el tiempo, debía ser un defecto de fabricación o de montaje, pero no le di mayor importancia: cambiar una tecla no podía ser un problema para un ordenador nuevo y con garantía.

Pues me equivocaba por completo... [continuar leyendo en facebook]

Pallapupas s'apunta al teaming!

Pallapupas, pallassos d'hospitals, promou el teaming per a finançar les seves activitats:

17.1.12

Curs d'RSE organitzat pel Col·legi d'Ambientòlegs

  • Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, hi farà una sessió

RSE a la petita i mitjana empresa
La Responsabilitat Social Empresarial (RSE), en un període de crisi econòmica com l’actual, es converteix en una oportunitat per a les empreses que volen apostar per l’ètica, la transparència, el rigor i la cultura de l’esforç

El COAMB i el DTES volem promoure i facilitar a les organitzacions catalanes eines i recursos per incorporar la Responsabilitat Social en els diferents àmbits de gestió d’una organització, a la recerca de la millora contínua i conèixer de primera mà experiències i bones pràctiques empresarials en la implementació de la Responsabilitat Social a les Pimes.
Consulteu el programa i inscriviu-vos.
Data d'inici: Dijous, 16 de febrer de 2012
Horari: De 9 del matí a 2/4 de 3 de la tarda
Lloc: Sala d'Actes de la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat. Av. Josep Tarradellas, 2-6. Barcelona.
Data de finalització: Dijous, 29 de març de 2012
www.coamb.cat

Ja està disponible l'Esborrany zero de la resolució de la Conferència de Rio+20

Les Nacions Unides acaben de presentar l'Esborrany zero de la resolució de la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, coneguda també com a Rio+20. Aquest esborrany servirà de base per a les discussions preparatòries prèvies a la celebració de la conferència, que tindrà lloc del 20 al 22 de juny a Rio de Janeiro.

L'Esborrany zero concreta els punts claus que s'han de debatre a l'entorn dels dos grans temes escollits per a la conferència: l'economia verda i el marc institucional per al desenvolupament sostenible. Així mateix, s'apunta la necessitat de subscriure un conjunt d'objectius de desenvolupament sostenible per al planeta, així com la oportunitat d'impulsar un model d'economia verda en el context del desenvolupament sostenible i l'eradicació de la pobresa.

El Govern té previst de realitzar aportacions a l'Esborrany de la resolució de la conferència, tan aviat com s'obri el debat a la participació del conjunt d'actors.

Més informació:

- Informació de la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, Rio+20
- Esborrany zero de la resolució de Rio+20 [PDF, 119,44 KB]

15.1.12

Radiografia de la corrupció: de Fèlix Millet a Iñaki Urdangarin

Fèlix Millet i Iñaki Urdangarin, el 26 de maig de 2005, en l'homenatge a l'aleshores president del Palau de la Música / XAVIER BERTRALEl diari ARA ha publicat avui un dossier de vuit pàgines d'anàlisi de la situació dels casos per corrupció oberts als Països Catalans i Espanya, des de Millet a Iñaki Urdangarin, protagonistes de la foto de portada
Millet i Urdangarin, el maig de 2005, en l'homenatge a l'aleshores president del Palau de la Música / XAVIER BERTRAL
El 28 de maig de 2005, Fèlix Millet i Iñaki Urdangarin es trobaven en un acte d'homenatge a l'aleshores president del Palau de la Música. Una foto de l'abraçada dels dos personatges ha quedat per a la història i obre la portada d'aquest diumenge a l'ARA. Cap dels dos s'imaginava que al cap de set anys estarien imputats en casos de frau, tot i que ja existien les activitats que els hi han portat.
És la introducció a vuit pàgines en què es repassen els principals casos de corrupció que s'han anat descobrint als Països Catalans i a Espanya els darrers anys:
I també, els perfils dels dos protagonistes de la corrupció més destacats dels casos que afecten directament Catalunya: Fèlix Millet, 'El (presumpte) surrealista', retratat per Sebastià Alzamora, i Iñaki Urdangarin, 'El príncep de l'oasi', radiografiat per Cristian Segura.