Aquest dimecres 31 de maig tindrà lloc la la jornada col·loqui “Polítiques i reptes en matèria de responsabilitat social al tercer sector“,organitzada per ESCI-UPF i Respon.cat.
Càritas Diocesana de Barcelona presentarà la seva primera memòria de sostenibilitat corresponent a l’exercici 2022 i l’informe FOESSA.
Xavier Carbonell Duran, coordinador acadèmic i director de la Càtedra Mango d’RSC a ESCI-UPF.
Presentació de la primera memòria de sostenibilitat de Caritas i informe de FOESSA
Taula rodona “Polítiques i reptes en responsabilitat social en l’àmbit del Tercer Sector”
Ferran Casamitjana Domènech, cap del Departament de Compliment Normatiu, Convenis i Contractes de Càritas Diocesana de Barcelona i coordinador d’àmbits a Càritas Catalunya.
Albert Alberich Llaveria, director de Moda Re-
Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat.
El sector salut aprofundeix en la gestió de la responsabilitat social, incorporant reptes socials, economia circular, organització saludable o sentit de propòsit vers el valor compartit.
La Jornada sobre RSC i salut, organitzada per Respon.cat i l’ESCI-UPF, ha mostrat casos excel·lents, que situen Catalunya al capdavant del desplegament de la gestió socialment responsable.
Ha tingut lloc aquest dimecres 17 de maig la Jornada Col·loqui “Com les organitzacions de referència en el món de la salut gestionen l’RSC”, organitzada per Respon.cat i l’ESCI-UPF, amb la col·laboració de la Unió Catalana d’Hospitals. Dos hospitals i una obra social han exposat els seus models i s’han pogut veure els reptes i tendències en aquest sector en matèria de responsabilitat social.
Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat, ha moderat la taula rodona, ha destacat l’excel·lència d’aquestes tres institucions que avui presenten els seus casos, així com l’acció compromesa de La Unió, com a patronal que assumeix i fomenta la gestió de l’RSC i el desenvolupament sostenible.
Canyelles ha destacat que aquestes organitzacions incorporen les quatre grans tendències en el camp de la responsabilitat social: l’economia circular, que és un repte tant ambiental com econòmic i que s’hi va progressant amb determinació. L’empresa saludable, que malgrat ser organitzacions del sector salut no és un implícit, sinó que cal gestionar activament l’enfocament respecte els seus públics interns. El bon govern amb el focus posat en el propòsit, que és evident en aquestes organitzacions orientades al desenvolupament humà però que cal gestionar proactivament, com una missió elevada i orientada al valor compartit. I finalment els reptes socials, que per a moltes empreses podien ser una aportació filantròpica o col·lateral i ara estan esdevenint un aspecte estratègic vinculat a la resiliència de les nostres societats.
Anna Jover Moreno, cap d’Àrea de Responsabilitat Social Corporativa
de l’Hospital Clínic, ha presentat el model de gestió de l’RSC, que és
un dels grans referents, basat en el compromís social de territori, la
sostenibilitat ambiental, i el compromís institucional. Entre les
diferents accions que va comentar, destaquem el programa de voluntariat,
el foment de l’art terapèutic, la salut de les persones treballadores,
l’abordatge dels ODS, el compromís amb el Pacte Mundial, la gestió de
l’impacte ambiental, entre d’altres.
Oriol Bota i Arqué, director
de l’Obra Social Sant Joan de Déu, ha recordat que quan es va
incorporar a l’organització, se li va expressar que o som útils o
tanquem, i això vol dir fer un plus sobre les obligacions. Des de l’Obra
Social fem coses que es veuen però moltes que no; al costat d’allò que
té més visibilitat, hem d’acompanyar, treballar com a ecosistema de
solidaritat, innovar i arriscar perquè la solidaritat està desgastada,
fer treball en xarxa. Ha dit que calen aprenentatges i cal donar sentit a
mots gastats com solidaritat.
Bota ha aportat dilemes sobre la
gestió de l’RSC. Un dels principals té a veure amb ser entitat
concertada prestadora serveis versus entitat carismàtica que té una
missió; i altres com ara sembra versus caça, bonisme versus impacte, o
cooperar versus competir.
La Fundació Sanitària de Mollet ha
estat representada per Sara Pons, responsable de Valors i d’Atenció
Espiritual, que ens ha mostrat tot el model complet de gestió de l’RSC
amb un gran propòsit centrat en el territori, Green Hospital, entitat
saludable, l’obra social el Roure, voluntariat, atenció espiritual
laica, excel·lència EFQM…
Posteriorment al col·loqui, ha
intervingut Maria Emília Gil, directora tècnica a la Fundació La Unió,
qui ha abordat el repte del propòsit recordant un director d’hospital
que li deia que “el nostre propòsit és menys operacions i pròtesis
perquè fomentem una vida saludable”. Pot semblar contradictori però
aquest ha de ser el propòsit centrat en les persones, ha afirmat. La
Unió promou l’RSC entre les organitzacions membres i el 2019 va
elaborar un manifest i una guia d’RSC, on proposaven adoptar
compromisos, disposar d’un model de gestió de l’RSC i minimitzar
impactes negatius i maximitzar els positius. Fent un pas més, van posar
el marxa un producte, el Perfil de Compromís Social (PCS), que permet
elaborar una diagnosi d’RSC de les organitzacions sanitàries i socials,
sobretot respecte a la prestació de serveis públics.
Vegeu vídeo de la jornada:
L’acte ha estat presentat per Xavier Carbonell, director de la Càtedra Mango de l’ESCI-UPF, que ha destacat la importància del sector salut en l’economia i la potència amb què gestionen l’RSC. L’acte s’ha fet a la sala d’actes de l’Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra, i ha comptat amb la participació d’alumnes del Postgrau en Gestió de la Responsabilitat Social Corporativa.
El sector de la salut i el social són fonamentals per a la resiliència
de la societat. La seva responsabilitat davant la societat és missional
però s'ha de gestionar activament, no sols a partir de les activitats
que els són pròpies per la seva funció sinó comprenent i avançant-se a
les inquietuds, necessitats i reptes dels grups d'interès i de la
comunitat. Ens hi acompanyeu?
Us convidem el proper dimecres 17 de maig a les 18h a la jornada col·loqui “Com les organitzacions de referència en el món de la salut gestionen l’RSC“, organitzada per ESCI-UPF i Respon.cat amb la col·laboració de la Unió Catalana d’Hospitals.
Dos hospitals i una obra social exposaran els seus models i podrem debatre sobre reptes i tendències en aquest sector en matèria de Responsabilitat social.
L’enfocament estratègic de la responsabilitat social al sector sanitari implica integrar consideracions socials, ètiques i ambientals a totes les àrees de l’organització. A la jornada col·loqui “Com les organitzacions de referència en el món de la salut gestionen l’RSC” coneixerem els seus models i podrem debatre sobre reptes i tendències en aquest sector en matèria de Responsabilitat social.
PROGRAMA
Dimecres 17 de maig 18 – 19.30h ESCI – UPF ( Pg. de Pujades, 1, 08003 Barcelona)
Presentació i moderació: Josep Maria Canyelles i Pastó, coordinador de Respon.cat
Taula rodona
Anna Jover Moreno, cap d’Àrea de Responsabilitat Social Corporativa de l’Hospital Clínic
Oriol Bota i Arqué, director de l’Obra Social Sant Joan de Déu
Sara Pons, responsable d’Atenció Espiritual (Laica) de la Fundació Sanitària Mollet
Col·loqui
Tancament: Maria Emília Gil Girbau, directora tècnica de la Fundació Unió Catalana d’Hospitals
Capacitació Turística: Millorar la responsabilitat empresarial i territorial
Els establiments turístics de la CETS de l’Alt Pirineu segueixen treballant per implantar estratègies de responsabilitat social en les seves empreses
Josep Maria Canyelles abordant com gestionar l'RSE des dels negocis turístics familiars.
La tercera sessió del curs de millora de la sostenibilitat en
empreses turístiques s’ha fet avui des del Refugi de la vall de Siarb a
Llagunes amb Josep Maria Canyelles, especialista en aquest àmbit. En la
sessió s’ha introduït, a partir del debat i experiència de les empreses
participants, què és la responsabilitat social i com pot introduir-se en
les empreses turístiques.
S’ha posat èmfasi en la responsabilitat laboral i en els reptes que
representa motivar el personal i traduir els valors dels propietaris en
valors empresarials en els quals els treballadors se sentin identificats.
Davant d’això s’han debatut diferents estratègies que podrien aplicar-se
per aconseguir una major implicació i complicitat amb els treballadors.
Una de les claus és tenir clar quin propòsit social mou les empreses,
que sigui real i no només una qüestió de màrqueting, i com aquest es pot
transmetre a clients i treballadors.
El curs el promou Sobirà Dinamic, l’Agència de Desenvolupament Local
del Pallars Sobirà formada per l’Ajuntament de Sort i el Consell
Comarcal del Pallars Sobirà. Aquest s’emmarca en el grup d’actuacions
previstes al Pla d’acció de la Carta Europea de Turisme Sostenible de
l’Alt Pirineu, impulsat des del Parc Natural de l’Alt Pirineu,
conjuntament amb els ens locals i les associacions professionals
turístiques del territori, i està subvencionat pel Servei Públic
d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al
desenvolupament local.
Asemon, empresa membre de Respon.cat, supera els 30 anys de trajectòria en l’assessorament laboral a pimes agraint el suport rebut i obsequiant amb el llibre Planta’t.
Respon.cat col·labora amb Asemon en l’acte que celebrarà el proper 3 de maig amb motiu d’aquest celebració.
Durant l’acte l’autor del llibre Planta’t, el Dr. Josep Santacreu, president d'honor de Respon.cat, exposarà la seva visió sobre lideratge responsable.
Aquest any Asemon ha superat els 30 anys de trajectòria i volen agrair el suport rebut. La trajectòria d’aquests anys en l’assessorament laboral a pimes, els fa estar molt propers a les necessitats i molt atents a les noves tendències pel que fa a la gestió de persones.
Creuen en la importància de l’ètica en les relacions laborals, i també en les empreses amb valors i lideratges ètics.
És per això que han escollit aquest llibre amb el que obsequien aquest Sant Jordi, publicat per el Dr. Josep Santacreu: ¡Planta’t!, Crisi climàtica, boscos i salut humana. Una crida a l’acció i al compromís de la societat.
Els benecificis del llibre del Dr. Santacreu es destinen a la plantació d’arbres a través de Plant for the Planet.
Asemon Consultors forma part de Respon.cat i han estat inclosos en el mapa interactiu d’experiències destacades en responsabilitat social del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.
Col·loqui sobre lideratge responsable d’empreses i persones
Asemon organitza una acte on tindrà lloc una taula-col.loqui amb l’autor del llibre elDr. Santacreu, clarament és un exemple de lideratge responsable i d’implicació amb la petjada empresarial.
Data: 3 de maig
Hora: 17.30 a 19.30h
Lloc:En el marc incomparable de la Casa de la convalescència C/ St Antoni Maria Claret, 171 H. Sant Pau
17.30hPresentació d’Asemon Consultors i la seva visió sobre la gestió laboral a les pimes, l’ètica en les relacions laborals i la gestió de persones.
18.00hCol·loqui amb el Dr. Santacreu i La seva visió sobre el lideratge responsable de persones i el seu camí cap a l’activisme empresarial amb la publicació del seu llibre: Planta’t.
18.30hCol·loqui sobre el llibre Planta’t i preguntes finals
Genera un plaer immens poder rebre resposta dels xats d'intel·ligència artificial en català, cosa que algunes presumptes intel·ligències naturals no saben fer, o es neguen a fer. Sens dubte, el multilingüisme és un gran valor d'aquestes eines, alhora que en català s'ha fet una bona feina per situar la llengua amb totes les possibilitats per a aquest context tecnològic.
Aprofito, doncs, per fer alguna reflexió. Sentint com als mitjans de comunicació, inclòs Eufòria, el programa estrella de TV3, es maltracta la llengua fent unes construccions on els pronoms hi i en a moments sembla que no existeixin, em ve un pensament al cap: i si la intel·ligència artificial acaba salvant els pronoms i l'estructura sintàctica i expressions pròpies de la llengua catalana?
No seria cap bestiesa: possiblement en molt poc temps hi haurà periodistes i presentadors que seran de cartró-pedra, o millor dit, de bits i bytes! Ja està succeint en alguns llocs, com una presentadora del temps -crec que russa- que és virtual de tot: genera tant la informació i les prediccions com la imatge antropomorfa que expressa amb una similitud tal que es fa difícil de saber.
En aquest cas, el que serà rellevant és que aquests éssers sense ànima que aviat faran bona part de les feines no creïn el seu estàndard lingüístic a partir del que recullin dels seus homòlegs humans sinó que la seva intel·ligència artificial els permeti corregir aquestes falles emergents i fins i tot enriquir el llenguatge amb tot d'expressions que s'estan perdent i donant lloc a un estil ben pobre.
Fora ben curiós que al final els toqués a les màquines de la IA fomentar un estàrdard lingüístic ric que tingués la Saviesa Artificial de no calcar expressions castellanes. I és que en això del parlar, la majoria no deixem de ser com lloros que repeteixen les expressions que sentim més cops al nostre voltant. Ho fan els infants quan aprenen, cosa que és natural. I ho fan els joves quan no poden dir una frase sense introduir algunes expressions com en plan ;)
En aquest mateix sentit, cal observar que el govern islandès s’alia amb ChatGPT per a preservar la seva llengua: ideen un projecte perquè aquesta eina d'intel·ligència artificial assimili més bé la llengua islandesa i això reverteixi positivament en totes les tecnologies que se'n derivin. Doncs ja hi som. Potser sí que la tecnologia ens permetrà salvar les llengües, tot i que els perspectives, ara per ara, diuen que aquestes properes dècades es perdran la meitat de les llengües del món. En aquests casos, tot el que es podrà fer és que dues intel·ligències artificials ubicades en un museu es mantinguin parlant entre elles en una llengua desapareguda per la fi dels segles.
I per cert, parlant de tecnologies avançades i llengua: és una vergonya que LinkedIn encara no permeti posar anuncis PAGANT que continguin la llengua catalana. Que una empresa catalana per dirigir-se al seu mercat català hagi de fer l'anunci en castellà o en anglès sense introduir expressions en català és una vergonya impròpia d'una empresa tecnològica.
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú impulsa una consulta pública prèvia a l'Ordenança reguladora per a la instal·lació de pèrgoles a Vilanova i la Geltrú per tal de promoure la participació de la ciutadania.
Actualment l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no disposa d’una
Ordenança específica que reguli la instal·lació de pèrgoles al municipi.
Segons la situació normativa actual (Revisió
del Pla General d’Ordenació Urbana (RPGOU), de 2001; i Modificació
puntual de les Normes Urbanístiques i correcció d’errades del PGOU, de
2005), la construcció/instal·lació d’un element en els espais
lliures d’edificació i en espais descoberts de la pròpia edificació
(cobertes i terrasses) representa considerar un augment del sostre
edificable, i no hi ha cap indicació específica, que indiqui que una
pèrgola no s’hagi de considerar com a tal.
Es vol
afavorir la utilització d’elements que bloquegen la radiació solar,
generant zones d’ombra mitjançant materials tèxtil, o elements vegetals,
protegint als usuaris de la incidència solar d’una forma reglada,
equilibrada i coherent amb el paisatge urbà. Les
pèrgoles són un dels elements constructius que resolen aquesta funció, i
encara que no ho fan de forma permanent perquè no formen part de
l’edifici, generen una volumetria visible des de l’espai urbà que roman
en el temps.
A casa disposo d'una pèrgola fa molts anys. I considero que és un bon sistema, ara encara més necessari. Per això he fet aquesta aportació i consideracions:
En virtut del canvi climàtic i la necessitat de fomentar refugis climàtics, caldria facilitar la instal·lació de pèrgoles i, de fet, incentivar tot el que ajudi a disminuir la insolació dels edificis en èpoques de temperatures altes. Les intervencions com les cobertes verdes haurien de ser promogudes, i les pèrgoles tolerades quan pretenguin protegir de la insolació.
Els casos que sí que caldria regular hauria de ser exclusivament quan l’estructura deixi de ser lleugera basada en columnes i sostre tèxtil i incorpori parets de tancament, que puguin ser visibles des de l’exterior.
El que resulta imprescindible és assegurar la consistència de l'estructura ja que la previsió que puguin augmentar les tempestes violentes fa que calgui prestar molta més atenció als elements ornamentals o no ben subjectes, com podria ser el cas de testos o estructures tipus "haima".
No ho he fet manifest però la meva reflexió es pot vincular als ODS 3 (salut, per la temperatura d'habitatge), 11 (pels riscos a la ciutat i la temperatura de ciutat), 13 (per adaptació al canvi climàtic).Si es disposa de coberta verda, en moments de gran insolació també l'ODS 6 (per evitar excés d'evaporació i consum d'aigua de reg).
En els últims anys, la societat ha experimentat canvis significatius que han posat en qüestió el model social i econòmic actual. La creixent desigualtat, la crisi climàtica i la pandèmia mundial han demostrat que el sistema actual no és sostenible i que cal trobar solucions a aquesta situació.
Per això, cada vegada són més les veus que demanen la necessitat d'un nou Contracte Social que abordi els drets i deures, el repartiment de la riquesa i el finançament de les necessitats, la responsabilitat que cada actor té davant la societat, l'equilibri entre els diversos reptes socials, ambientals i econòmics, entre altres aspectes.
Per entendre què vol dir això, cal començar per entendre què és un Contracte Social. En essència, es tracta d'un acord que estableix les normes i les lleis que regulen la convivència en una societat determinada. Aquest acord es basa en la idea que tots els membres de la societat tenen drets i deures, i que aquests són respectats i protegits per les institucions públiques.
No obstant això, la realitat actual ha demostrat que l'actual contracte, elaborat després de la II GM i que va donar lloc a l'Estat del Benestar, té vies d'aigua i no està sabent abordar els reptes als quals ens enfrontem. La creixent desigualtat, la crisi climàtica i la polarització social són només alguns exemples de les amenaces que posen en perill la convivència pacífica i justa en la nostra societat.
Per això, cal consensuar un nou Contracte Social que abordi aquests reptes i que estigui basat en els valors de la justícia, la igualtat, la transparència i la sostenibilitat. Aquest nou acord hauria de reflectir la responsabilitat que cada actor té davant la societat, des dels governs fins a les empreses i els ciutadans.
En termes pràctics, això implica un repartiment més just de la riquesa i una major inversió en les necessitats socials, com la salut, l'educació i la protecció social. També implica la necessitat de prendre mesures per abordar la crisi climàtica i protegir el medi ambient, així com la responsabilitat de les empreses per garantir que les seves pràctiques són sostenibles i respecten els drets humans.
En conclusió, la necessitat d'un nou Contracte Social és urgent i necessària per abordar els reptes als quals ens enfrontem com a societat. Aquest acord hauria de ser reflectir la responsabilitat que cada actor té davant la societat. Només així podrem garantir una convivència pacífica i justa per a tothom.
El canvi climàtic és un desafiament mundial important que pot afectar
significativament el sentit de comunitat i el capital social en
diferents maneres. Aporto una reflexió en aquest sentit, connectant tots dos elements.
Fa anys la meva activitat de consultoria va acompanyada d'accions de formació diversa, i els continguts tant dels acompanyaments com de la docència han anat evolucionant segons les tendències en el marc del focus de la meva activitat, la responsabilitat social. És evident que el canvi climàtic ha esdevingut un aspecte central, cosa que de vegades comporta un menysteniment d'altres matèries, com ara la vertebració social.
Sempre explico que l'enfocament de responsabilitat social implica abordar la gestió de la complexitat. I en aquest cas pot ser interessant veure algunes connexions rellevants:
1. Reducció de recursos: El canvi climàtic pot afectar la disponibilitat
i la qualitat dels recursos, com ara l'aigua i els aliments. Això
podria portar a tensions i conflictes en les comunitats que competeixen
pels recursos i minar-ne les relacions, tant entre els membres com entre
comunitats diverses.
2. Estrès i ansietat: Els esdeveniments climàtics extrems, com les
onades de calor, poden afectar la salut mental i emocional de les
persones. Els desastres com ara les inundacions, els incendis forestals i
les tempestes potencialment destructives poden causar molts danys i
estrès emocional en les comunitats. També pot augmentar les disparitats
econòmiques, que poden teniu un impacte negatiu en el benestar mental.
3. Desplaçaments poblacionals: El canvi climàtic pot causar inundacions, sequeres i incendis forestals, i com a conseqüència la pèrdua de llars. Les persones poden haver de moure's a altres llocs per sobreviure. Això pot afectar les comunitats en la mesura que es perden els membres de la comunitat i es canvien les dinàmiques socials. Les trenquen. I una derivada que a molta gent se li pot escapar: en el cas de certes cultures, pot suposar-ne l'extinció (Sense paraules: per què el canvi climàtic amenaça d'arrasar bona part de les llengües del planeta).
4. Deteriorament de la salut: El canvi climàtic pot portar a un augment de les malalties relacionades amb el calor i la salut, i fins i tot afectar el benestar de les persones dels grups més vulnerables. Aquest impacte pot augmentar la necessitat de suport i la solidaritat entre les comunitats.
Per contra, un element positiu pot ser la reacció:
5. Resiliència: El canvi climàtic pot portar les persones a unir-se per abordar-ne els efectes. Això pot conduir a la formació de comunitats més fortes i un augment del capital social. Les comunitats que actuen juntes tenen més recursos i suport per afrontar els reptes.
Estem davant d'una amenaça complexa que pot afectar significativament el capital social de les nostres societats. És important per a les comunitats treballar juntes per abordar aquest desafiament i construir resiliència per protegir-ne els membres i promoure relacions positives entre les diverses parts.
Però el repte no es limita a les relacions intra i inter comunitats sinó que cal un abordatge global: per una banda enfortint els sistemes de governança mundial i la seva efectivitat. I per altra banda, posar al dia el Contracte social, amb els drets i deures de la ciutadania i dels actors, donant lloc a uns nous pactes per garantir la seguretat i la confiança en una època en què la gent dels països rics ha perdut la seguretat de tenir un feina que els garantís viure dignament i la gent dels països del sud veuen com amb el canvi climàtic poden perdre el poc que tenien.
La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) reuneix 420 persones de l’àmbit empresarial a la Nit de l’Empresa 2023 celebrada a la Finca Mas Solers.
Responsabilitat Global, com a membre de la FEGP, ha participat de nou a la Nit de l'Empresa.
La Federació Empresarial del Gran Penedès ha celebrat la Nit de l’Empresa i la Gala de Premis FEGP 2023
aquest dijous 27 d’abril a la Finca Mas Solers amb 420 assistents i
una àmplia representació institucional del territori.
La presidenta de la FEGP, Neus Lloveras ha posat èmfasi en la
necessitat de “Valentia, agilitat i diàleg com a tres actituds que el teixit empresarial de les comarques esperem de l’administració pública”. Roger Torrent ha apel·lat a
l’autoestima de les empreses, del territori i del País. Ha citat
l’emergència climàtica i la transformació digital com un imperatiu per
la generació de territoris competitius.
El Gran Premi FEGP 2023 ha estat per a l’Empresa de l’Any a Liberdúplex,
que ha destacat pel la seva trajectòria en el recent celebrat seixantè
aniversari i en com ha desenvolupat una via de negoci digital, per
adaptar-se a les noves tendències de consum de llibres.
Premi Estela Dones d’Empresa 2023,
patrocinat per l’Hotel Estela, per a Gemma Casulleras de la ferretaria FECA.
El Premi Joves d’Empresa 2023, patrocinat per Finca Mas Solers, ha estat per a l’agència de comunicació Madvelous.
El Premi FEGP 2023 a l’emergència climàtica, patrocinat per Autolica, ha estat per a Gedia España.
El premi FEGP 2023 al compromís social, patrocinat per Mercadona, ha estat per a CET Penedès.
El premi FEGP 2023 a la Formació, patrocinat per Prot Energia, ha estat per a La Granja Foods.
El Premi FEGP 2023 a la Internacionalització, patrocinat per H.Essers, ha estat per a Indústrias Català Incasa.
El Premi FEGP 2023 a la Innovació, patrocinat per Redman, ha estat per a Onafis.
Finalment el Premi FEGP 2023 a l’estratègia de comunicació, patrocinat per Ametller Origen, ha estat un Ex Aequo per a Calserra i Cugat Residencial.
La Comissió d'Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei de reforma de la llei de mecenatge, la presa de la qual en consideració va ser aprovada per àmplia majoria el març del 2021. El text, una iniciativa del PDeCAT que busca modernitzar i substituir la legislació anterior en aquesta matèria incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitzant els ja existents, ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l'abstenció de Vox (5 vots). Després de l'aprovació en comissió, està previst el trasllat i la votació al Senat. La seva entrada en vigor tindrà lloc l'1 de gener del 2024.
El marc jurídic vigent a l’estat espanyol per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”. Després de quatre intents fallits de modificació, les novetats que introdueix la reforma de la llei del mecenatge a la norma 49/2022 són les següents:
S'estimula el micromecenatge i s'incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s'eleva de 150 a 250 la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l'IRPF i per la resta n'hi haurà un 40 % de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l'impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s'ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
S'inclou en el concepte de donació
deduïble fiscalment la cessió d'ús de tot tipus de mobles i immobles dins del
concepte més genèric de donació de drets.
S'amplia el concepte de conveni de
col·laboració incloent-hi de forma expressa les aportacions en espècie inclosa
la prestació gratuïta de serveis. El col·laborador podrà a més difondre aquesta
col·laboració.
S'inclou el denominat mecenatge de
reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics
en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més
del 15% del valor de la donació amb un topall màxim de 25.000 €.
S'amplien les modalitats
d'explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats
sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació,
prestacions de serveis d'inserció sociolaboral de persones en risc d'exclusió
social i d'ensenyament i formació professional vinculades a estudiants d'altes
capacitats.
L'automatisme es reforça per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d'entitats sense ànim de lucre.
Inscriu-te i acostat el matí del proper 2 de juny a l’Hotel Alimara per viure la XII edició de l’esdeveniment referència que uneix a les empreses socials i sostenibles amb el món empresarial i les institucions.
Si ets responsable de Recursos Humans, responsable de Sostenibilitat o responsable de Compres de la teva organització, aquest esdeveniment està pensat especialment per a tu.
Business With Social Value és l’esdeveniment en el que es reuneixen directius d’empreses, institucions i d’administracions públiques amb entitats que treballen o per la inserció de persones amb risc d’exclusió social o discapacitat i/o amb empreses que treballen i tenen pràctiques excel·lents en sostenibilitat.
Aquest matí tindrem la oportunitat de poder reunir-nos amb ells i d’escoltar les últimes tendències en turisme regeneratiu, motivació, i testimonis de gran valor econòmic i social per una organització.
Mira’t que atractiu és el programa :
09,00h - Benvinguda patrocinadors 09,30h - Conferència motivacional - Victor Küppers 09,50h - Coffee i visionat de cartells premiats edició anterior 10,10h - Conversen Alberto Durán i Antonio Argandoña 10,30h - Conferència Turisme Regeneratiu - Bianca Bodero. 10,50h - LIVE TELEGRAMS - Breus flaixos de testimonis 11,10h - Entrega dels Premis de Barcelona Sustainable i els IV BWSV 12,00h - FACE TO FACE 14,05h - Taula rodona: "Som a temps o hem de ser catastrofistes?" Moderador: Santiago Hernandez Zayas Participen: Desirée Knoppen, Alba Cabañas, Gisela Torrents, Josep M. Coll 14,25h - Pica-pica al jardí.
Antonio Vives publica una reflexión sobre la responsabilidad en
materia de lengua, que podemos vincular al ODS 11.4 para garantizar el
patrimonio cultural, en caso intangible. Me sumo a su crítica, que
muchas veces también he profesado. De hecho, en alguna ocasión, desde la
presidencia de la asociación empresarial que coordino se me han dado
consejos en este sentido, de no usar tantos anglicismos, que a pesar de
tener el mismo criterio siempre se escapan expresiones en el día a día
que son totalmente innecesarias.
Este es el artículo: ¿Por qué no en español?
Esta nota no es sobre la responsabilidad empresarial, como todas las
demás, es sobre la responsabilidad individual en la defensa de nuestro
idioma.
Me sumo plenamente a la crítica, que la hago
extensiva para todas las lenguas en sus respectivos territorios, como
medios no sólo de comunicación sino de identidad y de cohesión. En el
caso de Catalunya y los otros países de lengua catalana esta és todavía
una necesidad mayor en la medida que no solo se debe a modas sino a
intencionalidad política de imponer la lengua del poder (en este caso
sería a beneficio del castellano) y remover la lengua propia
(considerandola secundaria). Gracias!!
Josep Maria Canyelles (Vector5) intervé a la taula rodona sobre implicació dels municipis en l'Agenda 2030 i els demana un enfocament intern més transversal i també l'obertura a generar serveis i equipaments compartits sobretot entre ajuntaments petits.
La Diputació de Girona nomena cinc ambaixadors, que donaran impuls a la Xarxa per al Desenvolupament Sostenible.
La jornada ha constat de dues taules rodones, on s'han debatut les
experiències a l'hora d'implementar els ODS al món local i la relació
entre emergència climàtica i joventut. Josep Maria Canyelles ha intervingut a la primera representant Vector5, l'empresa que està acompanyant diversos ajuntaments i consells comarcals en el procés d'alinear les seves actuacions a l'Agenda 2030.
Canyelles ha fet una crida als ens locals perquè facin un enfocament més
transversal a l'hora d'integrar els ODS, trencant els abordatges
departamentals.
La inauguració de la jornada ha anat a càrrec de Miquel Noguer,
president de la Diputació de Girona. En el seu parlament, ha posar en
relleu que: «avui presentem els Ambaixadors de Bona Voluntat de la
Xarxa, que destaquen per la seva trajectòria personal i professional.
Són un exemple a seguir. Els agraïm moltíssim la seva ajuda
desinteressada i que siguin avui aquí per rebre el reconeixement com a
ambaixadors. Tenim moltes ganes de treballar plegats per assolir junts
els objectius de desenvolupament sostenible, i desitgem que siguin
garants de la Xarxa DDGI 2030 allà on vagin».
La Diputació de Girona ha nomenat cinc ambaixadors que representaran
la Xarxa DDGI 2030 Demarcació Sostenible, una aliança que ajuntarà
administracions publiques, el món de l'educació, la Universitat de
Girona (UdG), el sector empresarial, la patronal, sindicats i el tercer
sector amb l'objectiu de treballar per l'assoliment dels disset
objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030. Els cinc
ambaixadors són Marc Gasol, president del Bàsquet Girona (ha delegat
l'assistència en Xavier Gasau, director general del Bàsquet Girona);
Daniella Tilbury, representant del Govern britànic en els assumptes
d'educació i sostenibilitat a la Comissió Econòmica de les Nacions
Unides per Europa, i doctora honoris causa per la UdG; Sílvia Planas,
directora del Museu d'Història dels Jueus i del Museu d'Història de
Girona; Isaac Padrós, president de Multicapacitats, i Francisco Vera,
jove activista mediambiental amb nombrosos seguidors a les xarxes (instagram @franciscoactivista).
El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha destacat que «el
treball conjunt i coordinat dels diferents sectors de la societat és
clau per poder fer front als reptes als quals ens enfrontem, com ara el
canvi climàtic, que ja està provocant manca de pluja, l'augment dels
incendis i anomalies meteorològiques».
El nomenament ha tingut lloc durant la III Jornada per a la
Implementació de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament
Sostenible, que ha comptat amb l'assistència de nombroses autoritats,
així com d'un centenar d'estudiants de diversos instituts (Bosc de la
Coma d'Olot, Vescomptat de Cabrera d'Hostalric, Salvador Espriu de Salt i
Maristes de Girona), que estan treballant a classe temes de
sostenibilitat.
A més, s'ha presentat el projecte
«Escolteu-nos», mitjançant el qual alumnes de l'institut Salvador
Espriu de Salt van aprendre sobre el funcionament del sistema democràtic
i van ser protagonistes d'una sessió del Ple a la Diputació de Girona
en què van debatre dues mocions relaciones amb la sostenibilitat. «El
projecte ha servit perquè els joves puguin conèixer més a fons les
institucions democràtiques i també perquè expressin les seves
inquietuds», ha assenyalat Joan Fàbrega, diputat de Desenvolupament
Sostenible de la Diputació de Girona.
Podeu accedir a una breu biografia dels ambaixadors de la Xarxa DDGI 2030 Demarcació Sostenible.
[mots responsables] Bosc 🌲🌳 Dia Internacional dels Boscos
Avui 21 de març és el Dia Internacional dels Boscos i parlo del mot #bosc a partir de l’#origen#etimològic. No us podeu perdre aquest microvídeo breu (1’14’’).
Justament l’#ODS15 demana la preservació dels ecosistemes terrestres i els boscos.
Restauradors i hotelers avancen cap a una gestió més sostenible per la demanada dels consumidors i també per la consciència creixent dels empresaris i empresàries de poder continuar la seva activitat essent més respectuosos amb territori.
Sabem que durant els pròxims anys totes les empreses hauran de ser gestionades amb criteris de sostenibilitat. La consciència ecològica del mercat ha crescut i els clients comencen a augmentar les seves preferències per a productes o empreses sostenibles.
Però, per on comencem? Quins són els canvis que caldrà gestionar? i com podem fer el traspàs cap a una restauració més sostenible pas a pas?
Per a donar resposta a totes aquestes inquietuds i conèixer de primera mà les experiències i realitats de la nostra restauració, el 17 d'octubre del 2022 DIBOSCH va organitzar a la seva seu de Riudellots de la Selva una taula rodona professional sobre sostenibilitat i el futur del sector de la restauració.
A la taula rodona hi va participar Quim Casellas, xef del Restaurant Casamar, Raquel Gonzaga, directora de Casa Santa Elena, Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, i Max Huguet gerent de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà.
Tots quatre van compartir experiències i accions dels seus projectes per augmentar la sostenibilitat, com també el respecte al territori i la seva gent. Josep Maria Canyelles va motivar les empreses petites i mitjanes a participar en el Programa RSE.Pime de Respon.cat, que de manera gratuïta ajuda les pimes a iniciar una gestió ordenada de la responsabilitat envers la societat.
Podeu veure un resum de les intervencions en aquest vídeo:
Aquest proper dimecres 29 de març tindrà lloc l'acte de lliurament dels Premis MÉS Mataró, en la segona edició. Josep Maria Canyelles, expert en RSE, ha format part del Jurat juntament amb la representació municipal i dels altres representants del Consell Econòmic i Social de Mataró.
Jornada Anual del Consell Econòmic i Social de Mataró
El president del Consell Econòmic i Social de Mataró,
Sr. Sergi Morales Díaz,
us convida a la Jornada Anual del Consell Econòmic i Social de Mataró, que tindrà lloc el dimecres 29 de març, de 18 a 20 h al Cafè Nou (la Riera,119, Mataró).
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una organització, sigui mercantil, pública o social, envers la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.
En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit, entenent el propòsit empresarial com l’adopció d’un model d’empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i socialalhora, per a tots els grups d’interès. [llegir definició més àmplia segons Josep Maria Canyelles]
[es] Qué es la Responsabilidad Social
La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es la responsabilidad que asume una organización, sea mercantil, pública o social, hacia la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente.
En su máximo nivel de compromiso, conforma una empresa u organización con propósito, entendiendo el propósito empresarial como la adopción de un modelo de empresa comprometida corporativamente con la sociedad y con una excelencia social que le permite crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez, para todos los grupos de interés.
[leer definición más amplia según Josep Maria Canyelles]
Entenem l'RSE com un factor estratègic
"Un pla d'RSE amb garanties d'èxit és aquell que comença amb el reconeixement que no és un projecte d'actuacions sinó part d'un procés de gestió del canvi"
Entrevista al Canal Blau TV: Penedès Destinació Turistica Responsable
Josep Maria Canyelles estrevistat a La Marató per la Pobresa de Televisió de Catalunya.
Entrevista per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC.
Conferència sobre RSA. Col·legi d'Enginyers (min.58)
Sessió UOC Meet - presentació RSC, cas La Fageda i debat
MBA en Social Entrepreneurship // Postgrau d'Emprenedors Socials
Voluntariat corporatiu: una major democratització del voluntariat. Intervenció a Torre Jussana. Ajuntament de Barcelona
Voluntariat i responsabilitat social, noves expectatives i possibilitats. Entrevista amb motiu del Fòrum de les Associacions 2011
Taula rodona de "Comunicació i Empresa" al Congres Convit 2011. Es debat sobre llengua i RSE. La primera intervenció de Josep Maria Canyelles comença al minut 6:50.
Reportatge sobre la publicació "Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments"
Acte a Burgos del programa Incorpora de l'Obra Social de la Caixa. Font: Televisión de Castilla y León
Entrevista de 12 min. sobre RSE al programa Gent d'empresa. Comença al minut 32:40.
Entrevista con motivo del curso sobre RSO en FEVAS (Bilbao)
De guanyar diners a generar riquesa: reptes per a l'empresa en un entorn global i interdependent
[ca] Responsabilitat Global és un think tank sobre la Responsabilitat Social de les Empreses, les Administracions i les Organitzacions [es] Responsabilitat Global es un think tank sobre la Responsabilidad Social de las Empresas, las Administraciones y las Organizaciones [en] Responsabilitat Global is a think tank on CSR for the private, public & third sectors
en les empreses amb valors i lideratges ètics.
