31.1.13

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), organització adherida al Programa d’Acords Voluntaris, posa en circulació el seu primer bus híbrid elèctric

El nou bus està previst que estalvïi un 30% de combustible

Logo TMB
Un nou bus híbrid elèctric producte de la transformació del model que funciona amb gas natural comprimit ha començat a circular amb passatgers en la línea 37 i es preveu que sigui capaç de reduir el consum de combustible en un 30%, ajudant a disminuir les seves emissions.

Segons un comunicat de la companyia, al vehicle convencional se l’han afegit  dos motors elèctrics que reben l’electricitat produïda per un generador acoblat al motor tèrmic, un sistema que recupera l’energia de les frenades i altres elements, de forma que el bus circula únicament amb l’energia dels motors elèctrics i fa ús del motor de gas natural com generador d’electricitat quan no ja no té reserves.

TMB va realitzar prèviament un exhaustiu programa de probes sobre el model, i ara aplicarà la mateixa transformació en altres deu autobusos de la seva flota durant els pròxims mesos, un procés possible gràcies a un conveni amb Gas Natural Fenosa per a la reducció d’emissions dels autobusos vigent des de 2010.

Des de gener del 2011 TMB és una organització adherida al Programa d’Acords Voluntaris de manera que inventaria les seves emissions de GEH i executa mesures de reducció anualment.

30.1.13

El risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball

Actes del CTESCEl risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball
| http://www.ctesc.cat |













El context de crisi internacional ha tingut com a conseqüència l'augment important de la desocupació i ha abocat al risc de pobresa a persones que mai no havien pensat que es trobarien en aquesta situació. D'altra banda, si bé el fet de tenir una ocupació remunerada és un factor clau per evitar el risc d'exclusió social, en determinades circumstàncies és insuficient per a mantenir una llar.

Davant aquesta situació, el CTESC ha elaborat l'informe El risc de pobresa relacionat amb el mercat de treball, en el que s'analitzen les situacions de risc de pobresa com a conseqüència de la relació de les persones amb el mercat de treball, així com els processos a través dels quals s'aconsegueix millorar i, idealment, abandonar la situació de risc. A partir de l'anàlisi efectuada, s'elaboren una sèrie de recomanacions consensuades pel Consell per orientar les polítiques públiques en aquest àmbit.

El CTESC organitza una jornada per a la presentació dels resultats i les recomanacions de l'informe. La ponència a càrrec de Carme Borbonés, presidenta de Càritas Catalunya, ens aportarà una visió més vivencial d'aquesta problemàtica.


Inscripció Programa

Col·laboradors
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Diputació, 284 · 08009 Barcelona Tel: 93 270 17 80 · Fax: 93 270 17 82 www.ctesc.cat · ctesc@gencat.cat

Dificultats per pagar una multa online

Aquesta setmana he hagut de fer el pagament d'una multa de trànsit que havia rebut. Per tal de fer-ho ràpid, ho volia fer online, com havia fet en alguna altra ocasió. I m'ha resultat impossible trobar la manera de fer-ho.

Emprenyat pel temps esmerçat vaig emetre una queixa:
una mica de claredat... estic a la pàgina de tràmits virtuals i vaig obrint pestanyes per veure com es paga una multa de trànsit. Porto 1o min buscant... Cal fer algun màster???
He rebut la resposta, amb to més agradable que el que vaig usar jo. S'agraeix, però en tot cas, ja vaig anar al caixer a fer el pagament per assegurar que no caduqués el període:
Senyor Canyelles,
A l'Oficina Virtual de Tràmits hi ha un apartat  titulat "sancions de trànsit" on es pot fer el pagament i consulta de les sancions de trànsit que ja s'hagin introduit en l'aplicatiu. Atès que es pot arribar a aquest apartat per diverses formes dins de la mateixa web li descriuré el camí que és més senzill: En el menú de l'esquerra de la web de l'OVT trobarà una secció que es titula "per temes"; s'actualitzarà la pantalla per temes i haurà de clicar sobre de "Sancions de transit (multes)";  i després haurà de clicar a "Fer el pagament i la consulta de les sancions de trànsit". Un cop a dins d'aquesta fitxa amb informació sobre el pagament podrà fer el pagament virtual.
Tingui en compte que si encara no està introduït l'expedient a l'aplicatiu no en podrà consultar les dades, però sí que es permet fer el pagament amb un formulari lliure sempre i quan disposi del número d'expedient.

En qualsevol cas, aquí té l'enllaç directe a la pantalla de pagament:  https://multestransit.gencat.cat/sctPagaments/AppJava/views/expedients/cerca.xhtml?set-locale=ca_ES

Atentament,
Servei Català de Trànsit
Però segueixo sense entendre res. Els he enviat el complicadíssim recorregut que cal fer.
Bon dia, disculpeu però m'indiqueu una drecera que crec que no està disponible per als usuaris normals.
Crec que segueixo un recorregut lògic seguint les instruccions del portal:
www..gencat.cat/transit
http://www20.gencat.cat/portal/site/transit
Expedients sancionadors de trànsit 
Pagament de sancions
Oficina Virtual de Tràmits.
I arribo a aquesta Oficina Virtual de Tràmits on no es pot fer res. He demanat a altres persones que ho provin amb altres ordinadors i amb "altres intuïcions" i tothom arriba al mateix punt mort:
http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=5efafd563a1bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5efafd563a1bb110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=df08ba2cd622c110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Després del temps perdut he decidit anar a la caixa a fer el pagament.

Ara, a partir del vostre correu, veig que cal anar a "temes".....
I allà dins, perquè m'heu dit vosaltres que he de buscar "Sancions de transit" ho he trobat amb el cercador.... (altrament hauria hagut d'anar llegint tota la pàgina....).
I d'allà m'ha portat a: Mobilitat i transport (56)
I d'aquí a Sancions de transit (multes) (6)
I d'aquí a Fer el pagament i la consulta de les sancions de trànsit   
I d'aquí a Fer el pagament i la consulta 
I d'aquí a PAS 1. Fer el pagament i la consulta    Per Internet
I ara Pagament de sancions de trànsit 
UF!!!! FINALMENT ho he trobat!!!
Voleu dir que amb tant d'ESTRUCTURALISME no ho feu una mica complicat...
No sé si m'estic fent gran, però anys enrere havia pagat una multa per internet en un moment i ara he estat incapaç!!

Realment, si tot aquest és el recorregut que cal fer per arribar al lloc on fer el pagament em sembla un estructuralisme fora de lloc. A veure si obtindré alguna resposta o, millor encara, se'ls ocorre alguna millora... (o potser em van veure que sóc un inútil!).

Durant el 2012 he rebut les següents multes de trànsit

Multes [GRI SO8]
MEMÒRIA RSE 2012: Societat / Society / Sociedad

Durant el 2012 he rebut les següents multes de trànsit:

-Per excés de velocitat a l'autopista C-32 (119 en zona 90)
-Per excés de velocitat a l'autopista AP-2 (133 en zona 120)*
-Per excés de velocitat a l'autoposta A-6 Lugo (133 en zona 120)
-Per excés de velocitat en zona urbana de Mataró (78 en zona 50)*
-Per estacionament en doble fila a Barcelona, pendent de recórrer per falsedat per part de l'autoritat (que no sé si podré demostrar)

Aquest any he tingut un augment exponencial en les sancions. De fet, cap altre any havia tingut quatre multes per excés de velocitat. I sols en una ocasió anteriorment havia tingut una multa tipificada com a greu (al 2009 per anar a 116,5 en zona 110). Podria interpretar que probablement ha estat part dels problemes de gestió del temps lligat a les dificultats que he passat aquests mesos.



Mesures correctores

La majoria de multes rebudes s'havien concentrat al 2006 i 2007 per raons d'aparcament a Barcelona (alguns tiquets caducats, etc.). Per solucionar aquesta situació vaig optar per llogar un pàrquing, fet que va disminuir aquest tipus de sancions. El repunt del 2009 no el considero significatiu en la meva gestió interna ja que és degut a un embargament per no disposar de temps per recórrer una multa manifestament injusta.

Respecte al repunt del 2012 no prevec cap mesura especial per a retornar a un nivell més baix, ja que entenc que ha estat una situació excepcional. Així mateix, la mateixa consciència de l'augment ja tindrà com a conseqüència un major estat de vetlla dels límits de velocitat i de la millor gestió del temps.

Incompliments no sancionats

D'altra banda, he fet de manera conscient i voluntària dos incompliments, pels quals no he rebut cap sanció:
  • El dia 1 de maig, coincidint amb la campanya del #novullpagar, vaig sumar-m'hi deixant de pagar els 14,20€ corresponents al peatge Lleida Barcelona.
  • Des de fa més de 10 anys porto la "E" de la matrícula del darrere tapada amb un adhesiu "CAT". Mai he rebut cap sanció per aquest fet.
En compensació pel primer cas, vaig aprofitar la Marató contra la pobresa per a donar aquest import afegit als 100 euros que hi tenia pensat de donar. [llegir més]. El motiu de la compensació és per deixar clar que no es tracta d'un gest aprofitat per estalviar-me de pagar sinó realment d'una protesta ciutadana.

Respecte al segon, es tracta d'una protesta que, a banda dels elements vinculats a la gestió de la identitat, també suposa una protesta per l'espoli fiscal a què ens veiem sotmesos els catalans, de manera que no cal fer cap compensació.

Política d'urbanitat

Responsabilitat Global es va dotar d’una política d’urbanitat en la qual aborda la qüestió de les bones pràctiques en l’ús dels vehicles privats.

PROPOSTA: En el cas d’un professional autònom, el respecte al compliment normatiu pensem que ha de tenir en compte també les multes de trànsit, atès que sovint el vehicle constitueix un instrument d’ús intensiu o rellevant. De fet, l’actitud al volant i les seves conseqüències és una dimensió de la urbanitat i aquesta no deixa de ser una manera de poder pressuposar altres actituds professionals i vitals. El civisme i els compromisos socials són un pas més elevat però que s’ha de sostenir sobre la base d’un capteniment, unes formes i una urbanitat que facin possible la convivència.

29.1.13

Microempreses de Canet de Mar gestionen l'RSE

Tal com ja vam informar, Responsabilitat Global ha portat a terme un taller amb acompanyament individualitzat amb empreses de Canet de Mar, organitzat per l'ajuntament d'aquesta localitat del Maresme.

En aquest cas, hem disposat de 5 empreses interessades i motivades, de sectors ben diversos, i que malgrat la seva petita dimensió podran estructurar millor i posar en valor aquells valors i coneixements que els ajuden a ser més sostenibles, i a generar més confiança entre els seus grups d'interès.

Les cinc empreses han estat:
Es tracta d'una acció promoguda per la Diputació de Barcelona per a facilitar eines als ajuntaments, i que en aquest cas pretén ajudar a desenvolupar la gestió de la responsabilitat social en empreses petites i microempreses.

Per a moltes pimes, les bones pràctiques de Responsabilitat Social no són un fet desconegut sinó que integren accions que al llarg del temps han anat desenvolupant encara que sigui sense conèixer que es tracta d'RSE i que no s'hagin sabut ordenar i posar en valor adequadament.

L’oportunitat es dóna quan aquestes accions formen part d’un compromís, d’una manera d’entendre l’empresa i d’una visió estratègica. Aleshores podem desenvolupar un pla per a posar en valor aquest actiu de l’organització, trobant la millor manera de comunicar-la i projectar-la externament. 

El taller portava per títol "Gestionar els valors de l’empresa" i pretenia facilitar la comprensió del sentit profund i fins i tot estratègic de l’RSE per a una pime o microempresa, alhora que també volia ajudar a clarificar els valors de l’empresa i comunicar-los per mitjà de codis ètics i altres canals.

El taller s'ha estructurat en una tutoria grupal i unes tutories individualitzades. En aquestes darreres, vam anar a visitar cada empresa participant, identificant les motivacions de l’empresa pel que fa a l’RSE, les principals bones pràctiques que porta a terme i de les àrees de millora, valorant les necessitats i oportunitats, i pactant i ajudant a desenvolupar alguna iniciativa per a desenvolupar adequadament la seva RSE.

Segons la metodologia prevista, finalment es va fer una sessió de traspàs a l'ens local amb l’objectiu que posteriorment aquest tingui els elements necessaris per fer el seguiment de la implantació i es garanteixi l'impacte a termini mitjà de la mesura.
  • Avaluació de l'activitat per part de les empreses participants: 9'50
  • Avaluació de l'activitat per part de l'Ajuntament: 9'75



Altres ajuntaments interessants en la iniciativa podeu contactar amb Responsabilitat Global: jmcanyelles [arrova] collaboratio.net, tel 670600223

27.1.13

Falten dues setmanes pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú




Vilanova i la Geltrú - Carnaval (Foto: Ajuntament de VNG)

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, amb més de 250 anys d’existència, va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com d’Interès Nacional.

A més dels seus valors lúdics, el carnaval vilanoví ha tingut i té un paper enorme en la integració de les persones a la comunitat, en el sentiment de pertinença, i sobretot de totes les persones que al llarg del segle XX van arribar d'altres terres. És la mateixa funció que el Barça ha fet en el nivell nacional, però a nivell local: si el Barça ha estat un camí de catalanitat per a molts nouvinguts, la Comparsa i el Carnaval han estat la porta del vilanovisme.

I les festes, com tots els esdeveniments, també són un espai on introduir-hi millores a partir de la responsabilitat social i la sostenibilitat. En alguna ocasió hem fet alguna reflexió sobre la necessitat d'incorporar l'RSE també a la cultura popular i tradicional. La introducció de l'RSE aplicada a les festes populars promoguda des dels diferents agents que hi tenen algun paper rellevant pot ajudar a millorar-ne la sostenibilitat i sobretot pot facilitar la comprensió de mecanismes bàsics d'RSE que la societat ha d'anar entenent. Podeu veure el butlletí sobre RSE i Cultura Popular (en català, en castellà), articles sobre aquesta matèria (La nit de Sant Joan és nit d'alegria, RSE i cultura popular i tradicional, Sant Jordi, allibera la princesa... de les roses!) i una proposta (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!). A més, les reflexions sobre cultura i RSE han abastat altres àmbits com la tauromàquia (Catalunya afronta el debat sobre la prohibició del patiment dels toros) o la construcció (Masies sostenibles). Però quedem-nos avui en Carnaval i en el valor que té, fins i tot relacionat amb la llibertat:

El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. L’any 1939 aquesta ordre es faria extensiva a tot l’Estat Espanyol amb el triomf de les forces faccioses del general Franco. Però no a tot arreu van fer cas d’aquesta ordre, tal com feren els gals d’Asterix a la seva petita població d’Armòrica, algunes ciutats es resistiren a l’estúpida ordre dictada pels feixistes, refractaris a tot el que pugui representar motiu de tolerància entre els homes i bon humor i enemics de tota mena de llibertats.


Vilanova i la Geltrú - Carnaval (Foto: Ajuntament de VNG)

La població de Vilanova i la Geltrú no va fer cas a aquesta ordre i va seguir celebrant el Carnaval, discretament, però obertament. De primer van recomençar els balls de màscares a les societats recratives i culturals, per, a la dècada dels cinquanta, acabar sortint al carrer amb la cara tapada el Dissabte de Mascarots. Durant aquells anys, les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, el Carnaval de Vilanova va esdevenir el Carnaval de Catalunya i la mena de festa que era el Carnaval i de la manera de celebrar-la que tenien els vilanovins van aprendre molts catalans i catalanes, i també grups escènics com ara els Comediants, que van passar per aquells Dissabtes de Mascarots més de quatre i cinc anys seguits, i els primers membres de la Fura dels Baus. No direm que Vilanova fos l’única població del Principat on se celebrés aquesta festa, altres poblacions també van seguir celebrant-la malgrat la prohibició, algunes passant les festes a la Primavera, altres canviant-li el nom ¾cosa que durant un temps també va fer-se a la nostra ciutat, el Carnaval passà a denominar-se Festes d’Hivern (Fiestas de Invierno), però la diferencia entre el carnaval vilanoví i el de la majoria d’aquestes altres poblacions estava (i encara segueix estant-ho avui) en que Vilanova continuava celebrant la festa seguint el calendari tradicional dels actes carnavalescos, que d’any en any augmentava de dies.


Vilanova i la Geltrú - Carnaval (Foto: Federació d’Associacions pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú)

Llegir més a: www.festacatalunya.cat

El Carnaval de Reus retira el cartell dels pits


El Carnaval de Reus retira el cartell dels pits per plagi


Segons informa EFE, la Federació Reusenca d'Agrupacions de Carnaval (FRAC) ha decidit retirar el polèmic cartell del carnaval d'aquest any després de la polèmica que ha provocat per la imatge d'uns pits d'una jove amb l'eslògan pintat 'I love Carnaval de Reus'. Algunes organitzacions i partits n'havien demanat la retirada en trobar-lo sexista.

Sembla que algú encara no ha entès el significat del Carnaval... Ara, també hem de dir que ja està bé que provoqui polèmica perquè no deixa de ser la seva essència, i si no provoqués no seria el mateix. El Carnaval ha de ser satíric i polèmic, i també desvergonyit, esclar!

La FRAC el retira, però no per sexista, sinó per plagi. I és que el cartell feia servir una imatge retocada de la pàgina de continguts eròtics 'Very special porn', allotjada a la xarxa social Tumblr.

Amb aquest motiu tot canvia, i ja està bé que el retirin. Recordo un episodi similar al Carnaval de Vilanova i la Geltrú... sembla que el plagi també forma part del Carnalval, però amb això cal anar més amb compte, que potser els propietaris de la foto no s'ho prenen amb el mateix sentit de l'humor...

Las Administraciones Públicas: el impulso del teletrabajo como vía de modernización de la Función Pública (artículo de Esther Sánchez)


Aunque se tiende a pensar que las empresas y los trabajadores/as del sector privado son las pioneras en el impulso del teletrabajo, la tendencia internacional sugiere todo lo contrario. Casi en todos los países del mundo, los principales promotores del trabajo a distancia son los gobiernos y las instituciones públicas, ya que a menudo las administraciones cuentan con más medios y recursos para acceder con facilidad a las innovaciones informáticas y la tecnología punta. Y es que las administraciones están obligadas a jugar un papel ejemplificador hacia las empresas y fomentar la innovación.

En España ha habido algunas iniciativas interesantes procedentes de las Administraciones Públicas. Iniciativas recientes como las del País Vasco, Castilla la Mancha, La Rioja o Catalunya han intentado explorar las ventajas de este modelo flexible de trabajo.

Sin embargo, la primera referencia obligatoria es la de la implantación de planes pilotos de teletrabajo al Ministerio de Administraciones Públicas, de la Administración General del Estado (AGE), en el marco del Plan Concilia destinado a buscar fórmulas para facilitar la conciliación de la vida laboral y personal de los empleados/as públicos/as entre finales del 2005 y principios del 2006. Los resultados positivos de estos pilotos condujeron al ex ministro Jordi Sevilla a firmar una Orden para promover la implantación de programas piloto de teletrabajo en todos los ministerios como paso previo a una posterior regulación del teletrabajo en la Administración General del estado.

El gobierno Vasco, tomando de referencia la experiencia catalana, en el año 2011 puso en marcha una experiencia piloto de teletrabajo en el Departamento de Justicia y Administración Pública. El Plan, al que se acogieron de manera voluntaria una treintena de funcionarios/as, apostaba por la modalidad parcial consistente en trabajar dos días a la oficina y los otros desde casa. La prueba duró 4 meses y en mayo del presente año el teletrabajo se extendía a 330 funcionarios. El gobierno vasco, previamente a la experiencia, gestionó datos interesantes tales como: que el 85% de los funcionarios/as que se habían apuntado a la experiencia ahorrarían cerca de 216 horas en desplazamientos. La Administración facilita al teletrabajador/a un ordenador portátil, un número de teléfono IP o móvil corporativo y un servicio de atención telefónica para incidencias en el servicio.

Un proyecto similar fue el diseñado por la Junta de Castilla-La Mancha donde también treinta trabajadores/as públicos, de manera voluntaria  -con perfiles profesionales de abogacía e informática- desarrollaron parte de su trabajo desde casa. La Junta habilita una cuenta de correo electrónico, un teléfono, un servicio de videoconferencia y un sistema de escritorio remoto, que permite que el trabajador/a vea desde su ordenador personal el mismo escritorio de pantalla que en el ordenador del oficina. En marzo de 2012, la Junta aprobó una prórroga de seis meses para valorar la regulación del trabajo a distancia a la Administración.

En Castilla y León, por ejemplo, en marzo de 2011 se tramitó un decreto para regular el teletrabajo como forma de prestación de la jornada laboral en la modalidad de "no presencial", siendo la primera Comunidad Autónoma que regula oficialmente el teletrabajo en su seno.

Pero por proximidad, y porque tuve la suerte de poder participar en su diseño, gestión y evaluación, la experiencia sobre la que mejor puedo hablar es la catalana. La Generalitat de Catalunya, entre los años 2008 y 2010, impulsó dos planes pilotos de teletrabajo a los que se pudieron acoger personal de sus departamentos y de sus organismos autónomos. Entre los dos planes pilotos participaron un total de 169 personas: 85 teletrabajadores/as (54 mujeres y 31 hombres) y 83 supervisores/as (31 mujeres y 52 hombres).  

La finalidad de los planes pilotos fue probar la metodología del teletrabajo en la Generalitat de Catalunya con el objetivo de disponer de información para avanzar hacia una propuesta de regulación normativa del teletrabajo. 

La realización de los proyectos pilotos de teletrabajo en la Generalitat de Catalunya ha interesado de otras administraciones públicas catalanas y del Estado español que recibieron la asistencia técnica de la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració, órgano impulsor, para introducir el teletrabajo en sus organizaciones. En concreto se trata de las Administraciones de la Comunidad Valenciana, la Comunidad Navarra, la Comunidad del País Vasco, la Comunidad de Castilla y León, el Ajuntament de Terrassa y el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

Los resultados de la evaluación de los planes pilotos fueron bastante positivos y la satisfacción de todas las personas participantes fue alta, recibiendo la experiencia una calificación media de notable.

Me gustaría terminar este artículo con un decálogo de las lecciones aprendidas durante la implementación de los planes pilotos a la Generalitat de Catalunya. Es el siguiente:
  1. El teletrabajo debe ser un proyecto estratégico de toda la organización y, por tanto, debe contar con el compromiso y la implicación de la dirección y que se inscriba en sus objetivos, misión y valores.
  2. La selección de los futuros/as teletrabajadores/as debe ser según sus perfiles profesionales. Deben ser trabajadores/as que realicen tareas fàcilement susceptibles de ser teletrebajadas y a la vez deben contar con una competencia alta en TIC. Además, el entorno de trabajo de la unidad donde se inscribe el futuro teletrabajador/a también debe ser favorable  -de una dimensión no demasiado pequeña, con rotación de teletrabajadores/as para que siempre haya alguna persona presente, etc. Para ello, además de la validación de la solicitud de la persona que quiere teletrabajar es fundamental una segunda validación de la persona responsable, o supervisora ​​de la unidad orgánica para valorar como favorables las características del entorno. Los aspectos personales sólo deben contar en caso de desempate de idénticas solicitudes, priorizando aspectos vinculados a problemas de salud, como la movilidad reducida, para garantizar una selección más objetiva.
  3. La Modalidad de teletrabajo más aceptada es la modalidad parcial de teletrabajo (1 o 2 días) que implica no alterar tanto las rutinas de trabajo y no desvincularse del todo del ambiente laboral. No obstante, se facilitará que determinados perfiles profesionales que se encuentren realizando proyectos muy específicos, se puedan acoger a un régimen de teletrabajo de más días. 
  4. Es fundamental ofrecer una formación previa y de seguimiento para el personal teletrabajador como para el personal supervisor, figura que puede actuar como motor para extender la cultura de orientación a resultados a sus unidades de trabajo. Los contenidos de esta formación deben incluir herramientas de planificación y gestión del tiempo. También es fundamental ofrecer formación en prevención de riesgos laborales y en protección de datos y seguridad de cara a la movilidad de los archivos de trabajo. Los contenidos de esta formación deberían integrarse en un plan de formación propio de la organización.
  5. Al apostar por una modalidad parcial de teletrabajo, se justifica no hacer grandes inversiones económicas en hardware y software para teletrabajar, y que el teletrabajador/a aporte medios propios. No obstante, las diferentes unidad pueden ofrecer soluciones tecnológicas y soporte técnico a sus teletreballdors/as a través de sus áreas TIC.
  6. Se valora positivamente recibir formación básica en prevención de riesgos laborales así como la posibilidad de solicitar, voluntariamente, una visita de evaluación de riesgos, al servicio de prevención de cada departamento. La prestación de servicios en la modalidad de teletrabajo como medida de adaptación del puesto de trabajo puede ser una solución para personas con discapacidades o enfermedades crónicas.
  7. Es muy importante ofrecer formación continua sobre Protección de Datos y, en concreto, sobre la Ley Orgánica que la regula en Catalunya. Además, es importante dotar al personal teletrabajador/a de un manual de ayuda en esta temática.
  8. Es necesario definir un plan de evaluación que cuente con diferentes fases. Además de la evaluación final (ex-post), es recomendable realizar una evaluación previa (ex ante) para comprobar cuál ha sido el impacto del teletrabajo en el trabajo del propio teletrabajador/a y de su unidad. En la Generalitat de Catalunyaa se optó por realizar una evaluación 360º, consistente en valorar el trabajo del personal teletrabajador por partes de su supervisor/as y de sus compañeros/as de unidad y colaboradores/as. La evaluación 360º, como herramienta de desarrollo, garantiza la comunicación entre los diferentes grupos implicados y potencia la mejora continua y el aprendizaje de todos los actores que participan. Esta metodología de evaluación se valoró como muy adecuada para conocer las condiciones del entorno y el impacto del teletrabajo en la unidad, combinada con un seguimiento continuado del proceso de tipo cualitativo. Por último, es importante identificar los actores que deben participar en el seguimiento y la evaluación del proyecto de teletrabajo así como señalar la obligatoriedad de participar en estas actividades.
  9. La difusión del proyecto de teletrabajo es fundamental a fin de llegar al máximo de personas que puedan interesar por esta metodología, así como abrir vías de comunicación participativas. La difusión del proyecto de teletrabajo ha permitido establecer redes de contacto con otras administraciones interesadas en implementar el teletrabajo en sus organizaciones. 
  10. El teletrabajo, una vez superada las fases de pruebas pilotos, debe estar regulado por normativa jurídica y aprobarse vía negociación colectiva. El hecho de que la parte social participe en la definición y seguimiento de los planes pilotos puede ayudar en el proceso de su regulación. Este procedimiento es el que se siguió en el caso de la experiencia catalana.
En general, el personal responsable de diseñar políticas de modernización en las administraciones públicas el teletrabajo es una metodología de trabajo innovadora a tener en cuenta, ya que permite la orientación del trabajo hacia resultados y la adopción de la flexibilidad en el uso y la distribución de los tiempos de trabajo, sin que se vea afectada la calidad del servicio público. Y por otro lado, permite la superación de la cultura de la presencialidad y la adopción de una nueva gestión basada en la confianza, iniciativa y autonomía de los trabajadores/as públicos/as, elementos importantes para aumentar la motivación y en consecuencia el rendimiento laboral de los trabajadores/as.

El teletrabajo contribuye así a modernizar la gestión pública y posiciona a las administraciones públicas para ser ejemplo hacia el resto de organizaciones del segundo y tercer sector.



Esther Sánchez i Ledesma
Análisis y gestión de políticas sociales
esther.sl78@gmail.com
@EstherSl78
20 de noviembre de 2012



 

El teletrabajo: ¿oportunidad en medio de la crisis? (Artículo de Esther Sánchez)


En un contexto como el actual, de crisis económica y constantes políticas de adelgazamiento sobre las organizaciones y las personas que trabajan, puede ser un buen momento para recuperar el concepto teletrabajo y fomentar su implantación en las organizaciones. Y es que quizás en un escenario de situación económica adversa, las ventajas que proporciona el teletrabajo se acentúan más que nunca.

El teletrabajo es una medida de flexibilidad laboral interna, de relativo bajo coste y que además permite reducir algunos costes, que veremos más adelante, en las organizaciones. Pero sobre todo, el teletrabajo puede ser un buen instrumento para motivar al personal, una manera de captar y retener el talento de la organización y, en consecuencia aumentar la productividad. Y en un contexto como el actual, hablar de motivación del personal tiene más sentido que nunca. Está demostrado que las empresas que aplican el teletrabajo están de acuerdo en que incide de forma positiva en la eficiencia de la empresa pero sobre todo en la retención del talento. Los trabajadores/as sufren menos estrés y se sienten más motivados.

Las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) han provocado cambios en la organización del trabajo tradicional y en las relaciones laborales contribuyendo a desarrollar las herramientas principales para nuevos modelos de gestión. El teletrabajo se inscribe dentro de estos cambios organizativos, concretamente, en una nueva gestión de los recursos humanos de las organizaciones donde prima: la confianza, la iniciativa del trabajador/a, la flexibilidad en la distribución de su tiempo laboral y la orientación al trabajo por resultados haciendo un uso intensivo de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en las tareas del puesto de trabajo. El teletrabajo es un instrumento de modernización y racionalización en la gestión de los tiempos de trabajo y, por ello, se enmarca dentro de las políticas públicas de nuevos usos del tiempo.

Encontramos una definición oficial del teletrabajo en el Acuerdo Marco Europeo sobre el teletrabajo, de 16 julio de 2002, que lo define como: "una forma de organización y/o realización del trabajo, que utiliza las tecnologías de la información en el marco de un contrato o de una relación de trabajo, en el que un trabajo que podría ser realizado igualmente en los locales de la empresa se ​​efectúa fuera de estos de forma regular ".

La novedad que aporta esta definición, con lo que ya hemos mencionado, es la de recordar que el teletrabajo es una prestación de trabajo que se constituirá como una relación laboral específica y, por tanto, debe incluirse en un contrato donde se estipulen las condiciones laborales del teletrabajador/a.

El incremento del uso del teletrabajo en la Unión Europea ha sido del 16% en 2003 al 23% en 2006. Esto es más de un 2% anual, según datos del pasado junio publicadas en el Libro Blanco del Teletrabajo en España (Fundación Más Familia). A pesar de su crecimiento, la presencia de esta práctica en nuestro país, a pesar de haber experimentar un ligero aumento en los últimos años, es todavía escasa. Así de otros datos incluidos en el Libro Blanco nos señalan que la posición de España en relación al uso del teletrabajo en comparación con la Europa de los 27 es del 8,5%. O que sólo un 26% de los españoles/as, realizando algún tipo de trabajo desde casa, mientras que en Europa la media es de un 35%. Y si nos comparamos con EEUU las cifras se disparan: en 2008 el 58% de la población trabajadora de EE.UU. teletrabajaba.

Hasta el momento, nos hemos centrado en las bondades del teletrabajo como medida de motivación del personal empleados embargo, el teletrabajo también implica otros beneficios. A continuación, se enumeran algunos de los principales beneficios de esta nueva forma de trabajo desde el punto de vista del teletrabajador/a, de la organización y de la sociedad en general:

Beneficios para el trabajador/a: 

· Flexibilidad horaria y reorganización del tiempo de trabajo (superación de la cultura de presencialidad).
· Mejor gestión del tiempo propio que favorece la conciliación de las responsabilidades personales y profesionales.
· Orientación de la persona teletrabajadora hacia la obtención de resultados.
· Reducción del tiempo invertido en desplazamientos diarios y otros gastos derivados de la actividad profesional, además de la reducción riesgos de accidentes.
· Incremento de la motivación y la productividad y de la calidad del trabajo: posibilidad de trabajar en las horas en que se es más productivo
 · Mejor aptitud para resolver problemas y de desarrollo de la capacidad de innovar.
· Mejora del estado de salud y de la calidad de vida del trabajador/a por una mejora en la gestión del tiempo propio
 · Aumento de las posibilidades de trabajo para diferentes colectivos con necesidades especiales de movilidad.

Beneficios para la organización: 

· Aumento del compromiso con sus trabajadores / as: facilidades para la conciliación laboral y personal, retención y atracción de talento, etc.
· Reducción del absentismo y del número de bajas laborales y el absentismo (los trabajadores gozan de más salud física y psíquica, se elimina parte del riesgo de accidente).
· Oportunidad para reorganizar los procesos de trabajo, redefinir los objetivos y los resultados esperados y mejorar la eficiencia y la calidad de los servicios prestados
· Oportunidad para cambiar los sistemas de evaluación del rendimiento del trabajo orientados a la consecución de objetivos.
· Oportunidad de mejora de la productividad, de la eficacia y de la competitividad
· Oportunidad de inserción laboral para colectivos con necesidades especiales.
· Aumento de los beneficios económicos y ambientales en limitar el tiempo presencial en la organización: ahorro en material de oficina, descongestión de espacios y equipamientos, ahorro de energía, etc., sin que ello suponga una reducción en la prestación de los servicios directos al público.
 · Desarrollo de procesos de descentralización de la empresa y la territorialización de los servicios (reequilibrio territorial).

Además, en el caso de Administración: 

· Expansión de la administración electrónica.
· Efecto ejemplificador de la Administración hacia el mundo privado.

Beneficios para la sociedad: 

· Mejoras medioambientales: disminución de la contaminación atmosférica y acústica, ahorro en el consumo de energía, entre otros
· Mejor atención a personas con dependencia / problemas de movilidad
· Aprovechamiento de las TIC como motor de competitividad y de la innovación
· Cambio de paradigma de trabajo basado en resultados

Además, en el caso de la Administración: 
· Expansión de la Administración electrónica y del potencial de las TIC.

Además de estos beneficios, en el contexto actual también se dan una serie de factores favorables al impulso del teletrabajo, como por ejemplo:
  • El aumento del interés por la Responsabilidad Social Corporativa (RSC): entendida como la integración voluntaria por parte de las empresas de las preocupaciones sociales y ambientales en sus operaciones comerciales y en las relaciones con sus interlocutores. El teletrabajo se puede incluir como una medida de RSC interna de las organizaciones (preocupación lleno bienestar de su plantilla). La RSC es valorada como un factor de excelencia y de competitividad para las empresas.
  • La actual situación económica: tal y como hemos señalado al principio de este artículo, implementar el teletrabajo en un contexto de crisis es una ventaja. Se trata de una medida de poco coste y que permite reducir importantes costes a la organización, y además hace aumentar la motivación del personal e, indirectamente, la productividad de la empresa. 
  • La economía globalizada y el trabajo en red: hemos pasado de la economía industrial a una economía basada en el conocimiento y globalizada, donde la competencia se debe afrontar mediante la innovación. Si queremos ser productivos en un mundo cada vez más globalizado se debe apostar por la cultura de la eficiencia buscando la excelencia y el talento del capital humano.
  • Perfiles profesionales orientados a objetivos: en las empresas cada vez están más presentes perfiles profesionales basados ​​en un uso intensivo de las TIC y que trabajan por proyectos, con objetivos concretos. Las tareas de estos perfiles son fácilmente susceptibles de teletrabajar
No obstante, cabe recordar que la implementación del teletrabajo no está exenta de algunos retos como por ejemplo: la arraigada valoración de la cultura presencialista en nuestra sociedad o el sentimiento de desvinculación del equipo de trabajo que puede vivir el teletrabajador / a en no estar presente diariamente en la oficina A nivel más práctico, una vez implentat el teletrabajo, puede implicar algunos retos como lidiar con los archivos informáticos y su seguridad o cómo abordar los riesgos laborales fuera de la oficina.

En definitiva el teletrabajo implica un cambio de mentalidad en la mayoría de las empresas donde la planificación y la evaluación por objetivos se convierten en primordiales. El teletrabajo es un proyecto estratégico y como tal, la dirección de la organización debe asumirlo como compromiso, además de los recursos humanos y los comités de empresa.


Esther Sánchez i Ledesma
Análisis y gestión de políticas sociales
esther.sl78@gmail.com
@EstherSl78
20 de noviembre de 2012








LendMe: compartir és bo!

Per què comprar alguna cosa que faré servir poc si l'hi puc demanar a algú? Podem mantenir aquest model de consum que pressuposa un món de recursos infinits? Té sentit i és possible que tots tinguem de tot?

Des del passat 10 de gener ja està disponible l'aplicació "Lend me!" a l'Apple Store. Un grup de joves de Catalunya ha creat aquesta app basada en la filosofia del Consum Col·laboratiu. Com no pot ser d'una altra manera, és gratis.

L'aplicació (de moment només per a iPhone, però aviat també per a Android) està pensada com una eina que permet demanar i deixar el que necessitis dins d'una xarxa de contactes de manera gratuïta. Els seus creadors destaquen que "no es tracta d'una nova xarxa social en la qual invertir temps, la seva pretensió és només d'aprofitar el que la tecnologia ens brinda."

L'aplicació està pensada tant per a particulars com per agrupacions de tota mena, PIMES, cooperatives, crear xarxes d'espais de coworking, freelance, etc. A LendMe! es pot prestar i demanar qualsevol cosa, des d'objectes a espais de tota mena, eines, coneixements, habilitats o el que se't ocorri.

En el desenvolupament s'ha cuidat molt la usabilitat, incloent funcionalitats com la geolocalització, calendari de préstecs, missatgeria interna, etc. Si vols informació més detallada sobre l'app visita el blog.
Explicació:

English
Català
Castellano

LendMe: ¡compartir es bueno!

¿Por qué comprar algo que voy a usar poco si se lo puedo pedir a alguien? ¿Podemos mantener este modelo de consumo que presupone un mundo de recursos infinitos? ¿Tiene sentido y es posible que todos tengamos de todo?

Desde el pasado 10 de Enero ya está disponible la aplicación “Lend me!” en la Apple Store. Un grupo de jóvenes de Cataluña ha creado esta app basada en la filosofía del Consumo Colaborativo. Como no puede ser de otro modo, es gratis.

La aplicación (de momento solo para iPhone, pero pronto también para Android) está pensada como una herramienta que permite pedir y dejar lo que necesites dentro de una red de contactos de manera gratuita. Sus creadores destacan que “no se trata de una nueva red social en la que invertir tiempo, su pretensión es sólo de aprovechar lo que la tecnología nos brinda.”


La aplicación está pensada tanto para particulares como para agrupaciones de todo tipo, PYMES, cooperativas, crear redes de espacios de coworking, freelance, etc. En Lend me! se puede prestar y pedir cualquier cosa, des de objetos a espacios de todo tipo, herramientas, conocimientos, habilidades o lo que se te ocurra.

En el desarrollo se ha cuidado mucho la usabilidad, incluyendo funcionalidades como la geolocalización, calendario de préstamos, mensajería interna, etc. Si quieres información más detallada sobre la app visita el blog.

English
Català
Castellano

26.1.13

Crisi a l'esport català

  • La Seguretat Social reclama fins a 700.000 euros a algunes institucions amateurs
  • Una campanya d'inspeccions colla els clubs de futbol catalans
  • Si no s'hi posa remei un gran nombre de clubs poden desaparèixer

L'esport sempre ha estat un sector propici a un cert descontrol. El fet de tenir una gran base social amateur i no lucrativa, de funcionar amb una barreja d'assalariats, voluntaris i col·laboradors diversos, tenir clubs que mouen molts diners, i alhora no sentir-se objecte de fiscalització, ha donat lloc a un sector molt descontrolat en el compliment normatiu.

Podem discutir si una funció determinada i en nivell determinat s'ha de fer amb voluntariat o amb assalariats. O si les dietes que es paguen permeten parlar de voluntariat o ja seria una altra mena de col·laboradors. Es podria discutir si els jugadors s'han de donar d'alta a la Seguretat Social o no... El problema és que s'ha anat avançant sense cap marc de reflexió conjunta ni cap proposta concreta a les Administracions, alhora que aquestes han fet la vista grossa i han mirat cap a una altra banda, per deixadesa, despreocupació, interès polític o no complicar-se l'existència. Manca de consciència i de rigor en la gestió d'uns, qui dia passa any empeny, si tothom ho fa jo també, aquí segur que no s'atreveixen a venir... Manca de rigor en les polítiques públiques per part dels altres, millor no ens hi fiquem, algú altre ja s'ho trobarà...

Sempre hem sentit a dir que en aquests clubs s'hi movia molt diner negre, cosa que no vol dir que ningú s'embutxaqui res, sinó que hi ha una gestió poc regularitzada i que no es paguen els impostos corresponents. Sempre hem sentit a dir que moltes persones no estaven assegurades, cosa que no prejutja cap mala fe, però que fa créixer de manera anòmala i amb peus de fang tot un sector. Tots hem sentit a parlar de l'opacitat de les comissions i del joc d'interessos personals en els grans clubs. La qüestió és que no s'ha abordat la qüestió. La qüestió era damunt la taula i tothom ho sabia. Però durant anys i panys, excepte l'episodi de la conversió en societats anònimes, ningú no ha abordat amb profunditat fet res.

El problema encara el veig més greu que l'econòmic. La manca de compliment en el món de l'esport no ha estat solament de terminis de pagament. És un gran problema de base ètica. L'esport va associat a valors competitius, que haurien d'anar lligats a un paradigma de base profundament ètica. I això hauria d'afectar no solament la pràctica esportiva sinó la gestió esportiva. I aquí es produeix una divergència que acaba contaminant els mateixos valors de l'esport.

I parlar d'ètica en una organització ens porta a defensar que qualsevol organització, pública, privada o social, empresa o club esportiu, hauria de gestionar activament la seva responsabilitat social. Vull dir que si parlem d'ètica la gent ho associa a valors -que presumptament tothom creu tenir- i no avancem ni gota. Si parlem de com es gestiona la responsabilitat en una organització ja concretem algunes qüestions. I de pas deixem clar que no tot és blanc o negre, sinó que gestionar la responsabilitat social és un procés de millora contínua que implica un progrés en àrees com la transparència i el bon govern, els afers laborals, la gestió econòmica, els impactes ambientals, les relacions amb la comunitat i la societat, etc.

Al món de l'esport li ha passat el mateix que a moltes organitzacions públiques i no lucratives: com que se suposava que els valors ètics ja en formaven part d'una manera fonamental, no es considerava necessari gestionar-los. La gestió de la responsabilitat social s'ha considerat  -i es considera!-  supèrflua en aquesta mena d'organismes tan importants per a la nostra societat, per a la creació de valor social i valor institucional. I així anem. Ara les entitats esportives demanaran el suport i la comprensió, però dubto que n'hi hagi que facin un acte de constricció i facin el pas a incorporar criteris ètics i de sostenibilitat per tal que no es torni a arribar a l'estat actual, de difícil sortida.

Sempre es pot argüir que ningú podia pensar que el context seria tan dolent. Que sense aquesta crisi ja ens n'hauríem sortit! Però aquest és el gran mal de la nostra estructura ètica organitzativa i social: tothom creu que la culpa és dels altres, del context. No pensem que el context el fabriquem nosaltres, amb la suma de les nostres accions. La preguntaria seria: han aportat prou les organitzacions esportives per a construir una societat més ètica i un entorn més sostenible? I encara: què ha aportat cada club o organització en concret per a transformar el sector en un model de bona gestió, ètica i sostenibilitat?

Concloc afirmant que s'ha donat una manca de coratge per a abordar el repte de la sostenibilitat del sector, la seva gestió ètica i responsable.

L'Administració que baixa de la figuera

Feta aquesta reflexió crítica sobre els clubs esportius, també cal fer referència a la mala pràctica de l'Administració. En primer lloc per deixadesa durant molts anys. Sabem que el desconeixement de la llei no n'eximeix del compliment. Segurament l'incompliment sectorial generalitzat tampoc n'eximeix, però genera una responsabilitat pública. L'Administració hauria d'haver abordat el tema.

No havent-ho fet, ara la manera de procedir esdevé irresponsable. Es tracta d'unes inspeccions planificades: després de trobar "irregularitats en un club es va decidir estendre les inspeccions a altres". "Ha aflorat molta economia irregular" i "hem detectat jugadors que estaven treballant jugant partits i no estaven donats d'alta de la Seguretat Social", assenyala l'Administració. L'Administració pot permetre's de fer veure que ara baixa de la figuera, però això no és responsable!

La Inspecció de Treball i Seguretat Social està inspeccionant a diversos clubs de futbol catalans amateur de Segona Divisió B, Tercera Divisió i categories inferiors. Es reclama que futbolistes, entrenadors, monitors de futbol base i altres cotitzin a la Seguretat Social. Es demana documentació d'anys anteriors i en alguns casos sol·liciten grans quantitats de diners, com al Futbol Club Santboià (3a Divisió) a qui es reclama 700.000 euros pels últims cinc anys.

Molts d'aquests clubs que ara estan en perill fan una funció social. La Unió Esportiva Sant Andreu (2a Divisió B) té 53 equips de futbol base amb 800 nens. El seu president afirma que "no ens poden donar el mateix tracte que una empresa normal i corrent, estem donant un servei social al barri". Certament, els clubs d'esport base no es poden considerar com una empresa amb finalitats lucratives. De fet, el seu problema és paral·lel al de moltes organitzacions que presten un servei no lucratiu a la societat i que han de regir-se per les normes concebudes per a les empreses mercantils. És cert que l'Administració central espanyola mai ha estat sensible a aquesta realitat que forma part de la societat civil, ja es tracti d'entitats socials, culturals o esportives. Una altra mostra de la desconfiança que sempre ha tingut envers el teixit social són les successives lleis de mecenatge.

I parlant de mecenatge, els clubs catalans reben aquestes inspeccions en un dels seus moments econòmics més complicats per la reducció d'ingressos, de patrocinis, d'espectadors... de manera que les conseqüències del pla administratiu sense pal·liatius pot comportar directament la desaparició dels clubs. Segurament l'únic que importa a l'Administració central en aquest moment és quadrar els seus números a costa del que sigui, encara que sigui ofegant l'economia, com podem apreciar cada dia. I aprofitant la crisi, potser també es poden apreciar altres interessos. Per exemple, encara que enfonsin el sector de la cultura, se'ls apuja l'IVA, en una mesura que encara reduirà més la recaptació. Però a aquest govern potser ja li va bé aprofitar la força major per a afeblir un sector incòmode.

A més, com passa també en l'àmbit empresarial, les inspeccions en produeixen a Catalunya en un percentatge molt superior al d'altres nacions de l'estat espanyol. Les inspeccions s'estan realitzant d'ofici a Catalunya, mentre que en altres llocs es fan quan hi ha hagut alguna denúncia. A la Federació de Futbol de Madrid, per exemple, encara no ha arribat cap cas de club inspeccionat. Les diferents nacions que conformen l'Estat i  que la Constitució va anomenar "nacionalidades" com a màxima concessió dels militars, són una realitat no desenvolupada normativament però sí per la via dels fets: sols algunes reben les ràtzies que la formalitat democràtica permet, sota forma de majors càrregues impositives, més inspeccions i, sobretot en aquest darrer període, els intents d'anar desarticulant el teixit empresarial i social i trencar la cohesió social.

Com procedir

Em sembla evident que les inspeccions no es poden aturar si hi ha evidències, però caldria demostrar que s'actua amb igualtat a tots els territoris. I la càrrega de la prova hauria de correspondre a la pròpia Inspecció si vol tenir alguna legitimitat, perquè de confiança d'entrada ben poca.

Ara bé, més que actuar club a club, en aquest moment caldria tenir la foto de la tragèdia global, i mirar com es pot refer amb garanties de sostenibilitat. Per a la pròpia economia, per a la societat, per a les persones, seria pitjor el remei que la malaltia si aquests clubs -alguns centenaris- acaben desapareixent.

Les organitzacions que tinguin una finalitat social i no lucrativa, i sempre que es donin garanties de gestió responsable i sostenible, haurien de tenir un marc especial en els àmbits fiscal i laboral, de manera que poguessin disposar d'un perfil de col·laboradors amb una regulació especial, o amb menors càrregues en virtut de la no lucrativitat i del valor que aporten a la societat.

La Federació Catalana de Futbol ha reunit els clubs catalans, que s'han començat a mobilitzar per fer un front comú. S'estan preparant propostes i possibles solucions. M'agradaria que no fossin solament solucions de contingència per a solucionar la crisi de les inspeccions, sinó que s'abordessin els dos fronts: les polítiques públiques que no faciliten el desenvolupament del sectors no lucratius, i la gestió transparent, ètica, sostenible i responsable per part d'aquests.



Altres reflexions sobre RSE i esport publicades a Responsabilitat Global

Veure notícia sobre la crisi a la Vanguardia

PD: El 80% de les inspeccions fiscals s'han fet a clubs catalans 


La revista Gobernanza aborda el reto de la globalización y las identidades

Les presentamos el número 29 de la revista Gobernanza.

En la realidad actual en que las distancias han dejado de ser un obstáculo, donde tenemos acceso al exterior y el exterior acceso a nuestras vidas, las identidades personales, culturales y políticas se plantean con especial relevancia. A este tema está dedicado un bloque de cuatro artículos, con atención particular al caso de Cataluña, donde se está planteando un proceso soberanista; y a Bolivia, donde se ha realizado un censo que incluía la adscripción étnica.

GOBERNANZA 29. Enero 2013
  • Globalización e identidades. Joan Prats.
    Se incluyen aquí dos artículos de Joan Prats incluídos en el libro "Por una izquierda democrática, escritos pensando en Bolivia". Son unas reflexiones sobre cómo se plantean las identidades en un mundo cada vez más interconectado.
  • Cataluña: Ciudadanía e identidades nacionales complejas. Xavier Ruiz-Collantes.
    Análisis de los sentimientos identitarios en Cataluña basado en el estudio sociológico de la tipología de los ciudadanos en función de los sentimientos manifestados a través de sus discursos.
  • Separatism in times of crisis in Spain: the search for a future. Jordi Vaqué.
    Organizaciones de la sociedad civil catalana han generado un proyecto agradable y optimista, purgando al independentismo tradicional de sus elementos antiespañoles más estridentes.
  • Bolivia no es país para mestizos. Carlos Malamud.
    El censo de población realizado en Bolivia en noviembre de 2012 solicitaba el dato de la etnia. Se cuestiona aquí la decisión de no incluir el mestizaje entre las posibles respuestas.
  • Las Grandes Crisis Son Expresión de Cambios de Época. Josep Maria Pascual
    En el artículo se distinguen las crisis cíclicas de las crisis estructurales. Concluye que la política de la U. E. para afrontar la crisis actual y sus escenarios y recursos esta siendo de nuevo equivocada para canalizar a la nueva economía y sociedad emergente, lo que, en el caso de no corregirse, la crisis no sólo continuará sino que se profundizará. 
  • Colombia: ¿la paz al final del túnel?. María Solanas.
    El gobierno colombiano y representantes de las FARC están manteniendo conversaciones para poner fin al confllicto armado. Es un proceso difícil y complicado, pero a la vez esperanzador.
  • La calle habla: pide unión, libertad y democracia. Liliana de Riz.
    La disposición de los ciudadanos a manifestar su descontento, no resignándose a que sus libertades sean conculcadas en nombre de un progreso social cada vez más lejano, prefigura un futuro mejor.
  • Por qué ganó Obama. Peter Hakim.
    Barack Obama ha sido reelegido presidente de los Estados Unidos. En este escrito se analizan los elementos decisivos en el desarrollo de las campañas, las perspectivas del segundo mandato presidencial, y en particular algunas repercusiones que pueden esperarse en América Latina.
  • ¿Cataluña a favor de la independencia?. Josep Barba F.
    Una síntesis de los elementos más importantes del proceso soberanista que está teniendo lugar en Cataluña.

25.1.13

Debat: "Transparència i control del poder a la Catalunya Independent: Assolir un sistema polític sa"

Proper debat de l'Assemblea Nacional Catalana, en emissió per streaming:

Transparència i control del poder a la Catalunya Independent: Assolir un sistema polític sa

Divendres 1 de febrer a partir de les 7 de la tarda

Debats anteriors:



L'Energia a la Catalunya Independent 18/01/2013


Deute públic i política fiscal de la Catalunya independent 11/01/2013

Les cooperatives, aquest diumenge 27 de gener al 30 Minuts de TV3

El programa Competir Compartint analitza el funcionament del moviment cooperatiu a partir de testimonis de cooperatives associades, la Federació i altres exemples.

El programa 30 Minuts de TV3 dedica el seu reportatge de diumenge 27 de gener a les cooperatives a Catalunya. Competir Compartint busca determinar el funcionament del moviment cooperatiu i compta amb la participació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de nombroses empreses federades.

Durant mesos, l'equip de 30 Minuts ha recollit els testimonis de cooperatives com la històrica MolMatric al sector del metall, o bé Som Energia que ha generat 5000 socis en dos anys, MengemBages que proposa productes de proximitat, La Fageda, reconegut projecte empresarial d'atenció a les persones que fabrica productes lactics, el Postgrau d'Economia Cooperativa impulsat per Aposta i l'IGOP-UAB, així com la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, que representa el model cooperatiu més extès a Catalunya.

El programa entrevista, entre d'altres, també representants d'Actel, una cooperativa de segon grau que agrupa 150 cooperatives agràries i la cooperativa Falset-Marçà que ha celebrat els seus 100 anys d'existència.

A través de les entrevistes a les persones que conformen el moviment cooperatiu, representants de cooperatives, de l'administració i experts, el proper 30 Minuts determinarà si les empreses cooperatives funcionen millor que les mercantils avui en dia.

Podeu veure la prèvia del reportatge Competir Compartint elaborat per Ramon Anglès , Jordi Regàs i Lourdes Guiteras aquí: http://www.tv3.cat/videos/4425871

Data d'emissió: 27 de gener de 2013 a les 21.50h

24.1.13

Es publica l'avaluació del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV)



La Generalitat de Catalunya ha fet publica l’avaluació del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV) per als anys 2010 i 2011. Segons l'informe de valoració, el repte que millor s’ha abordat és la col·laboració i el treball en xarxa.
La Generalitat de Catalunya ha fet publica l’avaluació del Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat (PNAV) per als anys 2010 i 2011. De fet, el PNAV es va redactar l'any 2008 i inclou 16 línies estratègiques i 86 objectius, però l'última avaluació és dels dos últims anys.
 
Durant el 2010 i 2011, el govern de la Generalitat ha executat un total de 346 actuacions per promocionar l'associacionisme i el voluntariat. Aquestes accions han implicat 12 departaments diferents i, la majoria d'elles han contribuit a fomentar, per aquest ordre, els següents reptes:
  • La col·laboració i el treball en xarxa (és la línia estratègica que obté millor nota) 
  • El paper dels valors de la comunitat
  • La formació del voluntariat 
  • La promoció del voluntariat 
  • La incidència política 
Així ho revel·la l'informe de valoració, elaborat per Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, que també conclou que cal posar especial atenció a millorar com s’aborden la “Rendició de comptes”, els “Criteris de gestió de l’equip humà” i “L’equitat i la justícia social i les necessitats socials emergents”. Uns temes que encara esdevenen més prioritaris en l’actual context socioeconòmic. En base a aquesta avaluació, els autors de l’informe fan una sèrie de recomanacions de cara al proper PNAV. Hauria de ser més curt, caldria encarregar la consecució d’objectius i mesures a agents o organismes concrets, hauria de definir indicadors des d’un bon principi, i hauria de definir l’estratègia no només tenint en compte l’anàlisi de la situació sinó també en base a com s’implementa i qui pot executar-ho. Més informació i analisi detallada 


Entrades anteriors:

Gran acollida de la primera edició del Fòrum d'Entitats de Tarragona



14/01/2013
 
Els passats dies 7, 8 i 9 de gener s'ha celebrat amb èxit la primera edició del Fòrum d'Entitats de Tarragona. Aquesta primera edició, coorganitzada per la FCVS i l'Hotel d'Entitats de Tarragona, ha mobilitzat prop de 40 entitats sense ànim de lucre de tota la província de Tarragona.

L'esdeveniment ha comptat amb tres moments destacats: una fira d'entitats, un espai de formació, i un Marketplace d'àmbit local.

La fira d'entitats, amb més de 25 entitats representades, s'ha desenvolupat durant els dies 7 i 8 de gener, a la Rambla Nova de Tarragona.

L'espai de formació, que s'ha dit a terme a l'Hotel d'Entitats, ha comptat amb la participació dels docents Enric Madrigal i Josep Maria Canyelles (que han realitzat la 3a ronda de formacions en RSO, anomenada "Escenari 2020: hem canviat!"). La Jove Cambra de Tarragona, l'oficina Europe Direct, la fundació "Causes" i l'associació Bambú també han participat com a docents d'aquest esdeveniment.

I finalment, el Marketplace, celebrat també a l'Hotel d'Entitats, ha significat el punt de partida d'una nova manera d'encarar les relacions entre entitats i empreses al Camp de Tarragona. 
Tots els assistents han coincidit a valorar com a molt positiva aquesta iniciativa.  El conseller de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona ja ha confirmat la voluntat del consistori de fer un proper fòrum l'any vinent.

Font

Càncer infantil: iniciativa solidària del Diari ARA entorn a la Mitja de Granollers


Si no vols còrrer fes la teva donacióInscripcions a la mitja o el quartAquest any estem tornant a col·laborar en una iniciativa solidària entorn a la Mitja de Granollers del 3 de febrer, que consisteix a fer que tothom que hi vulgui col·laborar, tant inscrivint-se a la Mitja o al Quart com comprant directament el mocador solidari des de la web de l'ARA, estigui col·laborant a aconseguir fons per la investigació contra el càncer infantil amb l'Hospital Sant Joan de Déu.

La iniciativa es diu Correx2 i la van iniciar una parella de Granollers que l'any passat van perdre la seva filla per culpa d'un càncer i per això aquest any volen que el màxim nombre de persones possible corri la Marató amb el mocador posat per donar el missatge a tots els nens i pares que estan en aquesta situació que no estan sols i que algú també corre per ells, que ara no poden.

Per aquest motiu des de l'ARA vam posar a disposició dels que vulgueu col·laborar en la iniciativa 300 inscripcions solidàries a la Mitja (21 km) i 300 al Quart (5 km).

D'altra banda, també hem habilitat un apartat a la web des d'on es pot comprar el mocador solidari, sense córrer a la cursa, i d'aquesta manera col·laborar també en aquesta iniciativa. La donació mínima és de 8 euros.

Si vols fer la teva inscripció solidària des de la web de l'ARA, comprar el mocador o obtenir més informació sobre la iniciativa i consultar els articles relacionats, pots fer-ho des d'aquí.

Esperem sincerament que aquesta informació hagi estat del teu interès i que entre tots puguem ajudar a trobar un futur per als nens hospitalitzats.

Moltes gràcies,

Diari ARA

23.1.13

Piqué, convidat als dinars de l'ADEG: "no crearem ocupació fins al 2017"

Avui he assistit al dinar - col·loqui amb Josep Piqué, president de Vueling i exministre d'Afers Exteriors, organitzat per ADEG, l'Associació d'Empresaris de l'Alt i Baix Penedès i el Garraf.

L'acte ha tingut lloc al restaurant Mas Roquer, del Càmping Vilanova Park.

Piqué, originari de Vilanova i la Geltrú, ha fet una anàlisi de la situació econòmica. En resposta a la pregunta que li he formulat sobre l'ètica en l'empresa s'ha mostrat favorable a un enfortiment dels principis ètics, tant en l'esfera pública com privada, la política i l'empresa. Ha posat com a exemple d'una cultura excessivament permissiva amb les males maneres i l'enganyifa, una experiència recent en què una empresa de càtering els va preguntar si volien factura o no.

Aquestes són -en ordre invers- les piulades que he fet al Twitter:




  • Piqué: 2a aprox va ser sanejar... I la 3a el banc dolent, pero bancs han de sanejar balanç, tornar deutes i tenir disponibilitat.. Cal temps

    Piqué: 1a aprox a crisi entitats financeres va ser fusionar pensant que sumavem banc bo i banc dolent, pero el bo no ho era tant
  • Piqué: en els anys de bonança no es va fer prou bé. Excés d'apalabcament, polítiques massa expansives, desequilibris finan entre països...
  • Piqué: a Esp no arribarem al 2,5% de creix i generació ocupació fins al 2016. Una dècada perduda...
  • Piqué: Europa tornarà al mediocre creixement del 2% al 2015
  • Piqué: podem esperar normalitat econ global al 2015, amb creixements 5-7%
  • Dinar-col·loqui amb Josep Piqué a l'assoc empr sobre la situació economica. 2013 anirem enrere, Xina sols creixerà un 7%
  •