30.12.09

2010 · Any Europeu per lluitar contra la pobresa i l'exclusió social

L'any 2010 que tot just estem a punt de començar serà l'Any Europeu per lluitar contra la pobresa i l'exclusió social. Des de Responsabilitat Social ens sumem a la iniciativa i procurarem aportar-hi les nostres reflexions.

Podeu llegir en el web de l'Any (www.2010againstpoverty.eu) la següent presentació:

Europa uneix les seves forces per lluitar contra la pobresa i l'exclusió social

Gairebé 80 milions d'europeus viuen en risc de pobresa, cosa que significa que suporten inseguretat i viuen sense el que la majoria de la gent sovint tenim garantit.

Viure en la pobresa pot comportar una varietat de problemes, de no tenir prou diners per a menjar i roba a patir males condicions d'habitatge i fins i tot la manca d'habitatge. La pobresa també significa haver de sortir-se'n dins unes opcions limitades d'estil de vida que pot conduir a l'exclusió social.

Inspirat pel seu principi fundador de solidaritat, la Unió Europea ha unit forces amb els seus Estats membres per fer de l'any 2010 Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social. Els objectius fonamentals són augmentar la consciència pública sobre aquests temes i renovar el compromís polític de la UE i els seus estats membres per lluitar contra la pobresa i l'exclusió social.

El principi rector de l'Any 2010 és donar veu a les preocupacions de les persones que han de viure amb la pobresa i l'exclusió social, i inspirar tots els ciutadans europeus i altres parts interessades a comprometre's amb aquestes importants qüestions.

Aquest any també pretén lluitar contra els estereotips i les percepcions col.lectives de la pobresa. Mitjançant l'aprofitament dels principis de la UE de solidaritat i cooperació, el 2010 representa una crida sonora per a fer front a les causes de la pobresa envers un intent per assegurar que tothom pugui tenir un paper ple i actiu en la societat.

Organitzacions de la societat civil i els interlocutors socials s'uniran als països participants i la Comissió Europea per executar una sèrie d'activitats al llarg de 2010.

Dues conferències a nivell europeu tindran lloc al gener i desembre, una iniciativa artística construirà un pont entre les persones que pateixen la pobresa i l'exclusió social i el món de la creació, mentre que dies especials de formació donaran als mitjans de comunicació i als prenedors de decisions una visió actual d'aquests temes complexos.

Uns esdeveniments nacionals i locals es duran a terme a tots els Estats membres de la UE, més Noruega i Islàndia. Les activitats inclouran campanyes de sensibilització, tallers i seminaris d'informació a les escoles. Es produiran pel·lícules, revistes i altres materials informatius per a ajudar la gent a comprendre com la pobresa i l'exclusió social afecten les seves comunitats, i per als directament afectats, sensibilitzar sobre els seus drets.

Juntament amb personatges públics, persones que han experimentat la pobresa actuaran com a ambaixadors de la campanya, cosa que contribuirà a augmentar la visibilitat i credibilitat de les activitats de l'Any i convidar-ne altres a participar-hi.

29.12.09

“No basta con atender y con educar, sino que hay que hacerlo de determinada manera”

Entrevista a Eguzkiñe Etxabe, miembro de la UDS de Educación de FEAPS
“No basta con atender y con educar, sino que hay que hacerlo de determinada manera”

FEAPS acaba de publicar un nuevo título de sus Guías de Buenas Prácticas: Reflexión Ética sobre la Inclusión en la Escuela (REINE ). Este nuevo libro fue presentado en el Congreso de Educación de FEA PS, celebrado los pasados 4, 5 y 6 de febrero en Córdoba. Aprovechando su presencia en el evento, VOCES ha entrevistado a uno de los miembros del equipo que ha realizado esta guía. Se trata de Eguzkiñe Etxabe, directora del Colegio Aldamiz de Educación Especial (APNA BI, entidad miembro de FE VAS , País Vasco).

¿Qué objetivos tiene esta guía?

El objetivo clave que perseguimos es mentalizar para que todo el profesorado y la comunidad educativa tomen conciencia de que la ética es una herramienta fundamental para avanzar en educación inclusiva. Las técnicas están muy bien, tenemos que conocerlas y tener una cierta empatía las personas que vamos a educar, pero todo desde un prisma ético. Queremos dar un mensaje claro: no basta con atender y con educar, sino que hay que hacerlo de determinada manera, y necesitamos que los profesionales tomen conciencia de que en la educación de todas las personas, pero mucho más aún en la de las personas con discapacidad intelectual, la clave no son los materiales, sino ellos mismos. Esta guía pretende ser una herramienta para su reflexión y mejora de su práctica profesional en ese sentido.

Esa reflexión ética que propone y ese cambio, ¿crees que resultarán fáciles de aplicar en la rutina de los profesores?

Si se explica muy bien cómo se debe asumir esta tarea, y se explica que no hace falta hacerlo todo a la vez, sino que se puede hacer una primera valoración, alcanzar unas primeras decisiones y tomar un rumbo, yo creo que es perfectamente posible. Eso sí, no se puede hacer todo a la vez, hay que hacer un buen análisis de contexto, etc. Pero sí que es importante que si esta guía va a los colegios sin más, sin unas charlas de mentalización, sin una labor conjunta con la administración educativa que vaya haciendo que la gente sienta que esto es necesario, no sirve para nada. O sea, que sí es posible, pero detrás tiene que haber un impulso. ■

Guía REI NE. Reflexión Ética sobre la Inclusión en la Escuela. Elaborado por la UDS Estatal de Educación de FEAPS. Colección FEAPS. Cuadernos de Buenas Prácticas. Madrid 2009. Disponible on-line en: http://www.feaps.org/biblioteca/libros/cuadernos.htm

Font: http://www.feaps.org/comunicacion/documentos/voces_375.pdf

Catalunya afronta el debat sobre la prohibició del patiment dels toros



El Parlament de Catalunya ha obert el camí cap a la prohibició de les curses de braus amb mort de l'animal, després d'haver-se acceptat una Iniciativa Legislativa Popular. Malgrat que la votació ha estat secreta i ha donat un resultat ajustat, un cop obert el debat públicament serà difícil sostenir que s'està a favor del patiment dels animals.

Segurament, el risc més gran per a la iniciativa no res a veure amb els toros, sinó que vindria donat pel fet que alguns parlamentaris poden valorar que les relacions entre Catalunya i Espanya es poden veure encara més malmeses que en l'actualitat. Si hem d'entrar en valoracions que no tenen res a veure amb el patiment dels animals, hauríem de considerar que és ben curiós (i provincià) que la iniciativa perilli per com s'ho prendran a l'estat espanyol més que no per com es valoraria a la resta del món.

RSE i cultura popular

En alguna ocasió hem fet alguna reflexió sobre la necessitat d'incorporar l'RSE també a la cultura popular i tradicional. Ho justificàvem dient que la nostra condicio de think tank o laboratori d'idees ens fa mirar d'abordar visions innovadores en el camp de la Responsabilitat Social, tot fomentant el debat i la confrontació creativa d'idees. I ho mantenim ja que la introducció de l'RSE aplicada a les festes populars promoguda des dels diferents agents que hi tenen algun paper rellevant pot ajudar a millorar-ne la sostenibilitat i sobretot pot facilitar la comprensió de mecanismes bàsics d'RSE que la societat ha d'anar entenent.
Vegeu butlletí sobre RSE i Cultura Popular (en catalàen castellà), un article sobre aquesta matèria (RSE i cultura popular i tradicionalSant Jordi, allibera la princesa... de les roses!) i una proposta (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!)
En aquest sentit lligat a les tradicions, també hem expressat per exemple la nostra oposició al canvi de cognom de les mullers en el món anglosaxó o la proposta que els catalans puguem compensar les emissions de CO2 de les festes del foc o que evitem els impactes laborals en la cadena de proveïment de les roses de Sant Jordi. Forma part de la gestió d'un Territori Socialment Responsable el fer front als seus impactes ètics, ambientals, socials, laborals, especialment en aquells aspectes que tenen un caràcter general, que afecten el territori més enllà de les circumstàncies d'una empresa concreta.

El tema a debatre és el maltracte

Aquest és un debat sobre drets dels animals, contra el maltracte i la tortura. S'hi pot estar d'acord o no, però aquest és el tema. La tàctica de portar el debat cap a aspectes identitaris no correspon i està fora de lloc. Però, a més, té una mal intenció: situar aquest debat en clau d'identitat nacional catalana contra identitat nacional espanyola és intentar canviar el tema de fons d'una manera que pot comportar innecessàriament un nou focus de desencontre entre Catalunya i Espanya. Considerem que aquesta manera de procedir conté una llavor de confrontació entre països i cultures i recull una gran irresponsabilitat social. Vegeu Anna Mulà: «Són uns altres els que volen dur el debat a la identitat nacional»

Debat que pot arrelar arreu

La regulació cal fer-la en cada àmbit on correspongui legislar, i Catalunya té les competències legals per a fer-ho, de manera que pot convertir-se en un dels primers països a prohibir explícitament les curses de braus a plaça amb mort de l'animal. Si aquest debat es fa de manera pacífica i dialogada amb argument -com correspon- molts altres països poden sentir-se interpel·lats a establir regulacions similars. També en algunes comunitats autònomes es pot donar el debat tot i que es presenta més difícil. Podeu veure el web de la plataforma Perú antitaurino i també la notícia Un diputat d'IU vol debatre sobre la prohibició de les corrides de toros a l'Assemblea de Madrid.


El debat ens serveix per a fer algunes reflexions metodològiques sobre l’RSE

En primer lloc, el que manifesten els grups d’interès més actius o que pressionen més a les organitzacions no implica que tinguin la raó. En el cas de l’empresa sols ser més fàcil la gestió dels grups d’interès ja que es tracta d’un diàleg bilateral, mentre que en el cas del sector públic les administracions es troben amb una gran quantitat de grups d’interès que aporten punts de vista i criteris divergents i oposats. El cas dels toros seria un magnífic exemple de tema de difícil resolució en el qual convindria analitzar-lo a la llum de convenis internacionals i amb l’aportació de punts de vista experts. Vegem una declaració sobre la a  notícia que ja hem indicat:
A l'Assemblea de Madrid, un diputat d'IU ha manifestat que el seu grup parlamentari presentarà a la Cambra una proposició no de llei (PNL) "perquè es prohibeixin les corrides de toros a la Comunitat de Madrid” El portaveu popular ha acusat IU de "viure d'esquena" a la realitat en relació amb el seu suport a la prohibició de les corrides de toros.
Els arguments de "viure d'esquena a la realitat” serien perfectament traslladables al que podien dir els partidaris de l’esclavitud davant les proclames incipients dels abolicionistes. Precisament un dels grans problemes de la política és la comoditat de no prendre decisions i trobar la manera de representar de manera precisa el que pensa la majoria més determinant. Aquesta manera de procedir sembla orientada a mantenir el poder.

Altres apunts relacionats:

PD: Escriu Josep Maria Espinàs al Periódico: No m’agraden les corrides. No perquè sigui catalanista, com diuen alguns que obliden –com explica el lector d’aquest diari Pau Pérez– que a les Canàries ja fa temps que les han prohibit. Però encara que m’agradessin, trobaria raonable que aquests espectacles fossin suspesos. Perquè no és agradable veure com es mata un animal en públic i, sobretot, veure com centenars de persones paguen per passar-s’ho bé contemplant la mort violenta d’aquest animal. [...] L’anomenada fiesta de los toros ha anat evolucionant. Fa 150 anys, a la plaça també s’hi deixaven anar gossos. I el lector ja es pot imaginar què passava. Durant força temps, els cavalls dels picadors no van dur protecció, i les banyes els destrossaven. Potser és que s’acosta l’hora de les festes públiques desbrutalitzades. No es tracta d’una mania dels catalanistes. El famós Lope de Vega, castellà, va escriure ja fa segles: «...que esta fiesta bruta / solo ha quedado en España / y no hay nación que una cosa / tan fiera y tan inhumana / si no es España, consienta».

PD2: 19-02-10 El dalai-lama demana als diputats catalans que prohibeixin les corrides de toros a Catalunya

Cataluña afronta el debate sobre la prohibición del sufrimiento de los toros



El Parlamento de Cataluña ha abierto el camino hacia la prohibición de las corridas de toros con muerte del animal, después de haberse aceptado una Iniciativa Legislativa Popular. A pesar de que la votación ha sido secreta y ha dado un resultado ajustado, una vez abierto el debate públicamente será difícil sostener que se está a favor del sufrimiento de los animales.

Seguramente, el mayor riesgo para la iniciativa nada que ver con los toros, sino que vendría dado por el hecho de que algunos parlamentarios pueden valorar que las relaciones entre Cataluña y España se pueden ver aún más dañadas que en la actualidad. Si hemos de entrar en valoraciones que no tienen nada que ver con el sufrimiento de los animales, deberíamos considerar que es muy curioso (y provinciano) que la iniciativa peligre por cómo se lo tomarán en el estado español más que por cómo se valoraría en el resto del mundo.

RSE y cultura popular 

En alguna ocasión hemos hecho alguna reflexión sobre la necesidad de incorporar la RSE también en la cultura popular y tradicional. Lo justificábamos diciendo que nuestra condición de think tank o laboratorio de ideas nos hace mirar de abordar visiones innovadoras en el campo de la Responsabilidad Social, fomentando el debate y la confrontación creativa de ideas. Y lo mantenemos ya que la introducción de la RSE aplicada a las fiestas populares promovida desde los diferentes agentes que tienen algún papel relevante puede ayudar a mejorar la sostenibilidad y sobre todo puede facilitar la comprensión de mecanismos básicos de RSE que la sociedad debe ir entendiendo.
Ver artículo sobre RSE y Cultura Popular (Sant Jordi, libera a la princesa ... de las rosas!). Y una propuesta (Compensemos el fuego de la verbena de San Juan!)
En este sentido ligado a las tradiciones, también hemos expresado por ejemplo nuestra oposición al cambio de apellido de las mujeres en el mundo anglosajón o la propuesta que los catalanes podamos compensar las emisiones de CO2 de las fiestas del fuego o que evitemos los impactos laborales en la cadena de abastecimiento de las rosas de Sant Jordi. Forma parte de la gestión de un Territorio Socialmente Responsable el hacer frente a sus impactos éticos, ambientales, sociales, laborales, especialmente en aquellos aspectos que tienen un carácter general, que afectan al territorio más allá de las circunstancias de una empresa concreta.

El tema a debatir es el maltrato

Este es un debate sobre derechos de los animales, contra el maltrato y la tortura. Se puede estar de acuerdo o no, pero este es el tema. La táctica de llevar el debate hacia aspectos identitarios no corresponde y está fuera de lugar. Pero, además, tiene una mala intención: situar este debate en clave de identidad nacional catalana contra identidad nacional española es intentar cambiar el tema de fondo de una manera que puede comportar innecesariamente un nuevo foco de desencuentro entre Cataluña y España. Consideramos que esta manera de proceder contiene una semilla de confrontación entre países y culturas y recoge una gran irresponsabilidad social. Ver Anna Mulà: «Son otros los que quieren llevar el debate a la identidad nacional».

Debate que puede arraigar en  otros territorios 

La regulación debe hacerse en cada ámbito donde corresponda legislar, y Cataluña tiene las competencias legales para hacerlo, de modo que puede convertirse en uno más de los países que prohiben las corridas de toros en plaza con muerte del animal. Si este debate se hace de manera pacífica y dialogada con argumentos -como corresponde- muchos otros países pueden sentirse interpelados a establecer regulaciones similares. También en algunas comunidades autónomas se puede dar el debate aunque se presenta más difícil. Pueden ver la web de la plataforma Perú antitaurino y también la noticia Un diputado de IU quiere debatir sobre la prohibición de las corridas de toros en la Asamblea de Madrid.

El debate nos sirve para hacer algunas reflexiones metodológicas sobre la RSE

En primer lugar, lo que manifiestan los grupos de interés más activos o que presionan más a las organizaciones no implica que tengan la razón. En el caso de la empresa suele ser más fácil la gestión de los grupos de interés ya que se trata de un diálogo bilateral, mientras que en el caso del sector público las administraciones se encuentran con una gran cantidad de grupos de interés que aportan puntos de vista y criterios divergentes y opuestos. El caso de los toros sería un magnífico ejemplo de tema de difícil resolución en el que convendría analizar a la luz de convenios internacionales y con la aportación de puntos de vista expertos. Veamos una declaración sobre a noticia que ya hemos indicado:
En la Asamblea de Madrid, un diputado de IU ha manifestado que su grupo parlamentario presentará en la Cámara una proposición no de ley (PNL) "para que se prohíban las corridas de toros en la Comunidad de Madrid" El portavoz popular ha acusado IU de "vivir de espaldas" a la realidad en relación con su apoyo a la prohibición de las corridas de toros.
Los argumentos de "vivir de espaldas a la realidad" serían perfectamente trasladables a lo que podían decir los partidarios de la esclavitud ante las proclamas incipientes de los abolicionistas. Precisamente uno de los grandes problemas de la política es la comodidad de no tomar decisiones y encontrar la manera de representar de manera precisa lo que piensa la mayoría más determinante. Esta manera de proceder parece orientada a mantener el poder.

Otros posteos relacionados:  Toros sí, gatos no! Curiosidades de la justicia

    PD: Escribe Josep Maria Espinàs en el Periódico: No me gustan las corridas. No porque sea catalanista, como dicen algunos que olvidan –como explica un lector de este diario, Pau Pérez– que en Canarias ya fueron prohibidas. Pero aunque me gustaran, me parecería razonable que estos espectáculos fueran suspendidos. Porque no es agradable ver cómo se mata un animal en público y, sobre todo, ver cómo centenares de personas pagan por disfrutar contemplando la muerte violenta de este animal. [...] La llamada fiesta de los toros ha ido evolucionando. Hace 150 años, en la plaza también se soltaban perros. Y el lector ya puede imaginarse lo que ocurría. Durante bastante tiempo, los caballos de los picadores no llevaban protección, y los cuernos los destrozaban. Quizá se acerca la hora de las fiestas públicas desbrutalizadas. No se trata de una manía de los catalanistas. El famoso Lope de Vega, castellano, escribió siglos atrás: «...que esta fiesta bruta / solo ha quedado en España / y no hay nación que una cosa / tan fiera y tan inhumana / si no es España, consienta».

    La Diagonal, la Sagrada Família i la Participació Ciutadana

    L’ajuntament de la ciutat comtal ha endegat una dinàmica participativa per a modificar l’avinguda Diagonal, amb la intenció de pacificar-la al trànsit i incorporar-hi un traçat de tramvia en tota la seva llargària.

    D’entrada no hi hauria res a objectar sobre el mecanisme de la participació ciutadana, la qual cal valorar-la sempre de manera positiva. També d’entrada caldria valorar positivament la intenció de millorar el transport públic i la disminució de trànsit privat. Però les coses no són tan senzilles com poden semblar.

    En primer lloc perquè la participació ciutadana és una cosa massa seriosa i important com per simplificar-la a un procés d’aportar idees o fins i tot un possible referèndum, si no es parteix d’un procés d’empoderament real de la ciutadania a partir de disposar de la informació suficient. Ja hem denunciat en altres ocasions que les administracions públiques, de manera molt generalitzada, tendeixen a fer ús de les eines de participació ciutadana per a legitimar decisions preses. I encara seria pitjor si fos per a no assumir les pròpies responsabilitats, com també n’hi ha casos.

    Per exemple, diu Oriol Bohigas a l’article 'Complexitat tècnica i judici difícil' que és molt lloable aquesta obertura participativa, però s’oblida que al ciutadà li falten coneixements, i afegeix:
    Per tenir un criteri sobre aquesta capacitat real, cal un estudi molt seriós, molt compromès, validat per tècnics d’altíssima experiència. Suprimir, per exemple, sis dels actuals carrils d’automòbils privats és un esdeveniment massa insòlit si no hi ha garanties per evitar un fracàs massa estrepitós. L’Ajuntament hauria de començar oferint aquest estudi general de mobilitat al coneixement públic i adaptar-hi qualsevol solució d’urbanització, sense partir de prejudicis com el del tramvia segregat. I això lliga amb el segon tema: no es pot oferir una participació popular tan profunda i tan compromesa com la que s’està plantejant sense tenir aclarits aquells temes tècnics previs que requereixen una elevada especialització.
    És molt lloable aquesta obertura participativa, sobretot si representa l’inici d’una nova actitud política de proximitat. Però cal tenir en compte que hi ha temes específicament tècnics inaccessibles per a bona part de la ciutadania. Oblidar-ho és fer de la consulta popular una teatralitat que crearà desconfiança respecte als intents de proximitat real.

    En segon lloc perquè la mirada sobre un projecte o iniciativa no pot fer-se al marge d’una comprensió sistèmica de les conseqüències que comporta no només en ella mateixa sinó en la interacció amb altres aspectes connectats.

    Per exemple, Joan Antoni Solans diu a l’article 'Una proposta clara per al trànsit de l’Eixample':
    Dels canvis que s’han de fer no se n’hauria de parlar fins que, d’una banda, s’executi un programa de construcció d’aparcaments de transferència de la xarxa de vies bàsiques a la xarxa de transport públic que faciliti que la gent, principalment aquells que realitzen viatges que no incorporen activitat en el desplaçament, entrin confortablement al centre amb transport públic i amb tarifa també integrada en el títol de transport. [...] Tot plegat em porta a concloure que fins que tots aquests aspectes citats no estiguin plantejats de forma clara i convincent, evitem incitar a especulacions que avortaran les solucions necessàries.
    També Oriol Bohigas, en el mateix article citat abans, diu:
    I, encara, un altre tema. ¿Per què no es demana l’opinió popular sobre l’adequació de la despesa que tota l’operació comporta? Barcelona i la seva àrea metropolitana està reclamant moltes inversions i ens hauríem de preguntar si un tema com la continuïtat del tramvia de la Diagonal i la remodelació del seu sistema de mobilitat té tanta prioritat com per destinar-hi un volum de despesa tan important. ¿Hi ha dades precises sobre aquesta despesa?

    La participació ciutadana és un aspecte important en la gestió de la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques. Malauradament, com passa amb moltes coses, d'ençà que es va posar de moda parlar-ne es van començar a dissenyar eines per a portar-la a terme de manera completament asèptica i 'sense riscs'. Participació ciutadana 'riskless'.

    En aquest mateix sentit hem opinat en altres ocasions sobre el tema del pas del tren de gran velocitat (TGV o AVE) per la Sagrada Família, o més recentment sobre les consultes populars sobiranistes. És ben curiós que sobre el tema de la Sagrada Família hi hagi hagut una absència no ja de participació ciutadana (PC) sinó d'informació bàsica com a ciutadans: per exemple per a comprendre les raons per les quals s'ha optat per un recorregut molt més car i arriscat que no les alternatives. Les plataformes contràries no han obtingut mai la informació que demanaven. La PC o la transparència no poden ser uns recursos a usar sols quan convé: igual que l'RSE, els compromisos assumits han de travessar transversalment tota l'organització i mostrar permanència, ja que altrament no poder ser fiable ni crear un mínim de confiança on sostenir el diàleg amb els grups d'interès.

    Per cert, una de les propostes més assenyades per a fer passar el TGV pel centre de Barcelona la va fer l'ex-conseller de Medi Ambient Albert Vilalta (que malauradament no està passant unes bones festes com a conseqüència del segrest del seu fill a Mauritània). Vilalta va proposar una solució ben lògica: destinar l'actual túnel del carrer Aragó al TGV, de manera que tindria un recorregut recte i en un carrer ample per tal que les vibracions no generessin cap afectació al veïnat. Alhora, el traçat de rodalies que ara va per Aragó es podria passar per Josep Tarradellas i Diagonal, fent un nou baixador a Diagonal/Pg.de Gràcia en substitució del que ara hi ha a Pg.de Gràcia/Aragó. Sembla una solució barata, tècnicament impecable, amb una afectació mínima als usuaris i també als veïns. I sense posar en risc monuments de la importància de la Pedrera i la Sagrada Família.

    La proposta va quedar silenciada. No hi ha va haver arguments en contra, senzillament es va tapar. Ara llegim que el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Joan Torres, a l'article 'La via urbana per excel·lència', hi defensa que "en el transport públic s’hauria de considerar la possibilitat real d’un futur túnel Renfe [per la Diagonal], que permetrà establir la connexió regional amb un parell d’estacions". També té tota la raó.

    Però aleshores quin interès hi ha per fer un túnel complicadíssim pel carrer Mallorca??? Farà riure que finalment s'acabi fent un túnel de rodalies per la Diagonal i mentrestant s'hagi destinat un dineral a foradar el carrer Mallorca posant en risc veïns, comerços, monuments... I després alguns es pregunten perquè hi ha una deslegimació creixent de la classe política. Només que practiquessin de debò la transparència i la participació ciutadana que tant prediquen, i el debat tècnic aprofundit amb els millors experts i grups d'interès, potser faríem un salt enorme en credibilitat i eficiència.

    Algunes reflexions relacionades:

    22.4.08  No ens hem de refiar dels tècnics i tècniques a cegues! 

    27.10.07  El risc és excessiu i ningú no ho pot negar!

    Deixeu-nos sols

    Ens volem sumar a les crítiques a Telecinco pel programa 'Dejadnos solos', un reality show on conviuen dos grups de vuit infants que tenen entre 10 i 12 anys sense la tutela ni la presència directa de cap adult. El govern català ha expressat les seves queixes i, per mitjà del Departament d'Acció Social i Ciutadania ha demanat a l'emissora controlada per Berlusconi que en suspengui l'emissió.

    Llegim a la Vanguardia:
    El citado programa empezó a emitirse el pasado miércoles en horario de máxima audiencia, aunque Telecinco ya ha anunciado que lo va a retirar de esta franja horaria.

    La secretaria de Infancia y Adolescencia de la Generalitat, Imma Pérez, ha expresado su "total desacuerdo con la emisión de este 'reality show', que no aporta nada positivo a los menores que participan y, además, pone en peligro el derecho a la intimidad, al honor y la propia imagen de estos menores".

    Pérez ha lamentado que "algunos padres todavía consideren que sus hijos son de su propiedad" y ha señalado que "no está bien hacer un circo televisivo con niños y niñas que son del todo ajenos al lucro y al negocio que comporta la producción de estos programas de televisión".

    Cal lamentar la resposta que ha donat Telecinco a la petició del Departament d'Acció Social perquè retiri el programa, ja que mostrant una gran falta de sensibilitat i voluntat de diàleg ha assenyalat que "segur que la Generalitat té problemes més seriosos que afecten a la infància dels quals ocupar-se". Aquesta resposta també s'ha d'interpretar com un acte de menyspreu a la màxima institució de govern de Catalunya en la mesura que, com és conegut, Telecinco actua amb criteris nacionalistes espanyols i defensa, en contra de Catalunya, posicions contràries a la llei.

    PD: L’audiència de Catalunya també critica Tele 5 (El Periódico)

    28.12.09

    "Volem la Marge Simpson amb el seu cognom de soltera"

    M'acabo d'apuntar a un grup d'aquests del Facebook... Es titula "Queremos a Marge "Simpson" con su apellido de soltera" i m'ha cridat l'atenció perquè sintonitza amb un posicionament que he mantingut des de fa temps sobre la mala pràctica que suposa el canvi de cognoms que es practica en el món anglosaxó.

    La descripció del grup diu: "Son muchos los países, en especial los anglosajones pero no sólo, donde el apellido de la esposa cambia al casarse. ¿Y eso? Es cierto que cada vez más en muchos países las leyes ya permiten mantener el apellido real, y en los latinos intercambiar entre primer y segundo apellidos. Pero el mundo mediático sigue practicando esta costumbre arcaica. ¡No más! ¿Cuál es el apellido real de Marge?"

    Bé, la proposta del cognom que li posin m'importa ben poc. És un divertiment. Però el rerefons sí que m'interessa. En un article hi deia:

    [ca] Haver de canviar el nom en el moment de casar-se és una pràctica incomprensible avui dia i absolutament indigna, encara que les pròpies afectades de molts països no ho reconeguin així. Tampoc no ho reconeixen les musulmanes obligades culturalment i religiosament a portar el vel. Vaig fer un article titulat "Hillary Clinton...? Doncs Bill Rodham!"

    [es] Haber de cambiar el nombre en el momento de casarse es una práctica incomprensible hoy en día y absolutamente indigna, aunque las propias afectadas de muchos países no lo reconozcan así. Tampoco lo reconocen las musulmanas obligadas culturalmente y religiosamente a llevar el velo. Publiqué un artículo sobre el tema titulado: "¿Hillary Clinton...? Luego ¡Bill Rodham!"

    Malauradament, algunes denúncies sols tenen prèdica quan van pressuposen que la conculcació de drets humans es produeix en països poc desenvolupats, però sonen estranyes i no se'ls dóna prou atenció quan s'adrecen als països més desenvolupats.

    Per exemple: ¿com reaccionaria l'staff del Global Reporting Initiative (GRI) si els proposem que entre els aspectes relacionats amb la igualtat, es valorés que les empreses mostressin una acció proactiva envers la no pèrdua de la identitat/dignitat personal de les dones de països on es porta a terme aquest canvi de cognom?

    PD: Potser hem de començar a formular alguna proposta global en aquest sentit. Jo fa temps que remarco la "i" entre els meus 2 cognoms com a mostra no sols de catalanitat sinó de igualtat o equivalència entre tots dos. I fent constar -sempre que puc- els dos cognoms. Tenir una identitat (com una nacionalitat) és un dret humà. Aviat ho serà tenir una identitat digital. I alguns països encara fomenten o toleren que les identitats personals es perdin per raó de gènere!!!

    "Queremos la Marge Simpson con su apellido de soltera"

    Me acabo de apuntar a un grupo de estos de Facebook ... Se titula "Queremos a Marge "Simpson" con su apellido de soltera" y me ha llamado la atención porque sintoniza con un posicionamiento que he mantenido desde hace tiempo sobre la mala práctica que supone el cambio de apellidos que se practica en el mundo anglosajón.

    La descripción del grupo dice: "Son muchos los países, en especial los anglosajones pero no sólo, donde el apellido de la esposa cambia al casarse. ¿Y eso? Es cierto que cada vez más en muchos países las leyes ya permiten mantener el apellido real, y en los latinos intercambiar entre primer y segundo apellidos. Pero el mundo mediático sigue practicando esta costumbre arcaica. ¡No más! ¿Cuál es el apellido real de Marge?"

    Bien, la propuesta del apellido que le pongan me importa muy poco. Es un divertimento. Pero el trasfondo sí me interesa. En un artículo decía:
    Tener que cambiar el nombre en el momento de casarse es una práctica incomprensible hoy día y absolutamente indigna, aunque las propias afectadas de muchos países no lo reconozcan así. Tampoco lo reconocen las musulmanas obligadas cultural y religiosamente a llevar el velo. Hice un artículo titulado "¿Hillary Clinton ...? ¡Pues Bill Rodham!"
    Desgraciadamente, algunas denuncias sólo tienen prédica cuando presuponen que la conculcación de derechos humanos se produce en países poco desarrollados; pero suenan extrañas y no se les da suficiente atención cuando se dirigen a los países más desarrollados.

    Por ejemplo: ¿cómo reaccionaría el staff del Global Reporting Initiative (GRI) si les proponemos que entre los aspectos relacionados con la igualdad, se valorara que las empresas mostraran una acción proactiva hacia la no pérdida de la identidad/dignidad personal de las mujeres de países donde se lleva a cabo este cambio de apellido?

    PD: A lo mejor tenemos que empezar a formular alguna propuesta global en este sentido. Yo hace tiempo que remarco la "y" entre mis 2 apellidos como muestra no sólo de catalanidad sino de igualdad o equivalencia entre ambos. Y haciendo constar siempre que puedo los dos apellidos (paterno y materno). Tener una identidad (como una nacionalidad) es un derecho humano. Pronto lo será tener una identidad digital! Y algunos países aún fomentan o toleran que las identidades personales se pierdan por razón de género!

    11 restaurants catalans reconeguts per la seva aposta per productes locals



    Diversos restaurants catalans han estat distingits per Slow Food amb la placa "Xarxa de Restaurants Km 0" per la seva aposta per una cuina elaborada amb productes de l'entorn. El reconeixement s'ha dut a terme en el marc de la fira "Algusto, Saber y Sabor" que se celebra a Bilbao.

    Entre els restaurants reconeguts hi ha el Fort, d'Ullastret, de Lola Puig, La Salseta de Sitges que dirigeix Valentí Montgay o  Els Casals, de Sagàs, d'Oriol Rovira. Els guardonats van rebre de mans de l'alcalde de Bilbao, Iñaki Azkuna, una placa de la 'Xarxa de Restaurants Km 0' que reconeix la seva aposta pels aliments procedents de productors de no més lluny de 100 quilòmetres dels seus fogons. La placa inclou l'agraiment a la seva contribució en preservar varietats de cultius i animals i la seva posició en contra de l'ús de productes transgènics.

    El reconeixement va tenir lloc en el marc de la fira 'Al gusto, Saber y Sabor' que es a va dur a terme al Bilbao Exhibition Center i que va incloure diversos debats sobre temes com pesca artesanal, microvinyes, vins de varietats autòctones i cuiners. També va acollir una presentació per part d'una quinzena de xefs que, en síntonia amb la filosofia de Slow Food, van explicar la seva feina per recuperar espècies cultivades en el seu territori, com per exemple Pep Nogué a la Garrotxa.

    La llista de restaurants catalans reconeguts amb la placa 'Xarxa de Restaurants Km 0' inclou a banda d'El Fort i Els Casals; Mam i Teca (Barcelona), d'Alfons Bach; La Salseta (Sitges), de Valentí Mongay; La Nansa (Sitges), de Francesc Rafecas; Negrefum (Vilanova i la Geltrú), de Núria Lucas; Capritx (Terrassa), d'Artur Martínez; El Bruguer Vell (Sta. Eulàlia Ronçana), d'Enric Blajé; El Dien, de Vallfogona de Balaguer, d'Enric Millà; Casa Mercè (Àger), de Mercè Camins; i El Celler de l'Àspic (Falset), d'Antoni Bru.

    Font: Gastroteca

    PD: i encara sobre restaurants, us proposem la següent notícia: Obre a Barcelona el primer restaurant amb cambrers cecs. L'establiment ofereix un menú sorpresa que els seus comensals desconeixen i no poden veure. Segons el seu creador, menjar a cegues és una nova experiència gustativa i un experiment des del punt de vista social, ja que en no veure els companys de taula canvia la manera d'actuar

    PD: i com que la compra local també requereix que es conreïn les varietats locals, algunes gairebé perdudes o en perill d'extinció, també us proposem aquesta altra notícia: Un pagès de Cabra del Camp recupera una varietat de blat autòctona abandonada fa anys

    27.12.09

    Estudis per a aportar dades o per a generar notícia?

    Fa uns dies, en la proximitat de les festes nadalenques, s'ha donat a conèixer un estudi elaborat per Deloitte que indicava que 3 de cada 4 espanyols evitarà comprar regals de Nadal relacionats amb mà d'obra infantil o productes contaminants (72% dels consumidors) i intentarà no comprar productes contaminants ni fabricats fora del país (69%).

    Compra Regalos

    L'estudi fa una certa comparació amb la Unió Europea amb el lema "Més patriotes que a Europa". Segons l'estudi de Deloitte, el 69% dels consumidors espanyols comprarà productes fabricats al nostre país enfront del 59% dels europeus que ho faran. Davant d'aquestes dades, tan sols el 35% dels consumidors espanyols declara que buscarà el menor preu, independentment de l'origen del producte. A Europa, són un 40% dels consumidors els que reconeixen que miraran abans que res el preu, per sobre d'altres consideracions.

    Davant les preguntes que s'han formulat, ens envaeix el dubte sobre si les persones que han estat entrevistades realment disposaven d'informació suficient per respondre-hi. Segurament el desideràtum ja és un grau, però dubtem molt que els entrevistats sàpiguen quin és el grau de contaminació associat al cicle de vida del producte consumit o si realment els productes consumits tenen risc de mà d'obra infantil.

    Són dubtes legítims que expressem davant l'aportació de dades que, com moltes altres, sols pretenen ocupar un espai mediàtic. No diem que sigui el cas, però la no disponibilitat de més informació sobre l'estudi no convida a ser optimistes.

    Una crítica semblant podríem fer respecte a les dades de 'compra local'. En primer lloc, què entenen per 'país' i què entén la persona entrevistada: ens referim a compra local, per tant, de proximitat? Ens referim a compra en el marc estatal? Ens referim a compra en el marc nacional (en aquest cas català)? La pregunta la formulem des d'un qüestionament tècnic. I no és parlar per parlar ja que el nostre dubte disposa d'antecedents: fa uns anys un conegut estudi -que tothom va reproduint- va indicar que d'un any per l'altre el consum amb criteris ètics va passar a l'estat espanyol del 30 al 50%. Davant dels enormes dubtes que tal salt obria, els autors van explicar en privat que l'estudi es va fer en un moment en què es produïa una campanya contra el cava i altres productes catalans, fet que devia impactar en l'enquesta. És a dir, moltes persones van considerar que no comprar productes catalans era introduir un criteri no vinculat al preu i la qualitat i, en conseqüència, hom el considerava un criteri ètic.

    Per a alguns espanyols, un producte fet a Catalunya no és un producte del país. Per als catalans un producte fet a Perpinyà, a l'Estat francès, és un producte fet al país. Tot depèn de l'òptica i dels referents. Desconeixem si els autors de l'estudi han tingut en compte que preguntar sobre productes fabricats al país vol dir coses diferents en funció d'on es fa la pregunta. Però sovint aquesta mena d'estudis 'fàcils' o fets per professionals amb el 'manual' no incorporen aquests condicionants previs. I donen uns resultats que sols pretenen generar notícia, que no reflecteixen la realitat de manera precisa i que mostren una comparació amb Europa que segurament no és fiable.

    Toxicòlegs troben noves proves d'efectes sobre la salut de varietats de blat de moro transgènic

    Noves anàlisis de proves fetes sobre ratolins revelen nous efectes sobre la salut de tres diferents tipus de panís transgènic: el NK 603, el MON 863, i el MON 810, que es conrea a Catalunya

    L’article detallant els resultats ha estat escrit per quatre investigadors francesos, i ha estat publicat a la revista International Journal of Biological Sciences


    L'associació Som lo que Sembrem torna una vegada més a exigir la prohibició del conreu MON 810 a Catalunya i també un etiquetatge rigorós i un control de tot els transgènics importats, de manera que els ciutadans d’aquest país puguin diferenciar clarament aquell producte alimentari que conté transgènics, i evitar ser tractats com a conillets d’índies com fins ara.

    És la primera vegada que s’han fet aquest tipus d’estudis comparatius. Aquests panissos es troben arreu del món en pinsos per animals i en menjar per humans. El NK 603 ha estat modificat per ser tolerant a l’herbicida d’ampli espectre Roundup i conté per tant residus d’aquesta formulació. El MON 863 i el MON 810 han estat fabricats per sintetitzar dues toxines diferents que serveixen d’insecticides.

    Es van classificar 60 paràmetres diferents per cada òrgan i es van mesurar en sang i orina després de 5 i de 14 setmanes d’alimentació. Les rates que havien estat alimentades amb OMG van ser comparades amb les que havien estat alimentades amb el panís equivalent no OMG. Això va ser seguit d’una comparació amb sis grups més de referència, que havien menjats altres panissos no transgènics.

    Els resultats donen clarament efectes secundaris dels panissos OMG, que depenen del sexe i de la dosi. Els efectes es donen sobretot al fetge i als ronyons, que són els òrgans de detoxificació. També s’han trobat efectes sobre altres òrgans, com el cor i les glàndules adrenodenals.

    En conclusió, fins i tot sent els estudis de curt termini, indiquen signes de toxicitat hepàtica renal, probablement a causa dels pesticides específics de cada tipus de panís transgènic. En adició a això, no es poden descartar conseqüències metabòliques directes o indirectes de la mateixa modificació genètica.

    Som lo que Sembrem creiem que la política de la Generalitat en el tema transgènics ens està aïllant més i més d’Europa i dificultarà les exportacions dels productes produïts i transformats a Catalunya, especialment els agroecològics, que representen l’oportunitat de futur per al camp.

    Som lo que Sembrem demanem un etiquetatge seriós com el de molts països centreeuropeus, i també l’etiquetatge la de carn, ous i llet.

    Enllaç a la publicació científica
    Enllaç al Debat a la Totalitat en el Parlament el dia 2 de juliol
    Descarregar nota de premsa en pdf: 091218 Toxicolegs troben noves proves.pdf

    Font de la notícia: www.somloquesembrem.org

    Apunts anteriors en aquest blog sobre OMG:



    26.12.09

    Motxilla per a vaques per frenar el canvi climàtic

    Anys Internacionals i EuropeusSota l'etiqueta d'innovació i creativitat i amb motiu de l'Any Europeu sobre aquests temes, hem intentat aportar algunes notícies i reflexions que enfoquessin l'RSE com a font d'innovació social i sostenible. Anem arribant a la fi del 2009 i aportem encara algunes notícies que ens han semblat interessants en aquest sentit, com aquesta que apareix avui:

    Investigadors argentins inventen una motxilla per a vaques per frenar el canvi climàtic

    • L'objectiu és reduir les emissions de gasos contaminants dels animals
    • Els remugants produeixen el 18% de les emissions aèries que produeixen l'escalfament


    Investigadors argentins han creat una motxilla que es col·loca sobre el llom de les vaques amb l'objectiu que aquests animals redueixin l'emissió de gasos contaminants que incideixen en el canvi climàtic, informen avui mitjans locals. La denominada "vaca motxillera" ha estat desenvolupada per un grup d'experts de l'Institut Nacional de Tecnologia Agropecuària (INTA) que treballa des del 1996 en els efectes de les activitats agrícoles i ramaderes sobre l'escalfament global.

    Es tracta d'una mena de motxilla plàstica que emmagatzema els gasos que aquests animals produeixen a l'estómac, els quals incideixen en bona part de les emissions contaminants que produeix l'Argentina, que sempre ha presumit de tenir més vaques que habitants.

    [Continuar llegint al Periódico]

    23.12.09

    Newsletter de desembre 2009


    [ca] Ja podeu llegir la newsletter de desembre, on us convidem a conèixer la nostra participació en un acte d'RSE a Medellín (Antiòquia, Colòmbia) i altres articles d'interès. Entreu al newsletter en català: [ca] www.collaboratio.net/newsletter/2009/12/23/01

    [es] Ya pueden leer la newsletter de Diciembre, donde les invitamos a conocer nuestra participación en un acto de RSE en Medellín (Antioquia, Colombia) y otros artículos de interés. Entrar en la newsletter en castellano: [es] www.collaboratio.net/newsletter/2009/12/23/02




    [ca] Veure llistat tots els newsletter
    [es] Ver listado todos los newsletters

    21.12.09

    Bon Nadal / Feliz Navidad / Merry Christmas / Joyeux Noël

    Responsabilitat Global us desitja un Bon Nadal.

    Si altres anys hem fet servir la imatge del tió de Nadal, icona popular d'aquestes festes, enguany farem servir un personatge més humà però igual d'escatològic: el caganer. En tot cas, no solament formen part de les nostres tradicions sinó que recullen un potent missatge ecològic, sobre els cicles de la vida.

    I per il·lustrar-ho amb alegria i unes notes de diversió, us proposem una cançó: Albert Pla, Joan Miquel Oliver, Gerard Quintana, Estopa, Quimi Portet i Manel canten 'El Caganer', la cançó d'aquest Nadal. Un tema inclós en el disc col·lectiu Cançons preNadal (EDR Discos, 2009), editat en exclusiva per a l'Enderrock de desembre i que inclou aquesta Cançó de Nadal de TV3 i Catalunya Ràdio. El disc inclou una desena de nadales inèdites que interpreten alguns dels més grans cantants galàctics de l'escena musical catalana.

    Enguany, els caganers que poblen els nostres pessebres haurien de ser una multitud, començant per tota la plèiade de personatges que han desfilat per la cimera del canvi climàtic i no han sabut arribar a cap acord, fins a certs personatges de la política més propera com els que seuen al TC... Ara, tots ells encapçalats pels corruptes que presumptament actuaven impunement a Catalunya!

    Bon Nadal en diferents llengües
    Consells de consum responsable per Nadal (GenCat)

    20.12.09

    RSE i crisi: impacte econòmic

    En les circumstàncies de crisi que ens acompanyen, encara és més important actuar amb un acurat sentit de la responsabilitat davant la societat.

    Sens dubte, l'actuació que a primeres pot semblar més responsable socialment és el manteniment dels llocs de treball, tot i que tampoc es pot maximitzar aquest punt si una empresa realment ha de disminuir la plantilla per a sobreviure. El problema és que no s'han tingut en compte totes les possibilitats (com les reduccions) o senzillament que algunes empreses s'aprofiten de les circumstàncies per a 'fer net'. Per això, fa uns mesos valoràvem que una gran Caixa preferís anar tancant oficines com a mesura d'estalvi però sense acomiadar treballadors.

    De cara a la clientela, també és un acte de responsabilitat no apujar els preus. Fa uns mesos escrivíem: "Fer un esforç de contenció i no apujar preus de les tarifes i honoraris hauria d'entendre's com una mostra de responsabilitat davant una societat en crisi econòmica. Mantenir preus significa sumar-se a l'esforç col·lectiu per a afavorir la recuperació, disminuir l'impacte econòmic dels costos de la clientela, acceptar una limitació en els propis ingressos...".

    Sigui com sigui, la qüestió a retenir és que l'RSE no s'ha de mesurar o valorar per accions colaterals o filatròpiques sinó pels impactes que generen primàriament, és a dir en els aspectes més vinculats al seu core business, a la seva missió i a tota la seva operativa. Reflexionàvem sobre aquest punt en un apunt sobre les empreses de telecomunicacions.

    I també convé recordar que hi ha empreses que creuen que quan les coses van mal dades, les males pràctiques no són tan condemnables èticament. Un article de Jordi Goula a la Vanguardia titulat ¿A más crisis, menos ética? porta el subtítol explícit de "Un 25% de ejecutivos europeos ve aceptable pagar sobornos para superar el mal momento".

    I si hem dit que una bona pràctica en moments de crisi és no apujar els preus, en el cas del sector de la distribució de productes bàsics encara ho és més la reducció de preus. En aquest sentit podem destacar que força companyies han abaixat preus, però és interessant destacar quan aquesta reducció s'ha fet no solament a partir de collar els proveïdors o de disminuir marges sinó que a més s'ha focalitzat la senzillesa i la simplicitat limitant despeses innecessàries i amb un fort impacte ambiental.

    Quan sempre es diu que les inversions ambientals suposen un cost, en alguns casos veiem que suposen un gran estalvi; quan sovint ens fan confondre l'RSE amb acció social, en alguns casos la podem identificar clarament amb l'impacte econòmic.

    Vegeu sinó aquesta notícia segons la qual Mercadona estalvia als clients 410 milions amb la millora de processos. La firma valenciana seguirà optimitzant l’assortiment per abaratir el cost de la compra fins a un 17%, alhora que guanya 80 compradors per botiga i dia, i augmenta les unitats venudes.
    Mercadona, la cadena valenciana de supermercats, va iniciar fa poc més d’un any una controvertida estratègia per plantar cara a la crisi. A més de la polèmica retirada de més de 900 productes dels seus lineals i la reducció de marges, la firma va posar en marxa més de 600 mesures destinades a optimitzar processos i productes sense minvar-ne la qualitat. Un any després, el balanç que en fa Mercadona és més que satisfactori: ha aconseguit un estalvi de 410 milions d’euros només millorant processos, quantitat que ha destinat a abaixar els preus dels productes. El consumidor no li ha girat l’esquena: guanya clients i volum de vendes.

    «Per sortir d’aquesta crisi hem d’actuar. Treure el focus dels beneficis, guanyar tots menys diners, apujar la productivitat i abaixar preus», deia el president de la firma, Juan Roig,  «Tornar a la senzillesa» és el lema d’aquesta estratègia d’optimització de processos. La firma valenciana, en col·laboració amb els seus interproveïdors, va posar en funcionament més de 600 iniciatives «basades en l’eficàcia de la senzillesa» per abaixar el preu dels productes, «eliminant el que no aporta valor al consumidor i sempre «mantenint la qualitat dels productes», segons fonts de la firma. Revisant processos (transport) i productes (envasos, empaquetat), només en plàstic s’ha estalviat 30 milions d’euros; en cartró, sis milions, i en tinta, dos milions.

    El principal estalvi prové del canvi de venda de la fruita i la verdura de safates a fer-ho a granel. Tan sols en aquest àmbit ha aconseguit un estalvi de 175 milions d’euros (10 cèntims per cada safata de plàstic i un mínim de 35 cèntims per quilogram al suprimir costos de manipulació). Un altre estalvi important ve del transport (10 milions d’euros), un fet que ha aconseguit acostant les fàbriques als centres logístics.

    Més exemples d’estalvi: quatre milions canviant la safata d’amanides i pollastre i optimitzant la capacitat de les safates; 3,4 milions millorant l’apilat de caldos i sopes; 2,6 milions eliminant el setinat dels tetrabrics de llet; dos milions reduint el gramatge en plàstic i cartró de les ampolles d’aigua i la caixa de llet; 1,5 milions eliminant la serigrafia i canviant a etiquetes de paper en els envasos i les llaunes; 1,2 milions amb el menor gruix i mida de les capses de cartró de iogurts, gelats i postres; 900.000 euros reduint l’aire en els paquets de cereals; també 900.000 traient etiquetes duplicades i tintes en vins i olis; 600.000 euros reduint la superfície impresa a les bosses i 150.000 euros canviant l’envàs de les espècies de vidre a plàstic.

    La promesa de la cadena valenciana era abaixar els preus fins a un 17%, i la firma «continua treballant» per aconseguir-ho, asseguren fonts de l’empresa. Si comparem els preus actuals amb els de fa un any, Mercadona ha abaratit el 14% el quilo d’arròs, l’11,1% les llaunes de tonyina, el 10% els gels de bany i gairebé el 8% la dotzena d’ous.

    Llegir notícia sencera a el Periódico

    RSE y crisis: impacto económico

    En las circunstancias de crisis que nos acompañan, aún es más importante actuar con un cuidado sentido de la responsabilidad ante la sociedad.

    Sin duda, la actuación que a primeras puede parecer más responsable socialmente es el mantenimiento de los puestos de trabajo, aunque tampoco se puede maximizar este punto si una empresa realmente debe disminuir la plantilla para sobrevivir. El problema es que no se han tenido en cuenta todas las posibilidades (como las reducciones de jornada) o sencillamente que algunas empresas se aprovechan de las circunstancias para hacer limpieza'. Por ello, hace unos meses valorábamos positivamente que una gran Caja prefiriera ir cerrando oficinas como medida de ahorro pero sin despedir a trabajadores.

    De cara a la clientela, también es un acto de responsabilidad no subir los precios. Hace unos meses escribíamos: "Hacer un esfuerzo de contención y no subir precios de las tarifas y honorarios debería entenderse como una muestra de responsabilidad ante una sociedad en crisis económica. Mantener precios significa sumarse al esfuerzo colectivo para a favorecer la recuperación, disminuir el impacto económico de los costes de la clientela, aceptar una limitación en los propios ingresos ...".

    Sea como sea, la cuestión a retener es que la RSE no se debe medir o valorar por acciones colaterales o filantrópicas sino por los impactos que generan primariamente, es decir en los aspectos más vinculados a su 'core business', a su misión y a toda su operativa. Reflexionábamos sobre este punto en un posteo sobre las empresas de telecomunicaciones.

    Y también conviene recordar que hay empresas que creen que cuando las cosas van mal, las malas prácticas no son tan condenables éticamente. Un artículo de Jordi Goula en la Vanguardia titulado ¿A más crisis, menos ética? Lleva el subtítulo explícito de "Un 25% de ejecutivos europeos ve aceptable pagar sobornos para superar el mal momento".

    Y si hemos dicho que una buena práctica en momentos de crisis es no subir los precios, en el caso del sector de la distribución de productos básicos todavía lo es más la reducción de precios. En este sentido podemos destacar que bastantes compañías han bajado precios, pero es interesante destacar cuando esta reducción se ha hecho no sólo a partir de apretar los proveedores o de disminuir márgenes sino que además se ha focalizado la sencillez y la simplicidad limitando gastos innecesarias y con un fuerte impacto ambiental.

    Cuando siempre se dice que las inversiones ambientales suponen un coste, en algunos casos vemos que suponen un gran ahorro; cuando a menudo nos hacen confundir la RSE con acción social, en algunos casos la podemos identificar claramente con el impacto económico.

    Véase sino esta noticia según la cual Mercadona ahorra a los clientes 410 millones con la mejora de procesos. La firma valenciana seguirá optimizando el surtido para abaratar el coste de la compra hasta un 17%, al tiempo que gana 80 compradores por tienda y día, y aumenta las unidades vendidas.

    Mercadona, la cadena valenciana de supermercados, inició hace poco más de un año una controvertida estrategia para hacer frente a la crisis. Además de la polémica retirada de más de 900 productos de sus lineales y la reducción de márgenes, la firma puso en marcha más de 600 medidas destinadas a optimizar procesos y productos sin mermar su calidad. Un año después, el balance que hace de Mercadona es más que satisfactorio: ha conseguido un ahorro de 410 millones de euros sólo mejorando procesos, cantidad que ha destinado a bajar los precios de los productos. El consumidor no le ha dado la espalda: gana clientes y volumen de ventas.

    «Para salir de esta crisis hemos de actuar. Quitar el foco de los beneficios, ganar todos menos dinero, subir la productividad y bajar precios », decía el presidente de la firma, Juan Roig,«Volver a la sencillez» es el lema de esta estrategia de optimización de procesos. La firma valenciana, en colaboración con sus interproveedores, puso en funcionamiento más de 600 iniciativas "basadas en la eficacia de la sencillez» para bajar el precio de los productos, «eliminando lo que no aporta valor al consumidor y siempre" manteniendo la calidad de los productos », según fuentes de la firma. Revisando procesos (transporte) y productos (envases, empaquetado), sólo en plástico se ha ahorrado 30 millones de euros; en cartón, seis millones, y en tinta, dos millones.

    El principal ahorro proviene del cambio de venta de la fruta y la verdura de bandejas a hacerlo a granel. Tan sólo en este ámbito ha conseguido un ahorro de 175 millones de euros (10 céntimos por cada bandeja de plástico y un mínimo de 35 céntimos por kilogramo al suprimir costes de manipulación). Otro ahorro importante viene del transporte (10 millones de euros), un hecho que ha conseguido acercando las fábricas a los centros logísticos.

    Más ejemplos de ahorro: cuatro millones cambiando la bandeja de ensaladas y pollo y optimizando la capacidad de las bandejas; 3,4 millones mejorando el apilado de caldos y sopas; 2,6 millones eliminando el satinado de los tetrabriks de leche, dos millones reduciendo el gramaje en plástico y cartón de las botellas de agua y la caja de leche; 1,5 millones eliminando la serigrafía y cambiando etiquetas de papel en los envases y las latas; 1,2 millones con el menor grosor y tamaño de las cajas de cartón de yogures, helados y postres; 900.000 euros reduciendo el aire en los paquetes de cereales; también 900.000 sacando etiquetas duplicadas y tintas en vinos y aceites; 600.000 euros reduciendo la superficie a las bolsas y 150.000 euros cambiando la envase de las especies de vidrio en plástico.

    La promesa de la cadena valenciana era bajar los precios hasta un 17%, y la firma «sigue trabajando» para conseguirlo, aseguran fuentes de la empresa. Si comparamos los precios actuales con los de hace un año, Mercadona ha abaratado el 14% el kilo de arroz, el 11, 1% las latas de atún, el 10% de los geles de baño y casi el 8% la docena de 'huevos.

    Leer noticia completa en el Periódico

    19.12.09

    La Secretaria de Política Lingüística va prenent part per la responsabilitat social com a via de progrés en temes de llengua

    Fa només tres anys, malgrat que pugui aparentar inversemblant, parlar dels temes lingüístics dins de les matèries de la responsabilitat social de les empreses es feia estrany ja que ni les empreses que gestionaven la seva RSE ni les consultores especialitzades havien inclòs aquesta matèria dins dels temes de gestió (amb l'excepció del país basc on una guia d'RSE incloïa amb normalitat els aspectes lingüístics).

    Avui, després de dialogar sobre la qüestió, de fer articles i estudis, i de posar damunt la taula la incoherència que suposa no incloure-ho ni rendir comptes sobre la matèria, ja s'han fet els primers passos per a normalitzar-ho. Hi ha empreses que ho incorporen, hi ha consultores que ho tenen en compte, i tant les organitzacions socials especialitzades com el govern també han incorporat aquest enfocament en les seves accions. Recentment el pla de la Generalitat de Catalunya, RSGencat, incorpora un punt sobre RSE i llengua, fet que ajuda a fer un gran pas en la normalització.

    En aquesta línia, volem proposar-vos la lectura d'un article de Paquita Sanvicén, de la Secretaria de Política Lingüística, a la revista Llengua i Ús, titulat "Responsabilitat social de l’empresa i política lingüística. Una interessant eina de sensibilització de present i de futur".

    Us n'oferim alguns extractes:
    Fa uns quants mesos, en un altre article sobre política lingüística i transversalitat5 ens fèiem ressò de l’oportunitat de mirar conjuntament RSE i política lingüística (PL) i afirmàvem que “en la dialèctica entre els uns i els altres (poders públics i mercat) apareix la necessitat de generar compromís empresarial per generar beneficis socials que col·laborin amb les polítiques públiques en la construcció de cohesió social, ciutadania i convivència. És en aquest marc que també les llengües prenen un important protagonisme. Avança a Europa una visió innovadora que implica empresa-compromís i responsabilitat social.6 Les empreses poden contribuir a assolir objectius socials atenent la satisfacció de necessitats i preferències de les poblacions on s’ubiquen i/o a les quals donen serveis. L’anàlisi dels aspectes positius en els beneficis i posicionaments del comportament lingüístic plurilingüe de les empreses, de proximitat, que pot ser incorporat a la seua agenda com un actiu en la mesura que llengua/llengües són més una inversió que una despesa, és una potent i incipient línia de treball que pot aportar vies i espais comuns de trobada entre dos mons —institucions-empresa— amb interessos distints, quan no oposats en aquest tema. […] El monolingüisme és caduc i ja inútil en una societat interconnectada, pluricultural i plurilingüe”. […]

    La filosofia de l’RSE ens dóna un marc favorable per treballar, conjuntament amb les organitzacions i empreses, la matèria lingüística amb una nova òptica, que, a Catalunya, és una preocupació social i una eina de benestar. L’RSE ens permet treballar, amb les organitzacions empresarials i empreses, estratègies i actuacions perquè siguin també responsables en matèria lingüística. […]

    Algú pot argumentar que, en política lingüística, allò que ha de fer una empresa responsable, o una organització empresarial que apel·li a la seua responsabilitat, és simplement complir la llei. No cal res més. Nosaltres creiem que, pels objectius que perseguim —que la gestió de la llengua catalana en el si de les empreses i organitzacions quedi incorporada com un valor, un guany—, no n’hi ha prou de tenir la mirada fixa en la legislació. Les lleis són necessàries, qui en dubta, però per elles mateixes les lleis no canvien actituds, tot i que poden —de fet, ho fan— modificar-ne les pràctiques. Hom pot ser un escrupolós complidor d’una llei i alhora mantenir una actitud personal, col·lectiva i social refractària, de rebuig, d’incomoditat i, per tant, negativa, en el sentit de percebre la llei com una imposició.[…]

    A mitjan any 2006 la Secretaria de Política Lingüística (SPL) va encarregar a un expert en RSE un document de reflexió per a ús intern sobre la llengua i la responsabilitat social que va donar lloc a un informe específic sobre el tema que aportava una sèrie d’idees interessants i sobretot mostrava l’oportunitat d’encaixar en aquest marc la política i la gestió lingüístiques (Canyelles, Josep Maria. La matèria lingüística en el marc de la Responsabilitat Social de les Empreses. Informe intern i inèdit. Març de 2007). Aquest treball ens va donar les bases per enfocar les actuacions que hem anat fent.[…]

    Aquest enfocament ha anat donant ja fruits interessants. Del treball extern, en destacarem tres:
    • La taula de reflexió i coordinació sobre RSE i PL amb organitzacions empresarials (el document presentat i a la fi consensuat amb el Departament i amb tots els membres de la taula de l’acord empresarial es
    titula La Política Lingüística en el marc de Responsabilitat Social de l’Empresa en la perspectiva de l’Acord de Col·laboració signat entre el Dept. Economia-Agència Catalana de Consum i el Consell de Cambres, el Foment del Treball Nacional, PIMEC i altres organitzacions per al foment d’actuacions en matèria de consum i la millora de la transparència del mercat).
    • La incidència en el Pla de mesures de responsabilitat social de la Generalitat de Catalunya 2009-2012 RSGENCAT.
    • Algunes iniciatives d’implementació de la filosofia i la praxi en espais estratègics.[…]

    Sabem també que l’estratègia RSE-PL té un llarg recorregut i un marc conceptual i argumentatiu
    sensat i potent alhora. Just hem començat a treballar i queda molt per fer. Sortosament, el
    treball amb les organitzacions empresarials, que treballen directament amb empreses i amb
    emprenedors, és intens i encoratjador.[…]

    Llegir article sencer a la revista Llengua i Ús

    La injustícia i inequitat de la Justícia

    No podem deixar de prestar atenció a una notícia com aquesta, que posa en entredit la justícia del sistema judicial:
    James Bain surt en llibertat després de passar 35 anys a la presó al demostrar-se la seva innocència amb una prova d'ADN

    De 54 anys, en tenia 19 quan el van condemnar a cadena perpètua per segrest i violació d'un nen de 9 anys
    Un home ha estat posat en llibertat a Florida (Estats Units) després de passar 35 anys a la presó, a l'haver quedat demostrat mitjançant una prova d'ADN que no va ser ell qui va segrestar i violar un nen de nou anys el 1974.

    James Bain, de 54 anys, en tenia 19 quan el van condemnar a cadena perpètua per segrest, robatori en una casa i violació. Un jutge d'un tribunal de Bartow (Florida) li ha dit avui: "Senyor Bain, és vostè un home lliure".

    Llegir notícia sencera al Periódico
    La justícia no es pot permetre errors d'aquest calibre. I la intuïció ens diu que segurament aquesta mena d'errors han afectat més persones de pell fosca que no de pell clara.

    En aquest cas, la notícia és escruixidora perquè es tracta de l'exculpat que ha estat més temps a la presó: de les 245 persones que han estat exculpades als Estats Units gràcies a les proves d'ADN, Bain és el que més temps ha passat tancat, segons Innocence Project (Projecte Innocència), una oenagé nord-americana que treballa per aconseguir que la Justícia exculpi mitjançant aquest tipus de proves les persones condemnades erròniament.

    R+D+i a Catalunya, una eina per a construir un futur sostenible

    Davant les persones que identifiquen RSE amb acció social o filantropia, és convenient recordar-los que a la Unió Europea l'R+D+i es considera clarament una pràctica d'RSE. I el raonament és molt evident: una empresa que no inverteixi en el desenvolupament i innovació no estarà capacitada per a continuar creant riquesa en el futur, de manera que no garantirà la creació de llocs de treball i el repartiment de riquesa en el territori.

    Des d'una òptica més territorial, també podem fer aquest mateix raonament aplicat a regions econòmiques i, en conseqüència vincular-ho com sempre hem fet al concepte de Territori Socialment Responsable. La inversió en R+D i innovació d’un territori està estretament lligada al seu desenvolupament econòmic, al progrés social i, en definitiva, a la millora del benestar dels seus ciutadans.

    D'acord amb aquesta reflexió, us proposem conèixer les dades de recerca, desenvolupament i innovació que s'han donat a Catalunya en els darrers anys. Durant el període analitzat hi hagut un important creixement dels indicadors associats a l’R+D i la innovació a Catalunya, aspecte imprescindible per al futur desenvolupament del país. Podeu veure tot seguit algunes de les conclusions:

    • Aquest fort creixement fa que Catalunya es posicioni a escala internacional com un dels territoris que ha augmentat més el seu esforç en aquesta comparativa. A tall d’exemple, si comparem Catalunya, a escala mundial, amb diferents països trobem que només la Xina ha tingut una ràtio de creixement superior durant el període analitzat. (L’OCDE té una taxa anual mitjana del 0,79%; Corea, d’un 2,98%; la zona Euro, d’un 1,42%; Catalunya, del 5,60%, i la Xina, del 9,26%). Catalunya ha presentat un creixement continuat i persistent de la inversió feta en R+D, triplicant-la des de 1998 fins a arribar a més de 2.900 milions d’euros l’any 2007. En aquest període, l’R+D per càpita també ha experimentat un gran creixement, passant de 175 euros per càpita a 403.
    • La intensitat en R+D de l’economia catalana, tot i haver crescut en aquest període fins a situar-se a l’1,48% respecte al PIB, requereix de cert esforç per tal d’assolir els nivells dels països capdavanters i per arribar al 2% l’any 2010 que estableix el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.
    • Quant a la distribució de la despesa en R+D per sectors d’execució, Catalunya presenta una distribució òptima, aproximant-se a la que recomana la Comissió Europea, és a dir, dos terços de la despesa duta a terme pel sector privat i un terç formada conjuntament pel sector públic i l’ensenyament superior.
    • La despesa en innovació a Catalunya ha tingut un creixement continuat durant els darrers anys. Actualment s’inverteixen 4.000 milions d’euros en innovació, és a dir, un 2% del PIB, la qual cosa representa un 22% de la inversió en innovació estatal.
    • Catalunya té més de 43.000 persones ocupades en tasques d’R+D, de les quals més de 25.000 són investigadores. Així, cal remarcar que aquests valors s’han vist duplicats en la darrera dècada amb una taxa de creixement en el període 1998-2007 clarament per sobre la de l’Estat espanyol.
    • Si ens centrem en la participació de les dones en la recerca i investigació, cal remarcar que s’ha incrementat del 37% al 41% en el període analitzat.

    Font de les conclusions: Informe anual de l’R+D i la Innovació a Catalunya 2009

    L'ecoeficiència motiva a canviar d'electrodomèstics

    Un estudi elaborat per Whirlpool, una de les primeres marques en fabricació i comercialització d'electrodomèstics, la conjuntura econòmica actual s'ha fet notar en els hàbits de compra dels consumidors. Volem destacar especialment aquesta dada ja que afecta al sentit de responsabilitat social de les famílies, les quals comencen a operativitzar els valors ambientals, segurament en la mesura que observen que estan en consonància amb un major estalvi també econòmic:
    Un 86% dels espanyols reconeix que vol fer canvis en els electrodomèstics amb la intenció d'estalviar energia i aigua, un percentatge que es redueix entre consumidors italians (74%) o francesos (77%). En concret, la reducció de la despesa energètica figura entre les tres principals intencions del 73% dels enquestats espanyols.

    Llegir notícia sencera a Jornal.cat

    Nota: aquesta notícia s'emmarca en la línia de treball sobre RSI (Responsabilitat Social dels Individus i les famílies) que Responsabilitat Global vol promoure durant el 2010

    S'ha resolt el cas Haidar. Ara toca cercar solucions al poble sahraui




    Haidar: "És el règim marroquí qui ha de demanar perdó"
    Aminatu Haidar ha carregat contra el règim marroquí i ha afirmat que no és pas ella qui ha de demanar perdó al rei, sinó que és el règim marroquí qui ha de demanar perdó a les víctimes. Han estat les primeres declaracions de Haidar en primícia a TV3 des de casa seva, a Al-Aaiun. "Jo mai demanaré perdó al rei ni a ningú altre, perquè jo no sóc culpable ni criminal. Aleshores, el culpable és el règim marroquí i és ell qui ha de demanar perdó", ha dit una Haidar que lluny de mossegar-se la llengua s'ha mostrat clara i contundent. Des de cada seva, Haidar ha criticat la posició dels governs espanyol i marroquí en tota aquesta crisi i ha conclòs: "Jo estic esperant el perdó del rei a totes les víctimes d'empresonament, de tortures, de desaparició forçosa".
    Font: 3cat24

    Algunes reflexions:

    Aquesta crisi -resolta amb satisfacció pel que fa al retorn a casa- ha servir per a posar de nou damunt la taula un conflicte nacional sense resoldre i que té com a conseqüència que tota una comunitat de persones visquin indignament i amb els seus drets humans conculcats. Una conseqüència potser ben diferent de la que pretenia el règim marroquí.

    La crisi ha evidenciat la incomoditat de l'Estat espanyol, principal responsable de la situació dels sahrauis, en abandonar-los a la seva sort el 1975, actuant amb un baix sentit de la responsabilitat i de manera molt diferent a com ho van fer altres metròpolis respecte les seves colònies. La incomoditat actual no ve solament per aquests 34 anys de mala consciència sinó per la incoherència de defensar-hi el dret d'autodeterminació, però fer-ho amb veu baixa perquè no es noti que aquest mateix dret es nega a altres territoris tant interns com en el cas del Kosovo, on l'Estat espanyol s'ha alineat en solitari al costat de Sèrvia i Rússia, nacions històricament agressives i dominadores envers el països veïns.

    Aquesta incomoditat ha tingut com a conseqüència que s'hagi hagut de deixar el lideratge a França o als EUA. La proposta francesa ha obert una nova possibilitat que pot ser ben vista pel Marroc, com és la consideració d'un règim autònom per al poble sahraui dins el regne del Marroc. Aquesta mena de solucions poden facilitar el trànsit a una solució viable però haurien de garantir la consideració de la realitat nacional sahraiu i no hauria de suposar una renúncia a l'exercici del dret d'autodeterminació en el futur.

    Tornant al cas de l'activista i la causa per la qual va ser detinguda, cal dir que és ben curiosa i que a molts de nosaltres ens podríem trobar en una situació equivalent. Quan vaig pel món i em demanen la nacionalitat (a l’entrar a un país, a l’allotjar-me en un hotel, etc.) sempre hi he fet constar la meva veritable nacionalitat, la catalana, i mai he tingut cap problema. En algun aeroport els ho he hagut d’explicar: efectivament el meu passaport és espanyol, però la Constitució estableix que hi ha diferents nacionalitats i jo sóc de la catalana. Dit sigui de pas, no els explico que aquesta Constitució que parla de diferents nacionalitats és tan extravagant que no estableix quines són, però aquest ja no és el meu problema.

    Cal felicitar l'activista per la seva valentia i coratge. Les solucions als problemes del seu país no haurien de passar per aquí, ni per cap altra acció que posi vides en perill, però ella s'ha vist involucrada en una situació injusta, privada de passaport i sense poder tornar amb la seva família. Tant de bo que la seva acció pugui reobrir les vies de solució al conflicte del poble sahraui.

    Editorial AVUI: Impotència i descrèdit en el cas Haidar

    17.12.09

    Les acadèmies de la llengua i la classe acadèmica n'és responsable per absència

    L'historiador Joaquim Montclús publica un article al Periódico, titulat Les llengües d’Aragó, on descriu de manera molt clara la situació que ha donat lloc a una llei de mínims i on no es garanteixen drets bàsics de les persones catalanoparlants i del territori que històricament ha tingut la catalana com a llengua pròpia. És una llei de mínims que no contempla l’oficialitat de la llengua i ni tan sols la plena escolarització.

    Volem posar l'accent de la nostra reflexió no solament en la classe política, que desatén el Consell d’Europa que donava un toc d’atenció al govern d’Aragó, per no prendre mesures de cara a la protecció del català i l’aragonès. Volem fer extensiva la nostra crítica a la classe acadèmica, que contempla impassible com els criteris científics i les convencions internacionals queden oblidats fruit d'interessos polítics gens respectuosos amb la diversitat.

    En aquesta línia de demanar que la classe acadèmica assumeixi la seva responsabilitat davant la societat, ens és interessant la lectura d'aquest article del qual n'extraiem algun fragment:

    [...] L’any 1975, encara en vida del general Franco, els directors i els principals membres de la Real Academies Española i la Real Academia de la Historia, davant d’una controvèrsia apareguda a la premsa valenciana sobre l’origen de la llengua, declaraven que la llengua valenciana era una variant dialectal del català i també ho feien extensiu als altres territoris de parla catalana i a la Franja. No sols feien aquesta declaració, sinó que renyaven i censuraven totes les persones que clarament utilitzaven els seus propis prejudicis com a font d’autoritat científica, mentre pretenien ridiculitzar i, fins i tot, insultar personalitats que, pel seu treball, mereixien el respecte de tots i en primer lloc dels signants. També denunciaven que negar la llengua catalana en aquests territoris no tenia res a veure amb la realitat i que era un fet suficientment clar per a la filologia i la història.
    Després de més de 30 anys de democràcia, en alguns aspectes hem fet enrere, com els crancs. Davant de les controvèrsies sorgides al País Valencià i ara a la Franja de Ponent o Oriental, com ho diuen des d’Aragó, no hem vist cap declaració semblant per part dels membres d’aquestes insignes acadèmies que marquin el camí per on han de caminar els polítics. La redacció i tramitació de la llei de llengües, en una gran part, ha estat en mans de polítics, molts d’ells castellans, sense formació i sense cap assessorament de personalitats enteses en la matèria i així, moguts per apassionaments i per prejudicis anticatalans, han deixat anar les més grans aberracions. [...]
    Els habitants de les comarques de la Franja saben molt bé que la llengua que parlen és la catalana, perquè s’adonen que és la mateixa que parlen, posem per cas, els de Lleida, Tortosa i Barcelona. És clar que hi ha diferències, però són mínimes. Les poques persones que neguen a la Franja la catalanitat de la llengua ho fan per la pressió política i el caciquisme imposat pels dirigents del PP i del Par, i poques vegades per ignorància. Fa uns anys, quan manava el PP a la Diputació General d’Aragó, en un acte organitzat per una entitat cultural a la Franja contra la unitat de la llengua, un dels ponents va declarar: «El conseller de cultura ens ha donat diners per fer soroll contra el català». Amb això està dit tot. [...]

    16.12.09

    La bola de golf que alimenta

    Anys Internacionals i EuropeusNotícies i reflexions amb motiu del 2009 · Any Europeu de la Creativitat i la Innovació: L'RSE com a font d'innovació social i sostenible.



    La bola de golf que alimenta

    Albert Buscató, enginyer agrònom, ha creat una pilota ideal per a la pràctica del golf en creuers o platges que, al caure a l’aigua, es biodegrada i es converteix en menjar per a peixos.

    Albert Buscató ensenya la pilota. Foto: EMILIO PÉREZ DE ROZAS. Vídeo: ALBUSGOLF / YOUTUBE

    Després de treballar uns quants anys en una empresa de materials per a la protecció de cultius, Albert Buscató va decidir, com tants altres joves desencantats amb el mercat laboral, desconnectar, fer un reset, perfeccionar, millorar el seu anglès i mirar de trobar un altre camí que omplís més. O, simplement, que l’omplís.
    I, és clar, va viatjar als Estats Units. I, al cap de poques setmanes, ja era a Nova York. Fent amics. Un d’ells el va convidar a tirar boles en un dels molls de Manhattan. Ell, que, com a màxim, s’havia deixat enganyar per col·legues addictes a aquest esport un parell de vegades, no més, es va trobar ficat en un passadís, en un túnel, en un habitacle immens, això sí, però més semblant a una grandiosa gàbia de micos que a un lloc on llançar boles i practicar un swing, que llavors era més que deficient. [continuar llegint al Periódico]

    15.12.09

    La crisi ha reduït les donacions a les ONG un 20%

    Les empreses privades han retallat les donacions a les ONG un 20%, mentre que les donacions dels particulars han disminuït un 10%.

    La crisi ha reduït les donacions tant d’empreses privades, com de particulars. La majoria de caixes d’estalvis, també han escurçat les seves inversions en obres socials, entre un 30% i un 50% en relació al 2008, segons Carrera , actualment director de l'Institut d'Innovació Social de l'escola de negocis ESADE i que durant disset anys va ser director general d’Intermon Oxfam. Assenyala també que com a conseqüència del descens de beneficis, dediquen un percentatge superior a les provisions i disposen per tant, de menys beneficis destinats a les ajudes socials. Abans de irrompre la crisi, les caixes espanyoles destinaven entre un 20% i un 40%, dels beneficis, a acció social.

    La situació econòmica d’administracions i ajuntaments, també s’han vist afectats per la crisi, de manera que ha provocat la reducció d’ajudes a projectes socials.

    Les ONG mes grans que treballen a Espanya es financen principalment amb donacions de particulars, que aporten entre un 50% i un 70%, el resta del pressupost, el cobreixen amb subvencions públiques. Les més petites, en canvi, arriben a cobrir fins a un 80% del seu pressupost amb aportacions de les administracions publiques.

    Al 2010 i fins i tot al 2011, les ONG disposaran de menys diners, per la recaptació de l’IRPF, com a conseqüència de la crisi. Actualment, el contribuent destina un 0,7% del seu IRPF a fins socials o a l’Església.

    Tant la Generalitat de Catalunya, com l’Ajuntament de Barcelona no rebaixaran el 2010, les seves aportacions econòmiques a cooperacions.

    A Espanya, les tres ONG que mes recursos destinen són, la Creu Roja (474 milions d’euros), Càritas (200,40 milions) i Intermon Oxfam (78,3 milions).

    Llegir més a el Periódico


    Font: xarxanet.org