31.10.11

Aerogenerador flotante de Altaeros Energies

Los edificios y los árboles frenan la velocidad del aire, lo que supone un inconveniente para todo aquél que esté dispuesto a cosechar la energía del viento. Hasta la fecha, la solución pasa por instalar los aerogeneradores sobre torres cada vez más altas, una empresa costosa con implicaciones ambientales.

Ben Glass y Adam Rein, de Altaeros Energies, han creado un aerogenerador diseñado para permanecer volando muy alto en el cielo, donde no suponen un peligro para las aves y la fuerza del viento es más consistente.

Esta semana ganaron el premio ConocoPhillips 2011 de la Energía, creado para reconocer nuevas ideas que conduzcan a un desarrollo más sostenible en los EEUU.

El aerogenerador se basa en el diseño de los aerostatos -esos pequeños dirigibles utilizados frecuentemente en operaciones militares, que van equipados con sensores y que permanecen durante largos periodos en el aire. Una especie de donut gigante relleno de helio, sirve para elevar el aerogenerador de eje horizontal en su interior hasta 600 metros de altura.

El artilugio concentra la corriente del aire y la dirige hacia las palas de la turbina. La energía generada se conduce a tierra a través del cable que le mantiene flotando a una determinada altura.

El aerogenerador flotante puede transportarse en un contenedor convencional y ponerse en funcionamiento en un día, por lo que puede resultar muy útil en situaciones de emergencia o desastres naturales. Podría convertirse también en un buen sistema para generar electricidad en zonas rurales donde los vientos a nivel del suelo son débiles.

Vía :: SmartPlanet

'Matching' cultural dels subscriptors del @diariARA a centres d'ensenyament

En el camp del patrocini i la col·laboració empresarial amb entitats socials, els passos experimentats en els últims anys han estat interessants i, encara que estiguem lluny de la generalització, s'han marcat línies de progrés importants.

Una de les pràctiques interessants és el matching, mot anglès que equivaldria a doblar, i que significa que una empresa dobla els diners aportats per cadascun dels seus treballadors a entitats no lucratives. És una experiència interessant pel que implica de gestió de la complexitat: no solament se satisfà un objectiu social sinó també un de laboral, en ser tot una mostra de suport a les inquietuds i els esforços de les persones de l'organització.

La idea del matching també es pot aplicar a altres models de relació. Un que aquests dies s'està portant a terme amb èxit és el que promou el diari ARA. Es tracta d'una promoció editorial per mitjà de la qual cada subscriptor de la Col·lecció Bernat Metge dels clàssics llatins, no solament obté els seus exemplars sinó que fa possible que un centre d'ensenyament en rebi una altra amb els seus 51 volums.

La Col·lecció Bernat Metge és una col·lecció de llibres promoguda per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial. Es tracta d'una iniciativa editorial de màxim nivell cultural, que continua en marxa, únicament comparable amb les col·leccions clàssiques de renom, com l'alemanya de Teubner, les angleses d'Oxford i de la "Loeb Classical Library" o la francesa de l'Associació "Guillaume Budé".

Per mitjà d'aquesta acció, el client compra dues obres culturals, una per a ús propi i una altra per a regalar a una escola o institut. En aquest moment, la iniciativa ja té 1.417 subscripcions.

Els lectors de l'ARA estan fent possible el repte de fer arribar la millor col·lecció de clàssics d'Europa a les escoles del país. El mapa que veieu en aquesta pàgina mostra l'èxit de la iniciativa i com la Bernat Metge ja arriba a escoles d'arreu dels Països Catalans.

'Matching' cultural de los suscriptores del @diariARA a centros de enseñanza


En el campo del patrocinio y la colaboración empresarial con entidades sociales, los pasos experimentados en los últimos años han sido interesantes y, aunque estemos lejos de la generalización, se han marcado líneas de progreso importantes.

Una de las prácticas interesantes es el matching, palabra inglesa que equivaldría a doblar, y que significa que una empresa dobla el dinero aportado por cada uno de sus trabajadores a entidades no lucrativas. Es una experiencia interesante por lo que implica de gestión de la complejidad: no sólo se satisface un objetivo social sino también uno de laboral, al ser toda una muestra de apoyo a las inquietudes y los esfuerzos de las personas de la organización.

La idea del matching también se puede aplicar a otros modelos de relación. Uno que estos días se está llevando a cabo con éxito es el que promueve el diario ARA. Se trata de una promoción editorial por medio de la cual cada suscriptor de la Colección Bernat Metge de los clásicos latinos, no sólo obtiene sus ejemplares sino que hace posible que un centro de enseñanza reciba otra colección con sus 51 volúmenes .
La Colección Bernat Metge es una colección de libros promovida por la Fundació Bernat Metge, fruto del impulso y mecenazgo de Francesc Cambó, que fue el artífice y promotor inicial. Se trata de una iniciativa editorial de máximo nivel cultural, que sigue en marcha, únicamente comparable con las colecciones clásicas de renombre, como la alemana de Teubner, las inglesas de Oxford y de "Loeb Classical Library" o la francesa de la Asociación "Guillaume Budé".

Mediante esta acción, el cliente compra dos obras culturales, una para uso propio y otra para regalar a una escuela o instituto. En este momento, la iniciativa ya tiene 1.417 suscripciones.

Los lectores del ARA están haciendo posible el reto de hacer llegar la mejor colección de clásicos de Europa a las escuelas del país. El mapa que veis en esta página muestra el éxito de la iniciativa y como la Bernat Metge ya llega a escuelas de los distintos países de lengua catalana.

L'European Charter ja no actuaria en defensa de la #llengua catalana si Catalunya fos independent

Estrasburg. El motiu és que en una Catalunya amb Estat propi ja no faria falta defensar el català segons l'European Charter for Regional or Minority Languages. Però segons afirma la seva representant, Simone Kingle, el català no desapareixeria del radar del Charter perquè es protegiria com a llengua minoritària en les altres zones de l'Estat espanyol on es parla (País Valencià, Illes Balears, zones d'Aragó i Múrcia).

La situació de la llengua catalana no té precedents a Europa i viu una història única d'èxit segons el consell europeu de llengües regionals i minoritàries, un organisme que té l'objectiu de "protegir i promoure llengües regionals o minoritàries com un aspecte amenaçat del patrimoni cultural d'Europa".

El català és una llengua excepcional en comparació amb altres llengües minoritàries i regionals d'Europa, assegura Klinge en una entrevista. De fet, l'experta aclareix que la llengua pròpia de Catalunya és la més parlada de totes les minoritàries d'Europa. Segons aquesta representant del European Charter for Regional or Minority Languages, el català és una llengua molt vital a Catalunya perquè es pot utilitzar a gairebé tots els dominis de la vida pública.

Segons Klinge, el català té una bona salut perquè, entre d'altres raons, es parla en àrees urbanes, mentre que altres llengües regionals o minoritàries majoritàriament es parlen al camp. De fet, la situació de la llengua catalana és diferent perquè també rep el suport de l'elit intel·lectual i política del país, un element que augmenta el prestigi i l'estatus de la llengua, i demostra que és desitjable parlar-la i aprendre-la.  Amb tot, alerta que encara hi ha reptes, com la seva presència dèbil en el camp de la justícia i en l'administració de l'estat a Catalunya.

El català en una Catalunya independent

Segons Klinge, si Catalunya fos independent, el català ja no entraria en l'àmbit de treball de l'organisme europeu. L'organisme de Klinge treballa amb llengües minoritàries o regionals, una definició complicada i que desperta problemes, especialment en casos com el del català, que sense cap mena de dubte, té més parlants que algunes de les llengües oficials de la Unió Europea. El català és una llengua protegida per l'organisme perquè entra dins de la nostra pròpia definició d'una llengua regional o minoritària, que es basa en el nombre de parlants en relació amb tota la població d'un estat, i no en termes globals.

En aquest sentit, si Catalunya fos independent, el català es consideraria llengua majoritària i en tot cas l'organisme hauria d'analitzar quin rol s'atorgaria al castellà, a l'aranès o fins i tot als parlants de llengües com l'àrab, que ja entren en el radar de protecció del Charter dins de l'Estat espanyol. Però tot això són només hipòtesis, explica Klinge, que creu que Catalunya hauria d'estudiar si, per exemple donaria status cooficial al castellà. Amb tot, apunta que tenir un estat propi no garanteix que una llengua deixi d'estar amenaçada, tal com demostren alguns dels nous països sorgits de l'antiga Unió Soviètica o la mateixa Irlanda.

Per la seva banda, va manifestar el portaveu comunitari d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Dennis Abbott: El català no és entre les 23 llengües oficials de la UE, tot i ser la novena més parlada, i Brussel·les recorda que és el govern espanyol qui ho ha de demanar. Expressat més gràficament: els parlants de la cinquena llengua més parlada d'Europa no volen que els parlants de la novena més parlada tinguin els mateixos drets, i accepten que totes les altres, fins a la vint-i-tresena més parlada (el Maltès amb 200.000h) tingui més drets.

El European Charter ya no actuaría en defensa de la #lengua catalana si Cataluña fuese independiente

Estrasburgo. El motivo es que en una Cataluña con Estado propio ya no haría falta defender el catalán según el European Charter for Regional or Minority Languages. Pero según afirma su representante, Simone Kingle, el catalán no desaparecería del radar del Charter porque se protegería como lengua minoritaria en las otras zonas del Estado español donde se habla (País Valenciano, Islas Baleares, zonas de Aragón y Murcia).

La situación de la lengua catalana no tiene precedentes en Europa y vive una historia única de éxito según el consejo europeo de lenguas regionales y minoritarias, un organismo que tiene el objetivo de "proteger y promover lenguas regionales o minoritarias como un aspecto amenazado del patrimonio cultural de Europa".

El catalán es una lengua excepcional en comparación con otras lenguas minoritarias y regionales de Europa, asegura Klinge en una entrevista. De hecho, la experta aclara que la lengua propia de Cataluña es la más hablada de todas las minoritarias de Europa. Según esta representante del European Charter for Regional or Minority Languages, el catalán es una lengua muy vital en Cataluña porque se puede utilizar en casi todos los dominios de la vida pública.

Según Klinge, el catalán tiene una buena salud porque, entre otras razones, se habla en áreas urbanas, mientras que otras lenguas regionales o minoritarias mayoritariamente se hablan en el campo. De hecho, la situación de la lengua catalana es diferente porque también recibe el apoyo de la élite intelectual y política del país, un elemento que aumenta el prestigio y el estatus de la lengua, y demuestra que es deseable hablarla y aprenderla. Con todo, alerta de que todavía hay retos, como su presencia débil en el campo de la justicia  y en la administración del estado en Cataluña.

El catalán en una Catalunya independiente

Según Klinge, si Catalunya fuera independiente, el catalán ya no entraría en el ámbito de trabajo del organismo europeo. El organismo de Klinge trabaja con lenguas minoritarias o regionales, una definición complicada y que despierta problemas, especialmente en casos como el del catalán, que sin lugar a dudas, tiene más hablantes que algunas de las lenguas oficiales de la Unión EuropeaEl catalán es una lengua protegida por el organismo porque entra dentro de nuestra propia definición de una lengua regional o minoritaria, que se basa en el número de hablantes en relación con toda la población de un estado, y no en términos globales .

En este sentido, si Catalunya fuera independiente, el catalán se consideraría lengua mayoritaria  y en todo caso el organismo debería analizar qué rol se otorgaría al castellano, el aranés o incluso los hablantes de lenguas como el árabe, que ya entran en el radar de protección del Charter dentro del Estado español. Pero todo esto son sólo hipótesis, explica Klinge, quien cree que Cataluña debería estudiar si, por ejemplo daría estatus cooficial al castellanoCon todo, apunta a que tener un estado propio no garantiza que una lengua deje de estar amenazada, tal y como demuestran algunos de los nuevos países surgidos de la antigua Unión Soviética o la misma Irlanda.

Por su parte, el portavoz comunitario de Educación, Cultura, Multilingüismo y Juventud, Dennis Abbott, manifestó: El catalán no está entre las 23 lenguas oficiales de la UE, a pesar de ser la novena más hablada, y Bruselas recuerda que es el gobierno español quien lo tiene que pedir. Expresado más gráficamente: los hablantes de la quinta lengua más hablada de Europa no quieren que los hablantes de la novena más hablada tengan los mismos derechos, y aceptan que todas las demás, hasta la vigésimo tercera más hablada (el Maltés con 200.000h) tenga más derechos.

30.10.11

Esperança de vida i riquesa: 200 anys i 200 països en 4 minuts


[ca] Més sobre aquest programa: http://www.bbc.co.uk/programmes/b00wgq0l
Les famoses conferències de Hans Rosling combinen enormes quantitats de dades públiques amb l'estil d'un comentarista esportiu per revelar la història del passat del món, el present i el desenvolupament futur. Ara explora les estadístiques d'una manera que mai ha fet abans -amb l'animació de realitat augmentada. En aquesta secció espectacular de "The Joy of Stats" explica la història del món en 200 països al llarg de 200 anys fent servir 120.000 números i en només quatre minuts. Traçant l'esperança de vida vinculada amb els ingressos per a cada país des de 1810, Hans mostra com el món on vivim és radicalment diferent del món que la majoria de nosaltres imaginem.

[en] More about this programme: http://www.bbc.co.uk/programmes/b00wgq0l
Hans Rosling's famous lectures combine enormous quantities of public data with a sport's commentator's style to reveal the story of the world's past, present and future development. Now he explores stats in a way he has never done before - using augmented reality animation. In this spectacular section of 'The Joy of Stats' he tells the story of the world in 200 countries over 200 years using 120,000 numbers - in just four minutes. Plotting life expectancy against income for every country since 1810, Hans shows how the world we live in is radically different from the world most of us imagine

[ca] Les Nacions Unides han pintat aquest mapa, on queda relativament poca població per sota dels 50 anys d'esperança de vida.

[es] Las naciones unidas han pintado este mapa, en donde queda relativamente poca población por debajo de los 50 años de esperanza de vida.

[en] ONU has painted this map, where there is relatively little population under 50 years of life expectancy.

La banca ètica


         www.bancaetica.cat










.
.
.
.
.


QUINES ENTITATS FINANCERES SÓN ÈTIQUES

COOP57
Coop57 és una cooperativa de serveis financers creada l'any 1996 i orientada a promoure la intercooperació i satisfer les necessitats financeres de l'economia solidària.
+ INFO

FIARE

Entitat financera creada des de la societat civil que canalitza estalvi del públic cap al finançament d'iniciatives econòmiques al servei de la justícia.
+ INFO

OIKOCRÈDIT
Oikocrèdit Catalunya capta fons al nostre país, mitjançant la compra d'accions d'Oikocredit Internacional, per invertir-los en aques­ta cooperativa ètica d'abast mundial.
+ INFO

TRIODOS BANK
Triodos Bank és un banc ètic d'origen holandès amb més de 30 anys d'experiència. Opera a Catalunya des del 2006 i posa en pràctica una política d'inversió responsable.
+ INFO



29.10.11

Quasi tots els resultats d'estudis biomèdics publicats són falsos

Fa un parell de setmanes vaig publicar una reflexió en aquest bloc recollint un seguit d'aportacions que havia acabat de fer en el fòrum d'una comunitat de tecnòlegs on hi sóc convidat.


Hi ha qui opina que QUASI TOTS ELS RESULTAT PUBLICATS SÓN FALSOS!!!! (estudis en medicina): Ioannidis JP. Why most published research findings are false. PLoS Med 2005; 2: e124. [Resumen] [Artículos relacionados] [Texto completo].

El meu argument era que no es pot confiar en la "ciència" encara que faci servir mètode científic, si l'investigador no treballa per una organització amb una política de responsabilitat social que integri un codi ètic clar que vagi més enllà del codi deontològic. Bé, les declaracions ètiques tampoc són una garantia absoluta, però les que no declaren res...
Ara acabo d'escoltar a TV3 que Ioannidis és a Barcelona i que ha declarat que per tenir estudis de més qualitat cal més control públic de la recerca científica biomèdica:

Ioannidis reclama més control públic de la recerca científica biomèdica per tenir estudis de més qualitat

Josep M. Camps Actualitzat a les 21:56 h   29/10/2011

Més de la meitat de les descobertes en la recerca científica biomèdica que es fan públiques acaben resultant exagerades o falses anys després. Hi ha investigadors dedicats a analitzar aquest fenomen i John Ioannidis, metge epidemiòleg greconord-americà, n'és un. Ho atribueix sovint als interessos econòmics de les empreses, als interessos personals dels investigadors i fins i tot a la mateixa dinàmica del treball científic. Per solucionar-ho proposa que es facin públiques totes les dades de les recerques, perquè es puguin confirmar o refutar ràpidament, i recomana potenciar el control públic de la recerca. Els informatius de TV3 l'han entrevistat aprofitant que va ser al Centre Cochrane de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona per fer-hi una conferència.

L'any 2005 el metge epidemiòleg John P. Ioannidis va publicar un article a la revista "PLoS Medicine" titulat "Per què la majoria dels descobriments científics publicats són falsos". En aquest article de títol provocador Ioannidis volia cridar l'atenció sobre un fenomen que tots coneixem: els descobriments científics en medicina que, anys després de donar-se a conèixer, són desmentits per noves recerques. A l'article demostrava, a través de l'anàlisi estadística, que la majoria de recerques que es publiquen a les revistes científiques fanafirmacions que no tenen prou base empírica, i per això sovint són errònies.


En un altre article publicat aquell mateix any, Ioannidis analitzava què havia passat amb les49 recerques més exitoses dels anys anteriors. 45 d'aquestes recerques afirmaven que un determinat tractament mèdic era beneficiós, i va descobrir que 34 d'aquestes recerques s'havien posat a prova posteriorment amb nous estudis molt rigorosos, i que 14 s'havien demostrat falses.


Ioannidis conclou que el problema és que moltes recerques es fan amb mostres massa petites, amb protocols mal dissenyats i amb marges d'error estadístic massa alts. Però el problema real, diu, són les pressions i els interessos no científics que sovint condicionen la feina científica. 


Assenyala com a solucions possibles que els articles científics es facin públics juntament amb totes les dades de la recerca, per facilitar que es puguin verificar. També recomanareforçar el control públic de la recerca privada.


A pesar de tot, Ioannidis és optimista, perquè considera que els últims anys molts equips de recerca han optat per millorar els estàndards i la transparència, i que hi ha revistes científiques que s'estan obrint a oferir totes les dades de les recerques que publiquen. Destaca que en el camp de la genòmica s'estan fent les coses prou bé en aquest sentit.


El que fa aquest investigador s'insereix en una línia de treball que busca perfeccionar el mètode científic per fer-lo més eficient.

L'epidemiòleg de la Universitat de Stanford ha estat aquesta setmana a Barcelona per impartir una conferència.
L'epidemiòleg de la Universitat de Stanford ha estat aquesta setmana a Barcelona per impartir una conferència.
Crec que la ciència (i la tècnica) són un fonament central en el desenvolupament de la societat. Però la cienciacràcia és perillosa. Per damunt de la ciència ha d'haver-hi la prudència, el sentit comú, i també la política per a poder aplicar aquest màxim interès públic. Per desprestigiada que estigui la política, té el deure de fer valer el criteri d'interès general i de prudència, i de protecció dels més febles...

I encara més: caldria que l'ètica prevalgués per damunt. I avui l'ètica s'ha de fer operativa en el món de les organitzacions per mitjà de la responsabilitat social. Sense tot això, una ciència descontrolada (o controlada per grans interessos econòmics) pot ser un perill.

En una societat complexa, no hi ha una resposta clara a qui controla a qui... però ha d'haver-hi xarxes de control mutu que permetin una correcta governança de la complexitat. Però no es podem acceptar l'imperi de la raó perquè cadascú té les seves raons i els seus interessos.

Per a la ciència/tècnica les centrals nuclears eren absolutament segures. Quan hi ha una desgràcia aleshores resulta que és que hi havia imponderables. El científic dirà que el risc és sols de l'1% -per dir alguna cosa. L'interès empresarial dirà que això és pot assegurar. I és la societat per mitjà de la política qui ha de decidir si vol assumir el risc (i aleshores, els científics a callar perquè ha parlat la sobirania popular).

Quants productes comercials venen avalats per presumptes investigacions portades a terme per una Universitat...? Ja sabem que les universitats tenen necessitat de finançar-se, oi? És avui dia un aval universitari un aval científic absolut, o és sols una part de la veritat? Relativitzem-ho, sobretot en universitats que no gestionen la RSU (Resp.Soc. Univ) i no poden verificar cap procés de gestió ètica o socialment responsable.

Quants estudis científics en camps delicats treuen conclusions absolutament divergents? Finalment s'acaba imposant l'opció que té més investigacions que l'avala i que coincideix amb la que s'han destinat més diners a finaçar-la. En els origens de la SIDA hi ha proves d'això.

Finalment hi ha el paper dels professionals o científics. Avui dia, amb tot el que ja sabem... puc confiar que hom compleixi el codi deontològic de la professió si l'empresa no ha codificat l'ètica, si no gestiona l'RSE, si no té canals per a exigir als seus professionals el compliment dels codis ètic corporatiu i deontològic professional?

Steven Spielberg portarà la sèrie catalana "Polseres vermelles" als Estats Units

M'alegro de l'èxit que va tenir aquesta sèrie a la Televisió de Catalunya, dels premis que ha rebut, i també ara de la seva expansió als EUA. Ho vull fer constar perquè "Polseres vermelles" no solament és una bona producció sinó una aposta arriscada de la televisió catalana.
"Polseres vermelles" és una sèrie de 13 capítols de 45 min creada per Albert Espinosa i dirigida per Pau Freixas, que retrata, amb humor i tendresa, el dia a dia d'un grup de nens en un hospital infantil. A diferència d'altres sèries de ficció ambientades en un hospital, a "Polseres vermelles" els metges cedeixen tot el protagonisme als pacients, en aquest cas, cinc nois i una noia d'entre 10 i 15 anys que coincideixen en un hospital a causa de diverses malalties.
No és gens fàcil abordar amb una sèrie televisiva un tema com les malalties i els hospitals i, a més, en infants. I fent-ho d'una manera positiva, informada i serena. La seva manera de fer em recorda La Marató de TV3, en el sentit d'una activitat solidària que moltes televisions fan però que cap ho ha sabut fer amb l'estil acurat i l'èxit amb què fa molts anys que es desenvolupa cada desembre a Catalunya.

El tractament ètic i l'aposta per una televisió de qualitat també forma part de la responsabilitat social. Ara que també TV3 experimenta retallades, esperem que l'ajustament es pugui fer sense malmetre aquesta aposta que la nostra televisió sempre ha tingut per la qualitat, el respecte, la innovació, i el compromís amb el país.


"Polseres vermelles" pot arribar als EUA de la mà de Steven Spielberg

Amb el títol "The red band society"

S'ultimen les dades de l'acord perquè Dreamworks adapti la producció catalana per a la cadena nord-americana ABC.

Els protagonistes de "Polseres Vermelles"
Els protagonistes de "Polseres Vermelles"
Queden els serrells, però tot apunta que "Polseres vermelles" travessarà l'Atlàntic acompanyada de dos dels grans noms de la ficció, Steven Spielberg i Marta Kauffman, cocreadora de la mítica sèrie "Friends".

Tot i els grans noms implicats en el projecte, aquesta no serà però la primera vegada que la sèrie d'Albert Espinosa i Pau Freixas travessarà fronteres. "Polseres vermelles" també ha estat adquirida per la TV Azteca de Mèxic i el canal públic llatí V-me, que emet als EUA i Puerto Rico, i a Espanya, els espectadors la podran seguir també a través d'Antena 3 i el canal de pagament TNT, que l'estrenarà en breu.
Com diu el periodista Joan Vila i Triadú: "és una aposta arriscada de TV3, per la temàtica (els malalts de càncers hospitalitzats) i pel fet que els protagonistes són nens i nenes. Treballar amb actors tan petits és sempre més complicat, però si s’encerta el càsting, com és el cas, t’assegura l’empatia del públic. La garantia de “Polseres vermelles” és el seu autor, l’Albert Espinosa, que parla per experiència pròpia, ja que va lluitar deu anys contra el càncer, i a més, s’ha amarat de guionisme televisiu en els llargs culebrots de TV3, com ara “El cor de la ciutat” o en sèries més curtetes, com ara “Psico Express” o “Jet lag”. A més, l’amistat, l’amor i la lluita per la supervivència física són els ítems que fan de fil conductor de tota la sèrie, donant sempre una visió positiva de les malalties (no només el càncer, també els problemes d’alimentació hi són presents) i del seu procès de tractament. Quan a les televisions veiem nèixer i morir amb vertigen tantes sèries insubstancials, l’èxit de “Polseres vermelles” és un motiu d’esperança cap a la producció de ficció ben feta al nostre país (la productora associada és Castelao, del Grup Filmax, fins ara més dedicada als llargmetratges de cinema que a les sèries de televisió). Per cert, enhorabona als seus responsables per l’ús de peces actuals cantades en català per il·lustrar determinats moments meoldramàtics de l’argument. És una empenta magnífica per als bons cantautors que tenim en aquests moments fent música de qualitat en la nostra llengua".

147 companyies controlen el 40 per cent de la riquesa mundial

Aquesta vegada qui posa xifres a les relacions econòmiques globals és un grup d'experts en sistemes complexos de l'Institut Federal Suís de Tecnologia. Els teòrics han analitzat les relaciona entre 43.060 corporacions multinacionals, les conclusions venen a corroborar el que el seguit dels esdeveniments financers i econòmics cada cop fa més evident: Només 147 companyies controlen al voltant del 40% de la riquesa mundial.

En percentatge, les xifres encara són més punyents: 'menys de l'1% de les companyies van controlar el 40% de tota la xarxa', segons el director de l'estudi, James B. Glattfelder.

Les dades, recopilades l'any 2007, mostren les 10 primeres companyies d'entre les 147, al costat, la seu principal de l'entitat. Es dóna el cas que aquesta desena són entitats financeres, algunes d'elles fundades fa gairebé dos segles:

1. Barclays, (Londres)
2. Capital Group Companies (Los Angeles)
3. Corporació FMR, (Boston)
4. AXA, (París)
5. Corporació State Street, (Boston)
6. JP Morgan Chase, (Nova York)
7. Grup Legal General, (Londres)
8. Grup The Vanguard, (Filadelfia)
9. UBS AG, (Suïssa)
10. Merrill Lynch, la divisió de gestió de patrimonis del Banc of America.

The timing is exquisite, perfect even. A new study has found that there is a vast network of Global Corporate Control existing in the capitalist system. It is so pervasive that, according to its authors, 1% of worldwide companies own 40% of the world’s economy. Finally global corporate control is revealed!

The paper is being given a review in the latest New Scientist and is by a trio of systems theorists at the Swiss Federal Institute of Technology in Zurich, Stepfania Vitali, James Glattfelder and Stefano Battista and goes by the snappy title of “The Network of Global Corporate Control”. You can find the whole paper here.

27.10.11

Sessió de consulta oberta del G4 de GRI

Aquesta tarda he anat a la sessió de consulta oberta del G4 de GRI al castell de Castellet (Fundació Abertis), presidida per Ernst Ligteringen i Ignasi Carreras.

Us passo les piulades que fet al twitter.

Veureu que en un dels darrers tuits dic que "m'he quedat sol votant contra existència de temes obligatoris per a tothom de Reporting". La pregunta l'ha formulada l'Ernts, director del GRI, al final de la sessió i ha demanat que tota la sala es posicionés.

Es tractava de donar resposta a si creiem que un nou model de reporting ha de contenir temes obligatoris per a totes les empreses. La sorpresa és que m'he quedat sol. Hi ha hagut una votació a la búlgara, unanimitat plena, excepte un servidor!

Quan un es troba en aquesta situació pensa que no ha entès bé la pregunta... o que ha entrat pel carril equivocat a l'autopista! Però què hi farem? No crec que els temes a informar hagin de ser obligatoris per a totes les empreses. On quedaria la flexibilitat del model GRI? El model GRI proposa uns temes, i els desplegaments sectorials els amplien, i a partir d'aquí cada empresa tria. I si fa una memòria de nivell A, B o C ha de rendir comptes de més o de menys.

Posar temes obligatoris correspon als grups d'interès que s'ho puguin permetre, no a un estàndard per a  memòries de responsabilitat. Els poders públics poden demanar que la informació financera és obligatòria, o una gran empresa pot decidir que certes informacions siguin obligatòries per a les proveïdores de la seva cadena. O els socis d'una entitat o els accionistes d'una empresa poden decidir que la seva organització hagi d'informar sobre un ítem. Però un marc general de repòrting no pot fer això.

I no pot fer-ho perquè no convé que ho faci. Perquè vol dir prioritzar uns temes sobre els altres sense tenir en compte el criteri de cada empresa. Per sort sols era un taller! (almenys per ara).



 JosepMaria Canyelles 

: Your opportunity to tell what  's G4 should say on key issues: survey  ends 24 Nov 
 JosepMaria Canyelles 

 m'he quedat sol votant contra existència de temes obligatoris per a tothom de Reporting!! (sort que sols era un taller!)
 JosepMaria Canyelles 

Si busco informacio al web corporatiu sobre les critiques no hi trobo res! El que explico com expert no quadra amb la realitat que experimento com a client
 JosepMaria Canyelles 

Intervinc: el canvi opta per un stakeholder financer - inversor, i penalitza els altres, entre els quals clientela 
 JosepMaria Canyelles 

Telefonica: Per que verificar mes si no podré comparar amb Vodafone? El sistema de bloomberg p.e. No ho permet, excepte consum aigua, etc
 JosepMaria Canyelles 

Telefonica: Vodafone te un altre model d'RSE i memòria i molta gent prefereix el seu, cadascú te el seu.
 JosepMaria Canyelles 

Emilio Vera (Telefonica): no tenen report integrat sinó conjunt, encara. A diferencia d'Info fin., no poden comparar la sost amb competència
 JosepMaria Canyelles 

L.Oller:  integrat dona + visibilitat i confiança. I s'eliminen barreres d'entrada a noves empreses
 JosepMaria Canyelles 

Luis Oller Ibars (EDP renovaveis): 2009 fan 1r informe integrat. una companyia verda també ha de ser sostenible, no es implícit, repte int.
 JosepMaria Canyelles 

Muelas: dilemes: presento materialitat pròpia o segons stakeholders? La presentació online permet superar el dilema. 
 JosepMaria Canyelles 

Muelas (indra): nou model  ha d'integrar el llarg termini i l'estrategia de negoci, interrelacionar tendències i estrat., informe online
 JosepMaria Canyelles 

Alberto Muelas (Indra) explica inf.integrat en sessio  . Sovint les empreses han entès erròniament q se'ls demanava + volum d'informacio
 JosepMaria Canyelles 

I.Carreras  les empreses no tenen pressa sinó que volen consistència en els indicadors i aclarir mecanismes de verificació.
 JosepMaria Canyelles 

Ernst  el framework for integrated Reporting es un doc d'alt nivell disponible pet fer propostes. Pero no es un estandard per a fer mem.
 JosepMaria Canyelles 

Ernst  : fons sobirans, plans pensions, inversors institucionals valoraran marc integral d'informació que permeti invertir a llarg term.
 JosepMaria Canyelles 

Ernst (GRI): model Reporting està sortint de la fase pionera. Encara son poques les empreses que reten comptes pero avancem a nou model 
 JosepMaria Canyelles 

Ernst: el canvi en el model de memòria ve motivat perquè els mercats financers comprenguin millor, no especuladors sinó inversors a llarg t
 JosepMaria Canyelles 

Sessió de consulta oberta G4 de  al castell de Castellet (Fundacio Abertis). Ernst listeringen, Ignasi carreres, ...
 JosepMaria Canyelles 

Ernst (  ): ara toca que els que no fan memòria expliquin per que no informen. Portaran proposta a Río+20. A Dinamarca hi ha impactes