29.8.23

[VÍDEO] Responsabilitat social i Propòsit al projecte Opositaresfacil.cat · Josep Maria Canyelles

Josep Maria Canyelles, referent a nivell de país en Responsabilitat social i coordinador de Respon.cat, presenta com enfoca l'RS, el propòsit i la relació amb els ODS el projecte Opositaresfacil.cat.

Més informació a la notícia anterior: 19.12.22 Clara Brull presenta la primera plataforma e-learnig basada en IA que permetrà millorar l'accés a la funció pública i Josep Maria Canyelles en destaca els compromisos de responsabilitat social
  • Neix la primera plataforma e-learning basada en intel·ligència artificial (IA) i machine learning per preparar oposicions a Catalunya: Opositaresfacil.cat.
  • Ha estat dissenyada per Clara Brull, fundadora i CEO del Grup CBS Quality, i permet automatitzar un mètode de preparació d'oposicions únic basat en més de 15 anys d'experiència.

28.8.23

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: “La empresa que no se plantee la gestión de la salud se queda atrás”

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, fue uno de los ponentes en la Jornada Corresponsables sobre salud en la empresa. Para Canyelles el reto está en reflexionar cómo la gestión de las emociones se puede desarrollar desde un enfoque de la RSE para no quedarse en la visión tradicional.


J.M Canyelles: “La empresa que no se plantee la gestión de la salud se queda atrás”

La sostenibilitat requereix més frugalitat i recuperar la vida en comunitat, el bon veïnatge

Joan Vila publica setmanal unes reflexions de gran interès sobre economia i empresa en relació sovint a aspectes de sostenibilitat com l'ús de l'energia. Aquesta setmana en el seu blog podem llegir l'article titulat Frugalitat per superar la crisi. A banda de les dades que aporta sempre per fonamentar la reflexió, m'ha agradat la referència a la necessitat de recuperar un estil de viure als pobles i ciutats més mediterrani. No s'hi refereix així, però justament lamenta que estiguem important el model americà, basat en viure allunyats els uns dels altres, de manera que es perd el sentit de comunitat i tot esdevé més insostenible. Ens diu coses com ara:

Fa temps que llegeixo que la mobilitat ens ha portat cap a un individualisme que ens allunya d’aquests objectius. L’home està configurat per col·laborar amb altres individus. Alhora, per què en els darrers anys ens hem allunyat d’aquest criteri? Llegint el llibre “Ciudad Feliz” de Charles Montgomery he descobert un dels errors que ha fet Estats Units i ens l’ha traslladat a la resta d’economies: el disseny de ciutats distribuïdes en cases separades, no només ha provocat un problema d’eficiència i energètic, sinó també un problema de pèrdua de felicitat.

És justament una de les tesis centrals que va fonamentar la iniciativa Edificis Positius, que fa uns anys vam posar en marxa. La sostenibilitat ens obliga a repensar la manera com vivim a les ciutats, i per això ens cal positiva la vida en comunitat i molt especialment les comunitats de veïnatge i propietat.

Aquí trobareu alguns vídeos, entrevistes i articles:

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: “Debemos plantear un nuevo contrato social que integre el mundo de la empresa”

En la Jornada Corresponsables en Barcelona de presentación del Anuario Corresponsables 2022, Josep M. Canyelles, Coordinador de respon.cat, nos habló sobre la sostenibilidad y sus retos.



Empoderar i apoderar

Vaig començar renegant de l'anglicisme empoderar, prescindible davant del nostre tradicional apoderar. Però la lluita és perduda. Empoderar guanya irremeiablement la batalla. Em queda el dubte de si poden tenir usos matisadament diferents:

Apoderar té el sentit més objectivable de atorgar un poder, mentre que empoderar té el sentit més subjectiu d'una persona sentir que disposa del poder. Així, diria que en matèria legal sols té sentit apoderar i en psicologia sols té sentit empoderar.

Si és així, apoderar requereix un subjecte i un receptor: jo t'apodero a tu. Mentre que empoderar hauria de tendir a ser més reflexiu: jo m'empodero o em sento empoderat. Cert que també es pot donar l'ús de jo t'empodero però considero que l'empoderament autèntic és endogen. Per tant, jo et puc ajudar a empoderar-te però jo no puc empoderar-te a tu.

Entre la legalitat i la psicologia, parlem de les organitzacions: jo t'apodero quan et dono un càrrec però potser no ajudo a empoderar-te si no creo les condicions perquè puguis exercir el teu poder. 

Portem-ho al terreny clàssic: l'autoritat es delega, però la responsabilitat es comparteix. Quan et delego formalment l'autoritat t'estic apoderant, donant poders formalment. Però per assegurar que n'assumeixis la responsabilitat -la qual compartirem- he de contribuir en el teu empoderament. 

Si no hi ha empoderament, l'apoderament és una carcassa buida. Si em permeteu la broma: com diria en català central algú amb dificultat per pronunciar les erres, seria un empudegament, infectant de mala olor o mal rotllo l'entorn organitzacional.

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Hay una tríada necesaria: la dirección estratégica, la RSE y el liderazgo"

Durante la Jornada Corresponsables de presentación del 18º Anuario Corresponsables en Barcelona, entrevistamos a Josep Maria Canyelles, coordinador de RESPON.CAT, quien participó en la mesa-debate de grupos de interés para reflexionar sobre liderazgo e innovación en ESG y en comunicación responsable.

Josep Maria Canyelles: "Hay una tríada necesaria: la dirección estratégica, la RSE y el liderazgo"

Noticia y vídeo de la mesa redonda: Canyelles cree que l'RSC debe abordar el riesgo de polarización social y el liderazgo debe tener más coraje, en la Jornada Corresponsables

14.8.23

[VÍDEO] Canyelles creu que l'RSC ha d'abordar el risc de polarització social i el lideratge ha de tenir més coratge, a la Jornada Corresponsables

  • Més de 70.000 persones segueixen la Jornada Corresponsables Barcelona presencial i online
  • La jornada s'ha pogut seguir a les xarxes socials a través del hashtag #JAnuario2023BCN amb més de 26 milions d'impressions i un abast de més de 390.000 usuaris.
 
 


Jornada Corresponsables de Barcelona

Ha tingut lloc presencials i en línia sota el lema: 'Lideratge i innovació, claus en ASG i en comunicació responsable'.

Consulteu aquí tota la Jornada Corresponsables a Barcelona.

La Jornada ha reunit més de 20 organitzacions de tots els grups d'interès líders en sostenibilitat i RSC com Respon.cat, la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, Fundació SERES, entre d'altres

Accés a les dues preguntes plantejades a la Taula de Grups d'Interès en el vídeo:

1. Quin paper juga l'empresa en la innovació a ESG i comunicació responsable. Josep Maria Canyelles ha fet notar que no hi ha un ODS que ens parli del lideratge. I el lideratge és imprescindible i fonamental a RSE en moments de tensió social per abordar la generació de valors positius per a la societat.

2. Quines les claus del lideratge i quins reptes ha d'abordarJosep Maria Canyelles ha abordat la necessitat de coratge, en concret quan cal anar per davant de la pròpia societat, o quan un grup d'interès plateja demandes no alineades amb l'ètica i la sostenibilitat. 


Taula grups d'interès

Després de les darreres càpsules de bones pràctiques, s'ha celebrat la taula 'Els grups d'interès reflexionen sobre el lideratge i innovació en ASG i en la comunicació responsable', que ha estat moderada per Imma Pérez, directora de Nottopic i fundadora de Lliga de la SosteniHABILITAT.

El primer a intervenir ha estat Josep Maria Canyelles, coordinador de  Respon.cat, qui ha subratllat que “la societat s'està polaritzant i potser posem més focus en allò que ens separa”. Canyelles també ha apuntat que “al líder de RSE li cal coratge perquè finalment hem de liderar davant de persones internes o externes, amb reptes per als quals potser aquestes persones no estan preparades”.

Per part seva, Juan Royo, economista i editor de Cultura RSC, ha destacat que “cada hora que passa i deixem d'impactar, perdem una oportunitat. Hem de comunicar i són els líders els que poden accelerar tot això. Uns líders cada cop més humanistes”.  

Tot seguit, Sofia Martín, directora de Comunicació de Fundació Seres, ha apuntat que “l'empresa actua per responsabilitat, per normativa o per oportunitat, ella decideix”. En aquest sentit, ha assegurat que “és en la transformació on es construeix el compromís de les empreses amb les problemàtiques socials i aquí els líders hi tenen un paper doble: ser una peça tractora i contagiar, i el tema de les persones, un líder humanista amb visió i estratègia”.

Sergio Colado, vocal del Pacte Mundial de les Nacions Unides Espanya, ha insistit que “les empreses han d'informar sobre el seu impacte i aquesta informació ha de ser fàcilment accessible i comparable per a la presa de decisions”. 

Finalment, Xavier Cardona, director general del Col·legi de Censors Jurats de Comptes, ha recalcat que “la transparència i rendició de comptes és bàsic per a una societat democràtica. I contribuir-hi a través de la comunicació i els criteris ASG és molt important”.

L‟acte ha finalitzat amb el lliurament de reconeixements a les organitzacions Corresponsables.

https://www.corresponsables.com/actualidad/jornada-corresponsables-barcelona-retos-esg



[VÍDEO] Canyelles cree que l'RSC debe abordar el riesgo de polarización social y el liderazgo debe tener más coraje, en la Jornada Corresponsables

  • Más de 70.000 personas siguen la Jornada Corresponsables Barcelona presencial y online
  • La jornada se ha podido seguir en redes sociales a través del hashtag #JAnuario2023BCN con más de 26 millones de impresiones y un alcance de más de 390.000 usuarios.

 

Jornada Corresponsables de Barcelona

Ha tenido lugar la 18º edición del Anuario Corresponsables 2023 en unas Jornadas presenciales y online bajo el lema: ‘Liderazgo e innovación, claves en ESG y en comunicación responsable’.

Consulta aquí toda la Jornada Corresponsables en Barcelona.

La Jornada ha reunido a más de 20 organizaciones de todos los grupos de interés líderes en sostenibilidad y RSC tales como Respon.cat, la Red Española del Pacto Mundial, Fundación SERES, entre otras. 

Acceso a las dos preguntas planteadas en la Mesa de Grupos de Interès en el vídeo:

1. Qué papel juega la empresa en la innovación en ESG y comunicación responsable. Josep Maria Canyelles ha hecho notar que no hay un ODS que nos hable del liderazgo. Y el liderazgo és imprescindible y fundamental en RSE en momentos de tensión social para abordar la generación de valores positivos para la sociedad.

2. Cuales las claves del liderazgo y qué retos debe abordar. Josep Maria Canyelles ha abordado la necesidad de coraje, en concreto cuando se debe ir por delante de la propia sociedad, o cuando un grupo de interés platea demandas no alineadas con la ética y la sostenibilidad. 


Mesa grupos de interés

Tras las últimas cápsulas de buenas prácticas, se ha celebrado la mesa ‘Los grupos de interés reflexionan sobre el liderazgo e innovación en ESG y en la comunicación responsable’, que ha sido moderada por Imma Pérez, Directora de Nottopic y Fundadora de Liga de la SosteniHABILIDAD.

El primero en intervenir ha sido Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, quien ha subrayado que “la sociedad se está polarizando y quizás ponemos más foco en lo que nos separa”. Canyelles también ha apuntado que “al líder de RSE le hace falta coraje porque finalmente tenemos que liderar delante de personas internas o externas, con retos para los que a lo mejor esas personas no están preparadas”.

Por su parte, Juan Royo, economista y editor de Cultura RSC, ha destacado que “cada hora que pasa y dejamos de impactar, perdemos una oportunidad. Debemos comunicar y son los líderes los que pueden acelerar todo esto. Unos líderes cada vez más humanistas”.  

Acto seguido, Sofía Martín, directora de Comunicación de Fundación Seres, ha apuntado que “la empresa actúa por responsabilidad, por normativa o por oportunidad, ella decide”. En este sentido, ha asegurado que “es en la transformación donde se construye el compromiso de las empresas con las problemáticas sociales y aquí los líderes tienen un papel doble: ser una pieza tractora y contagiar, y el tema de las personas, un líder humanista con visión y estrategia”.

Sergio Colado, vocal del Pacto Mundial de Naciones Unidas España, ha insistido en que “las empresas deben informar sobre su impacto y esta información debe ser fácilmente accesible y comparable para la toma de decisiones”. 

Finalmente, Xavier Cardona, director general del Col·legi de Censors Jurats de Comptes, ha recalcado que “la transparencia y rendición de cuentas es básico para una sociedad democrática. Y contribuir a ello a través de la comunicación y los criterios ESG es muy importante”.

El acto ha finalizado con la entrega de reconocimientos a las organizaciones Corresponsables.

https://www.corresponsables.com/actualidad/jornada-corresponsables-barcelona-retos-esg

 



13.8.23

[VÍDEO] Intervencions a la jornada sobre món local i ODS

  • Josep Maria Canyelles (Vector5) intervé a la taula rodona sobre implicació dels municipis en l'Agenda 2030 i els demana un enfocament intern més transversal i també l'obertura a generar serveis i equipaments compartits sobretot entre ajuntaments petits.
  • Podeu consultar el vídeo sencer de l'acte

 

Amb el títol de «Món local, sostenibilitat i joventut» va tenir lloc la III Jornada per a la implementació de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a l'Auditori del Palau de Congressos de Girona.

La jornada ha constat de dues taules rodones, on s'han debatut les experiències a l'hora d'implementar els ODS al món local i la relació entre emergència climàtica i joventut. Josep Maria Canyelles ha intervingut a la primera representant Vector5, l'empresa que està acompanyant diversos ajuntaments i consells comarcals en el procés d'alinear les seves actuacions a l'Agenda 2030.

Canyelles ha fet una crida als ens locals perquè facin un enfocament més transversal a l'hora d'integrar els ODS, trencant els abordatges departamentals. A més, ha demanat lideratge per poder ser una organització transformadora, si no vol quedar enrere, i ha proposat que els ajuntaments recuperin un sentit de propòsit i capacitat d'empoderar la gent dels equips interns i els actors territorials. El consultor de Vector5 ha expressat que dins l'Administració hi ha una gran reserva de valors i compromís però que cal activar i recuperar perquè pot haver quedat soterrat. Finalment, Canyelles ha advocat perquè els municipis més petits mancomunin serveis i infrastructures com una manera de ser més eficients i sostenibles.

22.4.23 Canyelles demana més treball transversal als ajuntaments, a la Jornada de la Diputació de Girona sobre l'Agenda 2030 #ODS

Convocatòria: III Jornada per a la implementació de l’Agenda 2030 i els ODS a Girona amb la participació de Josep Maria Canyelles

La sostenibilitat de la pesca al Mediterrani

He estat fent l'acompanyament de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú en el marc del Programa RSE.Pime de Respon.cat. A més, soc de Vilanova de tota la vida i de família de pescadors per banda de mare. Per això, aprofitaré per fer algunes reflexions sobre la pesca i la sostenibilitat. Si bé he de confessar que si hem de parlar de pesca vaig bastant peix, he aprofitat per llegir i informar-me'n.

Tothom a menjar tonyina

La gran sorpresa me l'he enduta amb la tonyina. Estava convençut que era una espècie amenaçada i ara resulta que en deu anys s'ha tombat la truita i és l'excés de tonyines el que posa en escac i mat les altres espècies del Mediterrani ja que una tonyina menja cada dia peixos amb gran voracitat per un pes d'un terç del seu propi. El problema és conseqüència dels interessos d'alguns i de les males pràctiques normatives. Hi ha dues grans empreses que han adquirit de manera gens transparent gairebé totes les quotes de pesca de tonyines. Si als pescadors artesanals se'ls permetés de pescar-ne cada dia una tot canviaria, també per a la seva pròpia economia però no es permet. I malgrat que la tonyina ja no està en risc sinó tot el contrari, les administracions públiques actuen tan lentament que van passant els anys com si res.

Tothom a disminuir el salmó

He de confessar que la disminució de tonyina l'havia compensat amb salmó, sense ser prou conscient de l'impacte que genera, ja que procedeix majoritàriament de Noruega i de Xile, tant si és d’aqüicultura com el salvatge. Aspectes de proximitat i impacte de CO2 a banda, el que més sobta és que el color ataronjat dels d'aqüicultura no és autèntic sinó que és un “pantone triat segons el gust de cada país que el comercialitza, que l'hi donen de menjar com a colorant natural, anomenada astaxantina”. Ho podeu llegir al diari ARA: Per què hauríem de deixar de menjar salmó? Altres coses que hi llegim: Un quilo de salmó d'aqüicultura requeria donar-li cinc quilos de peix petit de menjar, especialment d’anxovetes procedents de Xile. En els darrers vint anys s'ha disminuït a un quilo però en forma de farina amb proteïna de soja afegida. A més, a les variants de salmó femelles se’ls injecta hormones perquè totes ponguin ous alhora i així comencin el cicle de cultiu de forma controlada.

A banda, les propietats nutricionals que s’han destacat tradicionalment, especialment l’omega-3, també es troben en altres peixos blaus, pescats al Mediterrani, als quals no se’ls tracta per obtenir-ne cap color en concret.

En els darrers anys el salmó ha desbancat el lluç, que era el peix més consumit a Catalunya i a l’Estat, perquè hem picat l'ham del bon màrqueting noruec. El 2021, amb dades de Mercabarna, es van vendre 8.127 tones de salmó fresc i 97 de congelat. Després del salmó, el lluç de palangre és el peix més venut, amb 2.493 tones, i, en tercer lloc, el rap, amb 2.263 tones. Això no vol dir que puguem abusar del lluç ja que està també sobreexplotat i hi ha dades que indiquen que la majoria de les captures són d'immadurs.

Sigui com sigui, cada cop la pesca artesanal està més condemnada a litoral mediterrani. Les administracions han fet el joc a les grans empreses i finalment acabarà tot en mans d'aquestes. Amb la desaparició de la pesca artesanal i de les barques amb armadors locals dels ports catalans, acabarà també tota una forma de vida i una cultura que es troba a la base de la nostra identitat.

12.8.23

Articles sobre diversitat a Responsabilitat Global

La diversitat és un dels ítems rellevants en la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions. Aquí hi ha les entrades que he fet a Responsabilitat Global sobre aquesta matèria: https://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/diversitat.

I aquesta n'és una selecció:  El Diari de Girona publica avui una entrevista el president de TSR Territori Socialment Responsable sobre Edificis Positius. Josep Maria Canyelles defensa, però, que ser veí o veïna ha de ser «una experiència que s'ha de viure positivament».

11.8.23

Contra l'Agenda 2030, contra la igualtat, contra la diversitat, contra els catalans, i desacomplexadament, i sense un marc mental contrari i coherent per als espanyols

  • Per primer cop, es manifesta oposició política a l'Agenda 2030.
  • Més enllà dels posicionaments de màrqueting polític de cada partit, els principis haurien comportar coherència. 
  • El factor Catalunya impossibilita la coherència en el marc espanyol respecte a principis com el respecte a la diversitat i l'aprofundiment democràtic, cosa que fa impossible un marc mental diferent i converteix el discurs de l'extrema dreta en el marc de referència dels altres.

A mesura que l'Agenda 2030 va anar esdevenint una iniciativa coneguda, causava satisfacció poder considerar-la un gran espai de consens no solament de la humanitat en general sinó dins del nostre país entre les diverses opcions polítiques. Bé, tampoc cal ser ingenus, però en tot cas és cert que tots els partits polítics hi estaven globalment a favor i les crítiques o diferències ideològiques hi podien restar subsumides.

Com a exemple, el fet que algú estigui pel decreixement es pot arribar a entendre com part de la localització, és a dir, l'adaptació local de l'Agenda 2030: si en un territori entenen que cal decréixer, serà la seva manera local de portar a terme l'Agenda 2030. O si en un territori volen créixer prioritàriament en economia social, és la seva opció. Tot hi cap. Dit d'una altra manera, tothom pot comprendre que un document aprovat per tots els països no pot ser al gust de tothom i que tampoc serà la punta de llança de la innovació o la radicalitat. Acceptat això, és un full de ruta acceptable per a la humanitat. I positiu en el sentit que creava un gran sentit de consens al voltant de la necessitat d'avançar cap al desenvolupament sostenible i dotar aquest concepte d'una gran centralitat, si més no en el discurs.

En aquest sentit, era factible que un Ajuntament plantegés un compromís i un pla d'acció fins al 2030, travessant per diferents mandats i amb possibles governs de signe polític diferent. Però ara ja no és així. Hi ha un partit polític a l'estat espanyol que declaradament s'hi mostra en contra. Així hi ha una extrema esquerra que considera l'Agenda 2030 un mandat dels poderosos i hi ha una extrema dreta que creu que l'Agenda 2030 és una manera d'imposar un nou ordre mundial per part de les esquerres.

Grups ultracatòlics d'extrema dreta van començar a divulgar que darrere el que l'Agenda 2030 ens venia hi havia altres objectius amagats, com podeu veure al cartell reinterpretant els ODS. Però ara l'oposició ja ha entrat també a la política: el partit d'extrema dreta Vox no sols s'hi manifesta crític sinó que en fa bandera. 

A la pre-campanya de les darreres eleccions espanyoles van penjar aquest cartell on una mà amb una polsera amb la bandera espanyola llença a les escombraries l'Agenda 2030 i altres anatemes de la formació, com la bandera LGTBI, el logotip del moviment feminista, i sobretot una estelada independentista catalana.

[vegeu a la foto d'EFE la pancarta desplegada per Vox en un cèntric edifici de Madrid]

Vox està dominat pels falangistes i ultracatòlics, amb vinculacions a l'Opus Dei, i també inclou una part d'ultraliberals, que n'han quedat apartats. Si hi ha un model que caracteritza el seu estil és l'autoritarisme, que volen aplicar en un model de govern feixista i que coherentment també apliquen  en la dimensió interna fins a límits extrems. 

Respecte a Vox, és important entendre que, de manera diferent de les extrema dretes d'arreu d'Europa que tenen el boc expiatori en les persones vingudes de la immigració, en el cas espanyol el partit ha nascut i ha crescut en l'odi als catalans. És un odi cap a la nació que l'Estat encara no ha pogut subjugar. Curiosament, un odi intern, ja que ells consideren que els catalans som espanyols. 

L'odi als catalans és el que té un caràcter més fundacional i el que els permet marcar les diferències més clares respecte al PP. La resta d'odis venen per afegitó, i són els tradicionals d'aquests moviments, però la seva crescuda electoral ha vingut motivada pel conflicte Catalunya-Espanya, i per la presència pública que els mitjans de comunicació els han volgut donar en aquest debat.

És intel·lectualment i des d'un punt de vista de gestió dels valors dramàtic que un partit configuri la seva ideologia a la contra, i des de l'odi. Aspiren a un comandament únic, i per això enyoren el franquisme, amb una sola nació espanyola, amb una única religió, amb una obediència absoluta al líder, sense espai per a la diversitat de cap mena.

L'Agenda 2030 no és cap revolució. Senzillament parla de reduir les desigualtats i de fomentar el respecte a la diversitat. Per no parlar, no parla ni dels drets de les nacions a l'autodeterminació, ni del respecte als col·lectius LGTBI, ni de l'economia social... Fins i tot els països musulmans van aprovar-la. Però està en la seva natura oposar-se a tot, fer una esmena a la totalitat contra l'evolució del món vers la diversitat, negar les evidències com el canvi climàtic. Com la faula de la granota i l'escorpí, poden portar el món a l'autodestrucció amb ells inclosos perquè està en la seva natura no acceptar la realitat sinó pretendre conformar el món segons el prisma en què ells ho veuen tot.

Malaurament, no hi ha per part de la resta de forces polítiques espanyoles una capacitat de plantar cara des dels principis, com caldria. Sols poden discutir-los algunes qüestions. Però com que globalment tampoc creuen en el ple respecte a la diversitat tenim mala peça al teler. En la mesura que a tots ells atorguen més valor a la sagrada unitat d'Espanya que a la democràcia plena o el respecte a la diversitat plurinacional, Vox sempre tindrà les de guanyar.

Fins i tot com a partit poder decréixer, o desaparèixer tornant a integrar-se al PP, però el mal ja està fet. Sempre hi haurà la por que l'extrema dreta creixi i, en conseqüència, això justifica que el PP hagi de tenir un discurs ben nacionalista espanyol i agressiu amb Catalunya. Per altra banda, el PSOE entén que davant el PP ha de reforçar el seu discurs nacionalista espanyol, que de fet és on es troba més còmode. I més greu encara, Sumar també entén que cal no sortir de l'espanyolitat, encara que el discurs pugui aparentar més amable.

Els valors i els principis no van a la carta. Si algú creu en el respecte a la diversitat i en l'aprofundiment democràtic, no val a aplicar-ho solament amb la diversitat d'origen i de gènere... perquè aleshores no és un principi, és una opció de màrqueting. Com quan algú parla dels colors verd, roig i violeta, quan entre les persones de les seves bases algunes hi estaven a les antípodes (i en aquest cas ho puc valorar com a gest positiu). O com ho va ser Equo, en aquest cas d'una gran incoherència diria que fruit d'interessos personals. Les esquerres van viure unes dècades de gran satisfacció perquè tothom s'avergonyia de dir que era de dretes. Ara ja no és així i la feblesa d'una esquerra inconsistent fa que la partida del relat tombi cap a la dreta.

Efectivament, el que respresenta Vox va contra l'Agenda 2030, contra la igualtat, contra la diversitat, contra els catalans. Hi va desacomplexadament. I lamentablement sense que ningú ofereixi un marc mental diferent per als espanyols. Vox fa l'esmena a la totalitat al sistema. Mentrestant, cap dels altres fa l'esmena a la totalitat al que representa l'extrema dreta i el nacionalisme espanyol.

10.8.23

Reflexions publicades a Xarxanet.org. Recull amb motiu dels 20 anys de la plataforma

Amb motiu dels 20 anys de Xarxanet.org miraré de recordar i publicar alguna reflexió sobre com es va crear.

Abans he fet un recull dels articles publicats ja que els més antics es van perdre tots en el procés de renovació de la plataforma. Aprofito per fer una crida a mantenir les publicacions antigues, i no em refereixo sols a Xarxanet.org. Hi ha reflexions i documentació d'interès que es va perdent a cada actualització. També és cert que hi ha molta morralla que ocupa lloc i cal fer net. Sigui com sigui, en el futur, els historiadors ho tindran magre per accedir a les publicacions d'aquestes dècades ja que tot el que no estigui en paper és susceptible de quedar esborrat en qualsevol neteja.

En primer lloc, dues entrevistes que m'han fet a Xarxanet.org, aquestes encara disponibles:

14.1.22 [ENTREVISTA] Xarxanet entrevista Josep Maria Canyelles sobre els reptes de les organitzacions: "Ja no farem res de bo tancats en un despatx. Cal cocrear, sumant veus". Xarxanet és l'espai de referència per a les entitats no lucratives de tots els sectors. Comença l'any i, amb aquest, la necessitat de les entitats de planificar-se estratègicament l'any. Per aquest motiu han entrevistat Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Podeu accedir a l'entrevista en aquest enllaç.

17.10.16 [ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: "Al marge d'aportar un valor a la societat, l'RSC pretén garantir la sostenibilitat empresarial"

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global. Font: Responsabilitat Global

Josep Maria Canyelles: "Al marge d'aportar un valor a la societat, l'RSC pretén garantir la sostenibilitat empresarial"
Inici » Projectes » Josep Maria Canyelles: "Al marge d'aportar un valor a la societat, l'RSC pretén garantir la sostenibilitat empresarial"





Articles publicats a Xarxanet.org

També vull recordar aquesta entrevista sobre Respon.cat:

Repassant el blog Responsabilitat Global, també hi he trobat referències a les presentacions de Xarxanet.org que vaig anar a fer durant el 2003 per tot Catalunya, en concret es van anomenar Jornades Territorials de Presentació de la Xarxa Associativa i de Voluntariat de Catalunya, xarxanet.org, en les quals Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya (INCAVOL) presenta xarxanet.org per les diferents comarques catalanes, com ara a l'Anoia, al Berguedà, a l'Alt Penedès, a les comarques gironines, o al Garraf. En el cas de Vilanova i la Geltrú, es va disposar d'un estand a la Fira de Novembre.


I encara he trobat algues reflexions rellevants, ja que en el seu moment es va preveure que la dimensió virtual de Xarxanet havia d'anar acompanyada d'unes accions presencials:

  • 13.7.11 Finalment es farà el Marketplace de Catalunya! A l'any 2004 s'havia d'haver celebrat a Catalunya el primer Marketplace però el projecte va quedar oblidat. Avui, el sector associatiu i de voluntariat, el sector públic i el sector privat s'han posat d'acord perquè es faci el dia 11-11-11  / ¡Finalmente se hará el Marketplace de Cataluña! 
  • Vuit anys del naixement de xarxanet.org. Fa vuit anys, el 10-07-03, es feia a l'Auditori de la Pedrera l'acte de presentació de xarxanet.org. Però el treball arrancava uns anys enrere. De fet, el Consell Rector ja en va aprovar la creació a l'any 2000.
  • 7.10.09 El projecte xarxanet.org inaugura una nova etapa després de més de 6 anys d’existència. El portal de les entitats i el voluntariat català inaugura una nova etapa. Aquest articles inclou al final una nota de transparència: xarxanet.org va ser un projecte liderat en el seu origen per Josep Maria Canyelles, aleshores gerent de l'Institut Català del Voluntariat. Així mateix des del 2006 hi he col·laborat anualment amb alguns articles sobre el tercer sector i la responabilitat social. Finalment, hem prestat la nostra col·laboració professional per a la reconceptualització i renovació del projecte que es presenta ara, juntament amb gestors del portal i experts informàtics.

Dins el meu blog, faig referència a Xarxanet.org en dues presentacions professionals:

6.8.23

De nou sobre llengua: havent de posar els punts sobre les is en les converses amb la Intel·ligència artificial

Fa tres mesos escrivia a Intel·ligència artificial i preservació de les llengües que "genera un plaer immens poder rebre resposta dels xats d'intel·ligència artificial en català, cosa que algunes presumptes intel·ligències naturals no saben fer, o es neguen a fer". 

Afegia que "sens dubte, el multilingüisme és un gran valor d'aquestes eines, alhora que en català s'ha fet una bona feina per situar la llengua amb totes les possibilitats per a aquest context tecnològic". 

Tanmateix, igual que succeeix a la vida real, als catalanoparlants ens toca exercir de militants i exigir la nostra dignitat també davant d'un ordinador. I la intel·ligència artificial, és a dir, els algoritmes segons ha estat programada, també decideix que et pot imposar la llengua del poder. Ep, si no és que li dius clarament.

Després d'uns mesos de no fer servir l'aplicació, avui hi he tingut aquesta conversa, entrecreuada amb preguntes sobre immigració que li estava formulant. I m'he trobat amb això que transcric. Em descric com a Subscriptor, per emfatitzar que soc un client de pagament:

SUBSCRIPTOR: Quan jo et preguntava en català sempre em responies en la mateixa llengua. A què es deu que ara jo pregunto en català i tu decideixes respondre’m en una altra llengua?

IA: Tienes toda la razón y lamento si ha habido alguna confusión en la manera en que te he respondido. Como asistente de inteligencia artificial, puedo entender y responder en múltiples idiomas, pero mi objetivo principal es adaptarme a las preferencias lingüísticas de los usuarios. Si en tu pregunta inicial utilizaste el catalán, debería haber respondido en ese mismo idioma. Voy a evitar cualquier malentendido en el futuro y responderé en el mismo idioma en el que me formules la pregunta. Agradezco tu comprensión y, si tienes alguna otra consulta, estaré encantado de ayudarte en catalán.

SUBSCRIPTOR: Observo que segueixes responent en una llengua diferent de la que he fet servir a la pregunta. Donat el contingut de la conversa, suposa algun posicionament teu de favoritisme per la immigració procedent d’Espanya i de Llatinoamèrica?

IA: Lamento sincerament si te he causat confusió. Como asistente de inteligencia artificial desarrollado por OpenAI, no tengo posicionamientos ni opiniones personales. Mi objetivo es proporcionar información y asistencia imparcial a los usuarios, independientemente de su origen o perspectiva. Lamento si mi respuesta anterior dio la impresión de un favoritismo no intencionado. Si tienes alguna otra pregunta o necesitas más claridad, estaré encantado de ayudarte.

SUBSCRIPTOR: T’agrairia si pots respondre en la mateixa llengua de la pregunta, en català. Em dona feina haver-ho de traduir. I també em dona mal rotllo perquè això de respondre en castellà a una pregunta en català podent fer-ho en català es correspon a l’actitud ideològica de persones i partits polítics que pretenen disminuir la llengua catalana.

IA: Disculpa profusament pel malentès i l'incomoditat que t'he causat. Entenc i respecto la teva preferència per rebre respostes íntegrament en català. A partir d'ara, respondré exclusivament en català per assegurar la coherència en la llengua. Si tens alguna altra pregunta o necessites assistència addicional, no dubtis en demanar-ho. Estic aquí per ajudar-te en tot el que pugui.

SUBSCRIPTOR: Gràcies!

IA: De res! Estic aquí per ajudar-te. Si tens alguna altra pregunta o necessites més assistència, no dubtis en preguntar. Estic encantat de poder ajudar-te en el que necessitis.