31.10.16

[Jornada] RSE i Sector Salut d’Esade Alumni i Respon.cat

esade_alumni_Respon.cat
  • El proper 7 de novembre Respon.cat col·labora en la jornada “RSE i Sector Salut” on es debatrà sobre l’RSE en les empreses d’assegurament i provisió sanitària i s’exposaran casos avançats de bones pràctiques
  • Les empreses membres de Respon.cat disposaran d’entrades gratuïtes per aquesta jornada fent la inscripció des d’aquest enllaç
El Club Salut i Farma ESADE Alumni organitza amb la col·laboració de Respon.cat la sessió titulada “Han de tenir les empreses d’assegurament i provisió de salut responsabilitat social de l’empresa o n’hi ha prou amb el seu objecte social?”, on es debatrà sobre la responsabilitat social de l’empresa (RSE) en les empreses d’assegurament i provisió sanitària i s’exposaran casos avançats de bones pràctiques.
Programa

Benvinguda:
  • Rodrigo Rama (MBA 89 / GH 86), president del Club Salut i Farma ESADE Alumni
Hi intervenen:
  • Belén Marrón, directora corporativa d’RSE a Quirónsalud
  • Josep Santacreu (GDCAS 01 / PMD 89 / GH 86), CEO del Grup DKV i president de Respon.cat
  • David Asin (EMBA 02), director comercial d’Atenció Domiciliària de Linde
  • Esteve Picola (CG 98 / EDIEF 89 / GH 86), director general del grup Mútua de Terrassa
Cloenda:
  • Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
Data: 07/11/2016
Hora: 19:00 – 20:30
Lloc: Av. Esplugues, 92-96. Barcelona Import:
  • Soci: Gratuït
  • Alumne (Soci convidat): Gratuït
  • No Soci: 40 euros
  • Inversor ESADE BAN: Gratuït
  • Els socis poden venir acompanyats d’1 convidat
  • Membres Respon.cat: Gratuït des d’aquest enllaç
#ESADEAlumni  Comenta l’acte via Twitter
Per a més informació: 935530217
Amb el patrocini de Linde i amb la col·laboració de Respon.cat
the linde group logo315_68189respon.cat

Empreses i tercer sector apel·len a l’escolta mútua perquè l’RSE aporti veritable valor a la societat


  • Josep Maria Canyelles presenta Respon.cat a la jornada com a una xarxa d’empreses compromeses amb la responsabilitat social i explica el sentit del projecte Focus de l’RSE a Catalunya, complementari als ODS
L’empresa d’economia social Apunts i la Càtedra d’Economia Solidària de la Universitat Abat Oliba CEU han celebrat la segona edició de la Jornada ‘Implementar la RSE’, que aquest any s’ha organitzat amb el lema ‘Del diàleg a la co-creació amb grups d’interès social’.

En la inauguració, al costat de la directora de la Càtedra, Carmen Parra, i el director gerent de Apunts, Julio Castillo, que han apel·lat a la necessària aliança entre “coneixement, empresa i empresa social”, ha participat el comissionat d’Economia Cooperativa i Social de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Via. Pel que fa a l’RSE, aquest ha apuntat la necessitat que “els valors declarats siguin valors practicats” i de treballar més intensament l’aspecte de la responsabilitat en les pimes. Així mateix, ha al·ludit al concepte de “empresa ciutadana”, preocupada de generar “excedent societari”. Una idea amb la qual l’Ajuntament de Barcelona vol ser coherent, com es demostra amb la implantació de les clàusules socials per a les compres públiques, ha argumentat.
Diàleg per fer estratègia

El Responsable de Responsabilitat Corporativa de Calidad Pascual i membre de DIRSE, Francisco Hevia, ha obert el torn de ponències i taules rodones amb la conferència inaugural. Aquest ha cridat a un canvi de paradigma per tornar a situar a la persona al centre de l’activitat empresarial. Es requereix per a això una actitud d’escolta amb els grups d’interès, quelcom que havia fallat durant les últimes dècades, en les quals “es va prioritzar la retribució de l’accionista”.
Una vegada interioritzat el missatge dels grups interès, cal incorporar-ho amb coherència en l’estratègia perquè tingui reflex en la cadena de valor, una decisió que ha d’adoptar el Consell d’Administració, “doncs només aquest té legitimitat suficient per fer-ho”, ha expressat Hevia. A més, ha afegit, cal ser conscient que gran part dels objectius “no es podran complir dins l’organització”, raó per la qual cal recórrer al diàleg i la co-creació per generar “solucions”. S’implantaria així una lògica que superaria a la de la mera responsabilitat empresarial per instal·lar-se en el concepte de la “creació de valor compartit”. “Consisteix a decidir amb un tercer i obrir les portes de la companyia”, ha afirmat el ponent. L’obertura a la societat és gairebé un imperatiu per a l’empresa, doncs “la companyia que es tanca al món estarà morta, ja que no sabrà entendre al consumidor”.
Co-creació sostenibuaoapunts2le i amb impacte social

En la primera taula rodona de la jornada, que ha estat moderada pel vicedegà de Publicitat i Relacions Públiques de la UAO CEU, Andreu Barrabino, s’ha parlat de co-creació sostenible i impacte social. El responsable de Sostenibilitat de IKEA Badalona i Sabadell, Norberto González,ha destacat el Poder de la Infància com un projecte que recull el compromís de IKEA per respectar, protegir i promocionar els drets dels nens i nenes al llarg de tota la seva cadena de valor i que reflecteix a més el poder que aquests tenen per transformar la presa de decisions de la companyia. “És per això que aprofitem la nostra capacitat com a empresa per sumar esforços i dins del programa intern “Quines bones peces”, que aglutina les accions de voluntariat prestades per nosaltres, els empleats, estem molt orgullosos d’impulsar iniciatives d’aquest tipus en la nostra Comunitat, amb especial atenció a la creació d’entorns que puguin ser anomenats “llar”, la promoció del joc com a mitjà d’aprenentatge i l’estímul de la creativitat i la empleabilitat com a mitjà d’integrar i promocionar la diversitat en el nostre entorn”, ha explicat.
Igual que Norberto González, la responsable de RSE de Claror, Ester Benach, ha destacat la importància d’iniciar les accions de cooperació des d’una actitud de “escolta activa”. A partir d’aquesta, es poden desenvolupar altres conceptes com a “coresponsabilitat, estratègia compartida, treball en xarxa o pla comunitari”. Elements que, al seu judici, han confluït en la creació de l’espai ‘Can Roger’, que és al mateix temps menjador social, hort, escenari artístic i camp de jocs per als nens.
El desenvolupament i l’accessibilitat de les noves tecnologies proporcionen també un camp amplíssim per a la col·laboració i la satisfacció de necessitats socials. Aquest és l’enfocament que m4Social li ha donat a la iniciativa Factory, en la qual es posen en relació les necessitats dels agents socials detectades i degudament “perimetrades” amb la creativitat del col·lectiu emprenedor, les idees del qual es materialitzen en projectes tecnològics en el desenvolupament dels quals són assessorats i l’impacte social dels quals és després avaluat. D’explicar-ho s’ha encarregat el coordinador d’Innovació i Projectes de M4Social, Daniel Lorente.
Coaching per millorar l’entorn laboral

Un dels objectius de la jornada era donar projecció a fórmules reeixides de col·laboració entre empreses i tercer sector. Com a exemple, s’ha pres el del programa Bitàcola. Dos de les seves representants, Sònia Yanguas i Silvia Vílchez,han exposat les línies essencials d’aquesta iniciativa que pren el coaching com a eina per “generar benestar emocional en l’entorn laboral”. El que s’ofereix és un servei de coaching per a persones que pateixen malestar psicològic, de manera que es previnguin els efectes negatius ja siguin personals com en el propi equip o lloc de treball. Un aspecte especialment interessant de Bitàcola són els itineraris d’èxit dissenyats per treballar capacitats i inserció laboral. Des de 2010, 500 persones s’han beneficiat d’aquest programa, que ha ajudat a la conservació del lloc de treball, a la reincorporació de les persones que estaven de baixa i al fet que treballadors en l’atur trobessin ocupació (un 40%).
Plataformes de trobada

El desenvolupament de polítiques de RSE requereix de l’existència de plataformes propícies per a la trobada dels diferents agents implicats. En la qüestió de la conciliació de la vida personal i professional, aquest espai de connexió ho ofereix la Xarxa d’Empreses Nous Usos Socials del Temps (XNust). Creada al 2006 per l’Ajuntament de Barcelona, actualment aglutina a 108 empreses. Tal com ha subratllat la tècnica del programa de ‘Temps i economia de les cures’, Carme Carrera, XNust persegueix un triple objectiu: “reconeixement” del treball de les empreses que afavoreixen la conciliació (cosa que es fa, entre altres accions, amb el Premi a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps), “intercanvi i difusió d’experiències” sobre conciliació i gestió del temps i aprofitament de les “sinergies” amb altres xarxes.
Aquest tipus de xarxes o plataformes tenen en comú la virtut de servir de punt de suport i referència a empreses i institucions en el desenvolupament de les seves accions de RSE. És el cas, per exemple, del programa ACO2rds Voluntaris, impulsat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya per donar “eines, suport i reconeixement” a empreses que voluntàriament es presten a reduir els gasos d’efecte hivernacle, tal com ha assenyalat Iñaki Gili, responsable de l’Àrea de Mitigació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. L’acompanyament que ofereix ACO2rds Voluntaris comprèn la realització de “un inventari al que es dóna seguiment anualment” i la implementació de mesures per reduir els gasos d’efecte hivernacle. Les mesures suggerides poden afectar a l’àmbit del consum de combustibles en instal·lacions fixes, a l’ús més eficient dels transports o al consum elèctric, entre d’altres. A més, Gili ha fet referència al Programa Voluntari de Compensació. Al programa es pot participar com a promotor, la qual cosa implica la realització de projectes de reducció d’emissions a Catalunya per vendre al mercat voluntari de compensació d’emissions, o com a comprador, mitjançant la compra de reduccions d’emissions com a forma de compensar voluntàriament les emissions que no s’han pogut reduir internament.
A la tasca d’aglutinar i fer convergir es dedica Respon.cat. El coordinador d’aquest organisme, Josep Maria Canyelles, ha enumerat algunes de les accions que s’emmarquen dins d’aquest: el pla d’acció d’RSE a mida per a petites i mitjanes empreses, els premis Respon.cat o el projecte Focus de l’RSE, pensat per identificar les àrees prioritàries a les quals hauria d’atendre l’acció social a Catalunya. En definitiva, Respon.cat comporta una trucada a “lideratges responsables per construir entorns ètics i de gran compromís”. La taula ha estat moderada pel professor de la Universitat Abat Oliba CEU, Antoni Viladomat.
Reconeixements a empreses responsables

Les jornades han conclòs amb el lliurament dels reconeixements a empreses que han destacat pels seus projectes i política d’RSE. Del lliurament s’han encarregat el conseller d’empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget, el rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Carlos Pérez del Valle, i el director d’Apunts, Julio Castillo. Les empreses guardonades han estat HP, en la categoria de Valors Socials; IKEA, en la categoria d’Innovació Social; i Quirónsalud, en la categoria de Promoció de la Diversitat.
El conseller ha defensat el paper de l’empresa i de l’empresari com una part plenament integrada en el seu entorn. Les empreses “no són una cosa aïllada” sinó que estan en permanent interacció amb la societat en la qual s’insereixen. De fet, ha assenyalat, la RSE suposa “interacció, practicar els valors en la societat”. Tant és així, que s’ha atrevit a assegurar que a Catalunya hi ha moltes pimes que fan accions que, en essència, són de RSE encara que elles no les tinguin identificades com a tals.

[REFLEXIÓ] El frau electoral

Hi ha moltes coses de la política catalana dels darrers anys de les quals ens podem sentir orgullosos. El marc general sens dubte pivotaria al voltant de la capacitat d'escoltar la ciutadania, la pulsió de la gent i la tendència de la societat. Enmig d'aquesta capacitat d'escolta vull citar un moment concret, que en el seu moment també va donar lloc a molta crítica dels adversaris. Em refereixo a les eleccions avançades que va convocar Artur Mas al 2012.

L'avançament electoral va venir precedit de la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" celebrada l'11 de setembre de 2012, amb una assistència d'entre 1,5 i 2 milions de persones, on es reclamà la independència de Catalunya en el que fou la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya. La setmana següent, en una reunió entre el President de la Generalitat, Artur Mas i el President del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs.

Aquest avançament va ser criticat per electoralista. Però de fet, en aquests termes no hauria sortit bé per al partit governant ja que va passar de 62 a 50 diputats, alhora que ERC en guanyava 11. Però la qüestió important és una altra: el programa amb el qual CiU s'havia presentat a les eleccions del 2010 sofria un canvi fonamental: passava d'autonomista a independentista. I encara que era el canvi que s'havia produït a la societat de manera molt generalitzada, aquest canvi calia passar-lo per les urnes. Això va donar més legitimitat a tot el procés que s'ha esdevingut posteriorment i l'ha situat en unes coordenades impecablement democràtiques.

Faig aquest recordatori dels fets per mostrar el meu sentit enormement crític amb el pas que han fet el PSOE i Ciutadans afavorint un nou govern del PP i, més inri, sense cap condició per a la substitució d'un Mariano Rajoy, líder d'un partit i un govern tacat per múltiples males pràctiques entre les quals la corrupció, la imposició política sense diàleg, i l'agreujament del conflicte entre Catalunya i Espanya.

No cal tirar d'hemeroteca per qualificar aquest fet de frau electoral sense pal·liatius. Anar a unes terceres eleccions era una mostra del fracàs de la política. Cert. Però tan cert com que la política a Espanya ha fracassat. I era millor assumir totes les responsabilitats d'unes terceres eleccions que no cometre aquest greu atemptat a la voluntat dels electors. La política catalana -i en l'exemple que he posat, Artur Mas- en relació amb la manera espanyola de fer les coses han estat la cara i la creu.

La revolta democràtica que estem vivint a Catalunya és possible perquè s'ha gestat des de la base, perquè hi ha una societat profundament democràtica i vertebrada. A Espanya encara hi ha una profunda base sociològica que beu del règim anterior -no s'ha fet net- i no hi ha prou capacitat de vertebració malgrat l'evolució positiva que s'observa per tal que la ciutadania faci impossible certes decisions que es prenen des de la classe política amb autonomia autista. A Catalunya això no hauria estat possible. Bé que ho sap el PSC, que no ha tingut més remei que comportar-se puntualment com un partit diferenciat.

S'ha produït un frau electoral enorme. Com diu avui Vicent Partal, allò que desprestigia les institucions és que els diputats voten el contrari del que han promès als electors. Però l'engany és més cru si es mira la trajectòria d'un PSC i un PSOE que -més en els darrers anys- havien usat l'espantall del PP electoralment "si tu no hi vas ells tornen". I que tenien amb els pactes amb el PP la seva crítica fàcil a la CiU del 1996 al 2012. I respecte a Ciutadans, que havien fet forat sota el lema de la lluita contra la corrupció... Tots dos partits s'hauran de reinventar: els arguments centrals i gairebé únics dels darrers anys se'ls han fos. Amb la perspectiva no sols dels programes de les darreres eleccions sinó dels discursos dels darrers anys, el frau democràtic és encara més gran, insultant. I parlo com a demòcrata, perquè com a independentista, francament, ja m'està bé perquè evidencia de nou que Espanya no vol canviar. Espanya no canviarà mai fins que la força dels fets la hi obligui. I això sols passarà -esperem que ben aviat- quan Catalunya deixi de finançar la insostenibilitat de l'Estat espanyol.

La darrera reflexió que cal fer. Espanya és ingovernable sense comptar amb Catalunya. Les xifres ho mostren. Tot aquest any perdut ho testimonia. Ara -una mica tard- Pedro Sánchez verbalitza que Catalunya és una nació i que caldria trobar-li un encaix partint d'aquesta realitat. Si ho hagués dit abans potser el diàleg amb Podem no hauria saltat pels aires. Però de què serveix que un perdedor faci aquesta afirmació si sabem que ningú en el seu país la hi comprarà? I sabem que ni ell seria capaç de treure'n cap conseqüència pràctica... seríem una nació però igualment sense sobirania, vés per on! Espanya històricament no ha acceptat el pacte, són hidalgos i les batalles es guanyen o es perden però els pactes són entesos com una mostra de feblesa o són viscuts com una concessió necessària per a distreure i poder rematar l'enemic enganyat, com van fer amb Catalunya amb els pactes falsos de la Transició.

Nota: per cert, ja que he començat referint-me a les eleccions avançades convocades per Mas. Cert que es van perdre 12 escons, però en un context de desgast que es va veure magnificat per les mentides periodístiques: El 16 de novembre el diari El Mundo publicà un presumpte informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional, sense autoria concreta, que interferí en la campanya electoral.[10] Segons el document, part de les suposades comissions irregulars d'empreses a Convergència Democràtica de Catalunya relacionades amb el cas Palau es destinaren a comptes de la família de Jordi Pujol a Suïssa i d'Artur Mas a Liechtenstein. Ara hem sabut que va ser José Zaragoza, secretari d'organització del PSC, qui va enviar la filtració a El Mundo, condicionat al fet que sortís publicat el dia que electorament els interessava. I aquí no passa res. En això encara som una mica espanyols, ho confesso.

[REFLEXIÓN] El fraude electoral

Hay muchas cosas de la política catalana de los últimos años de las que nos podemos sentir orgullosos. El marco general sin duda pivotaría en torno a la capacidad de escuchar a la ciudadanía, la pulsión de la gente y la tendencia de la sociedad. En medio de esta capacidad de escucha quiero citar un momento concreto, que en su momento también dio lugar a mucha crítica de los adversarios. Me refiero a las elecciones adelantadas que convocó Mas en 2012.

El adelanto electoral vino precedido de la manifestación "Cataluña, nuevo estado de Europa" celebrada el 11 de septiembre de 2012, con una asistencia de entre 1, 5 y 2 millones de personas, donde se reclamó la independencia de Cataluña en lo que fue la manifestación más multitudinaria de la historia de Cataluña. La semana siguiente, en una reunión entre el Presidente de la Generalitat, Artur Mas y el Presidente del Gobierno de España, Mariano Rajoy se evidenció una gran desavenencia entre ambos líderes. Rajoy reiteró a Mas la negativa a discutir su propuesta de pacto fiscal para Cataluña, rompiendo las negociaciones entre ambos gobiernos.

Este adelanto fue criticado por electoralista. Pero de hecho, en estos términos no habría salido bien para el partido gobernante ya que pasó de 62 a 50 diputados, a la vez que ERC ganaba 11. Pero la cuestión importante es otra: el programa con el que CiU se había presentado en las elecciones de 2010 sufría un cambio fundamental: pasaba de autonomista independentista. Y aunque era el cambio que se había producido en la sociedad de manera muy generalizada, este cambio era necesario pasarlo por las urnas. Ello dio más legitimidad a todo el proceso que se ha convertido posteriormente y la ha situado en unas coordenadas impecablemente democráticas.

Hago este recordatorio de los hechos para mostrar mi sentido enormemente crítico con el paso que han hecho el PSOE y Ciudadanos favoreciendo un nuevo gobierno del PP y, por más inri, sin ninguna condición para la sustitución de un Mariano Rajoy, líder de un partido y un gobierno manchado por múltiples malas prácticas entre las cuales la corrupción, la imposición política sin diálogo, y el agravamiento del conflicto entre Cataluña y España.

No hay que tirar de hemeroteca para calificar este hecho de fraude electoral sin paliativos. Ir a unas terceras elecciones era una muestra del fracaso de la política. Cierto. Pero tan cierto como que la política en España ha fracasado. Y era mejor asumir todas las responsabilidades de unas terceras elecciones que no cometer este grave atentado a la voluntad de los electores. La política catalana -y en el ejemplo que he puesto, Artur Mas- en relación con la manera española de hacer las cosas han sido la cara y la cruz.

La revuelta democrática que estamos viviendo en Cataluña es posible porque se ha gestando desde de la base, porque hay una sociedad profundamente democrática y vertebrada. En España todavía hay una profunda base sociológica que bebe del régimen anterior -no se ha hecho limpio- y no hay suficiente capacidad de vertebración pesar de la evolución positiva que se observa para que la ciudadanía haga imposible ciertas decisiones que se toman desde la clase política con autonomía autista. En Cataluña esto no habría sido posible. Bien lo sabe el PSC, que no ha tenido más remedio que comportarse puntualmente como un partido diferenciado.

Se ha producido un fraude electoral enorme. Como dice hoy Vicent Partal, lo que desprestigia las instituciones es que los diputados votan lo contrario de lo que han prometido a los electores. Pero el engaño és más crudo si se mira la trayectoria de un PSC y un PSOE que -más en los últimos años- habían usado el espantajo del PP electoralmente "si tú no vas ellos vuelven". Y que tenían con los pactos con el PP su crítica fácil a la CiU de 1996 al 2012. Y respecto a Ciudadanos, que se habían hecho su espacio bajo el lema de la lucha contra la corrupción... Ambos partidos tendrán que reinventarse: los argumentos centrales y casi únicos de los últimos años se les han fundido. Con la perspectiva no sólo de los programas de las últimas elecciones sino de los discursos de los últimos años, el fraude democrático es aún mayor, insultante. Y hablo como demócrata, porque como independentista, francamente, ya me está bien porque evidencia de nuevo que España no quiere cambiar. España no cambiará nunca hasta que la fuerza de los hechos la obligue a ello. Y eso sólo pasará -esperemos que bien pronto- cuando Cataluña deje de financiar la insostenibilidad del Estado español.

La última reflexión que debemos hacer. España es ingobernable sin contar con Cataluña. Las cifras lo muestran. Todo este año perdido lo testimonia. Ahora -un poco tarde- Pedro Sánchez verbaliza que Cataluña es una nación y que habría que encontrarle un encaje partiendo de esta realidad. Si lo hubiera dicho antes quizás el diálogo con Podemos no habría saltado por los aires. ¿Pero de qué sirve que un perdedor haga esta afirmación si sabemos que nadie en su país se la comprará? Y sabemos que ni él sería capaz de sacar ninguna consecuencia práctica de ello... ¡Seríamos una nación pero igualmente sin soberanía, mira por dónde! España históricamente no ha aceptado el pacto, son hidalgos y las batallas se ganan o se pierden pero los pactos son entendidos como una muestra de debilidad o son vividos como una concesión necesaria para distraer y poder rematar al enemigo engañado, como hicieron con Cataluña con los pactos falsos de la Transición.

Nota: por cierto, ya que he empezado refiriéndome a las elecciones adelantadas convocadas por Mas. Cierto que se perdieron 12 escaños, pero en un contexto de desgaste que se vio magnificado por las mentiras periodísticas: El 16 de noviembre el diario El Mundo publicó un presunto informe de la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal de la Policía Nacional, sin autoría concreta, que interfiere en la campaña electoral. Según el documento, parte de las supuestas comisiones irregulares de empresas a Convergencia Democrática de Cataluña relacionadas con el caso Palau se destinaron a cuentas de la familia de Jordi Pujol en Suiza y de Mas en Liechtenstein. Ahora hemos sabido que fue José Zaragoza, secretario de organización del PSC, quien envió la filtración a El Mundo, condicionado a que saliera publicado el día que electorament les interesaba. Y aquí no pasa nada. En esto todavía somos un poco españoles, lo confieso.

29.10.16

[ARTICLE] Modificar la moda per un negoci més sostenible, a @Modaes

La revista Modaes publica en el seu exemplar número 20, corresponent a oct-nov-des 2016, un article de Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social Corporativa i soci consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat.

A la reflexió, titulada Modificar la moda per un negoci més sostenible, Canyelles defensa que la hipòtesi estratègica per als propers anys hauria de ser que la moda més compromesa amb la sostenibilitat ampliarà dràsticament la seva quota de mercat, alhora que els models de major impacte negatiu en termes d'RSE estaran exposats a pèrdues de mercat i de talent i a crisis reputacionals.

A continuació, el text de l'article [l'accés a l'article en la revista és per subscripció].


Modificar la moda per un negoci més sostenible

La moda és la tendència d'un instant fugaç en el temps, afavorida per raons sovint més vanes que pràctiques. Però especialment en les societats occidentals desenvolupades ha donat lloc a una indústria potent, que té una enorme rellevància econòmica i és una font de creativitat a partir del disseny i innovació.

És un concepte ambivalent, que suggereix frescor en l'expressió, adaptació de les persones al seu context sociocultural, manifestació d'una voluntat d'agradar. Alhora, però, pot connotar-se de frugalitat i inconsistència. No en va, per atacar la Responsabilitat Social Empresarial se'ns ha acusat ni més ni menys que de ser una moda! Però benvinguda sigui una moda si, amb esperit d'adaptació constant, i amb una base sòlida que se sostingui en el temps, té la virtut de modificar actituds que en altre temps dominaven el panorama empresarial.

No cal indicar la connexió de moda i modificar. Les modes, aleshores, poden ser un aliat per gestionar el canvi si no es queden en allò vacu i fan aportacions que permetin a les persones i a la societat guanyar cotes de llibertat, autoestima, practicitat, capacitat de decidir. Les modes són una oportunitat que ens brinda l'actual societat per sortir del gris, de la monotonia, de la disciplina del comportament únic.

Però la moda ja no és merament una artesania que ha adquirit volum o una indústria que ha guanyat capacitat tècnica; és un monstre en resultats econòmics, en generació d'ocupació i en presència mediàtica. I aquests resultats també s'han de correlacionar amb el gran impacte que generen en termes ambientals, laborals, i socials.

La Responsabilitat Social Empresarial (RSE) és la responsabilitat que assumeix una empresa davant la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els assumptes comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient. En la seva màxima expressió, i més connectada amb el sentit estratègic, pretén desenvolupar un model d'empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora.

Per a algunes empreses del sector que vulguin marcar la diferència es constitueix com una oportunitat inigualable. Però, a part de l'oportunitat que suposa l'RSE com a diferència, el gran repte de responsabilitat i sostenibilitat té molt de sectorial. És cada corporació que hauria d'abordar el repte, però el sector ha d'abordar quins límits es marca i què autoregulació s'imposa per actuar en uns contextos globals on la debilitat de la normativa i de capacitat dels governs per fer-la complir comporta impactes inadmissibles als ulls de la societat hiperconnectada del segle XXI.

El gran aliat de l'RSE haurien de ser uns mercats més sensibles al que es mostren encara avui, el que no impedeix detectar la tendència, uns nínxols de mercat creixents, l'oportunitat de servir-los i augmentar-, i el risc que sobtadament un major percentatge de ciutadania prengui consciència que aquesta sensibilitat creixent s'ha d'exercir en l'instant de la compra com un vot de valor real.

L'RSE ha nascut com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels actius intangibles: talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...

El glamur en què es fonamenta la moda no només significa un encant seductor; també es refereix (en anglès) a l'alteració del que veiem, per error de la vista o per les condicions del medi. El glamur pot ser tan volàtil com una economia basada en intangibles que no es sàpiguen gestionar a partir de cuidar els vectors de RSE. Per això, la hipòtesi estratègica per als propers anys hauria de ser que la moda més compromesa amb la sostenibilitat ampliarà dràsticament la seva quota de mercat, alhora que els models de major impacte negatiu en termes d'RSE estaran exposades a pèrdues de mercat i de talent i a crisis reputacionals.

Josep Maria Canyelles
Socio consultor de Vector 5 · Excel·lencia i Sostenibilitat y promotor de Responsabilitat Global

Entrada anterior:

[ARTÍCULO] Modificar la moda por un negocio más sostenible, en @Modaes

La revista Modaes publica en su ejemplar número 20, correspondiente a oct-nov-dic 2016, un artículo de Josep Maria Canyelles, experto en Responsabilidad Social Corporativa y socio consultor de Vector 5 · Excelencia y Sostenibilidad.

En la reflexión, titulada Modificar la moda por un negocio más sostenible, Canyelles defiende que la hipótesis estratégica para los próximos años debería ser que la moda más comprometida con la sostenibilidad va a ampliar drásticamente su cuota de mercado, a la vez que los modelos de mayor impacto negativo en términos de RSE estarán expuestas a pérdidas de mercado y de talento y a crisis reputacionales.

A continuación, el texto del artículo [el acceso al artículo en la revista es por suscripción].


Modificar la moda por un negocio más sostenible

La moda es la tendencia de un instante fugaz en el tiempo, favorecida por razones a menudo más vanas que prácticas. Pero especialmente en las sociedades occidentales desarrolladas ha dado lugar a una industria potente, que tiene una enorme relevancia económica y es una fuente de creatividad a partir del diseño e innovación.

Es un concepto ambivalente, que sugiere frescura en la expresión, adaptación de las personas a su contexto sociocultural, manifestación de una voluntad de agradar. A la vez, sin embargo, puede connotarse de frugalidad e inconsistencia. No en vano, para atacar a la Responsabilidad Social Empresarial se nos ha acusado nada menos que de ser una moda! Pero bienvenida sea una moda si, con espíritu de adaptación constante, y con una base sólida que se sostenga en el tiempo, tiene la virtud de modificar actitudes que otrora dominaban el panorama empresarial.

No hace falta indicar la conexión de moda i modificar. Las modas, entonces, pueden ser un aliado para gestionar el cambio si no se quedan en lo vacuo y hacen aportaciones que permitan a las personas y a la sociedad ganar cotas de libertad, autoestima, practicidad, capacidad de decidir. Las modas son una oportunidad que nos brinda la actual sociedad para salir del gris, de la monotonía, de la disciplina del comportamiento único.

Pero la moda ya no es meramente una artesanía que ha adquirido volumen o una industria que ha ganado capacidad técnica; es un monstruo en resultados económicos, en generación de empleo y en presencia mediática. Y esos resultados también se deben correlacionar con el gran impacto que generan en términos ambientales, laborales, y sociales.

La Responsabilidad Social Empresarial (RSE) es la responsabilidad que asume una empresa ante la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente. En su máxima expresión, y más conectada con el sentido estratégico, pretende desarrollar un modelo de empresa con una excelencia social que le permita crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez.

Para algunas empresas del sector que quieran marcar la diferencia se constituye como una oportunidad inigualable. Pero, a parte de la oportunidad que supone la RSE como diferencia, el gran reto de responsabilidad y sostenibilidad tiene mucho de sectorial. Es cada corporación que debería abordar el reto, pero el sector tiene que abordar qué limites se marca y qué autoregulación se impone para actuar en unos contextos globales donde la debilidad de la normativa y de capacidad de los gobiernos para hacerla cumplir conlleva impactos inadmisibles a los ojos de la sociedad hiperconectada del siglo XXI.

El gran aliado de la RSE deberían ser unos mercados más sensibles a lo que se muestran todavía hoy, lo que no impide detectar la tendencia, unos nichos de mercado crecientes, la oportunidad de servirlos y acrecentarlos, y el riesgo de que súbitamente un mayor porcentaje de ciudadanía tome conciencia de que esa sensibilidad creciente debe ejercerse en el instante de la compra como un voto de valor real.

La RSC ha nacido como un enfoque empresarial y, al margen de aportar un valor a la sociedad y dar respuesta a los retos que ésta plantea, pretende legítimamente garantizar la sostenibilidad empresarial a partir de fortalecer la capacidad adaptativa a los nuevos requerimientos de la sociedad y desarrollar la gestión de los activos intangibles: talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social para operar, reputación, marca...

El glamur en que se fundamenta la moda, no solo significa un encanto seductor; también se refiere a la alteración de lo que vemos, por error de la vista o por las condiciones del medio. El glamur puede ser tan volátil como una economía basada en intangibles que no se sepan gestionar a partir de cuidar los vectores de RSE. Por ello, la hipótesis estratégica para los próximos años debería ser que la moda más comprometida con la sostenibilidad va a ampliar drásticamente su cuota de mercado, a la vez que los modelos de mayor impacto negativo en términos de RSE estarán expuestas a pérdidas de mercado y de talento y a crisis reputacionales.

Josep Maria Canyelles

Socio consultor de Vector 5 · Excelencia y Sostenibilidad y promotor de Responsabilitat Global


Entrada anterior:

L'empresa catalana, un 40% més responsable que el 2015

  • 20 Minutos publicava la setmana passada aquesta notícia, amb motiu de la Setmana de l'RSE a Catalunya, amb unes declaracions de l'expert Josep Maria Canyelles.

L'empresa catalana, un 40% més responsable que el 2015



  • Des de l'any passat han augmentat un 40% el nombre d'empreses que han rebut algun tipus de certificació en RSE.
  • Els experts lamenten que queda molt camí encara per recórrer sobretot entre petites i mitjanes empreses.

ISABEL SERRANO 2016.10.17

Tot i que la tendència és que els ciutadans cada dia més reclamen que les empreses siguin responsables en les seves accions, els experts lamenten que queda molt camí per recórrer sobretot entre les petites i mitjanes empreses a Catalunya on representen el 99,8% del teixit empresarial i el 70,1% del total de l'ocupació segons dades del 13 anuari de la Pime catalana 2016 elaborat per la patronal PIMEC.

Les dades de l'estudi sociològic Ulisses, realitzat per MyWord per a 20minutos aquest mateix mes d'octubre, destaquen la tendència cada vegada més majoritària dels ciutadans a favor d'hàbits ecològics i de productes responsables: a un 22,9% dels enquestats no li importava gastar més diners en productes sostenibles. I les empreses cada vegada més són coneixedores d'aquests canvis d'hàbits en el consumidor.
S'ha passat de 30 a 60 
les empreses que 
formen part de Respon.cat 
i són 43 les que disposen 
de l'Etiqueta Responsable 

Tant des Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, com des de l'organització de la Setmana de RSE -que se celebra a partir del proper dimecres 19 d'octubre a Barcelona- asseguren que des de l'any passat han augmentat un 40% el nombre d'empreses que han rebut algun tipus de certificació en RSE però que els números «encara queden molt lluny del que seria desitjable».

Si bé és cert que parlem d'un increment del 40% en el nombre d'empreses que implementen pràctiques responsables en la seva gestió, ens estem referint a nombres molt petits: s'ha passat de 30 a 60 les empreses que formen part de Respon.cat i són 43 les que disposen de l'Etiqueta Responsable que concedeix la consultora Enginyeria Social.

«Queda molt camí per recórrer» lamenten, i demanen l'impuls de les administracions. Un exemple d'això és RScat on Govern, empreses i sindicats treballen per implantar la responsabilitat social a Catalunya.

Enric Vinaixa, director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, assegura que les pràctiques responsables de les empreses es consoliden any rere any i «actualment ja compten amb un total de 136 experiències que han estat analitzades per RScat».

Vinaixa destaca que l'objectiu és «impulsar l'RSE com un nou model de gestió». I el Ajuntament de Barcelona ha inclòs clàusules socials, ambientals i laborals entre els requisits per a la contractació pública.

"Hi ha poques pimes que sistematitzin la gestió de la responsabilitat social empresarial com a pròpia"
 Josep Maria Canyelles
Soci consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat
Coordinador de Respon.cat

"Hi ha poques pimes que sistematitzin la gestió de la responsabilitat social empresarial com pròpia. Sí que hi ha la sensació que s'ha anat incrementant la sensibilitat de les empreses, sobretot pimes que són les més difícils d'incorporar, per una gestió responsable de tot el procés de producció fins al producte final. Les petites i mitjanes empreses integren criteris d'RSC, tot i que de manera molt lenta, i estem veient com les microempreses s'estan interessant també per una forma diferent de gestionar l'empresa. L'interès per part de l'empresa existeix, però no serà fins que el ciutadà premiï amb la seva compra els operadors més conscients quan s'arribarà a la plena responsabilitat empresarial".

Font: http://www.20minutos.es/noticia/2862823/0/empresas-catalanas-responsabilidad-social-corporativa/#xtor=AD-15&xts=467263

La empresa catalana, un 40% más responsable que en 2015

  • 20 Minutos publicaba la semana pasada esta notícia, con motivo de la Setmana de l'RSE en Cataluña, con unas declaraciones del experto Josep Maria Canyelles.



La empresa catalana, un 40% más responsable que en 2015

  • Desde el año pasado han aumentado un 40% el número de empresas que han recibido algún tipo de certificación en RSE. 
  • Los expertos lamentan que queda mucho camino aún por recorrer sobre todo entre pequeñas y medianas empresas.



ISABEL SERRANO 17.10.2016

Aunque la tendencia es que los ciudadanos cada día más reclaman que las empresas sean responsables en sus acciones, los expertos lamentan que queda mucho camino por recorrer sobre todo entre las pequeñas y medianas empresas en Cataluña donde representan el 99,8 % del tejido empresarial y el 70,1% del total de la ocupación según datos del 13 anuario de la Pyme catalana 2016 elaborado por la patronal PIMEC.

Los datos del estudio sociológico Ulises, realizado por MyWord para 20minutos este mismo mes de octubre, destacan la tendencia cada vez más mayoritaria de los ciudadanos a favor de hábitos ecológicos y de productos responsables: a un 22,9% de los encuestados no le importaba gastar más dinero en productos sostenibles. Y las empresas cada vez más son conocedoras de estos cambios de hábitos en el consumidor.

Se ha pasado de 30 a 60 
las empresas que 
forman parte de Respon.cat 
y son 43 las que disponen 
de la Etiqueta Responsable 

Tanto desde Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la responsabilidad social en Cataluña, como desde la organización de la Setmana de RSE –que se celebra a partir del próximo miércoles 19 de octubre en Barcelona– aseguran que desde el año pasado han aumentado un 40% el número de empresas que han recibido algún tipo de certificación en RSE pero que los números «todavía quedan muy lejos de lo deseable».

Si bien es cierto que hablamos de un incremento del 40% en el número de empresas que implementan prácticas responsables en su gestión, nos estamos refiriendo a números muy pequeños: se ha pasado de 30 a 60 las empresas que forman parte de Respon.cat y son 43 las que disponen de la Etiqueta Responsable que concede la consultora Ingeniería Social.

«Queda mucho camino por recorrer» lamentan, y demandan el impulso de las administraciones. Un ejemplo de ello es RScat donde Govern, empresas y sindicatos trabajan por implantar la responsabilidad social en Cataluña.

Enric Vinaixa, Director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, asegura que las prácticas responsables de las empresas se consolidan año tras año y «actualmente ya cuentan con un total de 136 experiencias que han sido analizadas por RScat».

Vinaixa destaca que el objetivo es «impulsar la RSE como un nuevo modelo de gestión». Y el Ajuntament de Barcelona ha incluido cláusulas sociales, ambientales y laborales entre los requisitos para la contratación pública.


"Hay pocas pymes que sistematicen la gestión de la responsabilidad social empresarial como propia"
Josep Maria Canyelles
Coordinador de Respon.cat 

"Hay pocas pymes que sistematicen la gestión de la responsabilidad social empresarial como propia. Sí que existe la sensación de que se ha ido incrementando la sensibilidad de las empresas, sobre todo pymes que son las más difíciles de incorporar, por una gestión responsable de todo el proceso de producción hasta el producto final. Las pequeñas y medianas empresas integran criterios de RSC, a pesar de que de manera muy lenta, y estamos viendo como las micro empresas se están interesando también por una forma diferente de gestionar a la empresa. El interés de parte de la empresa existe pero, no será hasta que el ciudadano premie con su compra a los operadores más conscientes, cuando se llegará a la plena responsabilidad empresarial".

Fuente: http://www.20minutos.es/noticia/2862823/0/empresas-catalanas-responsabilidad-social-corporativa/#xtor=AD-15&xts=467263 

28.10.16

"RSE: per a quan la velocitat de creuer?"

El butlletí d'RSE i Emprenedoria social de la Diputació de Barcelona divulga en el darrer enviament l'article "RSE: per a quan la velocitat de creuer?", que Josep Maria Canyelles va publicar a La Vanguardia, i s'hi fa un extracte de les principals afirmacions.


“RSE: PER QUAN LA VELOCITAT DE CREUER?”

El passat setembre es va publicar a la Vanguardia un article de l’expert Josep Maria Canyelles en el Monogràfic especial sobre Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

Aquestes han sigut les afirmacions més destacades:
  • “L’RSE té parets de vidre i portes obertes” és a dir, l’RSE es caracteritza per la capacitat d’escolta, de diàleg i de mostrar capacitat de resposta.
  • “La resposabilitat social implica que una organització formalitzi uns compromisos des de l’ètica i que doni lloc a uns resultats de sostenibilitat”
  • “No val que una empresa faci filantropia quan esta duent a terme males pràctiques laborals o ambientals”
  • “Els reptes corporatius de l’RSE passen per comprendre com incorporar l’RSE intensament, en la cultura interna, en l’estratègia corporativa, per anar generant un negoci responsable des dels cinc vectors d’impacte: laboral, ambiental, social, econòmic i bon govern”
  • “Llavors, què hauria de fer una empresa en termes d’RSE? Entendre què se li demana, què li correspon, quin procés de millora ha d’abordar per aconseguir majors cotes de sostenibilitat. A més, existeixen agendes globals que faciliten identificar temes rellevants, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015-2030 de Nacions Unides. O agendes locals com els Focus de l’RSE a Catalunya, de Respon.cat, perquè les empreses puguin comprendre millor què els demanen les societats on operen i obtenen els seus beneficis” 
Per visualitzar l’article complet, podeu seguir el següent enllaç

26.10.16

[JORNADA] "RSE i Sector Salut" d'Esade Alumni i Respon.cat

El Club Salut i Farma ESADE Alumni et convida a aquesta sessió, titulada "Han de tenir les empreses d'assegurament i provisió de salut responsabilitat social de l'empresa o n'hi ha prou amb el seu objecte social?", on es debatrà sobre la responsabilitat social de l'empresa (RSE) en les empreses d'assegurament i provisió sanitària i s'exposaran casos avançats de bones pràctiques.

Hi intervenen:
  • Belén Marrón, directora corporativa d'RSE a Quirónsalud
  • Josep Santacreu (GDCAS 01 / PMD 89 / GH 86), CEO del Grup DKV i president de Respon.cat
  • David Asin (EMBA 02), director comercial d'Atenció Domiciliària de Linde
  • Esteve Picola (CG 98 / EDIEF 89 / GH 86), director general del grup Mútua de Terrassa  
Data: 07/11/2016
Hora: 19:00 - 20:30
Lloc: Av. Esplugues, 92-96. Barcelona
Import:
  • Soci: Gratuït
  • Alumne (Soci convidat): Gratuït
  • No Soci: 40 euros
  • Inversor ESADE BAN: Gratuït 
  • Els socis poden venir acompanyats d'1 convidat 
+INFO i INSCRIPCIÓ
#ESADEAlumni Comenta l'acte via Twitter

Per a més informació: 935530217
clubsalud_farma@alumni.esade.edu


Amb el patrocini de: Linde








Amb la col·laboració de: Respon.cat


[ESDEVENIMENT] El teixit productiu davant la Reforma horària






CAFÈ-NETWORKING (8:30-9:15) Terrats modernistes – 2a planta

INAUGURACIÓ (9:30-10:00) Aula 1 – 2a planta
Àngel Font, director de Persones i Estratègia de la Fundació Bancària La Caixa
Esther Sánchez, presidenta del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH)
Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies del Govern de la Generalitat de Catalunya
Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement del Govern de la Generalitat de Catalunya

INVENTARI REFORMA HORÀRIA: L'EINA D'AUTOAVALUACIÓ PER A EMPRESES (10:00-10:30)
Sara Berbel, psicòloga social i experta en polítiques de gènere i Xavier Peralta, consultor i psicòleg organitzacional

TAULA D'ORGANITZACIONS PIONERES (10:30-11:15)
Beatriz Castillo, responsable de Comunicació i RSE de la Fundació Joia
Joan Suriol, HR Manager de Masia Vallformosa
Ernest Companys, director general de Technotrends
Laia Bonastra, responsable de Desenvolupament de persones de Suara cooperativa
Modera: Sara Berbel, psicòloga social i experta en polítiques de gènere i membre del CARH

TAULA DE CONCERTACIÓ (11:15-12:15)
Lluís Jiménez, secretari general de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya
Eva Gajardo, secretària d’Igualtat i Formació Professional d’UGT de Catalunya
César Sánchez, secretari general de Fepime Catalunya
Yésika Aguilar, tècnica del Dep. de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball Nacional
Itzíar Ruedas, advocada del Dep. Jurídic de PIMEC
Josep Ginesta, secretari general del Dep. de Treball, Afers socials i Famílies del Govern de la Generalitat de Catalunya
Modera: Núria Chinchilla, professora d’IESE Business School i membre del CARH

CLOENDA (12:15-12:45)
Jaume Giró, director de la Fundació Bancària La Caixa
Fabian Mohedano, promotor de la Iniciativa per a la Reforma Horària
Gerardo Pisarello, primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
Oriol Junqueras, vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda del Govern de la Generalitat de Catalunya

Confirmeu la vostra assistència a info@reformahoraria.cat

Conferència: Cap una economia sostenible. Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)



Data: 09 novembre 2016
Homologació per a col·legiats: 2 hores en Altres matèries
Horari: de 18.30 a 20.30 hores
Lloc: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
 
L’acord de les Nacions Unides de setembre 2015 en què es defineixen els ODS, “Transformar el nostre món: L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible” proposa un conjunt d’objectius que pretenen eradicar la pobresa, reduir la desigualtat i tenir cura del medi ambient. El text inclou les empreses entre els agents que faran possible assolir els ODS de l’Agenda 2030, perquè les considera vitals per al desenvolupament econòmic. Es van aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que substitueixen als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) com a fites del desenvolupament mundial fins 2030.

Els grans reptes són:
  • Mobilitzar els agents implicats, des de les administracions públiques fins les empreses privades, els consumidors i les organitzacions de la societat civil  per desenvolupar els ODS
  • Establir les mètriques (KPI) que han de servir per mesurar el progrés en l’assoliment dels SDG.
L’objectiu principal d’aquesta jornada és l’intercanvi d’idees i obtenir aportacions dels diferents grups de treball en relació als ODS definits prèviament,  amb especial referència als indicadors que han de servir de guia per al seguiment.

ODS per desenvolupar
  1. Aigua neta i sanejament (ODS núm. 6)
  2. Energia assequible i sostenible  (ODS núm.7)         
  3. Treball decent i creixement econòmic (ODS núm. 8)
  4. Aliances para aconseguir els objectius (ODS núm. 17)

El programa de la sessió:

18:30-19:00 Inauguració i presentació de la Jornada
  • Àngel Pes, President de la Red Española del Pacto Mundial
  • Sr. Daniel Faura, President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de      Catalunya (CCJCC)
19:00-20:30 Presentació de les conclusions dels grups de treball
  • Ponents:
    • Samuel Reyes, Agència Catalana de l'Aigua
    • Martí Solà, Fundació Gas Natural
    • Joan Fontrodona, IESE Business School
    • Josep Maria Canyelles, Respon.cat

ORGANITZA:
  • Red Española del Pacto Mundial
  • Comissió d'RSE del CCJCC
COL·LABORA:
  • Respon.cat

25.10.16

El proper Fòrum FemCAT se centrarà en l’atur juvenil


  • FemCAT, membre del Consell Social de Respon.cat, organitza la 9a edició del Fòrum FemCAT dedicat a l’atur juvenil
  • La jornada tindrà lloc dimecres 16 de novembre i vol analitzar factors estructurals relacionats amb l’atur i la precarietat laboral.
“L’atur juvenil: què podem fer?”

És el títol de la novena edició del Fòrum FemCAT, que tindrà lloc el proper dimecres 16 de novembre, de 10.00 a 13.00h, a l’Auditori Banc Sabadell de Barcelona.

La taxa d’atur juvenil a Catalunya és del 38%, una de les més elevades de la UE, on la taxa mitjana és del 20%. Entenent que empresa és societat, FemCAT ha decidit abordar el tema de l’atur i la precarietat laboral amb diversos experts i actors implicats.

Més enllà de les conseqüències de la crisi econòmica dels últims anys, s’analitzaran factors estructurals com els desajustos entre formació i mercat laboral, l’estructura de l’economia productiva i les condicions salarials.

A FemCAT es considera que l’empresa és societat. Millorar les perspectives d’ocupació, i en particular de l’ocupació juvenil, ha de ser un objectiu conjunt de tots els actors implicats. El Fòrum serà el punt de trobada on construir la visió a mig i llarg termini sobre el treball, la societat i el país que volem.

Programa:
10.00-10.30h Acreditacions i cafè de benvinguda
10.30-10.40h Presentació de la jornada
  • Sra. Marga Pérez, directora de Polítiques i Models de Recursos Humans de Banc Sabadell i del
  • Sr. Ramon Carbonell, president de FemCAT.
10.40-11.00h L’atur juvenil o l’atur estructural
  • Sr. José García Montalvo, catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra
11.00-13.00h Taula rodona: L’atur juvenil a Catalunya: què podem fer?
Moderada pel periodista Antoni Bassas
  • Sra. Afra Blanco, portaveu nacional de l’Avalot – Joves de la UGT de
  • Catalunya.
  • Sra. Helena Guardans, presidenta Executiva de Sellbytel
  • Sr. Ricard Alfaro, vicepresident de l’Associació Catalana de Direcció de
  • Recursos Humans (AEDIPE) i sotsdirector general d’Asepeyo
  • Sr. Miquel Puig i Raposo, economista i autor del llibre ‘Un bon país no és un
  • país low-cost’
  • Sr. Santiago Sabatés, conseller delegat d’Eurofragance
13.00h Tancament
Des d’aquests enllaços podeu accedir al programa i a les inscripcions.