31.10.12

Polèmica sobre l'espot institucional de les eleccions al Parlament de Catalunya 2012

Una de les polèmiques que ha aparegut en aquesta precampanya electoral a Catalunya fa referència a l'espot institucional de la Generalitat de Catalunya per a fomentar la participació ciutadana.

Aquest espot ha rebut les crítiques per part d'alguns partits de l'oposició, especialment dels que no accepten la democràcia per a dirimir el conflicte entre Catalunya i Espanya, però també del principal partit de l'oposició, el PSC.

El motiu de les crítiques és per la referència que es fa al final de l'espot amb la manifestació multitudinària de la Diada nacional de Catalunya del 2012. Podeu veure el vídeo aquí:
Podeu llegir els dos punts de vista a les notícies de l'ARA:
  • El PSC, PP, ICV i C's exigeixen que es retiri la campanya institucional per al 25-N per partidista. Deploren que el Govern hagi inclòs imatges de la manifestació de la Diada per animar a votar. A més de la manifestació, la campanya inclou alguns dels moments més transcendents per a Catalunya dels últims 30 anys. Adverteixen que portaran el cas davant la Junta Electoral de Barcelona si no es retira l'espot de forma immediata. En aquests anuncis, que recullen alguns dels moments àlgids dels últims 32 anys de la història de Catalunya, "Mas comença a saltar-se la llei", a criteri del secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández: "Amb la campanya antiinstitucional per al 25-N Mas comença a saltar-se la llei", ha assegurat Fernández al seu Twitter. "Després de veure la campanya antiinstitucional del Govern dels millors... tenim dret a vot els que no vam anar a la manifestació de l'11-S?", ha ironitzat Fernández. Per Fernández, la campanya "posa les institucions al servei d'un partit" cosa que "ataca la democràcia d'aquest país".
  • Mas defensa la campanya institucional del 25-N. El president replica a PSC i C's que en l'espot també hi surten referències al referèndum de la Constitució del 1978, malgrat que tampoc va generar unanimitat. Argumenta que es tractava de subratllar fets especialment transcendents per simbolitzar la importància d'aquests comicis
Comprenem la picabaralla partidista pròpia d'una precampanya electoral, i cal acceptar-la tot i que sovint sols sigui una distracció per a no parlar dels temes importants. La nostra opinió respecte al motiu del conflicte és que no es pot entendre un repàs als principals esdeveniments que han marcat el rumb del país en els darrers trenta anys sense incloure la manifestació més massiva que s'hagi produït mai. El fet que a algú pugui no agradar-li el sentit de la manifestació, no es pot deixar de considerar-la com un fet excepcional, en el marc d'una commemoració com és la Diada nacional de Catalunya, recollint un sentiment molt majoritari, sota unes formes radicalment democràtiques, i amb una gran transversalitat política o partidista. Més aviat caldria criticar que en un repàs dels principals esdeveniments no hagués aparegut aquest manifestació sense comparació possible a Europa, expressió de la voluntat democràtica dels catalans.

Dit això, convé mirar què havien fet altres governs anteriors, i en aquest cas el que correspon a altres forces polítiques que ara estan manifestant les crítiques. Sempre és bo repassar les hemeroteques per a validar quin és el grau de sinceritat dels posicionaments o la utilització partidista de les institucions. Si mirem l'espot institucional de la darrera campanya electoral, la del 2010, hi apreciem tot un enfilall de posicionaments polítics, que molts podem compartir, però que no per això deixen de ser clarament polítics.

Vegeu el vídeo de la campanya de foment de la participació.

Jo comparteixo els posicionaments o declaracions que s'hi fan: vull un futur on tots tinguem les mateixes oportunitats, jo crec que hem de cuidar la nostra terra, cal lluitar perquè el benestar arribi a tothom i també per tenir una feina més segura, per mi primer és l'educació... Però pot haver-hi ciutadans que ho vegin d'una altra manera. És indiscutible que totes aquestes afirmacions intentaven marcar els temes de la campanya electoral que interessaven el govern. Malgrat ser temes que poden suscitar un gran consens, també podríem considerar que no són propis d'una campanya institucional.

Fins i tot podríem considerar que els temes que s'introduien a l'espot institucional del 2010 tenien un contingut molt transversal però polític i partidista, mentre que els temes que s'han introduït a l'espot del 2012 recullen elements propis de la democràcia, la Constitució, l'arribada del president Tarradellas, la manifestació ciutadana de l'11 de setembre i alguns esdeveniments rellevants com els Jocs Olímpics o el concert de Lluís Llach al Camp Nou. Vist així no té punt de comparació. I no puc deixar de valorar l'actual espot com absolutament encertat i adequat al moment actual mentre que el del 2010 tenia un caràcter polític no adequat per a una campanya institucional.

Evitaré fer referència a altres epísodis més greus, com quan anys enrere l'Ajuntament de Barcelona fa fer servir el mateix actor per a fer l'anunci electoral del partit del govern i els anuncis institicionals, o la utilització dels mateixos referents d'imatge (la B). Això sí que és una acció impròpia en l'ús de les institucions. Seria bo parlar a fons del temes amb consciència sobre el passat que arrossega cadascú.

PD: Per increïble que pugui semblar, la Junta Electoral ordena retirar la campanya de la Generalitat pel 25-N perquè incentiva la participació!

30.10.12

Avui ha tingut lloc la Jornada d'RSO al Col·legi dels Auditors

Avui ha tingut lloc la 2a Jornada RSE del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya dedicada a les Organitzacions No Lucratives (vegeu programa en aquest enllaç)

LA GESTIÓ DE L’RS A LES ORGANITZACIONS NO LUCRATIVES

Aquestes són les piulades al twitter que he fet (excepte de la taula en què participava jo!). Estan en ordre temporal invers:

Pere Ruiz: els indicadors son útils si es comparen en el temps i amb altres Org. #RSO

Pere Ruiz (auditor): la Transparencia te un caràcter preventiu. Si has de fer memòria vetllaràs més per fer les coses bé. #RSO

Antoni Olmos (tresorer FCVS) explica que van promoure Marketplace per afavorir trobada entre ONL i empresa I ja preparen el proper. #RSO

J.O.Pujol: la transparencia de les Org ha d'estar al servei de la Missio de l'ONL. #RSO

J.O.Pujol: per a algunes Org pot ser més prudent no desvelar febleses internes o escales salarials que poden perjudicar. Depèn destin. #RSO

J.O.Pujol: la Transparencia de les ONL es molt més que uns formatgets de dades q no sumen i ningú sap interpretar quin valor tenen #RSO

J.O.Pujol: si l'ONL es mostra transparent al llarg del temps serà més fàcil que es puguin comprendre decisions difícils per la crisi #RSO

J.O.Pujol (FPT): una ONL per ser transparent cal que els seus directius també comparteixin aquest valor #RSO pic.twitter.com/mnT5GlYv

@jmcanyelles: cal buscar zones d'hibridació en les quals busquem causes de transformació social comunes.La fórmula jurídica és secundaria Repiulat per JosepMaria Canyelles

Codina: donen diners a Org socials un 14% a Espanya, 20% a Catalunya, 30% a Itàlia, i mes en altres països amb lleis millors... #RSO

Francesc Alvarez, DG MedicusMundi: moltes ONG prefeririem que Amancio Ortega no donés 20M€ però que evités els impactes en drets humans #RSO

Codina: Hi ha maneres d'aliar-se que no passen per fusió: compra conjunta... Hi ha altres sectors que fa anys que ho fan i estalvien #RSO

Per Toni Codina @tercer3sector atomització del tercer sector és una virtut perquè implica capil·laritat #RSO

Per Joan Miró, auditors han de fer la llista de què no es porta bé en ONL. Cal ser molt professional per gestionar amb condionants q tenen

Per @jfonru les empreses han d'aprendre de les Org no lucratives però també a la inversa #RSO

Toni Codina @taula3sector explica les funcions de les Org del tercer sector: incidència social, innovacio social... pic.twitter.com/JuCQ49YN

Toni Codina (taula tercer sector) parla sobre la capacitat de les Org social per detectar necessitats i cobrir-les amb innovacio social #RSO

@jfonru Joan Fontrodona (IESE) inicia la taula sobre #RSO per a aportar una visió del tercer sector

Faura defensa la #RSO per coherència de les Org no lucratives, al col·legi dels auditors pic.twitter.com/oqVebPwf

Comença jornada Responsabilitat de les Organitzacions No Lucratives organitzada pel Col·legi dels auditors




29.10.12

El PSOE desmunta la proposta del PSC


El dret a decidir marca l'eix central de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Es comencen a fer públics els programes electorals i aquest aspecte configura una gran divisòria entre els partits que posen la democràcia per damunt de la formalitat legal i aquells que usen el marc legal fruit de la transició per a fer impossible l'expressió democràtica.

Després queda la qüestió del posicionament de cada partit, si a favor o en contra de la creació d'un nou estat. És una decisió legítima de cadascú. En aquesta decisió, però, caldria menys passió i més arguments. La manca d'arguments del sector unionista transmet la impressió que sols queda el sentiment de propietat, i així és impossible qualsevol diàleg o contrastació d'opinions. És com el marit maltractador que no intenta ni seduir la seva parella i no té cap altre argument que el de la possessió.

Però tornem al posicionament sobre els partidaris de resoldre democràticament el dilema i els que estan per la via dels tancs. Cal celebrar que el Partit Socialista de Catalunya hagi incorporat el dret a decidir en el seu programa. Un partit que sempre ha aspirat a la centralitat no podria estar d'esquena a l'opinió d'un 80% de la ciutadania. I alhora, un partit amb tradició democràtica no podria girar-se en contra de donar la veu a la ciutadania.

El PSC ha fet una aposta legítima i coherent amb la seva tradició, reclamant el federalisme i, en aquesta ocasió, demanant la reforma de la Constitució per a fer possible no sols aquest aprofundiment sinó el dret a decidir. Lamentablement el PSOE ha saltat de seguida en contra de la proposta, cosa que deixa el PSC en una posició altament delicada. Ja fa anys que sols alguns catalans parlen de federalisme, sense que es coneguin federalistes a l'Espanya monolingüe. Ara ja no són conjectures, ara es tracta d'una proposta concreta del PSC i d'un rebuig radical per part del PSOE. Per transparència i claredat caldria ara explicar com es va a unes eleccions amb una proposta que explícitament depèn d'unes persones, d'uns partits i d'unes estructures que ja han mostrat la seva negativa.

El líder del PSOE està en una situació molt difícil pels darrers resultats electorals. El previsible enfonsament del PSC a Catalunya encara li pot complicar més la papereta. Però no ha tingut cap dubte per esmenar el PSC en el punt més observat del seu programa. El PSOE fa anys que ha perdut la capacitat de diferenciar-se del PP en aspectes vinculats a l'aprofundiment democràtic. No recordo qui va dir que "el mes semblant a un espanyol de dretes es un espanyol de esquerres", però certes actituds ho corroboren cada dia. Fins i tot a costa de posar el PSC en una situació dificilíssima, gairebé patètica. Tant se val si són d'esquerres o de dretes a l'hora de no reconèixer Kosovo, o a l'hora de no avançar en cap mena d'aprofundiment democràtic... i tot per evitar que Catalunya pugui tenir pretensions.

No hauria estat més intel·ligent que el PSOE hagués optat per diferenciar-se en model democràtic, de respecte a la diversitat, acceptant el dret a decidir? Segurament tenen una cultura nacionalista espanyola tan interioritzada que no poden sortir d'aquest paper ni que perdin oportunitats electorals quedant presoners de l'estratègia del seu principal opositor. El més preocupant des d'un punt de vista de claredat programàtica és que ara per ara, després de les declaracions de Rubalcaba, no sabem a quina banda de la divisòria ha quedat ubicat el PSC.

Darreres entrades sobre governança:

28.10.12 El món econòmic comença a moure's: la Catalunya que volem els empresaris
28.10.12 [ca] Contra la injustícia // [es] Contra la injusticia
26.10.12 VII Convenció del Comerç de Catalunya: Botiguers pel país
26.10.12 Òmnium Cultural davant els reptes que el país ha d'afrontar
25.10.12 Encara que el teu marit et maltracti, no ho has d'explicar a la la gent de fora; això ho heu d'arreglar a casa
25.10.12 [ca] Els Col·legis Professionals aposten per la democràcia i el dret a decidir  // [es] Los Colegios Profesionales apuestan por la democracia y el derecho a decidir
24.10.12 I de sobte, ara resulta que Rajoy va oferir diàleg a Mas!
23.10.12 Conferència de Pere Torres: «Entre la reivindicació legítima i la irresponsabilitat social»
17.10.12 La Cultura i el procés de creació d'un nou estat
17.10.12 Si un militar alemany amenacés dient "recordeu el que vam fer als jueus"...
14.10.12 El rei despullat necessita "pájaros de mal agüero" que el posin davant la veritat
13.10.12 El sentit democràtic ha ocupat la centralitat sociopolítica
13.10.12 Reflexions necessàries sobre governança a Responsabilitat Global

Conferència de Cristóbal Colón (La Fageda): La innovació, factor clau per al futur empresarial de Catalunya

Debats d'Economia Social i Cooperativa

La Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom en col·laboració amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya posen en marxa el cicle de Debats d'Economia Social i Cooperativa amb l'objectiu de visibilitzar les fórmules empresarials de l'economia social i cooperativa com el model empresarial del segle XXI.

9 de novembre: La innovació, factor clau per al futur empresarial de Catalunya

L'acte tindrà lloc a la Casa Àsia (Diagonal 373, Barcelona)
PROGRAMA:
8:30h_9:00h Cafè networking
9:00h_9:05h Presentació del Cicle de debats a càrrec de Xavier López, director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom
9:05h_9:10h Presentació del ponent a càrrec de l'Hble. Conseller d'Empresa i Ocupació, Sr. Francesc Xavier Mena
9:10h_9:40h Ponència a càrrec de Cristóbal Colón, president de La Fageda 9:40h_10:00h Torn obert de preguntes
10:00h Clausura de l’acte a càrreca càrrec de l'Hble. conseller d'Empresa i Ocupació, Sr. Francesc Xavier Mena
Es prega confirmar assistència
Inscripcions: inscripcionscoop.emo@gencat.cat

28.10.12

Taula rodona sobre els reptes del Tercer Sector


Ahir dissabte 27 d'octubre tingué lloc una Taula Rodona dins la 18a edició del POSTGRAU EN DIRECCIÓ I GESTIÓ D’ORGANITZACIONS NO LUCRATIVES I D’ECONOMIA SOCIAL de la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull).

La Taula Rodona va tractar sobre els REPTES de FUTUR del TERCER SECTOR i hi vam participat 3 ponents per a garantir visions diferents del tema: Josep Maria Canyelles, Xema Gil (dinamitzador), Eduard Ballester i Jordi Gusi (per ordre a la foto).

He enregistrat una de les meves intervencions. Podeu escoltar-la aquí.

L'any passat també vaig fer una nota sobre el debat de l'edició anterior, amb un tall de veu de 7 minuts: Taula rodona 2011 sobre els reptes del Tercer Sector

Ha estat un debat molt interessant i s'han plantejat temes que auguren un bon espai de formació per a tots els participants. Com a nota anecdòtica, en el moment de la presentació ens hem adonat d'una casual circumstància: en Jordi Gusi havia estat gerent d'ACIDH fa anys, l'Eduard Ballester ho és des de fa unes setmanes, i un servidor n'és patró des de fa un any.   

El món econòmic comença a moure's: la Catalunya que volem els empresaris


Sempre s'havia dit que l'empresariat volia un entorn d'estabilitat. I ara de manera creixent estan apostant per la creació d'un estat propi per a Catalunya. Els empresaris catalans parlen sense ambigüetats de la urgència de disposar d'un estat propi, ja que el model d'estat actual suposa un llast per a l'economia catalana i una font inesgotable de tensions per la voluntat de construir una nació única a la imatge de Castella forçant la desaparició de la diversitat actual.

Pimec, Cecot, FemCat, FOEG i la Cambra de Girona han estat les primeres entitats a significar-se mentre al Cercle d'Economia creix la incomoditat al voltant d'un president que perceben com massa polititzat. Alguna cosa s'està movent en el món empresarial.

Llegim avui a la portada de l'ARA: El món econòmic comença a moure's i en versió de pagament altres interessants reportatges: Els campions catalans a l'estranger, La incredulitat de la banca d'inversió, Els posicionaments de les diferents entitats econòmiques
Aportem alguns retalls sobre aquests posicionaments dels darrers dies:

Empresaris catalans defensen la viabilitat d'una Catalunya independent

La revista Presència reuneix en un debat set directius perquè analitzin el procés independentista

Cap d'ells no té por a un possible boicot i represàlies


Els set empresaris catalans que han participat en el debat
Foto: ORIOL DURAN.
Video: Empresaris catalans que es comprometen

Com que pocs empresaris es pronuncien públicament i els que ho fan tenen predilecció per llançar missatges apocalíptics com José Manuel Lara, que ha advertit que si Catalunya se separa d'Espanya Barcelona perdrà la seu del grup Planeta, o Joan Rosell, que des de la CEOE ha dit que imaginar un estat propi és “una barbaritat”, s'ha estès el convenciment que la independència espanta els empresaris catalans. Una enquesta de la patronal Cecot revela que el 53% dels seus associats estan a favor de l'estat propi. Quan es demanen noms i cognoms dels partidaris, la cosa es complica, però els set directius que han acceptat el repte de Presència de donar la cara corroboren que també en els cercles empresarials es percep il·lusió i esperança en el procés engegat. Així doncs, els set empresaris catalans que es mullen són Ignasi Pietx (Artyplan), Jordi Roset (Petrolis Roset), Joan M. Cassany (Icnita), Joan Vila (LC Paper), Vicenç Pedret (Ramon Clemente), Artemi Nolla i Frances Nolla (Grup Nolla).


Els empresaris de CECOT, amb la independència

Un 53% dels empresaris de la Cecot estan a favor que Catalunya sigui un nou estat d'Europa i només un 17% dels entrevistats prefereix un pacte fiscal o concert econòmic amb una quota solidària amb la resta de l'Estat

Un 53% dels empresaris de la Cecot estan a favor que Catalunya sigui un nou estat d'Europa, segons una enquesta que ha fet la patronal a l'empresariat català sobre com veu l'actual situació política a Catalunya. Dels entrevistats, un 44% assegura que veu amb incertesa el camí que s'ha obert des de la manifestació de l'Onze de Setembre, mentre que prop d'un 30% viu aquests moments amb il·lusió. Per contra, un 13% ho rebutja, un 11% té por i un 3% es mostra indiferent o no contesta. Sobre un univers de 7.000 empreses d'indústria, serveis i comerç, 800 han contestat l'enquesta.


Responent a la pregunta de quin escenari desitjaria per a Catalunya, una mica més de la meitat dels entrevistats, un 53%, creu que Catalunya hauria de ser un nou estat d'Europa. Un 17% optaria per tenir un pacte fiscal o concert econòmic amb una quota solidària amb la resta de l'Estat i, en percentatges similars, a un 15% els agradaria millorar el finançament i a un 13% formar part d'un Estat confederal. Només un 2% creu que s'hauria de quedar com fins ara. Sobre la pregunta de si en un futur proper l'empresariat tem un possible boicot dels seus productes, dos de cada tres, un 67%, diuen que no, enfront del 33%, que diu que sí.


La Catalunya que volem els empresaris

Posicionament Vuit anys després de la creació de FemCat, i davant la cruïlla històrica en què es troba el país, l'associació d'empresaris aposta per avançar cap a un nou marc polític que no vagi en contra de l'economia i la societat catalanes, i proposa buscar-lo des d'un "ampli consens", "sense por" i "sense renunciar a les màximes quotes d'ambició col·lectiva"

CARLES SUMARROCA, president de FemCat

S'ha parlat molt aquestes darreres setmanes sobre el posicionament del teixit empresarial davant les circumstàncies polítiques i econòmiques que estem vivint. És evident que la resposta a aquesta qüestió no pot plantejar-se des d'una òptica estrictament empresarial o econòmica, ja que, al cap i a la fi, cada empresari té, també, (com qualsevol altra persona) el seu biaix cultural, sentimental i polític. Malgrat això, des de FemCat creiem que cal remarcar alguns aspectes que, consideracions polítiques al marge, tenen molt a veure amb el que està passant.

L'estratègia de desenvolupament econòmic adoptada pels successius governs de l'Estat i per les seves estructures administratives en els últims 30 anys no ha anat en la direcció dels interessos i les característiques del teixit productiu català. Darrere d'aquesta realitat hi ha un model de desenvolupament, més o menys explícit segons els moments, que tendeix a veure la realitat econòmica de l'Estat amb un únic pol, Madrid, del qual totes les altres coses han de ser subsidiàries. Possiblement aquesta visió ha aportat alguns elements positius (desenvolupament de grans empreses tractores, sectors estratègics regulats, capacitat per créixer a Llatinoamèrica...), però esdevé molt negativa per a Catalunya quan es planteja de manera excloent respecte a altres models de desenvolupament.

Són una conseqüència directa i clara d'aquest fet les polítiques d'inversió en infraestructures que han provocat situacions esperpèntiques com la manca de sortida per a la via ferroviària dels ports de l'arc mediterrani, l'estat deplorable de l'A-2 a Girona i la manca de gestió individualitzada de l'aeroport del Prat, per posar alguns exemples concrets. Però també en són conseqüència algunes coses menys visibles però no menys importants a llarg termini, com les prioritzacions en polítiques d'innovació, en matèria educativa i de formació professional i en polítiques de suport a la indústria productiva. Sense negar que s'hagin pogut fer algunes coses positives, podem dir clarament que en totes aquestes qüestions les polítiques de fons de l'Estat no han donat resposta a les necessitats del nostre teixit productiu de base industrial i exportadora i, en alguns casos, hi han jugat clarament en contra.

Fruit d'aquesta visió de fons sobre el model econòmic i de molts altres factors de caràcter més estrictament polític, s'ha establert un sistema d'ingressos i despeses fiscals ineficient per al conjunt de l'Estat i molt negatiu per a Catalunya: els desmesurats nivells de dèficit fiscal durant un període de temps tan perllongat són insostenibles. I són insostenibles no només per una qüestió de justícia en el repartiment de l'esforç fiscal entre els ciutadans de diferents territoris, sinó també per la seva ineficiència pel que fa a la capacitat de seguir generant creixement econòmic: si no es reinverteix una part significativa de l'esforç fiscal de les zones més dinàmiques a fomentar aquesta capacitat per créixer, s'acaba ofegant-les a base de minar la seva competitivitat. Catalunya no podrà seguir competint amb èxit al món amb països que sí que dediquen una part significativa de l'esforç fiscal de les persones i les empreses a realimentar positivament la seva capacitat de generar riquesa. No podem tenir, en definitiva, nivells impositius de país nòrdic i nivells de despesa fiscal productiva de país subdesenvolupat.

En el context global de l'economia, la competitivitat està cada vegada més relacionada amb aspectes que no depenen només de les empreses i que requereixen un gran alineament d'estratègies entre el sector privat i els governs. En un país de base industrial i exportadora com el nostre, les polítiques d'educació, innovació, transferència de tecnologia, formació professional i internacionalització i, simplement, l'existència de polítiques industrials esdevenen imprescindibles per garantir el desenvolupament de les empreses i la seva capacitat per competir al món. Si aquestes polítiques no estan ben assimilades o no es disposa dels recursos necessaris per dur-les a terme, per molt que les empreses fem els nostres deures no podrem reeixir a llarg termini. Des de FemCat, i en viatges successius, hem pogut conèixer de prop referents com Finlàndia, Israel i Massachusetts. Totes són societats de primer nivell per múltiples raons i d'acord amb les seves singularitats, però ara sabem que tenen un denominador comú: una col·laboració intensa entre el món públic i el privat, basada en estratègies plenament compartides i el compromís a llarg termini per aplicar-les.

Fins aquí, doncs, els elements que, des del nostre punt de vista, han anat configurant de manera progressiva una realitat econòmica que avui es converteix en cruïlla política. Catalunya és una realitat econòmica que no tindria cap problema per reeixir en el context d'una societat europea oberta i en la qual la llibertat de circulació de mercaderies i persones és una evidència que no té marxa enrere possible. De fet, semblaria que avui Catalunya reuneix les característiques que tothom identifica com a claus per sortir de la crisi: una societat emprenedora i creativa, de base industrial i amb una gran capacitat per obrir-se al món, tant des del punt de vista comercial com d'acolliment de persones i iniciatives.

L'any 2004, quan el grup d'empresaris fundadors de FemCat vam redactar el manifest que ens serveix de full de ruta, ja dèiem "ja es veu que per avançar és necessari donar un nou impuls a les aspiracions econòmiques i socials dels catalans" i afegíem que "aquest nou impuls ha de tenir com a protagonistes l'àmbit polític, però també, i sobretot, els àmbits econòmic i social".

Passats més de vuit anys, i per totes les raons abans exposades, ens sembla evident que el marc en què avui el nostre país es desenvolupa no respon a les necessitats de la nostra economia i que, fins i tot, hi juga sovint clarament en contra. Cal, per tant, trobar-ne un de nou que entre altres coses asseguri l'aplicació eficient dels recursos que generem com a mecanisme clau per garantir la necessària competitivitat i, per tant, la capacitat de progrés futur.

Els empresaris sols no podem decidir quin ha de ser aquest marc. Haurà de ser el conjunt de la nostra societat qui, de manera democràtica, sàpiga dibuixar aquest futur sense renunciar a les màximes quotes d'ambició col·lectiva. I cal fer-ho sense por, des del convenciment que qualsevol solució que tingui un ampli consens en la societat i doni resposta a les ambicions legítimes del nostre país de seguir aspirant a estar entre els més desenvolupats del món comptarà també, sens dubte, amb el suport dels nostres empresaris.


La patronal gironina, sense por
L'empresariat gironí es posa a la disposició del president de la Generalitat, Artur Mas, perquè "el que vol el poble de Catalunya pugui aconseguir-se"

En un acte de responsabilitat, la patronal gironina FOEG (Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona) considera que no pot estar al marge del que demana la societat civil i per això es posa a la disposició del president de la Generalitat, Artur Mas, perquè "el que vol el poble de Catalunya pugui aconseguir-se". Així s'ha expressat el seu secretari general, David Hugas, que ha explicat que ho han decidit per unanimitat. També ha dit que "no tenen por" del que pugui venir i que faran el que decideixi la majoria de catalans.

La decisió es va prendre de forma unànime durant la junta rectora celebrada a principis d'aquest mes on es va debatre "llargament" la qüestió. A pesar de les "incerteses" que reconeixen que acompanya el procés, posen per damunt de tot la "fermesa" de l'empresariat gironí i de la societat civil que els fa "no tenir por de tirar-ho endavant". Cal recordar que la Cambra de Comerç de Girona ja va expressar fa unes setmanes el seu suport al dret a decidir del poble català.

Respecte a la indefinició de Foment de Treball, FOEG recorda que, si bé hi estan confederats, són una entitat jurídica pròpia i no són cap delegació. Hugas ha fet aquestes declaracions durant la presentació de l'últim informe econòmic que fa periòdicament la patronal analitzant dades oficials de diferents organismes.

Empresaris catalans a favor i contra la independència, a la CNN


Un reportatge de la cadena nord-americana recull opinions d'empresaris sobre el procés d'independència

La CNN ha publicat aquest reportatge sobre el procés cap a la independència de Catalunya, parlant de l'impacte de l'Onze de Setembre i remarcant que hi ha una majoria social favorable a la separació d'Espanya, segons els sondatges. El periodista Richard Quest ha parlat amb tres empresaris catalans: Víctor Grífols, president de Grífols, la multinacional catalana especialitzada en el sector famacèutic-hospitalari; Javier Nieto Santa, president de l'empresa de disseny industrial Santa & Cole, i Montse Muñoz, la fundadora de l'empresa de bolquers Tucuxi.

'Les relacions entre Catalunya i Espanya no seran mai iguals. Alguna cosa va canviar l'Onze de Setembre, quan un milió i mig de manifestants van sortir al carrer. No es pot ignorar. Alguna cosa ha passat', diu Víctor Grífols. Amb tot, afegeix: 'Si em demanessin per un sistema federal votaria que sí. Però no per la independència: independència vol dir tenir un país, amb el nostre exèrcit, el nostre servei diplomàtic. I això és per la qual cosa votaria que no. Si catalunya es pogués convertitr en Califòrnia, que és un estat, un estat federal que pertany als EUA, votaria que sí'.

Javier Nieto Santa tampoc és partidari de la independència: 'No veig raons per les quals aquesta independència ens hagués de beneficiar. Sí que és cert que necessitem un tracte fiscal diferent amb Espanya. I tenim molts motius per estar tristos amb Madrid i amb Espanya'.

Montse Muñoz, en canvi, votaria sí a la independència: 'Si la independència ha de voler dir que ens rebaixin les taxes a la meitat, doncs independència. No podem respirar, no podem expandir-nos. Estic a favor de la independència, només per motius econòmics. Si podem gestionar els nostres impostos creixerem més ràpidament. Ja estem cansats de pagar pels altres'.


Mas demana als empresaris que no entorpeixin el procés sobiranistaEl president Artur Mas ha fet una crida als empresaris catalans perquè no posin traves al procés sobiranista que vol liderar si guanya les eleccions del 25-N. En una conferència davant de més de 300 empresaris, el president de la Generalitat ha demanat al món econòmic que ajudi discretament en el procés i que, com a mínim, no l'entorpeixi.

"No cal significar-se gaire, simplement cal no anar-hi en contra, fer entendre a tot arreu que el país està canviant i que té dret a ser escoltat, respectat i ajudat. I fer-ho entendre també a nivell privat. Em consta que molta gent ja ho està fent", ha afirmat Mas a Barcelona Tribuna.

Mas ha volgut tranquil·litzar els empresaris dient-los que el seu projecte no suposa que a Catalunya "s'hagin instal·lat en una bogeria", sinó a dotar-se d'estructures d'Estat per tenir "un futur millor que ara".

Contra la injustícia

He llegit una carta a la Vanguardia que m'agradarà divulgar. Sovint hem parlat sobre l'RSI, la responsabilitat social dels individus, i l'hem definit com una dimensió ètica i de compromís en relació amb la responsabilitat social de les empreses i organitzacions. D'alguna manera, vindria a dir que l'RSE no funcionarà o no es desenvoluparà plenament si no hi ha uns individus que dins de cada grups d'interès (treballadors, clients...) actuïn amb un sentit recte, ètic, compromès, reclamant el compliment per part de l'organització, essent exemple ell mateix, aportant solucions als reptes.

Massa sovint ens hem acostumat a no fer valdre els nostres drets. I així, ja és impensable que pensem a fer valdre els drets dels altres. Són poques les persones que formulen denúncies, sols es queixen verbalment, cosa que no arriba enlloc. I en tot cas, si poques són les denúncies, menys encara les oportunitats de diàleg per a trobar les millors solucions, identificar les millors pràctiques.

El terreny de la governança de les societats és un magnífic i poc explorat terreny per a l'RSE. Moltes organitzacions estan encara en matèries ambientals i laborals quan al seu costat la democràcia s'esquerda i potser ells en tenen alguna responsabilitat per acció o per omissió. L'RSE s'ha anat consolidant en els temes més fàcils, però encara no ha sabut escalar pels vessants d'alguns grans temes. Sempre queda l'excusa de dir que això seria entrar en política quan de fet la inacció sí que és fer política per consentiment. El feixisme del segle XX va ser possible per complicitats i per silencis, per interessos i per omissions, per acció i per deixadesa.

La carta que llegireu tot seguit ens parla de la universitat, de l'actitud (activa) d'un professor i de l'actitud (passiva) d'uns alumnes. Avui, com al segle XX, una de les grans responsabilitats de les empreses i les organitzacions en general és fer prevaldre la democràcia. No sols des d'un punt de vista formal. Fer que la cultura del país sigui plenament democràtica. I això es fa possible introduint valors de cultura democràtica avançada en la vida empresarial, cosa que suposa un avantatge competitiu en elements com la captació de talent. Però també fent valdre els valors i les formes democràtiques en l'arena social, i no acceptant les formes predemocràtiques o les manifestacions violentes.

Si les empreses i les organitzacions empresarials es mullessin més algunes coses no passarien. No cal anar entrant a respondre cada provocació per part de personatges de mentalitat caduca que proclamen que caldria enviar l'exèrcit en cas que Catalunya optés per autodeterminar-se democràticament i pacífica, per exemple. Però sí que seria bo, com ja ha començat a passar, que les organitzacions empresarials emetin un missatge en positiu en el sentit que les empreses estan per la democràcia i que acceptaran allò que la societat expressi. Tota una lliçó i un exemple de responsabilitat social, de responsabilitat davant els reptes que planteja la societat i la conjuntura.

Per cert, sobre la carta que llegireu tot seguit: espero que sols sigui una mena de conte o que, si és un cas real, en Joan fos un actor. No cal forçar de fer passar una mala estona a ningú tot i que l'aprenentatge valgui la pena...

Contra la injustícia
Cartas | 24/08/2012 
RAMON MASAGUÉ
Barcelona

Un matí, quan el nostre nou professor d'Introducció al Dret va entrar a classe, el primer que va fer va ser preguntar-li el nom a un alumne que estava assegut a la primera fila: "Com et dius?" "Em dic Joan, senyor". "Vés-te'n de la meva classe i no vull que tornis mai més!", va cridar el desagradable professor.

En Joan estava desconcertat. Quan va reaccionar, va sortir de la classe. Tots estàvem espantats i indignats, però ningú va dir res. "Està bé. Ara sí! Per a què serveixen les lleis?". Seguíem espantats però, a poc a poc, començarem a respondre a la seva pregunta: "Perquè hi hagi un ordre a la nostra societat". "No!", contestava el professor. "Per acomplir-les". "No!". "Perquè la gent dolenta pagui pels seus actes". "No!". "Perquè hi hagi justícia", va dir tímidament una noia. "Per fi! Això és... perquè hi hagi justícia. I ara, per a què serveix la justícia?". Tots començàvem a estar molests per aquesta actitud tan grollera. No obstant això, seguíem responent: "Per salvaguardar els drets humans". "Bé, què més?", deia el professor. "Per discriminar el que està bé del que està malament". "Per premiar a qui fa el be". "No està malament, però responguin a aquesta pregunta: He actuat correctament en expulsar de la classe a en Joan?" Tots restarem callats, ningú responia. "Vull una resposta decidida i unànime". "No!", vam dir tots alhora. "Podria dir-se que vaig cometre una injustícia. Sí. Per què ningú va fer res sobre aquest tema?" "Per a què volem lleis i regles si no disposem de la valentia per portar-les a la pràctica? Cadascun de vostès té l'obligació d'actuar quan presencia una injustícia. No tornin a quedar-se callats mai més! Vés-te'n a buscar a en Joan".

Aquell dia vaig rebre la lliçó més pràctica de la meva classe de Dret. Quan no defensem els nostres drets, perdem la dignitat i la dignitat no es negocia.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20120824/54340640747/contra-la-injusticia.html#ixzz2Aane4Vwf

Nota: article publicat a Jornat.cat

Contra la injusticia

He leído una carta en la Vanguardia que me gustará divulgar. A menudo hemos hablado sobre la RSI, la responsabilidad social de los individuos, y la hemos definido como una dimensión ética y de compromiso en relación con la responsabilidad social de las empresas y organizaciones. De alguna manera, vendría a decir que la RSE no funcionará o no se desarrollará plenamente si no hay unos individuos que dentro de cada grupos de interés (empleados, clientes...) actúen con un sentido recto, ético, comprometido, reclamando el cumplimiento por parte de la organización, siendo ejemplo él mismo, aportando soluciones a los retos.

Demasiado a menudo nos hemos acostumbrado a no hacer valer nuestros derechos. Y así ya es impensable que pensemos en hacer valer los derechos de los demás. Son pocas las personas que formulan denuncias, sólo se quejan verbalmente, lo que no llega a ninguna parte. Y en todo caso, si pocas son las denuncias, menos aún las oportunidades de diálogo para encontrar las mejores soluciones, identificar las mejores prácticas.


El terreno de la gobernanza de las sociedades es un magnífico y poco explorado terreno para la RSE. Muchas organizaciones están aún en materias ambientales y laborales cuando a su lado la democracia se agrieta y quizás ellos tienen alguna responsabilidad por acción u omisión. La RSE se ha ido consolidando en los temas más fáciles, pero aún no ha sabido escalar por las laderas de algunos grandes temas. Siempre queda la excusa de decir que esto sería entrar en política cuando de hecho la inacción sí es hacer política por consentimiento. El fascismo del siglo XX fue posible por complicidades y por silencios, por intereses y por omisiones, por acción y por dejadez.


La carta que leeréis a continuación nos habla de la universidad, de la actitud (activa) de un profesor y de la actitud (pasiva) de unos alumnos. Hoy, como en el siglo XX, una de las grandes responsabilidades de las empresas y las organizaciones en general es hacer prevalecer la democracia. No sólo desde un punto de vista formal. Hacer que la cultura del país sea plenamente democrática. Y esto se hace posible introduciendo valores de cultura democrática avanzada en la vida empresarial, lo que supone una ventaja competitiva en elementos como la captación de talento. Pero también haciendo valer los valores y las formas democráticas en la arena social, y no aceptando las formas predemocráticas o las manifestaciones violentas.


Si las empresas y las organizaciones empresariales se mojaran más algunas cosas no pasarían. No hay que ir entrando a responder cada provocación por parte de personajes de mentalidad caduca que proclaman que habría que enviar el ejército en caso de que Cataluña optara por autodeterminarse democráticamente y pacífica, por ejemplo. Pero sí sería bueno, como ya ha empezado a pasar, que las organizaciones empresariales catalanas emitan un mensaje en positivo en el sentido de que las empresas están por la democracia y que aceptarán lo que la sociedad exprese. Toda una lección y un ejemplo de responsabilidad social, de responsabilidad ante los retos que plantea la sociedad y la coyuntura.


Por cierto, sobre la carta que leeran a continuación: espero que sólo sea una especie de cuento o que, si es un caso real, Juan fuera un actor. No es necesario forzar de hacer pasar un mal rato a nadie aunque el aprendizaje valga la pena...


Contra la injusticia
Cartas | 24/08/2012
RAMON MASAGUÉ
Barcelona

Una mañana, cuando nuestro nuevo profesor de Introducción al Derecho entró en la clase, lo primero que hizo fue preguntarle el nombre a un alumno que estaba sentado en la primera fila: "¿Cómo te llamas?" "Me llamo Juan, señor". "¡Vete de mi clase y no quiero que vuelvas nunca más!", gritó el desagradable profesor.

Juan estaba desconcertado. Cuando reaccionó, salió de la clase. Todos estábamos asustados e indignados, pero nadie dijo nada. "Está bien. ¡Ahora sí! ¿Para qué sirven las leyes?". Seguíamos asustados pero, poco a poco, comenzamos a responder a su pregunta: "Para que haya un orden en nuestra sociedad". "¡No!", contestaba el profesor. "Para cumplirlas". "¡No!". "Para que la gente mala pague por sus actos". "¡No!". "Para que haya justicia", dijo tímidamente una chica. "¡Por fin! Eso es... para que haya justicia. Y ahora, ¿para qué sirve la justicia?". Todos empezábamos a estar molestos por esa actitud tan grosera. Sin embargo, seguíamos respondiendo: "Para salvaguardar los derechos humanos". "Bien, ¿qué más?", decía el profesor. "Para discriminar lo que está bien de lo que está mal". "Para premiar a quien hace el bien". "No está mal, pero respondan a esta pregunta: ¿Actué correctamente al expulsar de la clase a Juan?" Todos nos quedamos callados, nadie respondía. "Quiero una respuesta decidida y unánime". "¡No!", dijimos todos a la vez. "¿Podría decirse que cometí una injusticia. Sí. ¿Por qué nadie hizo nada al respecto?" "¿Para qué queremos leyes y reglas si no disponemos de la valentía para llevarlas a la práctica? Cada uno de ustedes tiene la obligación de actuar cuando presencia una injusticia. ¡No vuelvan a quedarse callados nunca más! Vete a buscar a Juan".

Aquel día recibí la lección más práctica de mi clase de Derecho. Cuando no defendemos nuestros derechos, perdemos la dignidad y la dignidad no se negocia.





Negocis amb compromís social

L'economia solidària resisteix la crisi amb serveis vinculats a la inserció laboral i la venda de productes elaborats en tallers ocupacionals. El lots de Nadal socialment responsables, com els de la botiga de l'ARA, en són un exemple 

CONSUM RESPONSABLE   Els productes d'alimentació  de Verdallar provenen de cultius ecològics i donen feina als que tenen més dificultats per trobar-ne. Els productes de Verdallar provenen de cultius ecològics i donen feina a col·lectius amb dificultats. PERE VIRGILI
 
Aquest cap de setmana se celebra a Barcelona la primera Fira d'Economia Solidària de Catalunya, un esdeveniment que vol donar visibilitat a una altra manera de fer negocis. "Democràtica, participativa, equitativa, solidària i respectuosa amb les persones, el medi ambient i els territoris", resumeix el manifest de la fira, que afegeix que l'economia solidària prioritza "la satisfacció de necessitats humanes per sobre del lucre".

Xavier Palos, secretari de la Xarxa d'Economia Solidària, defensa que el sector no només ofereix aquest fet diferencial: "Donem un valor afegit social, però també qualitat, perquè ens acostem a l'artesania". Palos assegura que l'economia solidària resisteix millor la crisi, amb un manteniment de llocs de treball "impressionant", i remarca que té avantatges interns però també per als consumidors: "La cooperativa de serveis financers Coop57 està deixant milions d'euros, quan des de la banca convencional totes les entitats estan negant crèdits".

De l'electricitat a la verdura

Un altre exemple d'economia solidària és la cooperativa de consum Som Energia, que comercialitza electricitat verda certificada. "Quan se'ns escull, s'estan escollint moltes coses, com una aposta clara per les energies renovables, i no s'està jugant a tenir una línia d'energia bruta i una altra d'energia neta", explica Marc Roselló, president de Som Energia. "A més, com a cooperativa, som diferents de la resta d'empreses, ja que no perseguim el benefici econòmic sinó donar resposta a la necessitat de consum energètic", afegeix. L'electricitat verda certificada és electricitat normal, però la distribuïdora certifica que s'ha produït amb energies renovables una quantitat equivalent a la consumida. Som Energia té plantes fotovoltaiques pròpies que produeixen part de l'energia, i obté certificats d'altres productors fins a cobrir el total. Roselló destaca que, després de fer una aportació inicial de 100 euros, el preu de l'electricitat "és igual que la tarifa regulada, sense cap sobrecost, perquè la voluntat és arribar al màxim de gent possible".

[continuar llegint a l'ARA]

27.10.12

Nova Guia d'Operadors Ecològics de Catalunya

Informació actualitzada de totes les empreses ecològiques certificades de Catalunya

El Consell Català de la Producció Agrària Ecològica de Catalunya (CCPAE), autoritat de control dels productors ecològics catalans, dependent del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), ha presentat la nova Guia d'Operadors de la producció agrària ecològica de Catalunya.

Aquesta nova Guia d'Operadors s'ha treballat durant els darrers mesos amb la intenció d'oferir un millor servei on-line als operadors ecològics de Catalunya i també a les persones consumidores.
A més, la Guia mostra el detall de cadascun dels operadors registrats al CCPAE, amb les dades de contacte, i ofereix l'opció de consultar i descarregar el certificat de conformitat de qualsevol operador, per comprovar els productes autoritzats de l'operador consultat.

El nou web de la Guia està operatiu des d'avui mateix en l'adreça següent: www.ccpae.org/guia

Més informació: Nota de premsa

Va tenir lloc la xerrada sobre el Territori Socialment Responsable a Vilafranca del Penedès

Ahir 25 d'octubre va tenir lloc la xerrada sobre el Territori Socialment Responsable a Vilafranca del Penedès, organitzada per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

L'acte va ser presentat per Raimon Gusi, tinent d'alcalde i regidor de Cultura, i tot seguit Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va reflexionar sobre el sentit estratègic de la responsabilitat social tant per a grans empreses com per a pimes, i sobre com una ciutat o un país podia esdevenir un territori socialment responsable.

Reportatge a RTV Vilafranca i entrevista a Josep Maria Canyelles (min. 17:40 a 20:20)



26.10.12

VII Convenció del Comerç de Catalunya: Botiguers pel país



INVITACIÓ

PROGRAMA

INSCRIPCIÓ

VII Convenció del Comerç de Catalunya: Botiguers pel país

Ja tenim gairebé tot a punt per a la VII Convenció del Comerç de Catalunya del dia 9 de novembre a la Torre Agbar. Com ja heu pogut veure a les informacions que us hem anat enviant, el lema d’aquesta edició és “Botiguers pel país”, en un esforç per mostrar que el comerç forma part intrínseca de la societat , un sector que s’implica i que està al costat dels ciutadans. És veritat que vivim temps convulsos... però s’han d’afrontar els reptes que ens vénen, mostrant la nostra fortalesa, formant part de les nostres ciutats i pobles.

Si l’any passat vam triar “Amunt el comerç”, per tal de mostrar la necessitat de treballar plegats per sortir de la crisi, amb  “Botiguers pel país”  pretenem ser una marca que ens uneixi, que ens identifiqui com un sector fort, dinàmic i present a la societat. Sempre hem estat, ho som i ho serem sempre, ja que és la nostra raó de ser.

Aquesta convenció promet ser molt especial. No només pel moment en el qual se celebra i per presentar la nova marca de la CCC “Botiguers pel país”, sinó perquè crec que totes les persones que han accedit a participar tenen coses molt importants a explicar-nos. És per això que us animo a venir i a compartir amb nosaltres el matí del proper dia 9 de novembre. Us hi esperem!

Miquel Àngel Fraile
Secretari general de la CCC

Campanya "Salvem les empreses: la nostra riquesa"



Responsabilitat Global s'ha adherit a la campanya "Salvem les empreses: la nostra riquesa"

Què Volem ...
01.UN CANVI EN L’ENTORN: CONSCIENCIAR
l Aturar el tancament d'empreses. Les empreses són necessàries per a la vida de les persones, per al desenvolupament de la societat, per a l'existència dels estats.
l Que es valori a les empreses pel que aporten a la societat.
l Que es reconegui la tasca i el risc de l'empresari.
02.UN CANVI EN EL MARC DE DESENVOLUPAMENT
l Que el funcionament de les administracions públiques estigui al servei de les empreses.
l Que es fomenti la competitivitat, la innovació, l'exportació i la formació com a pilars bàsics del desenvolupament de les empreses.
l Que es promoguin les noves vocacions empresarials.
l Que es redueixin i simplifiquin els tràmits, els permisos i els impostos.
l Que la Formació Professional estigui enfocada al món del treball.
l Que es faciliti l'entrada a les empreses dels joves sense experiència que vulguin apendre.
l Que els costos energètics i de comunicacions siguin similars als dels nostres competidors.


Aquesta Campanya neix l'any 2012, a AEBALL / UPMBALL, amb la finalitat de:
Impulsar un moviment que des de les empreses, amb la participació de tota la societat, generi un canvi d'actitud i comportament, en favor de les empreses i la seva tasca, com a riquesa de tots.
Pretén ajudar a aturar el continu tancament d'empreses que des de l'any 2006 estem patint.
Vol posar en valor la importància de les empreses per la riquesa que creen, pels llocs de treball que generen, per les aportacions que fan a la societat i a les diferents administracions.
Es realitza des de la transparència i la independència, amb les següents característiques: en positiu, amb tots els que vulguin participar, aportar, sumar i actuar a favor de les empreses.
Mitjançant l'adhesió es manifesta estar d'acord amb:
- La necessitat que hi hagi empreses, com més millor, per al bé de la societat.
- La importància del treball que creen les empreses, per a les persones.
- La conveniència de canviar el marc, la cultura, el comportament i l'actitud en favor de les empreses.

I donar suport a aquesta campanya i a les accions de suport que es realitzin.
banner-adhesio-entitats2

Estaràs contribuint i participant juntament amb altres empreses per un objectiu comú: SALVAR LES EMPRESES.
Obtindràs rellevància i visibilitat, networking, publicitat i contactes. El teu logo i el teu nom estaran presents a la nostra web.
RSC: Responsabilitat Social Corporativa.
Rebràs informació de totes les notícies relacionades amb la campanya i de les fites aconseguides amb la teva col·laboració.

Òmnium Cultural davant els reptes que el país ha d'afrontar

Vídeo i missatge d'Òmnium Cultural davant els reptes que el país ha d'afrontar:
Estem vivint un moment polític i social excepcional al nostre país. Després de la gran manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona, des d’Òmnium Cultural creiem que ha arribat el moment de presentar el nostre nou full de ruta cívic. I ho farem en el marc d’un acte d’àmbit nacional que tindrà lloc a Santa Coloma de Gramenet. Serà un acte important per a la nostra entitat que durà per títol “Tots construïm un nou estat d’Europa”. La presentació pública del nou camí que enceta Òmnium serà el proper dilluns, 29 d’octubre a 2/4 de 8 del vespre al Teatre Sagarra (c.Lluís Companys, 27). Si hi voleu venir cal que ens feu arribar un correu urgentment a participacio@omnium.cat per confirmar la vostra assistència.

25.10.12

Encara que el teu marit et maltracti, no ho has d'explicar a la la gent de fora; això ho heu d'arreglar a casa

Ja és típic fer ús de l'analogia matrimonial en el cas de la secessió de Catalunya, com si ens referíssim a una dona que es vol divorciar perquè està sent maltractada i el marit li digués que no té dret a divorciar-se perquè ella és seva.

Encara hi ha qui creu que el matrimoni és tan sagrat que ni en cas de maltractaments s'hauria de trencar... I també hi ha qui defensa que la sobirania és prèvia a la democràcia i que la democràcia no pot canviar-la. És a dir, en ple segle XXI tenen més importància la sang vessada en una guerra o el semen d'un rei que no la voluntat dels pobles i les persones!

I és que aquesta analogia encara pot donar molt més de si. Perquè també hi ha gent que considera que "encara que el teu marit et maltracti, no ho has d'explicar a la la gent de fora; això ho heu d'arreglar a casa". I aquesta idea perversa també té la traducció en l'esfera de la relació entre les nacions. Resulta que el vicepresident europeu Vidal Quadras pot amenaçar amb l'exèrcit si Catalunya pretén exercir la democràcia del dret a decidir. Però una diputada catalana del grup socialista no pot reprovar aquestes declaracions perquè suposa internacionalitzar el conflicte i donar una mala imatge d'Espanya... Ai, la marca España!

Efectivament, ahir l'eurodiputada del PSC Maria Badia va ser castigada pel PSOE per haver suggerit en una carta a Brussel·les que el diàleg era millor que les provocacions de Vidal-Quadras i les crides a l'ordre militar. I li van explicar el motiu del càstig. "Se m'ha dit que no es pot internacionalitzar el conflicte". 

El líder socialista Rubalcaba no se n'amaga, i afirma que no se sent identificat amb aquesta imatge d'Espanya com un país amb una feble capacitat democràtica per fer front al conflicte de la diversitat. I mentre ho diu, els caces de l'exèrcit van sobrevolant Catalunya a baixa alçada per a espantar la població civil. I el que és més greu, no neguen la possibilitat que Espanya pretengués avantposar l'exèrcit a l'ús de la raó democràtica.

I a més, sobre les declaracions incendiàries de Vidal-Quadras, els socialistes han vetat l'intent de Liberals i Verds europeus de reprovar-lo a l'Eurocambra. De fet, com diu avui el director de l'ARA, va ser primer Espanya qui va internacionalitzar el cas català quan va començar amenaçant que "la Unió Europea us expulsarà". I després Vidal-Quadras amb l'amenaça armada.

En signar la carta dels eurodiputats catalans, la la diputada Badia no feia més que denunciar la barbàrie, segurament convençuda que el seu partit de tota la vida li faria costat. La carta li ha costat el càrrec, i ara ha d'escoltar com Rubalcaba i Navarro la desqualifiquen públicament per haver-la signat. Com diu Sebastià Alzamora, aquest és el federalisme que prometen?

Els Col·legis Professionals aposten per la democràcia i el dret a decidir

Després de l'expressió contundent de la ciutadania i moltes organitzacions de la societat civil alhora de demanar que Catalunya sigui un nou estat a Europa, ara són moltes les empreses i altres organitzacions que fan declaracions on, sense prendre part de manera explícita per l'estat propi, sí que advoquen per l'exercici democràtic i pacífic del dret a decidir, alhora que amb major o menor intensitat fan notar els avantatges socials, econòmics i democràtics que suposaria disposar d'un estat propi dins d'Europa.

Si dies enrere eren la Cambra de Girona o les patronals CECOT i PIMEC, avui són els col·legis professionals: Quaranta col·legis professionals donen suport al procés cap a l'estat propi, i entre els signants del document hi ha el Col·legi d'Economistes, el Col·legi d'Arquitectes o el Col·legi Oficial de Metges. En el document donen suport al procés cap a l'estat propi que ha encetat el president de la Generalitat, Artur Mas, arran de la negativa del govern espanyol a negociar el pacte fiscal.
Els sotasignants, Col·legis Oficials i Associacions volem manifestar el nostre suport a:

1. La Resolució del Parlament de Catalunya del passat dia 27 en el sentit de constatar “la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies” .

2. Com a representants de professionals del nostre país, volem oferir la nostra voluntat i disponibilitat per contribuir des de les nostres institucions, a consolidar i a impulsar el posicionament del Parlament amb totes aquelles aportacions per permetin a Catalunya bastir-se d'instruments propis per fer possible un autèntic progrés social, econòmic i cultural.
Davant un debat que s'ha instal·lat a la nostra societat, que té una importància enorme, les organitzacions estan cridades a manifestar-se, si no per una opció sobiranista o unionista en concret, sí per si accepten donar una sortida democràtica al conflicte. És, per tant, un gran repte en la responsabilitat social que les empreses i organitzacions tenen respecte a la societat on operen.

Col·legis professionals a favor del dret a decidir

Los Colegios Profesionales apuestan por la democracia y el derecho a decidir

Después de la expresión contundente de la ciudadanía y muchas organizaciones de la sociedad civil a la hora de pedir que Cataluña sea un nuevo estado en Europa, ahora son muchas las empresas y otras organizaciones que hacen declaraciones en las que, sin tomar parte de manera explícita por el estado propio, sí que abogan por el ejercicio democrático y pacífico del derecho a decidir, a la vez que con mayor o menor intensidad hacen notar las ventajas sociales, económicos y democráticos que supondría disponer de un estado propio dentro de Europa.

Si días atrás eran la Cámara de Girona o las patronales CECOT y PIMEC, hoy son los colegios profesionales: Cuarenta colegios profesionales apoyan al proceso hacia el estado propio, y entre los firmantes del documento está el Colegio de Economistas, el Colegio de Arquitectos o el Colegio Oficial de Médicos. En el documento apoyan el proceso hacia el estado propio que ha iniciado el presidente de la Generalitat, Artur Mas, a raíz de la negativa del gobierno español a negociar el pacto fiscal.

Los abajo firmantes, Colegios Oficiales y Asociaciones queremos manifestar nuestro apoyo a: 
1. La Resolucion del Parlamento de Cataluña el pasado día 27 en el sentido de constatar "la necesidad de que el pueblo catalán pueda decidir libremente y democráticamente su futuro colectivo, como única vía para garantizar el progreso social, el desarrollo económico, el fortalecimiento democrático y el fomento de la cultura y la lengua propias ". 
2. Como representantes de profesionales de nuestro país, queremos ofrecer nuestra voluntad y disponibilidad para contribuir desde nuestras instituciones, a consolidar ya impulsar el posicionamiento del Parlamento con todas aquellas aportaciones para permitan a Cataluña construirse de instrumentos propios para hacer posible un autentico progreso social, económico y cultural
Ante un debate que se ha instalado en nuestra sociedad, que tiene una importancia enorme, las organizaciones están llamadas a manifestarse, si no por una opción soberanista o unionista en concreto, sí por si aceptan dar una salida democrática al conflicto. Es, por tanto, un gran reto en la responsabilidad social que las empresas y organizaciones tienen respecto a la sociedad donde operan.

Colegios profesionales a favor del derecho a decidir

24.10.12

Debats d'Economia Social i Cooperativa: Les relacions entre la cultura i el desenvolupament econòmic

La Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom en col·laboració amb la Confederació de Cooperatives de Catalunya posen en marxa el cicle de Debats d'Economia Social i Cooperativa amb l'objectiu de visibilitzar les fórmules empresarials de l'economia social i cooperativa com el model empresarial del segle XXI.

26 d’octubre: Les relacions entre la cultura i el desenvolupament econòmic

L'acte tindrà lloc a la Casa Àsia (Diagonal 373, Barcelona)

PROGRAMA:
8:30h_9:00h Cafè networking
9:00h_9:05h Presentació del Cicle de debats a càrrec de Joseba Polanco Gerent de la Confederació de Cooperatives de Catalunya
9:05h_9:10h Presentació del ponent a càrrec Agustí Colomines, director de CatDem
9:10h_9:40h Ponència a càrrec Gorka Knörr, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals
9:40h_10:00h Torn obert de preguntes
10:00h Clausura de l’acte a càrrec d'Agustí Colomines, historiador.
Es prega confirmar assistència
Inscripcions: inscripcionscoop.emo@gencat.cat

I de sobte, ara resulta que Rajoy va oferir diàleg a Mas!

Crec sincerament que la utilització electoral del tempo polític que està fent el president espanyol Rajoy forma part d'una de les males formes de fer política. Em refereixo al retard a l'hora de prendre certes decisions, com els ajustaments que van quedar aturats per les eleccions andaluses i ara, tot el que fa referència al rescat, que ha quedat en espera de les eleccions basques, gallegues i ara les catalanes.

Aquesta manera de fer no és pròpia d'aquest president, ja que Zapatero va arribar a negar que hi hagués crisi quan aquesta ja era més que evident, i tot per la por a l'escenari electoral. Amb la mateixa claredat he de manifestar que considero que la claredat i sentit del deure del president català ha estat a les antípodes, quan va començar a fer els ajustaments malgrat saber que podia perjudicar el seu propi partit a les eleccions estatals i locals que hi havia posteriorment.

Si escric ara aquests raonaments és perquè acabo de sentir que es veu que Mariano Rajoy "va deixar descol·locat" el president de la Generalitat, Artur Mas, a l'"oferir-li dialogar" sobre el finançament de Catalunya en la reunió sobre el pacte fiscal que els dos mandataris van mantenir a la Moncloa fa tres setmanes. Aquesta proposta de diàleg la va fer pública dimarts el cap de l'Executiu central, que, a més, va revelar que va sentir que Mas li feia xantatge.

És a dir, resulta que fins ara s'ha donat per bona l'explicació donada pel president català conforme el president espanyol havia donat un no taxatiu a la proposta de pacte fiscal sense possibilitat de dialogar. I ara de cop això ha canviat i es veu que Rajoy sí que va estar amable i predisposat a dialogar.

Quina és la diferència? Que fins ara tocaven eleccions en què havien d'arribar a un públic espanyolista per als quals era valorat el cop de porta a Mas i la duresa a l'hora de fins i tot negar-se a dialogar, mentre que ara toquen eleccions catalanes, en les quals han de mostrar una imatge de diàleg i bona predisposició per donar a entendre que és el seu interlocutor el que és un radical.

L'única conclusió que en puc treure és que aquest personatge que presideix l'estat espanyol se'n fot de la dignitat dels ciutadans de l'estat, tant d'uns com dels altres. Atenent a la gran rellevància política que va tenir la reunió amb Mas i a les conseqüències que se'n desprenen demostra que va actuar sense sentit d'estat i fent un ús partidista del càrrec. En un país civilitzat, sols per aquesta tergiversació i ús indigne del càrrec que ocupa crec que se l'hauria de convidar a assumir una altra responsabilitat més acord amb les seves aptituds i actituds.

Segurament hi ha moltes coses que es podrien criticar de la classe política i de les persones de qui he parlat, però em sembla que tenint en compte la importància d'aquella reunió, fer-ne aquest ús mostra de manera diàfana la categoria política del personatge.

I ja posats a parlar clar sobre el joc brut que s'ha començat a activar d'ençà que Catalunya ha iniciat el camí de transició nacional, mai havia passat el que està passant aquest cop amb el vot per correu dels catalans que viuen fora: continua l'allau de queixes de catalans al món que diuen que les ambaixades i els consolats espanyols els posen traves per votar en les eleccions del 25-N: 'Llama una catalana por lo de las elecciones, le digo que ya no se puede, ¿no?'. Accions com aquesta o com els vols rasants de caces de l'exèrcit ja no són merament una acció d'un polític mediocre, són el que marca la diferència entre el que és un país plenament democràtic o un país amb democràcia formal justeta, o entre un país desenvolupat o un país subdesenvolupat. Per als interessats a promoure la marca España (que encara n'hi ha), que prenguin nota de les màcules que aquesta marca de territori va acumulant.

Publicat a Jornal.cat

TAULA RODONA: Premisses econòmiques o valors ètics?

Jordi Pigem i Jorge Riechman
Dilluns 5 de novembre a les 19h a la llibreria Taifa 

 Jorge Riechmann, autor d'Interdependientes y ecodependientes, i Jordi Pigem, autor d'Heu dit austeritat?,  oferiran la seva visió crítica d'una societat les destinacions i polítiques de la qual es basen en premisses exclusivament econòmiques, que ignoren o entren en confrontació amb el vessant humà i ecològic.

La taula rodona serà moderada per Alicia García Ruiz, doctora en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat de Granada i autora de Contra la privatización de la universidad (Ed. Proteus).

23.10.12

Formació RSE Consell Relacions Laborals de Catalunya

Aquest matí he tingut l'oportunitat de dirigir un seminari formatiu sobre RSE per als membres del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, un organisme de diàleg singular de Catalunya i integrat pels agents socials, sindicats i patronals.

El seu interès era a comprendre la vinculació entre l'RSE i la dimensió de la competitivitat, i sobre elements de gestió a partir de normes i elements metodològics, sempre orientat a pimes.

Formació per a responsables en RS

L'objectiu principal del seminari formatiu és millorar la formació d'aquelles persones representatives d'entitats que treballen en l'àmbit de la responsabilitat social (RS), així com dinamitzar el diàleg i les sinèrgies entre elles.

El seminari abordarà la RS des de la perspectiva de l'empresa i de les associacions sindicals, i es mostraran exemples de pràctiques de RS i de casos en què el diàleg social hagi promogut l'èxit d’aquestes accions.

Aquest seminari s'emmarca en la convocatòria del Ministerio de Empleo y Seguridad Social a través de l'Ordre ESS/1743/2012 que promou accions per a fomentar la responsabilitat social de les empreses i els treballadors autònoms. Amb aquest objectiu, les organitzacions PIMEC, CCOO i UGT, amb la col·laboració del Consell de Relacions Laborals de la Generalitat de Catalunya, es complauen a convidar-lo/la a aquest seminari formatiu totalment gratuït que tindrà lloc el proper 23 d'octubre a Barcelona.

Data: Dimarts, 23 d'octubre de 2012
Hora: 9:30 h
Lloc: Aula de formació. Departament d'Empresa i Ocupació
c/ Sepúlveda 148-150
08011 Barcelona
Més informació

Programa i inscripció al Seminari

Web RScat 


Consell de Relacions Laborals de Catalunya (CRL)

El CRL és el resultat de l’esforç i de la voluntat dels agents socials i econòmics i del Govern de Catalunya de crear un fòrum estable de diàleg social i de participació institucional.

El Consell va ser creat per la Llei 1/2007, de 5 de juny, aprovada amb una àmplia majoria dels i de les representants del Parlament, i es va constituir formalment el 12 de desembre de 2007. El 29 de gener de 2008, el Govern va aprovar el Decret d’organització i funcionament del Consell, que ha permès el ple desplegament de la seva activitat.

Amb la seva creació es dóna compliment a un dels principis previstos a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que declara que la Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals, i s’assoleix un dels objectius previstos a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat pel Govern de Catalunya i Foment del Treball, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Federació d’Empresaris de la Petita i Mitjana Empresa, Unió General de Treballadors i Comissions Obreres de Catalunya.

El Consell de Relacions Laborals pretén ser un espai de diàleg i concertació social obert a la ciutadania i aquesta pàgina web constitueix l’eina fonamental per garantir la difusió de la seva activitat.