13.5.22

Jornada 'Sant Cugat 2030' per saber com serà la ciutat del futur, amb la participació d'experts en sostenibilitat, atracció econòmica i ciutat per viure

  • La jornada, serà gratuïta i oberta a tota la ciutadania i se celebrarà a la sala Clavé de La Unió, finalitzarà amb un diàleg entre l'actual alcaldessa, Mireia Ingla i l'exalcalde, Lluís Recoder
  • Josep Maria Canyelles prendrà part a la taula sobre sostenibilitat.

Sant Cugat acollirà la jornada Sant Cugat 2030 per debatre com serà la ciutat d'aquí vuit anys. La jornada, que organitza el TOT Sant Cugat i que compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, és gratuïta i oberta a tota la ciutadania sota inscripció prèvia que podràs formalitzar en el formulari que s'adjunta més avall. L'acte serà el divendres 27 de maig de 9.30 h a 14.30 h a la sala Clavé de La Unió, amb esmorzar a les 11 h. També es retransmetrà en streaming.

Sota el títol, Sant Cugat 2030Construint la ciutat del futur. Un nou model de ciutat, la sessió vol donar resposta als diversos reptes en matèria de creixement demogràfic, sostenibilitat i atractiu econòmic. I és que el municipi, una de les ciutat amb la renda per càpita més alta d'Espanya i amb uns nivells d'estudis superior a la mitjana, vol continuar posicionant-se ciutat referent. 


 

Tres temes per entendre la ciutat del futur

La sessió se celebrarà a la sala Clavé de La Unió Santcugatenca i comptarà amb la introducció del geògraf i especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori Oriol Nel·lo que presentarà les rellevants dades de l'evolució de la ciutat en els darrers vint anys, unes xifres que el TOT Sant Cugat donarà a conèixer uns dies abans. Seguidament, serà el torn del debat per entendre el futur de la ciutat es dividirà amb tres ponències protagonitzades per destacats experts en el tema:

  • La ciutat per viure. En aquest diàleg es debatrà quina projecció fem de la ciutat en el seu creixement demogràfic. Com afrontem els reptes d'habitatge, equilibri amb l'entorn i la qualitat de vida. Intervindran el geògraf Oriol Nel·lo, l'arquitecte i vicedegà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Guim Costa, i el CEO d'Organ, Javier Pérez del Pulgar i estarà moderat per la directora adjunta del TOT, Àgata Guinó. 
  • Sostenibilitat. Com s'ha d'adaptar la ciutat a tots els reptes i objectius de l'agenda 2030 pel desenvolupament sostenible, igualtat, consum i producció responsable i acció climàtica. El coordinador a Respon.cat i soci consultor a Vector5, Josep Maria Canyelles; el fundador i CEO de Solideo Eco Systems, Rafael Reyes i el responsable de Programes Ambientals, Àrea d'Acció Climàtica, Diputació de Barcelona, Carles Castell, seran els ponents d'aquest diàleg que moderarà el periodista i col·laborador del TOT Joan Ramon Armadàs. 
  • Pol d'atracció econòmica. Aquest diàleg girarà entorn de com s'ha d'adaptar la ciutat per continuar sent un pols d'atracció de grans empreses. Quins reptes té la ciutat en el teixit del comerç i de la petita i mitjana empresa. Hi seran presents Jaume Vives, president de Sant Cugat Empresarial; Sun Rius secretària de Sant Cugat Comerç; Sílvia Manzana, emprenedora i membre d'ADE Vallès i Jordi Bacaria, economista i consultor en desenvolupament local i que moderarà el periodista del TOT i Viaempresa, Bernat Bella. 

Debat entre alcaldes

La jornada finalitzarà amb un diàleg entre l'actual alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla i l'exalcalde, Lluís Recoder i que moderarà la directora del TOT, Laura Grau. Els dos polítics abordaran dos dels moments clau en què la ciutat ha hagut de treballar per consolidar un nou model per seguir evolucionant i adaptant-se als reptes amb l'objectiu de continuar i consolidar-se com a ciutat referent sense perdre la seva identitat i essència.

Si no veus bé el formulari, clica aquí.

Font: totsantcugat

12.5.22

El Consell Econòmic i Social de @matarocat lliura els premis Més Mataró Empresa Societat a les millors iniciatives d' #RSE #RSC en el sector empresarial @sommobilitat @nemmataro #estilmar

  • La Jornada Anual del Consell Econòmic i Social ha donat a conèixer els guanyadors de la 1a edició dels premis Més Mataró Empresa Societat.
  • Josep Maria Canyelles ha estat membre del Jurat, juntament amb representació de FAGEM, UGT i del propi ajuntament.

Els guardons tenen per objectiu promoure la integració de les polítiques de responsabilitat social (RS) en les iniciatives empresarials, a l’hora que contribuir al desenvolupament socioeconòmic responsable de Mataró i promoure bones pràctiques de RS que puguin servir de referència per incentivar la transferibilitat i la intercooperació.

 

           Foto de família dels guanyadors dels Premis. Foto: Albert Canalejo/Ajuntament

 

L'acte va tenir lloc dilluns 25 d'abril a la Nau Gaudí. El president del Consell Econòmic i Social de Mataró i regidor delegat d’Ocupació i Empresa, Sergi Morales, ha donat la benvinguda a la Jornada, que ha clos l'alcalde, David Bote. L’acte ha inclòs la ponència d’Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social d’Espanya, que ha parlat de les “Claus per reconciliar el creixement econòmic amb el progrés social”.

A continuació s’ha fet la lectura del veredicte i lliurament dels Premis que, tal i com recollien les bases, s’adreçaven a projectes empresarials orientats als àmbits social (iniciatives relacionades amb la vinculació i la contribució positiva de l’activitat empresarial amb el seu entorn social), mediambiental (projectes amb sensibilitat per l’impacte mediambiental), i econòmic (actuacions relacionades amb l’ètica del model econòmic, models participatius de gestió i governança i en la innovació en clau social).

El guardó a l’Empresa gran o mitjana, ha recaigut en Estilmar SA, empresa nascuda l’any 1981 al Masnou, però establerta a Mataró, que es dedica al disseny i fabricació de teixits per moda de bany, moda íntima i esport. Més del 80% dels seus productes són exportats a més de 40 països d’arreu del món. Rep el premi pel projecte ECOWAVE, una iniciativa que destaca per l’ ús de tecnologies més eficients amb els recursos naturals, evitant el seu malbaratament i reduint la petjada en el medi ambient. A més, la política de proveïdors quilòmetre zero enforteix la xarxa local de teixidoria i tintures, alhora que potencia el sector tèxtil, el qual té un gran impacte a l’ economia a la ciutat.

Pel que fa a la categoria d’Empresa petita o microempresa el jurat ha decidit atorgar el Premi a SOM Mobilitat SCCL, cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre nascuda a Mataró el 2016 i que actualment ofereix servei de lloguer de vehicles elèctrics compartits a 23 municipis. El jurat destaca la seva aposta per una mobilitat més sostenible, reduint l’impacte mediambiental amb l’ús del vehicle elèctric compartit. També la seva vocació de treball amb altres cooperatives de la xarxa d’Economia Social, un sector fortament arrelat a la ciutat de Mataró. Per últim, també la seva coherència en totes les àrees de treball, així com l’intercooperació amb aliances estratègiques que li permetran un millor posicionament en el mercat tecnològic i de business intelligence.

Sergi Domènech (Estilmar): "Som una botiga d'alimentació a granel. Es pot comprar la quantitat que es necessita i reduir l'impacte mediambiental dels plàstics".

Ricard Jornet Ginestà (Som Mobilitat): "Som una xarxa de vehicles elèctrics que la ciutadania pot compartir amb una aplicació mòbil".

Vicente Inglada (Va de Verd): "Tèxtil sostenible de producció local sense utilitzar aigua i amb energia verda".

A la categoria d’Empresa petita o microempresa també s’han fet tres mencions especials a les empreses Coop de Pedal SCCL, Appat delivery SL i Cotexmo SL.

El darrer guardó de la nit, a la millor iniciativa d’Autònom, se l’ha endut Vicente Inglada Alcaide, per la botiga Va de Verd, ubicada al carrer de Santa Teresa. Va néixer com a cooperativa al 2017 i al 2020 es va dissoldre, continuant el negoci com a autònom un dels socis fundadors. Obté el premi per posar en valor el comerç de la ciutat amb productes naturals i a granel que fomenten el consum responsable, ecològic i de proximitat. S’ha valorat la seva contribució a potenciar la xarxa econòmica local, l’impacte mediambiental per la reducció, reutilització i reciclatge de residus i per la sensibilització cap a un consum sostenible.

Els guanyadors de cadascuna de les tres categories han rebut una dotació econòmica de 2.000 €, el reconeixement per part del Consell Econòmic i Social i l’Ajuntament de Mataró així com el suport en la promoció i presència a mitjans de la iniciativa guanyadora.

Font

Es crea a Euskadi un model per treballar la Responsabilitat Lingüística Empresarial, que té en compte les reflexions de Responsabilitat Global

  • El Clúster de Sociolingüística i la Universitat del País Basc han creat un model per treballar la Responsabilitat Lingüística Empresarial
  • Han publicat una guia per aplicar el model a les empreses situades en qualsevol entorn sociolingüístic.
  • Aquest és el principal resultat de la 5a fase del projecte Eralan, creat l'any 2008 amb l'objectiu de consolidar l'ús del basc en el món laboral.

“Model de Gestió de la Responsabilitat Lingüística (Model EEL). Guia ERALAN5 ” ofereix recursos per treballar la responsabilitat social Lingüística entre els temes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), destacant els beneficis de les normes ètiques i socials per a la gestió lingüística.  

L'objectiu és oferir una eina per a la implantació de la gestió avançada de la diversitat lingüística, en la qual el basc serà una força forta en l'àmbit socioeconòmic.

Els autors de la guia són Auxkin Galarraga (UPV/EHU), director del projecte Eralan, i Belen Uranga (Clúster de Sociolingüística) coordinadora. Així mateix, a més dels autors, en la creació de la publicació s'han implicat diversos experts i actors de l'àmbit sociolingüístic, acadèmic i empresarial. El projecte Eralan s'està desenvolupant amb el suport del Govern Basc i la Diputació de Guipúscoa.

La Guia incorpora algunes referències a Josep Maria Canyelles per alguns articles, presentacions i col·laboracions en matèria d'incorporació de la llengua a la gestió de l'RSC, entre els quals la guia "Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès" del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

El model es basa en el compromís voluntari de l'empresa, que pretén treballar la gestió de la diversitat lingüística des del punt de vista de la millora contínua i la contribució a llarg termini que l'empresa pot fer als beneficis culturals i socials.

La qüestió de la llengua s'integra en el sistema de gestió global. No és, doncs, una mera activitat annexa; al contrari, és un conjunt d'iniciatives que enriqueixen els objectius estratègics globals de l'empresa. En concret, forma part del sistema de qualitat. El model proposa una trajectòria per incorporar la responsabilitat lingüística en els processos de millora contínua que les empreses ja tenen implantades i en les metodologies per treballar la responsabilitat social.

Una de les principals virtuts del model és la seva adaptabilitat a les característiques de l'empresa. Es proposa com un model obert perquè les empreses s'adaptin de manera autònoma a les seves característiques. És possible treballar determinats apartats del model, en particular per adaptar-se als recursos i oportunitats de què disposen les Petites i Mitjanes Empreses (pimes).

La implicació dels consultors és molt útil per adaptar i aplicar el Model EEL en una empresa. No obstant això, les empreses poden aplicar les eines i les directrius contingudes en aquesta guia pràctica per si mateixes.

Notícia original (en basc) / traducció automàtica

Accés directe a la Guia (ara per ara solament en basc)