Després de setmanes de crítiques a Obama en els mitjans i sobretot a les tertúlies dels EUA, ara comença a rebre un reconeixement que potser les coses estan canviant. Tanmateix ningú pot afirmar que avancin de manera sòlida. Ningú pot garantir que no hi torni a haver una caiguda important, o fins i tot que aquesta recuperació no sigui més que un miratge...
Però més enllà de les valoracions públiques i els indicadors borsaris, hi ha altres reflexions que susciten més el nostre interès, ja que la millor manera de garantir que sortim sòlidament de la crisi és remoure les causes que l'han feta possible.
Si, com sembla, la crisi s'està resolent a partir de aportar diners dels contribuents a les arques de la banca, aquesta no només està mancada de qualsevol ètica sinó que s'estan sentant les bases per a la propera crisi, ja que el missatge és clar: voreja la legalitat fins on puguis, o fins i tot salta-te-la impúnement, ja que com més grossa la facis més t'ajudarà el sector públic a superar-la sense enrenou.
Em sembla molt aclaridor i il·lustrador en aquest sentit l'article de Xavier Sala i Martín, on denuncia que finalment seran els contribuents els que acabaran pagant en còmodes terminis la crisi bancària causada per la gestió irresponsable de certs gestors.
Aquesta suposa la primera crisi de confiança en les expectatives que teníem en Obama. I atès que els valors i el missatge que aquesta mesura de rescat bancari porta implícits té uns ressons mundials, ho considerem d'una gran irresponsabilitat social. Ni la població ha de pagar el que han causat uns pocs, ni el missatge ha de ser "facin, facin, que ja ho arreglarem tantes vegades com calgui".
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada