Demà cometré una il·legalitat, obligat pel Ministeri de l'Interior

Sempre té elements de sorpresa això de l'Administració Pública. Per una banda et diuen que el DNI és un document personal i intransferible, que sempre s'ha de portar al damunt i que no es pot prestar a cap altra persona.

Però per l'altra banda, el mateix Ministeri de l'Interior, per a fer certes gestions et demana que portis el carnet d'una altra persona, en el que suposa una il·legalitat que necessàriament has de cometre per tal de fer la gestió.

El cas és que fa dos anys s'havia de donar de baixa un cotxe que un blindat de Prosegur em va xafar. En vaig parlar a Nota de servei (o de mal servei). De fet, la gestió corresponia al ferroveller, és a dir el professional del desballestament d'automòbils a qui li vaig vendre el vehicle com a ferralla. 

Sembla que la irresponsabilitat i l'engany per part d'aquests professionals és bastant elevada ja que sol ser molt habitual que no facin el procés a què s'han compromès de donar-lo de baixa. Al cap d'un temps, notes que no ho han fet perquè reps el càrrec municipal de l'impost de vehicles. 

Resulta que has de despalçar-te a Barcelona, a un lloc mal comunicat conegut com la Campana, i pagar per al tràmit de la baixa que no va fer el ferroveller. Diuen que és habitual. I també et diuen que si tens sort l'ajuntament et tornarà el càrrrec, però que depèn. 

Anem al que ens interessava, però. Com que el vehicle estava a nom de dues persones s'hi han de presentar totes dues. No importa que el vehicle ja faci dos anys que no existeixi. I no n'hi ha prou amb un paper firmat. Ara bé, hi ha una solució: si no pot venir l'altra persona, vingui vostè amb el seu carnet, el DNI! I això t'ho donen escrit en un full oficial, amb el logotip del Ministeri d'Interior - Prefectura Provincial de Trànsit: "Juntament amb aquesta autorització heu de presentar els DNI originals de la persona autoritzant i l'autoritzada".

Ho faré... però i si a la sortida m'esperen i em posen una multa per anar amb el carnet d'una altra persona? Me'n puc refiar? 

I encara una darrera pregunta: si aquest és un problema habitual, no haurien d'actuar d'ofici investigant si es donen casos de mala fe per part de ferrovellers?

Per cert, després hauré d'agafar el metro i hauré de tornar a saltar-me les normes. En aquest cas no serà una il·legalitat però sí una conducta contrària a les indicacions públiques. Quan arribi el tren deixaré que surti tothom i quan em disposi a entrar ja estarà sonant el timbre que indica que ja no es pot entrar al vagó. Si hagués de fer cas de les indicacions em sembla que m'hauria d'esperar unes dues hores a poder-hi pujar! Excepte en hores de baixa afluència en què no has de deixar baixar a ningú, en tots els altres moments tothom que puja al metro ho fa incomplint la norma clarament expressada segons la qual no es pot pujar un cop hagi començat a sonar el timbre.

Si el sector públic fa normes (siguin legals o siguin d'urbanitat) que són impossibles de complir, la consqüència que en podem treure és que les lleis i les normes són una orientació, una guia, però no ben bé una obligació precisa. O no?

Aquest article ha estat publicat a Jornal.cat

PD: Ja hem comès la il·legalitat! Me n'he queixat a la finestreta, on m'ha atès una persona molt amable -sempre s'agraeix- que sobre aquest tema m'ha dit que fan de més i de menys (??) però que prefereixen que la gent porti tots els DNI dels titulars per assegurar-ho... I per cert: he hagut de pujar al metro quan ja sonava el timbre indicant la prohibició d'entrar... Per compensar, hauré de fer la B.O. d'avui per a compensar! (B.O.=Bona Obra del dia, segons es deia en el món de l'escoltisme)