30.4.13

Combinar actius materials i intangibles per al desenvolupament econòmic

  • Les comarques del Penedès, Garraf i Anoia tenen un atur superior a la mitjana catalana. Davant aquesta situació, que forma part de la realitat catalana general, però amb major afectació, cal activar les estratègies que permetin el desenvolupament econòmic. 
  • Cal saber planificar els actius tangibles i intangibles del territori: la xarxa de fibra òptica i el valors de sostenibilitat en són dos exemples fonamentals.
Encara que exemplifiquem en aquestes comarques, la reflexió és aplicable a qualsevol altre territori
La xarxa de fibra òptica

Tant per al sector industrial com per al de serveis, les tecnologies són fonamentals avui dia, i l'accés a la fibra òptica és un element de competitivitat i que, de vegades, pot marcar la frontera entre poder instal·lar-hi una empresa o no. Ara que toca parlar d'emprenedoria, moltes empreses neixen concebudes per a la venda i el ple funcionament en línia. Un 7% de les empreses creades l'any passat a l'Àgora de Vilafranca del Penedeès va ser només en línia. I a Vilanova i la Geltrú s'està treballant en aquesta línia des de Neàpolis. 

Poder vendre per internet, poder parlar amb proveïdors amb una videoconferència, o poder oferir teletreball als col·laboradors són mecanismes que avui han passat de ser una possibilitat a ser el model de negoci per a algunes empreses ja pensades per als nous temps. Però treballar des de casa sense necessitat de desplaçar-se o amb molt poc desplaçament ja no és cap novetat. El que cal és poder-ho fer a alta velocitat i amb qualitat més alta, de manera que els nuclis fora de les grans ciutats o les grans poblacions poden tenir més habitants perquè no es veuen obligats a desplaçar-se per treballar. I així es facilita el reequilibri territorial.

L'alta velocitat de les dades no solament té un ús laboral i empresarial sinó que per a la ciutadania pot ser la base per a accedir a la salut, educació, formació, serveis social... en el futur. Les teleassistències en són un exemple que ja funciona des de fa molts anys, i el que es coneix com a e-salut està creixent vertiginosament, fent diagnosi i vigilància mèdica a distància, evitant desplaçaments i disminuint els temps emprats. A banda de desenvolupar nous models de negoci, també pot col·laborar a fer sostenibles els serveis públics.

I permet atendre millor la diversitat, com per exemple quan un alumne està hospitalitzat i disposar de continguts en línia, assistir a una classe sense moure's de casa, disposar de classes enregistrades i consultar-les en diferit, participar-hi des de casa, consultes a professors, entre d'altres aplicacions.


Tot això ens permet situar el concepte de les Smart City com una oportunitat per a millorar els serveis a la ciutadania i l'activitat empresarial, amb una orientació més sostenible gràcies a l'aplicació intensiva de tecnologies i coneixement. Algunes aplicacions de les ciutats intel·ligents que ja han començat a funcionar poden ser:
  • Xarxa d'enllumenat intel·ligent: els llums del carrer només s'encenen quan detecten el pas d'alguna persona, si no, estan apagats o en mode de baix consum, evidentment, l'estalvi energètic és considerable.
  • Recollida d'escombraries intel·ligent: no cal fer una recollida periòdica i deixar residus al carrer, quan el contenidor està ple, ell mateix avisa i es canvia per un de buit o bé es buida, això permet tenir els carrers més nets, evitar pudors i poder fer la recollida amb equipament més petit.
  • Xarxa de sensors: sensor de tot tipus situats en els carrers. Si se sap en tot moment que està passant, es poden fer accions per corregir aquelles situacions que no convinguin.
  • Realitat augmentada: aconseguir informació d'algun element urbà mitjançant un element tecnològic d'ús personal, sigui un mòbil o bé un tablet.
Les aplicacions poden ser moltes però totes necessiten xarxes de comunicacions a sota. Per això, és una bona notícia per al Alt Penedès que el director general de la Telecomunicacions de la Generalitat, Carles Flamerich, hagi anunciat que la fibra òptica estarà disponible a pràcticament tota comarca en menys de tres anys





L’objectiu de la Generalitat per als propers cinc anys és aconseguir connexions ràpides a Internet (bàsicament amb fibra òptica) en el 80% dels municipis catalans. Flamerich va afirmar que “el Govern de la Generalitat portarà la fibra òptica a la porta dels municipis i cada ajuntament haurà de cablejar els seus nuclis i els seus polígons mitjançant l’operador que vulgui”. Flamerich va afegir que si compleixen aquests objectius, “serem el territori extens dins la Unió Europea amb una millor xarxa de telecomunicacions”. La prioritat del Govern és fer arribar la fibra òptica en les zones de creació d’empresa i innovació. “Ens interessa que tinguin bona comunicació i que obtinguin bona rendibilitat per tal que generin ocupació. El Servei d’Informàtica del Consell Comarcal ha elaborat un manual sobre la fibra òptica.

Valors de sostenibilitat

Darrera la tecnologia, les xarxes, les smart cities, ja hi ha implícits uns valors de sostenibilitat. El hard de la fibra ens connecta amb el soft dels valors. Però en l'activitat empresarial hi ha un potencial enorme en la gestió dels actius intangibles. La gestió de la responsabilitat de les empreses envers la societat i els seus diversos grups d'interès ens brinda tota una plèiade d'interaccions on una empresa o organització pot fer efectius els seus valors ètics, col·laboratius, sostenibles, i orientar-los a la creació de valor, de confiança, desenvolupant un model d'empresa i d'economia més sostenible i alhora plenament competitiva.

Aquesta dimensió intangible associada als valors empresarials i a la gestió de l'RSE també pot prendre un caràcter vinculat al territori, i específicament als atributs de marca del propi territori. Per això, quan parlem de Territori Socialment Responsable, ens referim a un territori on tota mena d'organitzacions gestionen l'RSE, ja siguin empreses grans o petites, i són capaces d'establir sinèrgies en l'entorn i donar resposta als reptes del territori. Així la responsabilitat social passa a ser un atribut del propi territori, però no com una mera construcció de màrqueting sinó com a resultat d'un compromís de cadascuna de les parts.

Traslladat al sector del turisme, al Penedès estem treballant en el desenvolupament de Destinacions Turístiques Socialment Responsables, a partir de la implicació d'empreses, agents econòmics i sector públic.

El turisme demana cada cop més una incorporació de criteris de responsabilitat social, ja sigui pel que fa a l'impacte ambiental, gestió de la diversitat, o implicació en la comunitat. I aquest compromís i estil de negoci és una oportunitat per al desenvolupament econòmic de les nostres comarques i la creació d'ocupació.

Si sabem combinar els actius tangibles del territori (els monuments i la fibra òptica) amb els actius intangibles (valors, capacitats, compromisos), podrem desenvolupar un territori més sostenible, amb major retenció de talent, amb captació d'empreses i visitants, i amb una qualitat de vida excel·lent. La superació de la crisi demana treballar amb els dos actius, i aquí en donem dos exemples aplicats al Penedès.

Els costos de l’accidentalitat viària

EL RACC presenta un estudi sobre els costos de l'accidentalitat viària

En els últims cinc anys, el pressupost del Ministeri de Foment destinat al manteniment de la Xarxa de Carreteres de l’Estat (RCE) ha disminuït un 38%, fins a situar-se en poc més de 31.500 euros per quilòmetre. No obstant això, el cost de l’accidentalitat a la mateixa xarxa –derivat de totes les despeses associades a les persones mortes o ferides de gravetat (mèdiques, socials, etc.)– puja a 64.000 euros per quilòmetre.

L’estudi Els costos de l’accidentalitat a la Xarxa de Carreteres de l’Estat, realitzat pel RACC, analitza a fons les diferències entre el cost de l’accidentalitat i la inversió en manteniment en tots els trams de la RCE. L’objectiu és determinar en quins trams cal focalitzar l’esforç inversor per reduir l’accidentalitat i, amb això, minimitzar els costos que comporta.

Costos de l'accidentalitat

La metodologia utilitzada permet identificar els trams de la RCE amb un cost d’accidentalitat més elevat, així com la inversió que rep cada comunitat autònoma en manteniment de carreteres i la seva diferència respecte al cost d’accidentalitat (imatge superior). A partir de les diferències detectades, el RACC proposa que les inversions en el manteniment de les carreteres siguin més eficaces i basades en criteris objectius que permetin salvar el màxim de vides.

L'estudi del RACC Els costos de l'accidentalitat a la Xarxa de Carreteres de l'Estat (RCE) ha analitzat quins trams de la RCE suposen més "cost social" per sinistralitat viària (despeses associades a persones mortes i ferits greus). La inversió en aquests trams permetria, així, reduir la sinistralitat i els seus costos associats.

Costos socials de la sinistralitat viària

En primer lloc, l'estudi assenyala els "costos socials" derivats d'un accident de trànsit amb víctimes mortals o ferits greus. Aquests costos deriven dels següents conceptes:

- Despeses en serveis d'emergències (policia, bombers, ambulàncies, etc.).
- Costos mèdics i hospitalaris.
- Costos de rehabilitació per les seqüeles de les lesions.
- Costos derivats de la productivitat perduda.
- Costos materials.

Segons la Dirección General de Tráfico (DGT), el cost associat a cada víctima en accident de trànsit ascendeix a Espanya a 1,4 milions d'euros per cada persona morta i 219.000 euros per cada ferit greu.

A partir del cost associat a les víctimes de tràfic, l'estudi classifica els trams de la RCE segons el cost per quilòmetre que representen els morts i ferits greus registrats en cada tram. Per fer-ho, pren com a referència les xifres d'accidentalitat recollides per l'informe anual del consorci europeu EuroRAP. D'aquesta manera, pot identificar-se si la inversió en manteniment realitzada en cada tram és suficient per cobrir els costos reals d'accidentalitat.

Entre els 1.350 trams de la xarxa vial espanyola analitzats s'identifiquen 107 amb un cost/quilòmetre superior als 200.000 euros (quilòmetres d'alt cost); el que significa que en aquests trams seria econòmicament justificable realitzar una inversió anual de 200.000 euros per quilòmetre si així es pogués eliminar l'accidentalitat greu i mortal.

Trams d'alt cost social, per comunitat autònoma

Amb un 19% de trams, la Comunitat de Madrid és la que major proporció de quilòmetres d'alt cost (més de 200.000 euros per quilòmetre) té en la seva RCE, per davant de la Comunitat Valenciana (13%) i Catalunya (12%).

En el conjunt de carreteres d'Espanya (2011), la relació entre inversió de manteniment i cost d'accidentalitat va ser d'un 59%. Entre les comunitats més desfavorides es troben la Comunitat Valenciana (28,8%), Catalunya (46,2%) i la Comunitat de Madrid (51%). Per contra, les comunitats amb més cobertura (inversió en manteniment rebut vs cost suportat) són Extremadura (81%), Cantàbria (80,1%) i Astúries (70,6%).

Informació pràctica:
Els 10 trams amb més costos per l’accidentalitat a Espanya i Catalunya
Quines comunitats necessiten una major inversió per reduir el cost de l’accidentalitat viària?
Quins són els costos socials derivats d’un accident de trànsit?

Penyora fiscal contra la corrupció. Campanya de desobediència civil per la transparència



La Crida a la Desobediència Civil pels Drets Ciutadans i contra la Dictadura Financera, convocada pel col·lectiu ABCD Acció de Base Ciutadania Desobedient, (www.cridadesobediencia.cat), davant la situació d'emergència que vivim i la corrupció estructural que patim, apel·la a la desobediència civil pacífica i et demana que recolzis i participis en la campanya de Penyora Fiscal en la declaració de la renda del 2012 (fins el 30 de juny).
No volem contribuir amb els nostres impostos mentre la llei no reconegui i apliqui el dret a una total transparència del sector públic i dels seus alts càrrecs, que administren els diners del poble.
En aquest context, la desobediència civil es presenta com un dels mecanismes efectius de transformació social. Sense transparència no podem cooperar, no volem contribuir.
L’acció de desobediència consisteix a ingressar una quantitat simbòlica, per exemple 20€, a la Caixa de Dipòsits i Consignacions en qualsevol oficina de l'Agència Tributària de Catalunyao en una banca ètica, en concepte de Penyora Fiscal fins que no s’aprovi i s’apliqui una llei que reculli les demandes que proposem perquè la transparència sigui real. (Podeu veure com fer-ho a la Guia pràctica de com fer la Penyora Fiscal)
Per qualsevol dubte o per obtenir informació sobre les demandes associades a aquesta acció, adreceu-vos a: penyorafiscal@cridadesobediencia.cat o a Penyora Fiscal contra la Corrupció
Col·labora a organitzar sessions informatives-formatives en diferents localitats sobre com fer la penyora fiscal i sobre com dinamitzar grups i accions arreu del país.
(Pots contribuir amb 1€ al mes....per cobrir les despeses de la Crida i de la campanya.)
El procés va començar el setembre del 2012 amb un grup de signants d'un manifest: Patrícia Agüera, Vicenç Altaió, Pepe Beunza, Paco Cabezas, Ada Colau, Javi Creus, Manuel Cubero, Francesc Estorach, David Fernández, Santi Fornell, Jordi Garcia Jané, Josep M. Gasch, Luca Gervasoni, Itziar González Virós, J.A. González Casanova, AlfGrafulla, Angelina Hurios, Joan Lluís Jornet, Mar Manzaneque, José Luís Martínez, Federico Mayor Zaragoza, Anna Monjo, Martí Olivella, Arcadi Oliveres, Jaume Parisi, Montserrat Ponsa, Stefano Puddu, Carles Riera, Guillermo Rojo, Gemma Sendra, Gabriela Serra, David Soler, Pep Subirós, Joan Tamayo, Jordi Via, Esther Vivas, Manel Xicota...
D'entre els quasi 1.800 signants de la Crida comptem amb: Marta Angelat, Assumpta Aneas, Ramon Arribas, Jaume Asens, Siscu Bages, Enric Bastardes, Lourdes Berdié, Luis Blanco, Mercè Botella, Jaume Botey, Jordi Calvo, Jordi Camprubí, Pere Casaldàliga, Toni Casares, Carles Castell, Rufí Cerdà, Ruth Claramunt, Albert Claveria, Marcel Coderch, Mireia Cornudella, Jaume Domingo, Enric Duran, Marina Espasa, Agnès Felis, Albert Ferris, Eulàlia Formentí, Pep Forns, Xavier Garcia, Joan Guarch, Montserrat Guntín, David Iglesias, Ferran Izquierdo, Victòria Izquierdo, Maria Lucchetti, Francesc Lucchetti, John Mackay, Feliu Madaula, Xavier Masllorens, Pilar Massana, Tina Minana, Xavier Montagut, Nestor Munt, Sílvia Munt, Salvador Ordóñez, Pere Ortega, Francina Planas, Núria Prades, Lola Puig, Lídia Pujol, Eulàlia Reguant, Elisenda Roca, Muntsa Roca, Rosa Roura, Laura Salomó, Eva Saura, Jaume Saura, Mercè Seix, Neus Sotomayor, Cristina Soy, Marina Subirats, Gemma Tarafa, Josep Mª Terricabres, Carme Tobella, Sandra Valent, Xavier Valls, Miquel Vallmitjana, Josep Xercavins...
Podeu signar la Crida a www.cridadesobediencia.cat/adhesio/

‘Et presento el jutge Garzón’

En algun moment hem parlat del jutge Garzón:

9.2.12 Unes notes sobre la condemna de Garzón, el jutge estrella
8.4.10 En defensa de Garzón, en defensa de la qualitat democràtica // En defensa de Garzón, en defensa de la calidad democrática

Hi deia que, si bé en aquest cas els poders fàctics s'han aliat contra Garzón, tampoc cal ser ingenus i recordar qui és Garzón, com ha col·laborat en la politització de la justícia, i com ha comès greus irregularitat en altres moments, vulnerant ell també drets humans, com va haver de retreure el tribunal europeu a l'estat espanyol.

Ara la periodista Sònia Bagudanch ha publicat el llibre ‘Et presento el jutge Garzón’, on se'ns presenta com “vanitós, egocèntric, megalòman, furtiu...”. En el llibre es publiquen per primer cop documents inèdits que demostren com Garzón menteix, encara ara, quan diu que mai cap detingut ha denunciat tortures davant seu. Pel seu despatx han passat centenars de detinguts torturats amb signes evidents de tortura física i mental i ell mai no va moure un dit.

Segons l'autora, “Garzón creia que l’independentisme era un càncer que calia combatre, i l’Audiència Nacional ha estat l’empara necessària perquè un jutge sense límits com ell pogués fer i desfer al seu gust".

Josep Ramoneda: Qualitat democràtica

El filòsof i escriptor Josep Ramoneda ens explica en aquesta entrevista (vídeo de 12 min.), que actualment les institucions de l'Estat Espanyol no funcionen i que l'estat de les autonomies ha estat un fracàs. També afegeix que cal aprofitar la construcció de l'estat propi per Catalunya per fer una aposta nova i diferent, que impliqui un sistema polític més transparent i democràtic. Aquest sistema ha d'actuar de baix a dalt, amb una societat civil forta, per tal que esdevinguem una país del sud, però amb modals dels països del nord d'Europa.



Aquest vídeo forma part del projecte "Amb independència", promogut per l'Associació Catalana de Professsionals. L’ACP és constituïda per un grup de més de 200 socis, i sòcies, de diferents sectors professionals (enginenyeria, economia, dret, medicina, periodisme, l’educació, gestors…).

Nota de transparència: Josep Maria Canyelles és soci de l'ACP

29.4.13

Democràcia en crisi, per Carles Campuzano

Reprodueixo aquesta interessant reflexió de Carles Campuzano, diputat de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats. A banda del seu blog, aquesta reflexió també ha estat publicada al Blog de la Qualitat Democràtica.

Democràcia en crisi, per Carles Campuzano








La crisi econòmica està repercutint també en la política democràtica a Europa. Quan els governs i els parlaments dels estats semblen tenir tan poc poder sobre els destins de la societat i quan les decisions fonamentals per al futur dels països es prenen en institucions que no rendeixen comptes públicament, la democràcia trontolla. Si, a més, les decisions que es prenen són injustes, o són percebudes així per amplis sectors de la societat, i les solucions es posposen a un futur incert, per al moment quan les reformes estructurals ja hagin fet l’impacte que es busca, la legitimitat popular del sistema s’erosiona lentament i els representants escollits pel poble perquè dictin lleis en nom del poble són percebuts com a part del problema i no pas com a solució.

Es reivindiquen aleshores altres formes de fer política, emergeixen nous actors polítics i noves legitimitats reclamen el seu propi espai. Des del moviment del 15M a la plataforma contra els desnonaments en podem trobar alguns exemples: amb la càrrega positiva dels que plantegen les preguntes adequades, denuncien les injustícies i els fracassos del sistema econòmic i polític en què vivim, però també amb els riscos que es deriven del simplisme davant de problemes complexos i de la demagògia com a principal argument dels oportunistes de tota mena, que també n’hi ha.

Aleshores, els mecanismes, sempre delicats, que fonamenten les societats obertes, que no són altres que la legitimitat del pluralisme d’interessos i respostes, el respecte pels procediments reglats, la separació de poders i el reconeixement que les majories no poden imposar les seves solucions i les minories tampoc no poden impedir la governabilitat, deixen de funcionar.

I efectivament és així, la democràcia, tal com s’ha formulat i practicat durant les darreres dècades, també està en risc. I no només per l’escac que li fan els moviments socials de darrera generació. També per altres sectors.

Fa uns dies vaig llegir Gobernanza inteligente para el siglo XXI, de Nicolas Berggruen i Nathan Gardel, una via intermèdia entre Occident i Orient, i si bé el diagnòstic i les propostes del llibre són diferents, el qüestionament sobre el sistema democràtic és similar: votants hedonistes que esperen dels polítics, només preocupats pel curt termini i les eleccions, la satisfacció dels seus desitjos més immediats sense pensar en el llarg termini i les necessitats de les futures generacions. Aquest és el resum del mal de la democràcia a Europa i als Estats Units, segons els autors. Davant aquesta situació, reclamen mirar a la Xina i aprendre del Partit Comunista i del seu estil de governança, basat en la tradició mil·lenària xinesa.

Digueu-me antic, però entre Singapur i la revolució permanent dels vells i nous troskos, continuo creient en els ideals i valors que inspiraren les revolucions Anglesa (1642-1689), Americana (1763-1789) i Francesa (1789-1799). Una democràcia és el govern de la gent, per a la gent i amb la gent, basat en la llibertat i la igualtat, que demana alguna cosa més que anar a votar cada quatre anys.

I que és massa important per residir només en les mans d’aquells que ens dediquem a la política de manera professional. Una democràcia que necessita urgentment ocupar-se i del bon govern i  la transparència; de la  responsabilitat i integritat dels governants; dels drets i els deures dels ciutadans; de la rendició de comptes dels representants davant els representats; del comportament de les elits i les seves responsabilitats… En definitiva, tota una agenda que reclama una acció regeneradora i reformista urgent.

Bus del futur - Smart City

[ca] Imagineu un dia de conducció per carrers, i llavors un enorme "túnel en moviment" volant per damunt, duent centenars de persones. Podeu pensar que és un somni, però és cert, aviat aquest increïble Bus a cavall (3D Bus) apareixerà pels carrers, aquest autobús va a través de dues vies amb la part inferior buida, de manera que els cotxes poden passar per sota. En comparació amb el Metro, aquest bus té un menor cost, termini de construcció més curt i quasi la mateixa capacitat de passatgers, és la manera més econòmica de futur del trànsit urbà. En aquest vídeo podreu veure com funciona, us sorprendreu per la forma innovadora de transport.

[en] Imagine one day you driving on road, then one huge "moving tunnel" flying overhead, carring with hundreds of people, you may think it is dream, but it is true, soon this incredible Straddling Bus (3D Bus) will appear on streets, this bus step across two lanes with hollow lower part, so cars can pass through, compared with Metro, Straddling Bus has lower cost, shorter construction period and almost same passenger capacity,it's more economical way of future urban traffic. from this video, you will see how it works, you will be shocked by this innovative way of transportation.

28.4.13

"Quines mesures hi ha per afrontar la corrupció?" (resum i vídeo)

Fa un parell de setmanes va tenir lloc la taula rodona Mesures per afrontar la corrupció a la Càtedra Ethos de la URL. I ja vaig aportar les piulades amb el contingut més destacable. Càtedra Ethos URL

Realment va ser un luxe poder escoltar tres de les persones que han presidit el Parlament de Catalunya: els expresidents Ernest Benach i Joan Rigol, i l'actual presidenta Núria de Gispert.

Ara podem disposar del resum extens aportat per l'organització i també el vídeo sencer de l'acte. 



I aquest és l'enllaç al moment de la pregunta que hi vaig formular.

El dijous 18 d’abril de 2013 la Càtedra ETHOS URL va organitzar la taula rodona Quines mesures hi ha per afrontar la corrupció?, en què hi van participar la M. Hble. Sra. Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya; el M. Hble. Sr. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya (2003-2010); i el M. Hble. Sr. Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya (1999-2003).

Els tres últims presidents del Parlament demanen un pacte social per fer front a la corrupció


Barcelona, 19 d’abril de 2013. Ahir al vespre va tenir lloc al rectorat de la Universitat Ramon Llull (URL) la taula rodona Quines mesures hi ha per afrontar la corrupció a càrrec de Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya; Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya del 1999 al 2003; i Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya del 2003 al 2010.

L’acte es va iniciar amb la intervenció del rector de la URL, Josep Maria Garrell, que va recordar que aquesta activitat de la Càtedra ETHOS es deriva de la publicació del Codi Ètic per a polítics, que tan ressò ha tingut,i que s’emmarca en la manera d’actuar de la URL: “En el context en què vivim, la Universitat ha de contribuir a donar resposta als grans reptes als que com a societat ens veiem immersos. La crida de la Càtedra ETHOS se situa dins d’aquest esperit on el paper de la Universitat és el d’àgora i lloc de debat on poder confrontar idees”.

Francesc Torralba, director de la Càtedra ETHOS, va explicar que allò que havia motivat organitzar aquest acte era la convicció que la vinculació entre ètica i política és essencial per la supervivència de la mateixa política. En aquest sentit, va fer èmfasi en el Codi Ètic elaborat per un conjunt de catedràtics i professors de diverses universitats catalanes. Torralba va subratllar que l’objectiu de la taula rodona era no centrar-se només en un determinat àmbit de la corrupció: “Tot i que els mitjans centren la corrupció en alguna una esfera concreta de la societat, la corrupció és com una metàstasi que recorre diferents òrgans del cos social. No es tracta només de pensar en clau política sinó en altres més silenciades com la cultural, l’educativa, la sanitària, la social…”. Finalment Torralba va demanar als tres ponents que ajudessin a pensar quina era la terapèutica i la prevenció d’aquest mal social.

Ernest Benach va reflexionar sobre el concepte de la corrupció: “Sabem de què estem malalts però no com hem agafat la malaltia. La corrupció és inherent a la societat.  Hi ha empresaris corruptes però no per això la classe empresarial té la mala imatge que té la política. Hi ha metges, sindicalistes o mestres que també són corruptes i ningú dubte d’ells com a principal valor d’aquest país. Això sí, en el cas dels polítics, aquest pecat és doble, per la responsabilitat pública que es té sobre un altre col·lectiu”.

Benach va dir que davant d’aquest canvi de paradigma que es s’estava vivint, s’havien de posar a la pràctica noves mesures que facilitessin maneres de fer diferents: “Només avançarem com a societat prenent decisions dràstiques, canviant coses que avui es donen per certes, i sent conscients que potser haurem de pagar alguns que no tenim la culpa”.

Benach va reconèixer que hi havia molt material valuós, com el codi Ètic, per definir quin era el futur, però que calia passar per quatre punts. Primer, la prevenció vinculada a l’educació: “La corrupció nomes podrà ser combatuda si s’explica a escoles, instituts i universitats. És molt important aprendre matemàtiques, anglès, català i castellà, però també ètica”. Segon, les mesures legislatives com la Llei electoral o la Llei de transparència que durant “trenta anys no hem estat capaços de fer-les i representarien un canvi real al qual els partits sempre han estat reticents. Tercer, un pacte polític: “Tot això no es podrà aconseguir si no hi ha un pacte polític, que plantegi aquest nou escenari, i precisament avui se n’està fent molta demagògia. Jo crec que aquest pacte seria fàcil, sobretot si es pensés en el bé del país per damunt d’altres coses”. Quart, complicitat social: “Per aconseguir-ho cal una complicitat de la societat civil i de l’opinió publicada. Si ens preocupa la qualitat de la nostra democràcia, el pacte polític s’ha de poder traslladar a les diferents capes de  societat.

Joan Rigol es va centrar en com la corrupció encaixa en la situació política, el finançament dels partits i en les diverses mesures que hi ha. Rigol va explicar que la desafecció està causada per diferents motius. Primer: “La gent ho està passant malament, els polítics van a remolc del mercat i de l’economia, i es justifica el seu rol per tenir una opció respecte el bé comú. Així, es percep una abdicació fonamental del polític davant d’aquesta situació actual, fet que genera aquest distanciament. Segon: “Un polític ha de tenir credibilitat moral perquè sinó l’entendran com a exercici burocràtic del poder”.Tercer: “Cada líder diu el que li convé al seu partit, això és el que surt després als mitjans, i és el que genera també un escepticisme global sobre la política. És l’endogàmia dels partits polítics sobre ells mateixos”. Quart: “Com recollia Benach, la Llei electoral és bàsica per tornar a identificar el compromís personal del polític amb els seus electors”. Cinquè: “El compromís de militància política ha de ser fruit del compromís cívic que es tingui, perquè sinó surten polítics professionals i no atrapats en els problemes reals de la gent”. Sisè: “Quan entres a la política, sense adonar-te’n, et sents envoltat de jet set, és a dir, hi ha una determinada relació que et situa entre un nivell de gent que viu a un estàndard de vida molt elevat. Per a mi, alguns casos de corrupció concreta venen per voler assemblar-te al ritme de vida en el qual et trobes”. Finalment Rigol va dir que els partits polítics han de voler assumir una reconversió cultural d’ells mateixos perquè sinó “els casos de corrupció es mengen la seva tasca central i institucional”.

Pel que fa al finançament, Rigol va destacar que els recursos privats amb què es financen els partits polítics tenen principis de publicitat, d’independència i de topalls; com per exemple el fet que les empreses que estan al servei de l’administració no poden finançar ni fer donacions als partits polítics. Rigol va afirmar que se n’estan escapant i que si es complís la legislació hi hauria molt més control.
Rigol també va parlar dels partits en campanya electoral: “Convertim la política en producte del màrqueting i el ciutadà en client. La campanya electoral és una campanya mediàtica i tots hi contribuïm. Això no es política. La campanya electoral ha de ser un acte d’implicació del ciutadà respecte la pròpia política de la societat. El problema és que la campanya electoral mediàtica val molts diners. Aquí els polítics hi han de posar seny i ens han de vigilar perquè tenim tendència a descontrolar-nos ”.
Rigol va subratllar que estava d’acord amb el pacte social al qual s’havia referit Benach i va recalcar que tot polític, en el moment en què hi ha una ombra sobre el seu comportament en referència al bé comú, ha de mirar d’apartar-se, per respecte a ell mateix.  Rigol va remarcar que s’ha de declarar el patrimoni, tot el que es guanya, i que ha d’estar controlat sistemàticament, però que li molestava que es fes per la presumpció de culpabilitat: “Per què com a polític he de ser presumpte culpable i he d’extorsionar?. Per culpa d’això molta gent ja no vol entrar a la política. Es poden posar tots els controls que calguin però la intimitat del polític i la seva família s’ha de respectar”.

Núria De Gispert va iniciar la seva intervenció amb “una defensa en majúscules de la política, de la democràcia parlamentària i de les persones que s’hi dediquen” reivindicant “la minoria de persones que es dediquen o s’han dedicat a la política i que han saltat a la palestra i han estat condemnades”. De Gispert va afegir que la desafecció és més aviat dels polítics i no tant de la política i va posar com a mostra l’interès dels ciutadans en les darreres eleccions catalanes.

De Gispert va anunciar que des de fa dos mesos el Parlament està treballant en dues ponències per redactar la proposició de Llei electoral i la proposició de Llei transparència i accés a la informació pública. De Gispert va especificar que aquesta segona Llei inclourà, com a capítol final, un codi ètic sota els principis de justícia, respecte, responsabilitat i honradesa. La presidenta va afegir que el mes de juliol estarien acabades i, a finals d’any, aprovades. 

De Gispert va coincidir amb els seus dos antecessors pel que fa a l’educació i la formació, la vocació i el lideratge humà i ètic del polític, el sentiment de desafecció actual, i el pacte de tots els partits polítics i la societat per fer una democràcia transparent i forta.

"¿Qué medidas existen para afrontar la corrupción?" (Resumen y vídeo)

Cátedra Ethos URLHace un par de semanas tuvo lugar la mesa redonda Medidas para afrontar la corrupción en la Cátedra Ethos de la URL. Y ya aporté las twitts con el contenido más destacable. Realmente fue un lujo poder escuchar tres de las personas que han presidido el Parlament de Catalunya: los expresidentes Ernest Benach y Joan Rigol, y la actual presidenta Núria de Gispert.

Ahora podemos disponer del resumen extenso aportado por la organización y también el vídeo entero del acto [en catalán].



Y este es el enlace al momento de la pregunta que formulé.

El jueves 18 de abril de 2013 la  Cátedra ETHOS URL  organizó la  mesa redonda  ¿Qué medidas existen para afrontar la corrupción? , en el que participaron la M. Hble. Sra. Nuria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunyaa, el M. Hble. Sr.  Ernest Benach, presidente del Parlament de Catalunya (2003-2010), y el M. Hble. Sr.  Joan Rigol, presidente del Parlament de Catalunya (1999-2003).  

Los tres últimos presidentes del Parlamento piden un pacto social para hacer frente a la corrupción
 
El acto se inició con la intervención del rector de la URL, Josep Maria Garrell, que recordó que esta actividad de la Cátedra ETHOS se deriva de la publicación del Código Ético para políticos, que tan eco ha tenido, y que se enmarca en la manera de actuar de la URL: "En el contexto en que vivimos, la Universidad debe contribuir a dar respuesta a los grandes retos a los que como sociedad nos vemos inmersos. La llamada de la Cátedra ETHOS se sitúa dentro de este espíritu donde el papel de la Universidad está el de ágora y lugar de debate donde poder confrontar ideas '.

Francesc Torralba, director de la Cátedra ETHOS, explicó que lo que había motivado organizar este acto era la convicción de que la vinculación entre ética y política es esencial para la supervivencia de la misma política. En este sentido, hizo hincapié en el Código Ético elaborado por un conjunto de catedráticos y profesores de diversas universidades catalanas. Torralba subrayó que el objetivo de la mesa redonda era no centrarse sólo en un determinado ámbito de la corrupción: "Aunque los medios centran la corrupción en alguna una esfera concreta de la sociedad, la corrupción es como una metástasis que recorre diferentes órganos del cuerpo social. No se trata sólo de pensar en clave política sino en otros más silenciadas como la cultural, la educativa, la sanitaria, la social ... ". Finalmente Torralba pidió a los tres ponentes ayudaran a pensar cuál era la terapéutica y la prevención de este mal social.

Ernest Benach reflexionó sobre el concepto de la corrupción: "Sabemos de qué estamos enfermos pero no cómo hemos cogido la enfermedad. La corrupción es inherente a la sociedad. Hay empresarios corruptos pero no por ello la clase empresarial tiene la mala imagen que tiene la política. Hay médicos, sindicalistas o maestros que también son corruptos y nadie duda de ellos como principal valor de este país. Eso sí, en el caso de los políticos, este pecado es doble, por la responsabilidad pública que se tiene sobre otro colectivo ".

Benach dijo que ante este cambio de paradigma que se estaba viviendo, debían ponerse en práctica nuevas medidas que facilitaran maneras de hacer diferentes: "Sólo avanzaremos como sociedad tomando decisiones drásticas, cambiando lo hoy dan por ciertas, y siendo conscientes de que quizás tendremos que pagar algunos que no tenemos la culpa".
 
Benach reconoció que había mucho material valioso, como el código Ético, para definir cuál era el futuro, pero que había que pasar por cuatro puntos. Primero, la prevención vinculada a la educación: "La corrupción solo podrá ser combatida si se explica en escuelas, institutos y universidades. Es muy importante aprender matemáticas, inglés, catalán y castellano, pero también ética ". Segundo, las medidas legislativas como la Ley electoral o la Ley de transparencia que durante "treinta años no hemos sido capaces de hacerlas y representarían un cambio real en el cual los partidos siempre han sido reacios. Tercero, un pacto político: "Todo esto no se podrá conseguir si no hay un pacto político, que plantee este nuevo escenario, y precisamente hoy se está haciendo mucha demagogia. Yo creo que este pacto sería fácil, sobre todo si se pensara en el bien del país por encima de otras cosas". Cuarto, complicidad social: "Para conseguirlo hay una complicidad de la sociedad civil y de la opinión publicada. Si nos preocupa la calidad de nuestra democracia, el pacto político debe poder trasladar en las diferentes capas de sociedad.

Joan Rigol es centró en cómo la corrupción encaja en la situación política, la financiación de los partidos y en las diversas medidas que hay. Rigol explicó que la desafección está causada por diferentes motivos.

Primero: "La gente lo esta pasando mal, los políticos van a remolque del mercado y de la economía, y se justifica su rol para tener una opción respecto al bien común. Así, se percibe una abdicación fundamental del político ante esta situación actual, lo que genera este distanciamiento.

Segundo: "Un político debe tener credibilidad moral porque sino lo entenderán como ejercicio burocrático del poder".

Tercero: "Cada líder dice lo que le conviene a su partido, esto es lo que sale después a los medios, y es lo que genera también un escepticismo global sobre la política. Es la endogamia de los partidos políticos sobre ellos mismos ".

Cuarto: "Como recogía Benach, la Ley electoral es básica para volver a identificar el compromiso personal del político con sus electores".

Quinto: "El compromiso de militancia política debe ser fruto del compromiso cívico que se tenga, para que sino salen políticos profesionales y no atrapados en los problemas reales de la gente".

Sexto: "Cuando entras a la política, sin darte cuenta, te sientes rodeado de jet set, es decir, hay una determinada relación que te sitúa entre un nivel de gente que vive en un estándar de vida muy elevado. Para mí, algunos casos de corrupción concreta venden por querer parecerse al ritmo de vida en el que te encuentras ".

Finalmente Rigol dijo que los partidos políticos deben querer asumir una reconversión cultural de ellos mismos porque sino "los casos de corrupción se comen su tarea central e institucional".

En cuanto a la financiación, Rigol destacó que los recursos privados con que se financian los partidos políticos tienen principios de publicidad, de independencia y de topes; como por ejemplo el hecho de que las empresas que están al servicio de la administración no pueden financiar ni hacer donaciones a los partidos políticos. Rigol afirmó que se están escapando y que si se cumpliera la legislación habría mucho más control.

Rigol también habló de los partidos en campaña electoral: "Convertimos la política en producto del marketing y el ciudadano en cliente. La campaña electoral es una campaña mediática y todos contribuimos. Esto no se política. La campaña electoral debe ser un acto de implicación del ciudadano respecto a la propia política de la sociedad. El problema es que la campaña electoral mediática vale mucho dinero. Aquí los políticos han de poner cordura y nos tienen que vigilar porque tenemos tendencia a descontrolarnos".

Rigol subrayó que estaba de acuerdo con el pacto social al que se había referido Benach y recalcó que todo político, en el momento en que hay una sombra sobre su comportamiento en referencia al bien común, debe mirar de apartarse, por respeto a sí mismo. Rigol remarcó que se debe declarar el patrimonio, todo lo que se gana, y que debe estar controlado sistemáticamente, pero que le molestaba que se hiciera por la presunción de culpabilidad: "¿Por qué como político debo ser presunto culpable y he de extorsionar? Por culpa de esto mucha gente ya no quiere entrar en la político. Se pueden poner todos los controles que sean necesarios pero la intimidad del político y su familia se debe respetar".

Nuria De Gispert inició su intervención con "una defensa en mayúsculas de la política, de la democracia parlamentaria y de las personas que se dedican" reivindicando "la minoría de personas que se dedican o se han dedicado a la política y que han saltado a la palestra y han sido condenadas". De Gispert agregó que la desafección es más bien de los políticos y no tanto de la política y puso como muestra el interés de los ciudadanos en las últimas elecciones catalanas.

De Gispert anunció que desde hace dos meses el Parlamento está trabajando en dos ponencias para redactar la propuesta de Ley electoral y la proposición de Ley transparencia y acceso a la información pública. De Gispert especificó que esta segunda ley incluirá, como capítulo final, un código ético bajo los principios de justicia, respeto, responsabilidad y honradez. La presidenta añadió que el mes de julio estarían terminadas ya finales de año, aprobadas.
 
De Gispert coincidió con sus dos antecesores en cuanto a la educación y la formación, la vocación y el liderazgo humano y ético del político, el sentimiento de desafección actual, y el pacto de todos los partidos políticos y la sociedad para hacer una democracia transparente y fuerte.

26.4.13

Jornada "El dret de la Gent Gran a una informació ètica"

Propera xerrada organitzada per la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), en la qual es donaran idees de com els ciutadans poden intervenir en el bon funcionament de la democràcia utilitzant els mitjans de comunicació i les xarxes socials:

EL DRET DE LA GENT GRAN A UNA INFORMACIÓ ÈTICA
amb Lluís Foix i Llúcia Oliva
DATA: DIJOUS 2 DE MAIG DE 2013 A LES 18 HORES
LLOC: COL·LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA - (RBLA. CATALUNYA 10, 1ER PIS BARCELONA)

La mediació empresarial com a instrument de pau i de progrés

Ahir vaig assistir a l’acte institucional del Consolat de Mar, amb motiu de la festivitat del seu patró, sant Marc Evangelista, a la Casa Llotja de Mar. L'Excm. Sr. Miquel Valls i Maseda, president de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consolat de Mar, adreçà unes paraules de benvinguda i el Sr.

Josep M. Coronas i Guinart, secretari general d’Abertis Infraestructuras, S.A., féu la conferència “LA MEDIACIÓ EMPRESARIAL COM A INSTRUMENT DE PAU I DE PROGRÉS”. La cloenda correspongué a l'Hble. Sr. Germà Gordó i Aubarell, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya.



Aporto les piulades al twitter (en ordre invers):

  1. Gordó: Catalunya ha de fer servir les seves legitimitats en sentit positiu, mirant cap al futur
  2. Gordó: el dret propi és un element central de la nostra identitat nacional, tant com la llengua, que ens porten als orígens medievals
  3. Gordó: molts diuen que el catalanisme comença aquí, en la voluntat d'influir davant les injustes condicions imposades per Castella
  4. Gordó: a l'expo Univ les columnes tambe tenien aquests noms, més l'agricultura
  5. Gordó: industria, marina i comerç són noms de carrers diferents dels altres. Es van voler tenir en compte el que suposen
  6. Gordó: el nomenclàtor dels carrers de Barcelona mostren l'ànima del país, grans esdeveniments, territoris relacionats, personatges...
  7. Bon discurs de Coronas, sec.gen. Abertis. Ara clou el conseller de Justicia, Germà Gordó
  8. Coronas: per a l'èxit de la mediació no n'hi ha prou amb encarregar-la a un bon mediador professional. Cal bona fe i convenciment parts
  9. Coronas: la mediació permet que les relacions romanguin positives en el temps, incorporant uns valors de pau i acord davant el conflicte
  10. El Customer Council d' : un bon exemple ": Coronas: davant els retards de la justícia, la mediació és més necessària."
  11. Coronas: la llei catalana de cambres del 2002 ja els atribuïa la funció de mediació mercantil.
  12. Coronas: estat Esp va transposar fa un any la Directiva europea, basant-se també en la voluntarietat i bona fe de les parts.
  13. Coronas: a Europa s'ha desenvolupat l foment de la mediació empresarial i fam. tambe; primer via soft; i cada cop més estructuradament
  14. Coronas: el Consolat de Mar va fer Catalunya pionera en la mediació empresarial. En temps actual, al 2001 llei de mediació.
  15. Coronas: l'eficiencia de l'adm de justícia demana reduir la càrrega, però el foment de mediació té encara motivacions pròpies més positives
  16. Coronas: el foment de la mediació i la menor pressió a la justícia pot redundar en major seguretat jurídica
  17. Coronas: davant els retards de la justícia, la mediació encara és més necessària i pot aportar grans estalvis de temps i diners.
  18. Coronas: la mediació pretén el win-win, i evitar el win-lose. Quan té èxit té efecte terapèutic.
  19. Coronas: la mediació ha de ser estesa com un mitja complementari, q no pretén substituir la judicial
  20. Coronas: Dret a tutel. judicial es un últim recurs, basat en la imposició per part d'un tercer, deixant vencedors i vençuts. O perdent tots
  21. Coronas: la mediació empresarial és un instrument de pau, de pacificació davant el conflicte. Respon millor a pau que justícia davant jutges
  22. Coronas fa referencia a ST marc, patró del consolat de mar, martiritzat fa quasi 2000 anys per haver promogut la pau a través evangeli
  23. Es lliuren les medalles de nomenament de Cònsols del Consolat de Mar de Barcelona
  24. El president Consell Cambres anuncia la propera posada en marxa servei de mediació empresarial
  25. A la Llotja de Mar, Josep M Coronas, Secr.Gen. parla de mediació empresarial, davant conseller Gordó i pres. Cambres Valls