13.9.18

L’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra i l’Associació Respon.cat treballaran per incorporar perfils de conselleres i directives a les empreses

  • L’ODEE compta amb una plataforma que conté una base de dades de conselleres i directives acreditades amb un perfil que respon al conjunt integrat de coneixements, habilitats, aptituds i actituds.
  • El 66% de les empreses catalanes no tenen cap dona en el seu equip directiu.
  • Per arribar al 40% de dones en els consells d’administració de les empreses amb més de 250 treballadors a Catalunya s’haurien d’incorporar 865 dones.
    Barcelona, 5 d’agost de 2018.- L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Associació Respon.cat han signat un conveni de col·laboració per posar a l’abast de les empreses l’eina creada per l’ODEE amb l’objectiu de fer equips de direcció i consells d’administració paritaris.

    Es tracta d’una plataforma que conté una base de dades de conselleres i directives, amb un perfil que respon al conjunt integrat de coneixements, habilitats, aptituds i actituds. L’eina, s’adreça a les dones que es vulguin postular per entrar en els equips directius i en els consells d’administració, així com a les empreses i organitzacions que vulguin incorporar aquest talent femení, tenint en compte els perfils més idonis de lideratge.

    Actualment la plataforma compta amb 160 perfils, que han hagut de seguir un estricte procés d’acreditació, basat no només en el currículum acadèmic, sinó també en les competències transversals, com les habilitats comunicatives; de relacions i d’empatia; d’organització i direcció d’equips; d’adaptabilitat i de flexibilitat.

    L’ODEE i Respon.cat treballaran conjuntament per ajudar les organitzacions i empreses privades i públiques a complir amb la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes. A més, segons l’estudi de l’ODEE La presència de les dones en els consells d’administració de les empreses a Catalunya , només l’11% de les 4.000 empreses catalanes subjectes a la Llei espanyola d’Igualtat 2007 tenen un 40% de dones en els seus consells d’administració.

    Aquesta Llei especifica que les societats obligades a presentar comptes de pèrdues i guanys no abreujats procuraran incloure en el Consell d’Administració un nombre de dones que permeti assolir una presència equilibrada de dones i homes (40%-60%) en un termini de 8 anys a partir de l’entrada en vigor de la llei (24/03/07).

    De les prop de 210.000 societats a Catalunya analitzades, el 66% no té cap dona a l’equip directiu, un percentatge que es manté força estable en els últims anys. Així mateix, dels prop de 118.000 càrrecs directius analitzats, només el 21,3% són dones.

    Per arribar al 40% de dones en els consells d’administració de les empreses amb més de 250 treballadors a Catalunya s’haurien d’incorporar 865 dones. En el cas de les empreses de 50 a 250 treballadors, caldria 2.720 dones més per assolir el 40%.

    El Govern de l’Estat, per la seva banda, també ha anunciat que vol que els consells d’administració de les empreses siguin paritaris en un termini de cinc anys. És per això que donarà aquest termini a les empreses privades perquè facin complir la proposició de Llei, registrada al Congrés dels Diputats.


    La signatura del conveni ha comptat amb el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, la presidenta de l’ODEE, Anna Mercadé, el president de Respon.cat Josep Santacreu, la vicepresidenta de Respon.cat, Mercè Mullor, Joana Amat, vocal de Respon.cat i Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat.

    Respon.cat divulgarà la Plataforma entre les empreses alhora que també estudiarà com les empreses que incorporen la gestió de la responsabilitat social estan incorporant el vector de la igualtat i viceversa, amb la intenció de promoure que la igualtat sigui un element més rellevant dins els enfocaments d’RSE.

    Anna Mercadé, directora de l’ODEE, ha destacat durant l’acte de la signatura que “el conveni firmat cerca facilitar a les empreses complir amb la seva responsabilitat social corporativa i fer efectiva la Llei d’igualtat aprovada pel Parlament de Catalunya”.

    El president de Respon.cat, Josep Santacreu, ha remarcat la missió de l’entitat de promoure la responsabilitat empresarial entre les empreses catalanes i ha fet èmfasi amb allò que significa la col·laboració. “L’acord amb l’ODEE ens permetrà col·laborar junts i ajudar a les empreses a augmentar la presència de dones en els càrrecs de responsabilitat, un dels punts que conformen l’agenda 2030 de l’ONU per al desenvolupament sostenible”, ha explicat.

    Mapa competencial

    La plataforma defineix el ‘Mapa Competencial’ idoni que hauria de tenir una persona per ser conseller/a o directiu/va, en base a un estudi elaborat a partir d’entrevistes als principals directius del país. Aquest està format per:
    • Competències tècniques: coneixements econòmics i financers; de direcció estratègica; del marc legal i normatiu i dels recursos estratègics.
    • Competències bàsiques: coneixement general del context empresarial; d’altres idiomes; de l’entorn PESTEL i del coneixement.
    • Competències transversals: responsabilitat; pensament estratègic; identificació; situar-se en el context; relació interpersonal; comunicació i creativitat i innovació.
    Sobre l’ODEE

    L’ODEE de la Cambra és un observatori de reflexió, estudi, propostes i actuació per posar en valor a les dones professionals, emprenedores i empresàries. Promou l’aprofitament del talent femení i la seva incorporació als càrrecs de decisió empresarial per corregir els desequilibris de gènere.

    Sobre Respon.cat

    Respon.cat, iniciativa per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, és l’entitat empresarial de referència en RSE, i pretén contribuir a fer un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya amb la implicació d’empreses i altres organitzacions.


    • Premsa Cambra de Barcelona: www.premsa.cambrabcn.org
    • Twitter: @presscambrabcn | @odeecambra
    • Flickr: PressCambraBarcelona
      Youtube: Cambra de Barcelona

    [JORNADA] La transversalitat dels ODS en la gestió empresarial

    • Respon.cat i DIRSE organitzen, en col·laboració amb SUEZ,  la jornada “La transversalitat dels ODS en la gestió empresarial”
    • Respon.cat pretén obrir vies de relació amb les diferents funcions dins de les empreses per establir sinergies tenint en compte les diverses àrees funcionals que tenen relació amb l’RSE.
    • La jornada tindrà lloc a SUEZ (Ciutat de l’Aigua. Passeig d ela Zona Franca 48. Ed D38), el proper 25 de setembre a les 9.30 h

    Aquesta col·laboració amb DIRSE és un pas més de cara a establir un marc més ampli per a fer possible que trobem un bon encaix per a fer un millor servei a les empreses membres de Respon.cat i a les persones sòcies de DIRSE. Aquesta mateixa línia de col·laboració també s’està treballant amb altres organismes de foment de l’RSE per tal de posar la voluntat de fer un millor servei als respectius membres i promoure de manera més efectiva l’RSE
    La Jornada “La transversalitat dels ODS en la gestió empresarial” vol mostrar el paper de les empreses en l’agenda de Desenvolupamnet Sostenible com a elements clau per la seva capacitat de contribuir al desenvolupament dels entorns on operen, així com de traslladar saber fer a altres actors i territoris.
    També es comptarà amb experiències de grans empreses i de pimes que estan integrant els ODS en la seva gestió empresarial. Durant la darrera part de la jornada es proposa un espai de treball i reflexió on amb la participació del públic es debatrà sobre els reptes en la integració transversal dels ODS en la gestió empresarial.
    PROGRAMA
    LLOC: SUEZ. Ciutat de l’Aigua (Passeig de la Zona Franca, 48 Edifici D38, 08038 Barcelona)
    09:15 -09:30  Recepció assistents
    09:30 -09:40  Benvinguda
    Dulcinea Meijide, Delegada DIRSE Catalunya
    Representant Junta Directiva Respon.cat
    09:40 -09:55   El paper de les empreses en l’Agenda del Desenvolupament Sostenible
    Arnau Queralt, Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible 
    09:55 -10:20  La integració dels ODS en la gestió empresarial: experiències de la gran empresa i de la pime
    Josep Maria Canyelles, Respon.cat
    Liliana Arroyo, Institut d’Innovació Social (ESADE)
    Felisa Palacio, Tarannà Viatges amb Sentit
    10:20-10:50  Reptes en la integració transversal dels ODS en la gestió empresarial
    Espai de treball i reflexió compartida entre els assistents en grups de treball.
    10:50 -11:00  Conclusions i tancament de la jornada           
    Dulcinea Meijide, directora de Desenvolupament sostenible de Suez i delegada a Catalunya de DIRSE
    Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
    Programa en pdf

    Informació bàsica
    • Data: 25 de setembre de 9.30 a 11.00 h
    • Lloc: Barcelona. SUEZ. Ciutat de l’Aigua (Passeig de la Zona Franca, 48 Edifici D38, 08038 Barcelona)
    • Cal inscriure’s en el següent formulari.

    [JORNADA] “Innovant en lideratge. Noves tendències en benestar emocional a les organitzacions”, organitzat per Prisa

    • El Grup Prisa organitza l’acte “Innovant en lideratge. Noves tendències en benestar emocional a les organitzacions“. Respon.cat hi col·labora.
    • L’acte tindrà lloc el 4 d’octubre de 9-14h, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (c. Montalegre 5, 08001 Barcelona)
    Poden existir líders, emprenedors i equips més feliços amb ells mateixos i amb l’exercici de la seva feina? Sí, i és més, hem comprovat que construint entorns de benestar i felicitat, es millora la productivitat de les organitzacions.
    En aquesta jornada descobriràs els beneficis d’aplicar mesures i pràctiques de salut emocional en els que lideren, i aprendràs noves tendències en benestar emocional que ja s’estan duent a terme a l’entorn de les empreses, l’educació, la salut i l’emprenedoria.
    INSPIRA’T
    Coneixeràs casos reals sobre la salut i el benestar emocional a través de les experiències de líders que són referents en els seus sectors.
    PRACTICA
    De manera lúdica i experiencial, i amb l’ajuda de la realitat virtual, descobriràs la manera de crear un entorn emocionalment saludable, tant per a la teva empresa com per a la teva vida personal.
    MILLORA
    Amb casos inspiradors en l’àmbit del desenvolupament humà i amb divulgacions científiques recents en la matèria, que t’ajudaran a ser més feliç en la teva vida i en el treball.
    CONNECTA
    Innovant en Lideratge és un punt de trobada de líders de diferents àmbits i sectors. Un lloc ideal per a conèixer gent i compartir experiències amb l’objectiu de crear sinergies de col·laboració.

    Programa de la jornada

    8.45 h Registre de participants.
    9.15 h Obertura Institucional (Generalitat de Catalunya).
    9.20 h Benvinguda. Lorena Rienzi, enginyera i Economista. Escriptora de Lideratge Intuïtiu, Leader Coach & Conferenciant. Triada una de les Top 100 dones líders a Espanya 2018.
    9.30 h: Taula rodona. Com construir organitzacions emocionalment saludables? Casos d’èxit i experiències reals. Modera Susana Gómez de Haas.
    – Dra. Silvia Agulló. Directora de Negoci Responsable i Reputació de DKV Seguros.
    – Dra. Patricia Galletti. Llicenciada en dret i Coach Executiu. Ambaixadora d’Neurochange Lab!
     Luís Rodrigues. General Counsel of the Iberian Region at Nestlé.
     Beatriz Vila. MBA Esade i presidenta del fòrum de Recursos humans de Foment.
     Renata Moitinho. Experta en Neuro-Finances de Negocis d’Emprenedoria.
    – Dr. Carlos Royo. Executive Director – Executive MBA, Executive Educations a ESADE Business & Law School.
     Adolfo Martínez Mas. Director Salut de les Persones de Suez.
    10.15 h Coffee – Networking.
    10.45 h: Ponències. Experiències emocionalment saludables en educació i salut.
    – 10.50 h Catalina Pons. Mèdica Leadership communication / Virtual Reality Training / Comunicació no verbal.
    – 11.00 h Joan Piñol. Serveis salut emocional de les persones. Fundació Salut Persona. Psicòleg.
    – 11.10 h Florent Amion. President de la Fundació Hospital Optimista i CEO de Vygon.
    – 11.20 h Sydney Pinoy Peyronnet. Expert en Neurofeedback. Llicenciat en Administració d’Empreses i Director de NEUROS Center.
    – 11.30 h Xevi Verdaguer. Director del Màster en Psiconeuroimmunologia. Director del curs Posturologia Integrativa. Director del curs Estudi i tractament craniomandibular i craniocervical en la F.U.B. de Manresa. Investigador i director de l’Institut d’Pnie.
    – 11.40 h: Ana Llaurado. Experta en Nous enfocaments d’Educació Escolar, Escriptora, guionista i directora de documental.
    – 11.50 h Víctor Jordan. Professor Universitat Pompeu Fabra i director acadèmic de l’Institut Johan Cruyff.
    12.15 h: WORKSHOPS EXPERIENCIALS. La realitat virtual i la realitat augmentada entren en joc en l’Educació Emocional dels Líders
    – Workshop A. Per a empreses i emprenedors. Experiència gamificada de la realitat augmentada i la realitat virtual per millorar l’estrès en els líders d’organitzacions i empreses, aplicant el Mètode PEPPA.-
    • Paula Hofferlen. Formadora de Neurochange Lab.
    • Corinna Erl, Formadora de Neurochange Lab.
    • Patricia Galetti. Formadora de Neurochange Lab.
    • Marti Roig, formador de Neurochange Lab.
    • Gemma Sala. Formadora de Neurochange Lab.
    Empresa col·laboradora: Humantiks.
    – Workshop B. Per a professionals i organitzacions de l’àmbit de la salut i l’educació. Experiència de Realitat Virtual per millorar l’experiència emocional dels que lideren i dels seus equips, a través del Mètode PEPPA.
    • Monika Varela. Formadora de Neurochange Lab.
    • Eva Piccola. Formadora de Neurochange Lab.
    • Mireia Muñoz. Formadora de Neurochange Lab.
    Empresa col·laboradora: Humantiks.
    13.30 h: Cloenda de la jornada.
    L’entrada al l’esdeveniment és GRATUÏTA però animem als assistents a fer una DONACIÓ on-line a les organitzacions i campanyes amb les que col·laborem (Banc dels Aliments i Cap Nen Sense Joguina organitzada per Ràdio Barcelona).
    Informació bàsica
    • Dia: 4 d’octubre 9-14 h
    • Lloc: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (c. Montalegre 5, 08001 Barcelona)
    • Us podeu inscriure en aquest enllaç

    El Govern impulsa la igualtat efectiva de dones i homes a través de la contractació pública

    Aprova la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els contractes públics per promoure la perspectiva de gènere en la contractació pública

    El Govern ha aprovat avui la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els contractes públics per promoure la integració de la perspectiva de gènere en la contractació pública i facilitar als òrgans de contractació les pautes per fer-ho.
     
    La incorporació de la perspectiva de gènere en la contractació pública consisteix en tenir en compte, mitjançant diagnòstics de gènere, els possibles desequilibris existents entre les dones i els homes, i incorporar clàusules per erradicar-los i evitar la generació de noves desigualtats. Una contractació aparentment amb resultat neutral per a les persones pot desencadenar efectes diversos sobre les dones i els homes, raó per la qual cal incloure la perspectiva de gènere i determinar les clàusules d’igualtat i en quin moment de la contractació es poden incloure.
     
    La Guia contribueix a:
    • Erradicar possibles discriminacions o desigualtats per raó de sexe.
    • Impulsar una major i millor ocupació laboral de les dones, sobretot aquelles que tenen dificultats d’inserció laboral.
    • Facilitar la conciliació entre la vida familiar, personal i professional de dones i homes, i promoure la distribució corresponsable d’aquests espais.
    • Promoure la responsabilitat empresarial en matèria d’igualtat; entorns laborals lliures de violències masclistes i accions positives en aquelles empreses amb plantilles masculinitzades.
    Aquesta nova eina que impulsa la igualtat efectiva des de l’Administració facilita exemples de clàusules d’igualtat de gènere en les diferents fases del procés de contractació: en la definició de l’objecte del contracte, en la fase de selecció de les empreses licitadores, en els criteris d’adjudicació, en els criteris de desempat, en la fase d’execució, en la subcontractació i en el control del compliment de les clàusules de perspectiva de gènere.
     
    Alguns exemples de criteris d’adjudicació són el compromís de l’empresa licitadora per:
    • Aplicar accions específiques relacionades amb la igualtat entre dones i homes (formació, selecció, atenció, promoció, conciliació, representació, etc.).
    • Contractar per a l’execució del contracte un nombre determinat de dones.
    • Incorporar la perspectiva de gènere en el pla de prevenció de riscos laborals.
    • Contractar per executar la prestació un nombre de dones amb especials dificultats d’inserció laboral (víctimes de violència masclista, que encapçalen famílies monoparentals, amb discapacitats, aturades de llarga durada, etc.).
    • Contractar per executar la prestació un nombre determinat de dones en llocs de gerència, qualificats i de responsabilitat.
    • Contractar per executar la prestació un nombre determinat de dones en aquells grups professionals on estiguin infrarepresentades.
    • Aplicar mesures de conciliació entre la vida personal i laboral a la plantilla que executi el contracte (xecs de serveis, menjadors, guarderies, millores en reduccions de jornades, excedències, llicències, flexibilitat horària, etc.).
    Aquest document s’adreça als poders adjudicadors de Catalunya i ha estat elaborat per la Direcció General de Contractació Pública i l’Institut Català de les Dones, amb la col·laboració de l’Administració local i els agents econòmics i socials.
     
    La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, recull com a principi d’actuació de tots els poders públics la transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d’igualtat de gènere en totes llurs polítiques i actuacions. En aquest sentit, entre els mecanismes per garantir el dret a la igualtat efectiva de dones i homes en el sector públic, l’article 10 d’aquest text legal, estableix que les administracions públiques han de promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes en el mercat laboral, mitjançant la incorporació de clàusules socials en les bases de la contractació.

    2.9.18

    Un pas més cap a la supressió del canvi d'hora d'estiu i d'hivern

    La Comissió Europea presentarà una proposta legislativa al Parlament Europeu i al Consell Europeu per eliminar el canvi d'hora estiu i hivern a la Unió Europea. Així ho ha anunciat Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, després de saber-se avui els resultats preliminars d’una consulta pública europea sobre el canvi horari en què un 84% dels participants van apostar per suprimir el canvi d’hora dues vegades l’any. Jean-Claude Juncker també ha destacat, en una entrevista a la televisió alemanya ZDF, que proposarà mantenir l’horari d’estiu.

    La consulta en línia, que va tenir lloc entre el 4 de juliol i el 16 d'agost de 2018, va rebre 4,6 milions de respostes dels 28 estats membres, batent el rècord de respostes a consultes públiques de la Comissió.

    Des dels seus inicis l’any 2014, la Reforma Horària ha demanat a les instàncies europees competents la supressió del canvi d’hora d’estiu i d’hivern. La Unió Europea no serà la primera regió en aturar aquest hàbit als rellotges, Islàndia, Bielorrússia, Rússia i Turquia ja ho han fet.

    Resultats a l’estat espanyol 

    A Espanya el 93% dels participants en la consulta pública van apostar per eliminar el canvi d’horari. És el 3er. estat on aquesta proposta ha tingut més èxit. La mitjana de la UE és del 84%.

    Els resultats preliminars revelen que més de tres quartes parts (el 76%) dels enquestats consideren que canviar l'hora dues vegades a l'any és una experiència «molt negativa» o «negativa». Els enquestats al·ludeixen als efectes negatius en la salut, l'augment dels accidents de trànsit o l'absència d'estalvi energètic com a motius per acabar amb aquesta pràctica.

    La Comissió Europea va organitzar la consulta pública en el marc de l'avaluació que està duent a terme sobre les disposicions vigents en matèria de canvi d'hora a Europa. Així mateix, la consulta respon a la votació d'una resolució al febrer de 2018 per part del Parlament Europeu, així com a peticions formulades pels Estats membres, les parts interessades i els ciutadans.

    Properes etapes 

    Els resultats finals de la consulta pública es publicaran en les properes setmanes. La Comissió presentarà ara una proposta al Parlament Europeu i al Consell per a canviar les disposicions vigents en matèria de canvi d'hora.

    Horari d’estiu o d’hivern 

    Respecte de quin és el millor horari, el d’hivern o el d’estiu, durant la XXVI Reunió Anual de la Sociedad Española del Sueño (SES) l'abril passat a Barcelona, la SES va arribar a la conclusió que era millor mantenir l'horari d'hivern, pel fet que sinó els dies d'hivern queden massa foscos al matí, amb la qual cosa es tendiria a endarrerir encara més els horaris al vespre. Ara bé, segons la SES, tots dos horaris tenen pros i contres. Per la SES, a nivell europeu tampoc té tanta transcendència quin horari s’escull, tot i que sempre s'ha d'assumir que per un mateix horari oficial, les persones que viuen més a l'est és lleven abans i les que hi viuen més a l'oest s’aixequen més tard, per la llum del sol.

    Per Fabian Mohedano, promotor de la Reforma Horària, “seria millor conservar l’horari d’hivern des del punt de vista de la salut ja que si ens situéssim en un horari d’estiu tot l’any, durant l’hivern ens llevaríem al matí en alguns dies en què seria de nit i això tindria unes conseqüències nefastes per la seva salut: si la gent comença a treballar i encara és fosc, la seva capacitat cognitiva no és la mateixa que si el cervell ha rebut llum a primera hora del matí.”

    Els orígens del canvi d’hora 

    La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo a l'estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974, en produir-se la primera crisi del petroli alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació.

    S'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.

    Context

    Des de 1996, tots els europeus avancen el seu rellotge una hora l'últim diumenge de març i el retarden una hora l'últim diumenge d'octubre. L'objectiu de les normes de la UE no era harmonitzar el règim horari a la UE, sinó resoldre els problemes derivats d'una aplicació descoordinada dels canvis d'hora al llarg de l'any, sobretot per als sectors del transport i la logística. En paral·lel a l'horari d'estiu a la Unió Europea, els Estats membres es regeixen per tres fusos horaris o horaris estàndard diferents. La decisió sobre l'horari estàndard és una competència nacional.

    Font: Reforma Horària

    22.8.18

    [REFLEXIÓ] Cop contra la titulitis i toc d'alerta a les universitats: empreses com Google o Apple opten per contractar gent sense carrera universitària


    Les empreses més punteres i innovadores de sectors diversos i molt especialment les tecnològiques comencen a triar candidats qualificats que s'hagin format en entorns empresarials o fora de l'àmbit acadèmic convencional o oficial.

    Google, Apple, IBM o la consultora EY han iniciat un camí que és observat amb interès. Un 15% de les noves incorporacions a IBM l'any passat van ser de gent sense estudis universitaris. La nova política és evitar focalitzar-se en el contingut del currículum aportat pels candidats. Prefereixen veure què saben fer realment. Valoren molt especialment si han participat en trobades de desenvolupadors informàtics, els anomenats "coding bootcamps", o si han participat en tallers i cursos dins de les empreses. D'aquesta manera s'asseguren que tenen els coneixements informàtics al dia.

    Toc d'alerta a les universitats. Fa anys que les empreses es queixen que la formació oficial no respon a les necessitats de les empreses ja sigui per disseny curricular, per enfocament massa teòric, per lentitud d'adaptació a la realitat. El fet de no estar en contacte amb el món empresarial fa que als professors universitaris els costi molt poder transmetre coneixements actualitzats. Si la responsabilitat de les universitats davant la societat és crear i distribuir coneixement, la realitat ens mostra que s'està fallant en allò central. L'acadèmia, tancada en la torre d'ivori i mirant-se el melic de la burocràcia i els privilegis de la funció pública, no està abordant correctament la seva principal responsabilitat. Un aspecte menor en aquesta reflexió és el descrèdit d'algunes universitats -llegeixi's Juan Carlos I- per l'alegre expedició de diplomes a canvi de diners i intercanvi de favors, però tot contribueix al descrèdit del sistema universitari tant pel que fa als resultats com a les formes. He dit "toc d'alerta": sols són alguns indicadors i encara hi ha la possibilitat de recuperar-se, sempre que s'entengui el missatge i hi hagi la voluntat.

    Toc d'alerta als estudiants. Ningú pot creure o confiar que un títol per ell mateix sigui la clau de la porta del mercat. I sobretot, ningú pot creure's que amb un paper firmat ja té la formació que el capacita laboralment. No sols perquè els coneixements evolucionen molt ràpidament i caduquen sinó perquè calen altres habilitats que són imprescindibles per generar valor per a l'empresa, per treball en equip o per estar obert a la creativitat i el canvi, per exemple. IBM creu que serà un canvi radical en la cerca de feina i afirma que "la gent que no han anat a l'escola i prefereixen fer el seu propi camí a la vida són éssers excepcionals. I hem de fer el que sigui per trobar-los". Fa un temps ens preguntàvem qui voldria contractar un llicenciat en periodisme que mai s'ha preocupat per col·laborar en la revista de l'associació de veïns del seu barri, per exemple. Ara alguns ja contracten el col·laborador amb experiència en la vida real perquè la formació tècnica ja la poden acabar de donar a la mateixa empresa a partir de les necessitats reals.

    [VÍDEO] Refugiats #motsresponsables #ODS Avui parlo de l'origen del mot refugiats

    L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 10 de Nacions Unides pretén reduir la desigualtat dins i entre els països.

    En el vídeo breu (3'27'') faig una reflexió sobre els refugiats a partir del seu origen etimològic. El dedico a Proactiva Open Arms per la immensa feina que ens dignifica a tots.

    Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

    [VÍDEO] Ésser #motsresponsables. Avui parlo de l'origen del mot "ésser"

    En el vídeo breu (6'50'') faig una reflexió sobre el mot "ésser" a partir del seu origen etimològic. Deixeu-vos sorprendre!

    Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

    [VÍDEO] Conservar #motsresponsables #ODS Avui parlo de l'origen del mot conservar

    L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 14 de Nacions Unides pretén conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins.

    En el vídeo breu (2'24'') faig una reflexió sobre el mot "conservar" a partir del seu origen etimològic.

    Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

    31.7.18

    El Govern aprova l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya

    • L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics

    L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics. Amb l’Estratègia, Catalunya dona compliment als acords internacionals vigents que recullen la necessitat d’elaborar estratègies de conservació de la biodiversitat. Concretament, al Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides, ratificat per 193 països a la Cimera de Río el 1992, que conté 20 fites a aconseguir en aquesta àrea. Segons l’indicador Living Planet Index, en el període 2002-2016 han disminuït un 22% el conjunt de les poblacions analitzades a Catalunya, que inclouen papallones, ocells, mamífers, rèptils i amfibis.


    El Govern ha aprovat aquest 17 de juliol l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, el document que marcarà l’acció de govern en aquesta matèria fins al 2030. L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics:
    ·       Incrementar la informació i el coneixement dels components del patrimoni natural i del seu estat de conservació.
    ·       Millorar la integració, el tractament i l’accessibilitat de la informació sobre el patrimoni natural.
    ·       Reforçar la gestió activa i adaptativa del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya.
    ·       Millorar la conservació de les espècies autòctones, els ecosistemes i la geodiversitat.
    ·      Enfortir la gestió preventiva i evitar la pèrdua neta de biodiversitat en l’àmbit de l’avaluació ambiental.
    ·       Planificar la infraestructura verda i integrar-la en l’ordenació del territori.
    ·       Recuperar i millorar la funcionalitat de la infraestructura verda.
    ·      Millorar la contribució de les polítiques agrícoles, ramaderes i forestals a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
    ·       Compatibilitzar les activitats marítimes i pesqueres amb la conservació de la biodiversitat.
    ·       Incrementar la implicació del sector empresarial i financer en la conservació del patrimoni natural.
    ·      Avançar en la compatibilitat de la caça i la pesca continentals amb la conservació de la biodiversitat.
    ·       Fomentar la compatibilitat de les activitats turístiques, esportives i de lleure a l’aire lliure amb la conservació de la natura i el desenvolupament.
    ·       Adaptar els instruments de govern del patrimoni natural als nous reptes de conservació i fer-los més efectius.
    ·       Implantar instruments financers i de fiscalitat favorables a la conservació del patrimoni natural.
    ·       Ampliar la conscienciació de les persones en relació amb el patrimoni natural i la biodiversitat.
    ·       Augmentar la participació individual i col·lectiva en la conservació.


    Cada quatre anys es decidirà quines accions s’impulsaran dins d’aquell període, així com el seu pressupost. En total, les actuacions s’integren en 6 àmbits genèrics diferenciats:
     
    · Coneixement, informació i seguiment
    · Conservació del patrimoni natural i la biodiversitat
    · Model territorial
    · Integració del patrimoni natural a les polítiques sectorials
    · Organització administrativa, marc legal i fiscalitat
    · Implicació de la societat

    Una Estratègia dins del marc internacional

    Amb l’Estratègia, Catalunya dona compliment als acords internacionals vigents que recullen la necessitat d’elaborar estratègies de conservació de la biodiversitat. Concretament, al Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides, ratificat per 193 països a la Cimera de Río el 1992, que conté 20 fites a aconseguir en aquesta àrea: els Objectius d’Aichi. Precisament, un d’ells insta els estats a adoptar estratègies i plans d’acció en aquesta matèria. També a nivell europeu, dona compliment a l’Estratègia de la Unió Europea sobre Biodiversitat 2020, que recomana integrar la biodiversitat a polítiques com l’agrícola, la forestal i la pesquera i augmentar l’esforç per aturar la pèrdua de biodiversitat.

    L’aprovació de l’Estratègia suposa la culminació d’un procés complex, iniciat el 1997, quan una resolució del Parlament de Catalunya va instar la Generalitat a elaborar una estratègia de conservació de patrimoni natural i biodiversitat. L’any 2000 la Institució Catalana d’Història Natural en va elaborar una primera proposta i el 2007 es van dur a terme diversos treballs de diagnosi de l’estat de conservació de la biodiversitat a Catalunya i un pla d’acció que serà revisat a fons més endavant. L’any 2010, l’Avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, que preveia l’aprovació d’una estratègia de biodiversitat, es va sotmetre a informació pública. El 2016 es va donar un nou impuls amb la constitució de la Comissió Tècnica de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat per consensuar una proposta de continguts, principis rectors i metodologia de treball de l’estratègia, i el novembre de 2016 es va organitzar un procés participatiu exhaustiu intern i extern per explicar la proposta als agents implicats i recollir aportacions, telemàticament i mitjançant debats.

    El procés participatiu es va allargar fins al setembre de 2017 amb l’objectiu d’enriquir la proposta inicial, amb trobades informatives, sessions de debat obertes i reunions amb representants del sector agrari i forestal. En total, es van rebre 707 aportacions, un 75% de les quals s’hi van incorporar. Hi han participat més d’un centenar d’associacions, entitats ambientals, ajuntaments, consells comarcals, consorcis, federacions, universitats, col·legis professionals i institucions. Entre les peticions, destaca compartir la diagnosi inicial, afegir indicadors, prioritzar i programar accions, donar més rellevància a la importància del sector agrari i pesquer en l’assoliment dels objectius, més visibilitat al canvi climàtic com a condicionant, incloure la biodiversitat com a part del patrimoni natural i considerar l’ús eficient dels recursos naturals com a part de la conservació del patrimoni natural. També no limitar els objectius estratègics només a espais naturals protegits i preveure la valoració dels costos i beneficis de la conservació.

    Amb l’objectiu de definir una proposta transversal a escala de tot el Govern, l’elaboració de l’Estratègia ha comptat amb la participació de representants de tots els departaments de la Generalitat i, especialment, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb qui s’ha establert un marc de treball específic atesa la importància del sector primari en relació amb les polítiques de conservació de la natura.


    Pèrdua de biodiversitat global

    Tot i que en les darreres dècades s’ha avançat en la conservació de la natura a escala global, no s’ha aconseguit aturar la pèrdua de biodiversitat. A conseqüència de l’activitat humana, la velocitat d’extinció d’espècies al planeta és actualment entre 100 i 1.000 vegades superior al nivell de base de qualsevol altra etapa en la història. Les darreres dades proporcionades pel Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides indiquen que actualment unes 34.000 espècies de plantes i 5.200 espècies d’animals de tot el món estan a punt d’extingir-se. A Europa, el 42% de les espècies de mamífers, el 15% dels ocells i el 45% dels rèptils i les papallones estan amenaçats.

    Catalunya no és una excepció. Segons l’indicador Living Planet Index, en el període 2002-2016 han disminuït un 22% el conjunt de les poblacions analitzades a Catalunya, que inclouen papallones, ocells, mamífers, rèptils i amfibis. Els factors que estan darrere d’aquests canvis són, d’acord amb els estudis que impulsen diversos grups de recerca del país, el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl.


    Avantatges en el medi i en l’economia

    A més de les raons ambientals, conservar la natura i garantir els serveis ecosistèmics comporta també oportunitats en el desenvolupament econòmic i social. Com a exemple, a Catalunya s’estima que el benefici social i econòmic associat als espais naturals protegits arriba als 5.110 llocs de treball i 192 milions d'euros bruts a l'any, de manera que cada euro invertit en espais naturals d’especial protecció té un retorn econòmic i social de més de 8 euros.


    Font: Sostenible