24.9.18

[ARTÍCULO] Retos en la excelencia social de las empresas. Josep Maria Canyelles reflexiona desde las páginas de la nueva revista de Cáritas para las Empresas con Corazón

Cáritas Diocesana de Barcelona estrena la revista "Aliances. La revista de Entidades con Corazón" y en el primer número ofrece dos artículos sobre responsabilidad social.

Joan Fontrodona habla de "La RSE, en el corazón de la empresa" y Josep Maria Canyelles sobre los "Retos en la excelencia social de las empresas".

Canyelles, socio consultor de Vector5 | excelencia y sostenibilidad y coordinador de Respon.cat, afirma que la tendencia es el negocio responsable y defiende que las empresas tienen que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social.

Fontrodona, profesor de ética empresarial en la Cátedra CaixaBank de Responsabilidad Social Corporativa de IESE Business School, afirma que implicarse en actividades de voluntariado o de acción social supone para las empresas despertar sus conciencias a una realidad diferente.

En la revista se explica que en el 2017 Cáritas Barcelona atendió a 22.635 personas en 401 proyectos diocesanos y a 73.676 más en las 170 Cáritas parroquiales y arciprestales.

Puede leer a continuación el artículo de Josep Maria Canyelles en el blog o en pdf (catalán):


Retos en la excelencia social de las empresas

La responsabilidad social no es una suma de buenas prácticas. Esta es una aclaración previa siempre necesaria porque a menudo se confunde la RSE con sus buenas prácticas: que una empresa promueva la conciliación de la vida laboral y familiar o contrate personas de colectivos con dificultad merece nuestro reconocimiento, pero no equivale directamente a RSE. La razón es que la RSE es más amplia, es un estilo de gestión, y ha de afectar a toda la organización de arriba a abajo y de un extremo al otro, lo que ciertamente se manifestará en forma de buenas prácticas. La dificultad es pasar de una aproximación basada en la mera adición de buenas prácticas a un modelo integral, que parta de la ética y genere sostenibilidad.
La tendencia es el negocio responsable. Cuando me preguntan por cuál es la tendencia, esta es la respuesta, que es como decir que la RSE tienda a ser realmente RSE, es decir, un enfoque transversal dentro de la organización y vinculado al modelo de negocio, no como una acción colateral. Estamos aún, por tanto, en el camino de descubrir el sentido empresarial de la RSE y como la ética empresarial deja de ser un oxímoron. Y respecto a donde se pone el foco de atención, diría que hay dos grandes líneas centrales: la empresa saludable, que pone el foco en la persona, y la economía circular, que es un enfoque tanto medioambiental como economicista. Hay que decir que la economía circular también genera beneficios sociales como, por ejemplo, las entidades sociales que recuperan piezas de ropa, que han generado muchos puestos de trabajo para colectivos con dificultades de inserción.
La responsabilidad social es la responsabilidad que asume una empresa u organización ante la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente. Metodológicamente, la RSE parte de la formulación de un compromiso ético orientado a la creación de valor sostenible en todos los vectores de impacto de la organización: social, económico, laboral, ambiental, buen gobierno. Se gestiona como un proceso de mejora continua que debe permitir tomar conciencia del contexto de sostenibilidad mediante la identificación de los temas relevantes y deldiálogo con los grupos de interés, así como rendir cuentas.
Algunas empresas han alcanzado la excelencia en el contexto de su actividad empresarial, en los procesos de gestión que les resultan conocidos. Pero las empresas tienen unas responsabilidades no sólo ante los clientes o ante las leyes sino que cada vez más van asumiendo que también tienen unas responsabilidades ante la sociedad, ante stakeholders diversos que presentan intereses legítimos. Y no todas las empresas que habían sobresalido en lo conocido han dado el salto que se deriva de aceptar que la licencia social para operar requiere conquistar nuevas legitimidades, requiere comprender el contexto cambiante de sostenibilidad para la actividad corporativa.
La empresa tiene que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social, de fijar la mirada en los procesos convencionales a explorar nuevas miradas, nuevas demandas, nuevos retos, sobre áreas no tradicionales de la gestión empresarial. Si cada organización hace muy bien su trabajo cumpliendo con su misión pero, además, también incorpora criterios de funcionamiento que permitan abordar retos de la sociedad, tanto internalizando los impactos de la propia actividad empresarial como contribuyendo a resolver necesidades e inquietudes significativas, abordaremos la eficiencia social y la sociedad evolucionará con celeridad hacia mejores cotas de progreso. Esta es la responsabilidad de las empresas y las organizaciones ante la sociedad. Y esta es la visión sistémica que nos permite avanzar hacia un Territorio Socialmente Responsable.
Josep Maria Canyelles. Socio de Vector5.cat. Promotor de ResponsabilitatGlobal.com. Coordinador de Respon.cat

23.9.18

[REFLEXIÓ] L'aprofundiment democràtic i la tensió públic-privat


El context democràtic actual presenta llums i ombres. La democràcia s'ha entès de maneres diferents en funció del moment històric i en nostre temps, també tenim una noció sobre què significa i com funciona. Sabem que hi ha una democràcia formal, que és assumida majoritàriament però que està perdent adeptes, i també sabem que podria haver-hi un aprofundiment democràtic a partir de construir una cultura participativa que permeti que la ciutadania i altres grups d'interès s'impliquin en la governança i que la presa de decisons no quedi relegada al vot cada quatre anys.

Per als que partim d'una cultura democràtica més conscient i que en defensem l'aprofundiment sembla que el camí evolutiu té una direcció indiscutible, vers majors cotes de participació, transparència, governança, implicació. Per això, vivim amb preocupació la constatació que arreu dels països de tradició democràtica es dona una pèrdua de suport, fet que es comprova amb l'ascens dels partits d'extrema dreta. Les persones que per diferents circumstàncies, siguin ideològiques, de valors, o senzillament de situacions de patiment personal, opten per renegar de la democràcia sempre han existit, però ara troben un espai de creixement en la mesura que creix la desafecció respecte als partits clàssics i la política convencional.

Es dona la circumstància que els reptes que ha d'abordar la política s'han fet més complexos alhora que la política ha anat perdent les eines necessàries per poder actuar, ja que el poder basat en el capital econòmic ha anat ocupant una posició preeminent aprofitant els processos de globalització i el desprestigi de la política.

De vegades, quan oposem els sectors públic i privat,  en el llenguatge col·loquial es tendeixen a confondre el poder de certs grups amb el sector privat en general, mentre que, en rigor, la major part del sector privat, el de les pimes, per exemple, acostuma a ser un perjudicat més pels grans poders econòmics. Per tant, no es tracta tant que el poder privat guanyi espai enfront el públic, sinó que certes oligarquies fan ús d'un poder no democràtic enfront dels interessos del bé comú, on podríem situar tant els poders públics com l'activitat econòmica privada que pot mostrar una responsabilitat envers la societat i aportar un equilibri en la governança.

Es desprèn del que hem afirmat, que certes grans corporacions no poden abordar la responsabilitat social, cosa que és certa si comprenem que l'RSE no una suma de bones pràctiques ambientals o socials, que pot ser que estiguin portant a terme, sinó que cal un enfocament integral, que també mostri un sentit ètic encarat a la generació de sostenibilitat pel que fa als impactes econòmics i de bon govern.

Sovint afirmem que, en siguem conscients o no, la democràcia es practica a diari. Acaba essent més important què comprem i a qui que no pas el vot cada quatre anys. El consum és el nostre vot diari i és el que atorga un poder real a certs grups, especialment a grans corporacions privades globals que exerceixen un poder que no els ha estat donat per una votació democràtica convencional però sí per una votació quotidiana. Ocupen un poder real i no oculten que el seu objectiu no té a veure amb el bé comú sinó que responen a un interès particular. I ho acceptem com a mal menor, sense alternativa.

La complexitat del problema també cal analitzar-la des dels errors de la cosa pública, amb pràctiques corruptes i ineficiències diverses. La manca de gestió de la responsabilitat social del sector públic ha estat dramàtica i ara en patim les conseqüències. Per a una part de la població, quin sentit de compromís ideològic pot sentir envers els poders públics quan percep que tenen poca capacitat real d'incidència i que de la que li resta en fan un mal ús?

La realitat actual és que la democràcia se'ns degrada. És greu. Ho pot ser més en un futur proper si no hi posem remei. Ens està passant com la granota que mor en un pot d'aigua que es va escalfant gradualment sense que pugui prendre consciència que l'augment de temperatura aviat serà excessiu per sobreviure. Per raons d'experiència històrica, sempre havíem pensat que les democràcies s'acabaven amb un cop d'estat a mans de militars o guàrdies civils armats.

Però ara la cosa va diferent. Com diu Daniel Innerarity en un article a La Vanguardia, cal pensar fora del marc mental del cop d'Estat o la insurrecció, i més en termes d'inadaptació, ineficiència, degradació o desequilibri. Més que complots contra la democràcia, el que cal és debilitat política, manca de confiança i negativisme dels electors, oportunisme dels agents polítics o desplaçament dels centres de decisió cap a llocs no controlables democràticament.

La lògica de la pèrdua de pes dels estats i d'una emergència galopant dels poders corporatius privats porta a una desfiguració del sentit del bé comú i a una legitimació alternativa de formes de poder basades en el lideratges de mercat. La combinació hibridada, com la presidència de Trump, no fa sinó accelerar el procés de degradació, i porta a la desconfiança en els poders públics els quals acabaran patint una confusió amb una mera empresa de serveis més que presta certs serveis, el règim de monopoli dels quals començarà a ser qüestionat. D'aquí a assistir a l'existència d'exèrcits de corporacions privades hi ha un pas. De fet, ja fa anys que algunes disposen de cossos armats per fer viable la seva operativa en certs territoris, o sigui que sols els cal oficialitzar-ho, presentar-los com un estalvi respecte als cossos armats públics, i guanyar la legitimitat fins i tot per fer alguna desfilada oficial! Si seguim comprant diamants de sang res no impedirà aquesta privatització absoluta.

En la tensió públic-privat, el sector públic històricament ha comès l'error de pretendre abastar un excés d'àrees. Quan un no sap identificar la seva missió fonamental i surt de les seves àrees de resultats clau corre el risc de mostrar febleses i desenfocar-se fins i tot de les activitats clau. L'estat del benestar suposà el desbordament de l'estat més enllà del que es coneix com l'impèrium, com la seguretat, els impostos, la legislació... Si bé  l'estat del benestar ha suposat a Europa el súmmum de la civilització, sotmès a una lògica de creixement acumulatiu sense factors de correcció ha creat un col·lapse convertint els serveis públics en un supermercat on s'oferia de tot i segurament res prou bé.

Cal garantir l'estat del benestar que tant ha costat guanyar amb noves maneres de gestionar-lo. En els serveis socials, per exemple, les entitats d'economia social poden gestionar alhora que poden mostrar més eficiència operativa i també social, ja que poden generar implicació de la societat, alhora que poden mantenir i millorar els valors públics. A més, aquest alliberament de la prestació directa permet que l'Administració pública es pugui centrar en allò que li és fonamental: assegurar la prestació, regular-la, finançar-la, avaluar-la... Sovint ha estat una ideologia intervencionista molt estesa i transversal la que ha volgut acaparar amb intenció electoralista més que no eficientista.

És urgent que el sector públic torni a recuperar el sentit de la política. Que se centri en allò que són les funcions bàsiques, que no es confongui en el mercat com un operador més, i que pugui mereixer el reconeixement de la ciutadania i recuperar la legititat perduda. La crisi del bé comú té com a principals responsables els gestors públics i la classe política. Igual que el descrèdit del progressisme té com a culpables els partits d'esquerres que s'havien fet seva l'expressió, o com la descristianització té com a culpables una institució eclesial que no ha sabut gestionar internament els valors que es preconitzen externament ni posar-se prou ràpidament al dia en els reptes de la societat. No vulguem lamentar el progrés d'altri perquè som cadascú de nosaltres els qui no estem essent nosaltres i ens desdibuixem.

Cal recuperar el nosaltres per poder retrobar el bé comú. Però també cal, ara per ara, una proactivitat més gran i fer una defensa aferrissada de la democràcia, la llibertat i el bé comú. Ens passa com amb els problemes de sostenibilitat ambiental del Planeta, que ja no n'hi ha prou amb començar a fer les coses millor sinó que caldria un pla de xoc urgent i contundent. Per una banda, com deia, ens cal arreplegar-nos per trobar la nostra essència, el que ens donarà fortalesa i, per altra banda, cal sortir a defensar desacomplexadament el bé comú en un moment en què ja no sabem molt bé què és l'interès general perquè tot és parcial i particular i interessat.

Podem trobar els reptes comuns en iniciatives com l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Finalment es tracta de posar la Persona enmig, posant en valor la dignitat de cadascú i els drets humans que ens acompanyen, alhora que situant l'espècie humana sota la imperiosa necessitat d'un equilibri que ens reclama el Planeta. I per a fer possible aquests reptes també hem d'abordar la Prosperitat, la Pau i els Partenariats. Remarco en majúscula les cinc P que ens proposa Nacions Unides.

Estem en moments de confrontació entre passat i futur, entre col·lapse i sostenibilitat, entre conflicte i pau, entre enfrontament i col·laboració... També entre populisme i democràcia, entre oligarquies i bé comú... Personalment, percebo que en el conflicte Catalunya - Espanya, hi ha una de les fronteres entre les dues maneres d'abordar el futur. Per una banda un estat -i molt àmpliament tota una societat- que conviu bé en aquesta disminució o degradació democràtica o que l'accepta passivament. I per altra banda, un poble que ha decidit que cal aprofundiment democràtic, i que donat que l'estat on es troba immers va en sentit oposat, ha de dotar-se d'unes estructures de poder diferenciades on fer possible el seu model.

Em fa la sensació que el que s'està dirimint en aquest racó de món té una gran centralitat en el món del segle XXI. Sota el que alguns poden veure solament com un conflicte d'interessos nacionals, de fet hi ha en joc si una societat té capacitat efectiva per defensar els drets col·lectius, si és possible fer-ho de manera radicalment pacífica, i quins són els límits d'un estat per defensar els interessos propis posant la seva integritat territorial per sobre de l'estat de dret. Com va dir l'expresident Clinton, el món serà català o talibà, i la va clavar perquè justament es tracta de comprovar si podem fer front als reptes de governança del segle XXI amb eines del segle XXI, bandejant la violència, fomentant el diàleg, i creant capital social.

El model espanyol està en els límits de la seva pròpia supervivència, amb un sistema corrupte que arriba fins al node més alt, amb una ruptura del principi de separació de poders i una judicatura impunement al servei dels interessos d'estat, amb uns mitjans de comunicació alineats amb el pensament únic i capaços de cocrear falses realitats, amb unes grans corporacions que defineixen la política i el sistema de partits creant lideratges i partits nous i intervenint en el dia a dia. El Procés ha fet evidenciar les clavegueres de l'estat, el fang sobre el qual s'edifica l'estat, la facilitat per enganyar les masses malgrat la societat de la informació, la nuesa del rei...

Per sobreviure, Espanya està reduint el perímetre democràtic, està transgredint les pròpies normes, està creant relats falsos, està alterant les realitats, està exercint violència contra persones honestes i pacífiques. I ho fa als ulls del món perquè sap que els estats es reconeixen entre ells i que miren cap a una altra banda. Ara els catalans hem de ser conscients que no solament estem mantenint un conflicte de poder amb l'estat: estem defensant el dret a l'aprofundiment democràtic, el dret a l'exercici real de la sobirania per part del poble, el dret a la presa de decisions de manera autònoma dels poders establerts empresarials, militars o polítics, el dret a ser capaços de definir el futur per nosaltres mateixos.

En altres conflictes territorials al llarg de la història també s'hi han jugat moltes altres coses que merament qui en surt vencedor per exercir el poder. Aquest també és un conflicte que ens transcendeix i del qual hem d'estar orgullosos i hem de seguir estant a l'alçada. Sucumbir seria acceptar que l'IBEX35 i la casa reial poden anul·lar la voluntat popular. Vèncer voldrà dir que si una societat té una voluntat profunda i raonable ha de disposar dels camins institucionalitzats per fer-la possible pacíficament. I això té uns efectes enormes en la defensa dels drets humans, del desenvolupament sostenible i de la prosperitat pacífica del món.

22.9.18

[JORNADA] Aquest dijous: Una Agenda per a les Persones i la Prosperitat - Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món @catsostenible @respon_cat

CICLE DE JORNADES L’AGENDA 2030: TRANSFORMAR CATALUNYA, MILLORAR EL MÓN
UNA AGENDA PER A LES PERSONES I LA PROSPERITAT. Visions i aliances

Dijous 27 de setembre de 2018 Sant Pau Recinte Modernista (C. Sant Antoni Maria Claret, 167, Barcelona)

El proper 27 de setembre al matí, el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència organitza la jornada “Una agenda per a les persones i la prosperitat. Visions i aliances” en el marc del cicle de jornades “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món” al Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona).

La jornada vol donar veu a alguns dels actors que s’han implicat en l’aplicació de l’agenda 2030 a Catalunya des del punt de vista de les persones i la prosperitat per conèixer la seva visió, donar-la a conèixer entre el món institucional, l’àmbit acadèmic i el teixit social, i impulsar aliances sòlides per al futur que permetin assolir els 17 objectius globals de desenvolupament sostenible (ODS) a Catalunya.

La jornada és gratuïta i és imprescindible la inscripció per correu electrònic a la bústia corporativa del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible: cads@gencat.cat (cal indicar-hi: nom, cognoms i número de document d'identitat). 

Per a la vostra informació, el contingut de la jornada serà gravat i publicat al web del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible: cads.gencat.cat.


PROGRAMA

9:00h Obertura
Hble. Sr. Ernest Maragall i Mira, conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència
Ferran Rodés i Vilà, president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya - CADS
9:15h
Transformar Catalunya, millorar el món: el Pla Nacional per a l’Agenda 2030
Isidre Sala Queralt, director general d’Afers Multilaterals i Europeus
Arnau Queralt i Bassa, director del CADS
9:45h Visió: “Una agenda per a les persones” Antoni Plasència Taradach, director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona - ISGLOBAL
Quima Oliver i Ricart, coordinadora d’UNICEF Comitè Catalunya
Montse Pineda Lorenzo, vicepresidenta segona del Consell Nacional de les Dones de Catalunya
Eduard Vallory i Subirà, president del Centre UNESCO Catalunya
Moderació: Josep Vidal, director general d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies

11:15h Pausa cafè
11:30h Visió: “Una agenda per a la prosperitat”
Eva Jané Llopis, directora del Programa d’ODS d’ESADE i membre de la High level multi-stakeholder platform on the implementation of the SDGs in the EU 
Josep Maria Vilalta Verdú, secretari executiu de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) i director de la Global University Network for Innovation (GUNi)
M. Àngels Pujols Muntada, secretària general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya
David Cos i García, vicepresident de Respon.cat
Moderació: Representant del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda
13:00h Construïm aliances a partir de les lliçons apreses
Teresa Capel Tatjer, responsable d´administració i projectes, Oficina de l´Organització Mundial de la Salut a Barcelona per l´Enfortiment dels Sistemes de Salut
Kathleen Prior, experta en comunicació a la Universitat de les Nacions Unides
Sergi Corbalán Bosch, director de la Fair Trade Advocacy Office i membre de la High level multi-stakeholder platform on the implementation of the Sustainable Development Goals in the EU
Anja-Maaike Green, membre del National Performance Framework Team, Scottish Government (videoconferència)
Rosa Suriñach, especialista en partenariats i comunicacions d’ONU-Habitat
Moderació: Carme Gual i Via, directora de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
13:55h Cloenda

Activitat gratuïta, amb registre previ a l’adreça següent: cads@gencat.cat
#Agenda2030Cat   #Act4SDGs

[ARTICLE] Reptes en l'excel·lència social de les empreses. Josep Maria Canyelles reflexiona des de les pàgines de la nova revista de Càritas per a les Empreses amb Cor

Càritas Diocesana de Barcelona estrena la revista "Aliances. La revista d'Entitats amb Cor" i en el primer número ofereix dos articles sobre responsabilitat social.

Joan Fontrodona parla de "L'RSE, en el cor de l'empresa" i Josep Maria Canyelles sobre els "Reptes en l'excel·lència social de les empreses".

Canyelles, soci consultor de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat i coordinador de Respon.cat, afirma que la tendència és el negoci responsable i defensa que les empreses han de passar de l'excel·lència operativa a l'excel·lència social.

Fontrodona, professor d'ètica empresarial a la Càtedra CaixaBank de Responsabilitat Social Corporativa de IESE Business School, afirma que implicar-se en activitats de voluntariat o d'acció social suposa per a les empreses despertar les seves consciències a una realitat diferent.

A la revista s'explica que al 2017 Càritas Barcelona va atendre 22.635 persones en 401 projectes diocesans i 73.676 més a les 170 Càritas parroquials i arxiprestals.

Podeu llegir tot seguit l'article de Josep Maria Canyelles al blog o en pdf:


Reptes en l'excel·lència social de les empreses

La responsabilitat social no és una suma de bones pràctiques. Aquest és un aclariment previ sempre necessari perquè sovint es confon l’RSE amb les seves bones pràctiques: que una empresa promogui la conciliació de la vida laboral i familiar o contracti persones de col·lectius amb dificultat mereix el nostre reconeixement, però no equival directament a RSE. La raó és que l’RSE és més àmplia, és un estil de gestió, i ha d'afectar tota l’organització de dalt a baix i d’un extrem a l’altre, cosa que certament es manifestarà en forma de bones pràctiques. La dificultat és passar d’una aproximació basada en la mera addició de bones pràctiques a un model integral, que parteixi de l’ètica i generi sostenibilitat.
La tendència és el negoci responsable. Quan em pregunten per quina és la tendència, aquesta és la resposta, que és com dir que l'RSE tendeixi a ser realment RSE, és a dir, un enfocament transversal dins de l'organització i vinculat al model de negoci, no com una acció col·lateral. Estem encara, per tant, en el camí de descobrir el sentit empresarial de l'RSE i com l'ètica empresarial deixa de ser un oxímoron. I respecte on es posa el focus d'atenció, diria que hi ha dues grans línies centrals: l'empresa saludable, que posa el focus en la persona, i l'economia circular, que és un enfocament tant mediambiental com economicista. Cal dir que l'economia circular també genera beneficis socials com, per exemple, les entitats socials que recuperen peces de roba, que han generat molts llocs de treball per a col·lectius amb dificultats d'inserció.
La responsabilitat social és la responsabilitat que assumeix una empresa o organització davant de la societat pels impactes de la seva activitat i per la coresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient. Metodològicament, l’RSE parteix de la formulació d’un compromís ètic orientat a la creació de valor sostenible en tots els vectors d’impacte de l’organització: social, econòmic, laboral, ambiental, bon govern. Es gestiona com un procés de millora contínua que ha de permetre prendre consciència del context de sostenibilitat per mitjà de la identificació dels temes rellevants i del diàleg amb els grups d’interès, com també rendir comptes.
Algunes empreses han assolit l’excel·lència en el context de la seva activitat empresarial, en els processos de gestió que els resulten coneguts. Però les empreses tenen unes responsabilitats no solament davant els clients o davant les lleis sinó que cada cop més van assumint que també tenen unes responsabilitats davant la societat, davant stakeholders diversos que presenten interessos legítims. I no totes les empreses que havien excel·lit en allò conegut han fet el salt que es deriva d’acceptar que la llicència social per operar requereix conquerir noves legitimitats, requereix comprendre el context canviant de sostenibilitat per a l’activitat corporativa.
L’empresa ha de passar de l’excel·lència operativa a l’excel·lència social, de fixar la mirada en els processos convencionals a explorar noves mirades, noves demandes, nous reptes, sobre àrees no tradicionals de la gestió empresarial. Si cada organització fa molt bé la seva feina acomplint amb la seva missió però, a més, també incorpora criteris de funcionament que permetin abordar reptes de la societat, tant internalitzant els impactes de la pròpia activitat empresarial com contribuint a resoldre necessitats i inquietuds significatives, abordarem l’eficiència social i la societat evolucionarà amb celeritat cap a millors cotes de progrés. Aquesta és la responsabilitat de les empreses i les organitzacions davant la societat. I aquesta és la visió sistèmica que ens permet avançar vers un Territori Socialment Responsable.

Josep Maria Canyelles. Soci de Vector5.cat. Promotor de ResponsabilitatGlobal.com. Coordinador de Respon.cat

21.9.18

Josep Maria Canyelles, promotor de Territoris Socialment Responsables


Josep Maria Canyelles és pioner en el desenvolupament de Territoris Socialment Responsables (TSR). Comença a promoure la responsabilitat social al 2004 i ja des de l'inici comença a abordar el repte de la responsabilitat dels diferents agents, organitzacions no lucratives (RSO), administracions públiques (RSA), universitats (RSU) i altres. I d'aquí passa a desenvolupar la seva visió sobre la necessitat d'articular Territoris Socialment Responsables.

Promou el primer Seminari collaboratio per uns TSR, que té lloc al Palau Maricel de Sitges al maig del 2007 en col·laboració amb l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE). Justament deu anys després, al maig del 2017, organitza un nou seminari, TSR+10, aquest cop al Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú de la mà de l'associació empresarial Respon.cat.

El fet de ser expert en polítiques públiques i haver desenvolupat la seva activitat professional també en organitzacions socials i públiques facilita la seva implicació a desenvolupar els TSR, i en el marc del primer seminari acaba donant forma a la primera conceptualització dels TSR. La publicació més rellevant és precisament aquesta conceptualització (2007), que ha estat la base sobre la qual s'han desenvolupat les diferents experiències de TSR a Catalunya, i que també va servir de base perquè la xarxa Retos de l'Administració central espanyola fes el seu document explicatiu. Altres publicacions han seguit, de divulgació o per donar suport a l'RS dels diferents agents.


Canyelles va desenvolupar el projecte Focus en el marc de la metodologia pròpia per a la gestió estratègica d'un TSR, iniciativa que posteriorment va poder aplicar, per mitjà de Vector5 a nivell català i va ser cedit a Respon.cat (Focus de l'RSE a Catalunya).També ha pres part com a expert del Pla Nacional de Valors, que va impulsar la Generalitat de Catalunya, participant en concret en l'àmbit d'organitzacions dins del Pla de Valors de Catalunya durant tots els tres anys de durada del projecte, per tal de poder consensuar les línies de desenvolupament compromès del territori.

Ha impulsat o donat suport a diferents iniciatives locals, com a Responsabilitat Global, o bé des de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat o des de l'associació empresarial Respon.cat: Penedès Destinació Turística Responsble, Gestió Rural Sostenible, Alt Penedès, Vilanova i la Geltrú, Raval barri socialment responsable, barris socialment responsables de Barcelona, Marina Alta... Ha publicat diferents articles i reflexions, i ha participat en nombrosos actes i activitats formatives. D'alguna manera en tots els esdeveniments i accions formatives fa referència als TSR, però tot seguit mostrem un recull d'aquelles accions més explícitament de TSR.

A banda dels contiguts explícits de TSR, també són rellevants en tot el treball per uns territoris socialment responsables tota la trajectòria per desenvolupar la responsabilitat social de les administracions locals, la vinculació amb el desenvolupament estratègic del territori, les organitzacions no lucratives i el voluntariat, les universitats, les pimes i les microempreses, el comerç detallista, el turisme, l'economia social, la ciutadania, les cadenes de proveïment (programa tRanSparÈncia [ca][es]), les aliances públic-privat, marketplace empreses-ONL, l'educació, la llengua i la cultura en la gestió de l'RSE, conflictologia i cultura de la pau, i molts altres que plegats ajuden a donar una dimensió de l'enorme abast d'un enfocament de TSR que depassa la responsabilitat social corporativa de les grans companyies que inicialment van donar a conèixer l'enfocament.



Publicacions TSR

Publicació del dossier El Barri, Territori Socialment Responsable, que recull les bones pràctiques de responsabilitat social d’empreses i organitzacions en els barris en els quals s'ha treballat amb la intenció d’afavorir un territori socialment responsable. Podeu descarregar el llibre en PDF aquí

Nota tècnica sobre la responsabilitat social de les organitzacions no lucratives, Josep Maria Canyelles, dins Revista Comptabilitat i Direcció [ca]
Revista de Comptabilitat i Direcció. Vol. 14, 2012. Ed: Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció / Profit Editorial 

Nota técnica sobre la responsabilidad social de las organizaciones no lucrativas, Josep Maria Canyelles, en Revista Contabilidad y Dirección [es]
Revista de Comptabilidad y Dirección. Vol. 14, 2012. Ed: Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció / Profit Editorial


Nota tècnica sobre la responsabilitat social de les administracions públiques, Josep Maria Canyelles, dins Revista Comptabilitat i Direcció [ca]
Revista de Comptabilitat i Direcció. Vol. 13, 2012. Ed: Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció / Profit Editorial 

Nota técnica sobre la responsabilidad social de las administraciones públicas, Josep Maria Canyelles, en Revista Contabilidad y Dirección [es]

Revista de Comptabilidad y Dirección. Vol. 13, 2012. Ed: Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció / Profit Editorial

23.7.09 Una publicació aborda com incorporar la responsabilitat social en la gestió municipal. "PER UN TERRITORI SOCIALMENT RESPONSABLE". La Fundació ProPenedès ha presentat un llibre que aborda la gestió de la responsabilitat social de les administracions públiques locals. La publicació inclou 85 propostes concretes per incorporar aquest enfocament de gestió en la vida municipal. Per la seva realització ha comptat amb la direcció d'un expert en la matèria, Josep Maria Canyelles, qui des de Responsabilitat Global planteja el desenvolupament de la responsabilitat social en el marc del concepte de Territoris Socialment Responsables. Vilafranca TV ofereix un reportatge al voltant de la publicació sobre l'RSA


13.9.08 Es publica el primer manual sobre Territoris Socialment Responsables. Territoris Socialment Responsables. Una oportunitat per a la millora del territori. El Consorci per l'Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental ha editat una publicació en format manual sobre territoris socialment responsables, elaborat per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global.








27.04.07Aproximació al marc conceptual dels Territoris Socialment Responsables. Josep Maria Canyelles








15.11.07 Document Integrar la complexitat dins un Territori Socialment Responsable. Josep Maria Canyelles. Responsabilitat Global. I Congrés Internacional: Conflictes, Conflictologia i Pau, Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC.







28.7.06  Contrapartida d'exemplaritat En la ponència Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables (RSE+RSA+RSO --> TSR), Josep Maria Canyelles hi fa la següent afirmació: Tota política pública té com a contrapartida necessària per a la seva legitimitat un deure d'exemplaritat. Amb aquesta declaració intenta sintetzar la filosofia de la Responsabilitat Social que també atany les organitzacions públiques. Aquesta ponència va ser la base de la intervenció de Josep Maria Canyelles en el marc de la Jornada RSA! Responsabilitat Social de les Administracions Públiques, coorganitzada per Responsabilitat Global i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.


Dos Manifestos

Manifest_de_Vilanova_i_la_Geltru_per_uns_Territoris_Socialment_Responsables_Respon.cat

2017: Manifest de Vilanova i la Geltrú per uns Territoris Socialment Responsables. Es va elaborar en el marc del Seminari de Territoris Socialment Responsables TSR+10 que va tenir lloc al Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú convocat per Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya.
Accés al Manifest en PDF.
Accés a versió en castellà.





2007: Manifest de Sitges per uns Territoris Socialment Responsables. El seminari collaboratio sobre Territoris Socialment Responsables que va tenir lloc eal Palau Maricel de Sitges va suposar que persones procedents d'empreses, organitzacions i administracions, posessin en comú punts de vista i expectatives sobre la Responsabilitat Social i sobre com aquest enfocament de gestió pot afavorir que s'abordin millor els reptes del territori.
Accés al Manifest:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)
www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ang.)
Conclusions, reflexions i propostes en aquest enllaç:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)



Dos seminaris de referència: 2007 i 2017

2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Foto_col·lectiva22.6.17 Cent empreses i organitzacions es comprometen a fer de Catalunya un país socialment responsable. Durant tot el dia, cent persones s’han reunit en un TSR+10esdeveniment singular al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb la voluntat de rellançar la responsabilitat d’empreses i organitzacions i projectar-la als territoris. Grans empreses, microempreses, ONGs o universitats, entre d’altres han apostat per construir en positiu i usar la seva pròpia responsabilitat social per contribuir a fer una societat millor.



Reconeixement Premis Respon.cat als TSR
Alt Penedès       Barri del Raval de Barcelona      La Comarca de la Garrotxa
5.Penedes_Respon.cat5.1_Raval_Respon.cat5.2_Garrotxa_Respon.cat






Vídeos

19.6.16 [VÍDEO] Idees clau: com podem esdevenir un Territori Socialment Responsable. Josep Maria Canyelles al Cicle Innovació Associació Alba de Tàrrega. Josep Maria Canyelles va parlar sobre Territori Socialment Responsable (TSR) en l'acció de l'Associació Alba de Tàrrega per reflexionar sobre reptes d'innovació.




13.4.14 [VÍDEO] "Taula debat: El Turisme a Catalunya, motor d'activitat" al Col·legi d'Enginyers. Us oferim el vídeo amb les tres ponències a càrrec d'experts, amb visions per part de l'Administració Pública, un operador, i un expert consultor: Min. 50'45. Ponència Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social Corporativa (Responsabilitat Global, Vector 5), que va fer la seva exposició sobre el turisme sostenible i responsable a Catalunya: Destinació Turística Responsable.


2.2.14 Compareixença de Josep Maria Canyelles al Parlament de Catalunya sobre Barcelona World Text base de la Compareixença de Josep Maria Canyelles sobre Responsabilitat Social. Veure vídeo intervenció Josep Maria Canyelles de 17:55:24 a 18:11:22 - Durada: 15 m. 58 s.
 https://www.parlament.cat/web/canal-parlament/sequencia/videos/index.html?p_cp1=6897098&p_cp2=6899825&p_cp3=6899803

6.5.13 Conferència de Josep Maria Canyelles sobre tecnologia i innovació al servei de les persones en el context de les smart cities a la jornada de teleassistència organitzada per la Diputació de Barcelona. Canyelles fa la conferència inaugural sobre tecnologia, innovació i territoris socialment responsables.



Entrevistes 

8.10.17 [VÍDEO] Respon.cat: promoviendo Territorios socialmente responsables



El municipi de Vilanova i la Geltrú, al Garraf, va ser l'escenari escollit per Respon.cat per celebrar el Seminari 'Territoris Socialment Responsables', una trobada en què empreses i organitzacions es van comprometre a promoure l'RSC per tot Catalunya. En entrevista amb Corresponsables, Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat ens va parlar sobre les característiques d'un territori socialment responsable i com l'RSC i les empreses contribueixen a promoure territoris responsables.



19.12.17 Debat a Ilerda TV amb la participació de Josep Maria Canyelles, Cambra Comerç Tàrrega i Associació Alba






23.2.17 Passar de l'RSE als Territoris Socialment Responsables permet abordar una nova cultura empresarial, segons Canyelles a @RadioSantBoi. El programa La Terra de Ràdio Sant Boi va entrevistar aquest dimarts Josep Maria Canyelles, en qualitat d'expert en Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions.




7.4.15 Josep Maria Canyelles entrevistado en RETOS: "Si no avanzamos hacia Territorios Socialmente Responsables, la RSE va a quedar muy limitada"
EnRedAndo, el butlletí intern de la Xarxa Retos, publica en el seu número 27 d'abril 2015 una entrevista a Josep Maria Canyelles, com a expert en RSE i Territoris Socialment Responsables. Entre altres afirmacions, Canyelles pronostica que si no avancem cap a Territoris Socialment Responsables, l'RSE quedarà molt limitada. També emfatitza que la responsabilitat social no pot ser unilateral. Canyelles va ser qui va desenvolupar el 2007 el model conceptual i de gestió dels Territoris Socialment Responsables, i creu que s'ha de donar un salt endavant en aquest repte.


8.12.11 [ENTREVISTA] L'RSE, un repte per al Collsacabra. La revista Els Cincles de Collsacabra va publicar l'entrevista "La RSE un repte per al Collsacabra. Entrevista a Josep Maria Canyelles, a càrrec de Belinda Parris.

28.6.11  [ENTREVISTA] “La incorporació de la responsabilitat social com un actiu del territori” De la corresponsabilització dels agents socials als territoris socialment responsables: “la incorporació de la responsabilitat social com un actiu del territori”. Entrevista a Josep Maria Canyelles. Parlem amb Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions i promotor del think tank Responsabilitat Global que actua com a consultor d’empreses, entitats i administracions públiques, entorn la corresponsabilitat social al territori, la responsabilitat social i els territoris socialment responsables.

9.11.10 [ENTREVISTA] "La Isla podría ser un territorio socialmente responsable". El diari Menorca.info ha publicat una entrevista a Josep Maria Canyelles, amb motiu de la conferència feta a Maó


Articles i reflexions

19.9.18 Territoris responsables. Article de Josep Maria Canyelles dins el Monogràfic RSE a la Vanguardia. La Vanguardia publica  un monogràfic sobre RSE amb el títol "Les empreses s'impliquen en el territori", que inclou col·laboracions de diferents experts. El primer article situa el repte dels "Territoris responsables", firmat per Josep Maria Canyelles, soci de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat i promotor de Responsabilitat Global. Canyelles va conceptualitzar fa mes de deu anys els territoris socialment responsables i ha contribuït a fomentar el desenvolupament de models d'intervenció.

20.3.18 La felicitat com a valor emergent a la societat i a l'empresa







9.4.15 Responsabilitat social per a abordar reptes de país (sobre la Reforma Horària)
Josep Maria Canyelles ha col·laborat en l'Anuari amb el següent article, que podreu trobar junt amb els altres 50 que conté.



15.7.14 De l'excel·lència social dels operadors a la destinació turística responsable
15.7.14 From social excellence in operators to the responsible tourist destination


21.02.14 Qui pensa la smartcity? Qui pensa la ciutat? Quan ningú no pensa la ciutat aquesta es va conformant segons les necessitats de cada agent que va transformant la ciutat fins allà on topa amb els interessos d'altres. És un creixement orgànic, amb tot el que té de positiu, però també de negatiu tant per les ineficiències que pot generar atès que moltes accions sobre la ciutat no són fàcilment reconvertibles i van deixant...




30.4.13 Combinar actius materials i intangibles per al desenvolupament econòmic. Les comarques del Penedès, Garraf i Anoia tenen un atur superior a la mitjana catalana. Davant aquesta situació, que forma part de la realitat catalana general, però amb major afectació, cal activar les estratègies que permetin el desenvolupament econòmic. Cal saber planificar els actius tangibles i intangibles del territori: la xarxa de fibra òptica i el valors de sostenibilitat en són dos exemples fonamentals

11.11.11 Propuesta para las Elecciones 2011 Josep Maria Canyelles formula una propuesta para las elecciones generales 2011 que incorpora distintos temas entre los cuales la Pedagogía del territorio (→ TSR) La RSE no irá más allá si no avanza hacia la idea de Territorios Socialmente Responsables, es decir unos territorios donde empresas grandes y pequeñas, administraciones públicas, organizaciones no lucrativas, así como la ciudadanía ejerzan e integren criterios de responsabilidad hacia la sociedad.

29.6.08 Canyelles postula les relacions win-win-win en un article. Josep Maria Canyelles ha publicat un article titulat "Beneficis diferits. De quid pro quo a do ut des", en el qual afirma que "L’empresa ciutadana avui necessita construir la confiança amb els seus públics, inclosos els interns!".

21.4.08 Reflexionem sobre TSR a la revista Sinergia

La revista Sinergia, especialitzada en Responsabilitat Social de les Empreses, ha publicat un número especial dedicat a les "Aliances entre el sector públic i el privat", en el qual Josep Maria Canyelles dedica un article als Territoris Socialment Responsables: "Partenariados y RSE: un camino hacia los Territorios Socialmente Responsables".


7.10.07 Treballs per a la comunitat. Fa uns dies, arran de la condemna a presó d’un empresari per la mort de dos treballadors en accident de treball, vam acabar fent una aposta pels treballs a la comunitat.

23.5.07 A qui li interessa parlar de Territoris Socialment Responsables? Observem positivament com augmenta el nombre d'empreses que incorporen pràctiques de responsabilitat social (RSE), però encara no resulta prou clar si es desenvoluparan fins a tal punt que el procés ja no tingui marxa enrere, i això depèn en gran mesura del reconeixement que les organitzacions més compromeses rebin per part dels seus públics.

19.3.07 Newsletter especial Territoris Socialment Responsables
Aquest mes de març podeu entrar al newsletter especial sobre Territoris Socialment Responsables, on trobareu informació del projecte sobre TSR a l'Alt Penedès i sobre la proposta de Jornada que tindrà lloc a Sitges el 2 de maig de 2007.







28.2.07 Les Empreses d'Inserció, bon exemple d'RSE La revista PARRAC, editada per la Plataforma Catalana d'Empreses d'Inserció AIRES dedica el número 26 a l'RSE. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, afronta el tema dels Territoris Socialment Responsables, com un pas més en el desenvolupament de l'RSE, i que pot facilitar-hi una aproximació interessant per a les Pimes i el sectors públic i social.

26.5.06 És útil parlar de Territoris Responsables. Avui parlem de l'Empresa Responsable. I fins i tot podem identificar cadenes de proveïment que incorporen l'RSE com un atribut fonamental. I podrem assistir al desenvolupament de clústers on el factor RS sigui el nucli fort on poder desenvolupar un aprenentatge estratègic entre diferents parts en el territori.

25.5.06 Pimes, RSE i territoris responsables Tribuna d'experts EuropaPress. En un recent informe elaborat per PriceWaterhouseCoopers, que analitza l'escenari global en els pròxims deu anys, s'adverteix que les empreses de la UE que no integrin la responsabilitat social i ambiental en les seves polítiques no sobreviuran en el segle XXI.

30.7.06 La doble responsabilitat de l'Administració Pública. El reportatge "La doble responsabilidad de la administración" de Corresponsables (núm. 2, juliol 2006) ha estat elaborat amb les opinions d'experts. Reproduïm algunes de les aportacions de Josep Maria Canyelles per als lectors de Responsabilitat Global: La implicación del ciudadano; Territorio responsable; Predicar con el ejemplo.

28.9.05 La imatge de marca d'un país socialment responsable El gran desenvolupament que està experimentant la Responsabilitat Social per part de les empreses pot trobar una limitació o una palanca en funció de la imatge del propi país on opera. Per això, la marca-país també ha d'incorporar l'atribut de l'RSE, en tant que paradigma incorporat a les empreses del país i les relacions entre elles, donant lloc al concepte de Territoris Responsables. Article de Josep Maria Canyelles a la revista Management & Empresa de la Universitat de Barcelona.


Jornades diverses


12.7.18 Canyelles, creador del model TSR, reflexiona a Alacant amb motiu de la iniciativa del govern valencià de fomentar els Territoris Socialment Responsables. Josep Maria Canyelles ha intervingut avui a la Jornada sobre Territoris Socialment Responsables a Alacant amb la ponència inicial. Està a punt de publicar-se la llei valenciana de responsabilitat social que també establirà territoris socialment responsables.


2.7.18 Canyelles lliura el premi d'RSE de 6a Convenció Empresarial del 22@ a Vistaprint pel programa "In their shoes"
Josep Maria Canyelles va intervenir en el Jurat dels Premis.  Sota el lema de "Intel·ligència Col·lectiva" el passat 7 de juny es va celebrar la 6a Convenció Empresarial del 22@ a l’Hotel Melià Barcelona Sky amb més de 200 assistents.


22.4.18 Acte a Olot sobre Territori Socialment Responsable. Canyelles parlarà de què és una empresa saludable #TSR #RSE #EmpresaSaludable


  • 10.3.06 Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Socialment Responsables. En el marc del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles va desenvolupar una ponència sobre els Territoris Responsables. Les jornades van tenir lloc a la Universidad de Antioquia (Medellín) i estaven coorganitzades pels ajuntaments de Medellín i Barcelona i els governs d'Antiòquia i Catalunya, davant un auditori integrat per empresaris, representants dels governs i de la societat civil i del món universitari. Canyelles, com a integrant de la delegació catalana, va desenvolupar una visió de la Responsabilitat Social com a compromís de totes les parts, empreses, administracions i també la societat civil, com a base i requeriment per a poder desenvolupar el concepte de Territori Responsable.
  • 10.3.06 Canyelles habla en Medellín sobre Territorios Socialmente Responsables. En el marco del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles desarrolló una ponencia sobre los Territorios Socialmente Responsables. Las jornadas tuvieron lugar en la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrero 2006) y estaban coorganizadas por los ayuntamientos de Medellín y Barcelona y los gobiernos de Antioquia y Cataluña, ante un auditorio integrado por empresarios, representantes de los gobiernos y de la sociedad civil y del mundo universitario. Canyelles, como integrante de la delegación catalana, desarrolló una visión de la Responsabilidad Social como compromiso de todas las partes, empresas, administraciones y también la sociedad civil, como base y requisito para poder desarrollar el concepto de Territorio Socialmente Responsable. 
  • 20.10.05 Èxit de participació i aportacions a la Jornada 'Empresa Responsable: un factor de competitivitat'. Va tenir lloc la Jornada “Empresa Responsable: un factor de competitivitat”, en la qual més de 150 persones procedents d’empreses van poder debatre sobre el valor de la responsabilitat social i conèixer algunes pràctiques interessants. La jornada va ser organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides, amb el suport del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Segons Josep Maria Canyelles, director de la Jornada, amb aquest esdeveniment s’ha pretès facilitar la posada en marxa d’espais més normalitzats de diàleg i intercanvi sobre l’RSE entre les empreses catalanes. En el marc de la jornada  hi hagut una taula rodona sobre 'territoris RSE' per reflexionar sobre la necessitat de generar sinèrgies en un territori, amb la participació de totes les parts. Els assistents van considerar la trobada com un èxit, especialment pel bon nivell de les intervencions i per l’abordatge des de perspectives molt diverses i enriquidores, com el concepte de Territori Responsable, d’avantatges competitius de l’RSE, l’alegria com a valor corporatiu, la base de la piràmide com a oportunitat o com fer front a la corrupció.
  • 12.8.04 Proposen abordar els Objectius del Mil·lenni en l'àmbit local per mitjà de la RSC. La Jornada “Els Municipis, dinamitzadors dels Objectius del Mil·lenni”, organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) i la Diputació de Barcelona, va marcar la importància d'aplicar els Objectius del Mil·lenni (OdM) en les polítiques dels ajuntaments. La gran novetat venia de l'aposta per abordar els Objectius del Mil·lenni en l'àmbit local per mitjà de la RSC, repte que va ser secundat amb interès pels representants de les administracions locals. Després de situar la visió empresarial de l'RSC, Josep Maria Canyelles, col·laborador de l’ANUE i promotor de Responsabilitat Global, va fer una aposta per la Responsabilitat Social de l'Administració Pública, centrada en l'oportunitat de liderar uns territoris socialment responsables i va situar el debat sobre la RSC per part de les administracions públiques en la reflexió sobre l'articulació del nou contracte social i la necessitat d'aprofitar sinèrgies fruit de la responsabilitat de totes les parts.
Algunes iniciatives: Marina Alta (País valencià)

21.4.13 L'expert Josep Maria Canyelles planteja introduir en la comarca el model de Territori Socialment ResponsableEstà convençut que és la forma més eficaç per a afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals






Algunes iniciatives: Penedès, destinació turística responsable
Algunes iniciatives: barris socialment responsables
4.11.13 Projecte "El barri, territori socialment responsable"
L'Associació per a les Nacions Unides publica "El Barri, Territori Socialment Responsable" a partir de materials i fitxes de Bones Pràctiques elaborades per Josep Maria Canyelles. El projecte de Barris Responsables va sorgir de l'interès per treballar els aspectes vinculats a la Responsabilitat Social des d'una perspectiva molt estretament vinculada al barri, i posant accent en la interrelació entre les parts i en els beneficis que pot aportar a la comunitat. El barri, territori socialment responsable és un projecte per desenvolupar el concepte TSR aplicat a barris de la ciutat de Barcelona. Es tracta d'una iniciativa promoguda per l'ANUE amb el suport de la Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona. En aquesta primera etapa del projecte hem desenvolupat el mapeig de responsabilitat social del barri de la Sagrada Família i d'altres, desenvolupant les fitxes de bones pràctiques.
Pàgina web del projecte: www.barrisresponsables.cat