20.11.22

No blanquegem el règim de Catar, no silenciem les morts: boicot!

Avui comença el Mundial de Futbol de Catar i Responsabilitat Global es vol sumar a les crides al boicot. De vegades sembla que la societat acaba normalitzant qualsevol mala pràctica, i hi contribueixen especialment els mitjans de comunicació que, moguts per la necessitat de facturar, no fan sinó acceptar amb normalitat donar informació esportiva d'uns estadis tacats de sang. Blanquejant el règim de Catar, imprimeixen amb tinta vermella.

Hi ha dades diverses sobre els centenars de morts que hi pot haver hagut en la construcció dels estadis i difícilment se sabrà mai la veritat. Però sembla evident que les pèrdues humanes no han estat fruit de situacions imprevisibles sinó d'un model d'esclavatge, conegut com la kafala. Es tracta de 6.500 a 15.000 morts, segons les fonts, de persones vingudes sobretot de l’Índia, el Paquistan, el Nepal, Bangladeix i Sri Lanka. 

Cal tenir en compte, a més, que la intenció del règim catarí és precisament normalitzar la seva situació en el concert de les nacions. I per això necessita tot un corifeu d'altres estats i actors que contribueixin a blanquejar la males pràctiques contràries als drets humans que s'hi porten a terme. I no hem d'oblidar que la determinació de Catar per organitzar aquest mundial és tanta que fins i tot va subornar l'organització i el president francès Sarkozy per aconseguir ser el país amfitrió. 

Malgrat la corrupció i la manca de democràcia, Catar podria haver optat per donar una millor imatge al món assegurant unes condicions laborals dignes. Tenien els recursos econòmics fer assegurar unes condicions acceptables de treball, però això els ha preocupat ben poc. I així, l'afront que fan a les democràcies del món és encara més gran, demostrant un menyspreu per les vides humanes.



 

19.11.22

Gestionar el respecte dins l'organització fent créixer les persones i la cultura interna, no amb prohibicions

Les lleis per protegir els col·lectius vulnerables o més exposats a la violència i intimidació han estat un gran pas endavant, que han de permetre que certs col·lectius no es vegin assetjats ni físicament ni moralment per ningú. 

Dit això -que és el més important!-,  observo situacions en què es produeix un desenfocament de l'objecte de la regulació. Per exemple, algú demana que en el context organitzacional no es pot explicar cap acudit que tingui connotació sexual o que pugui referir-se a un col·lectiu tradicionalment vulnerat, argüint que tal fet sexualitza o racialitza l'ambient i pot suposar un assetjament a una persona o col·lectiu. 

I certament no vull treure rellevància al canvi cultural, de costums, de sensibilitat, per on estem transitant. Però també cal una certa anàlisi crítica, ja que en alguns casos s'arriba a establir un seguit de prohibicions cohibidores de la lliure expressivitat, amb una moralitat pròpia de col·legi de monges d'unes quantes dècades enrere.

És evident que hi ha acudits i expressions que són ofensives, i altres que ho poden ser. Però la intencionalitat i el context compten. Oi que jo puc explicar un acudit de negres a un amic negre i un andalús em pot explicar un acudit de catalans, sempre en un determinat context i sense voluntat d'ofendre? També és evident que la línia pot ser en alguns casos difícil d'establir.

Però això no treu que l'objectiu és evitar ofendre i evitar l'assetjament, i de manera més general, transformar la cultura des d'un model de patriarcat i eurocentricitat a un model més respectuós. Però cal sentit comú, i optar per l'apoderament de les persones, l'autoregulació, el lideratge ètic, el control, l'enfortiment de la cultura del respecte, i moltes altres mesures abans de la infantilització que suposa fer una llista de les paraules i tipus d'acudits que no es poden dir en cap cas. 

Perquè la por i la inseguretat, el no saber gestionar les coses, porten a ultraregular. De manera que, per protegir legítimament, s'acaba fent un règim de la por sobre què pots dir. Algunes persones van interpretar que calia matar els capellans quan Marx va dir que amb la revolució els capellans desapareixerien: és una manca de comprensió de les relacions de causa-efecte. Doncs ara algú pot interpretar que si eliminem tots els acudits que incloguin les paraules penis, negre o caca, es millorarà el respecte a les persones de l'organització. 

La por fa agafar el rave per les fulles, i persones amb molt bona intenció i amb un gran sentit humanístic, i molt progressistes, poden acabar esdevenint els guardians de nous dogmes fruit d'un desenfocament.

M'ha agradat llegir aquesta resposta d'en Peyu a una entrevista que li fan a Vilaweb: “Em fa patir que acabem essent més carques que els nostres avis”. En concret, diu que està molt bé que lluitem per la igualtat i per protegir els col·lectius minoritaris, i tot el que vulguis, però l’humor ha de transitar per uns altres camins. Em fa patir una mica que volent ser més respectuosos que ningú, acabem essent més carques que els nostres avis. Jo recordo els meus fent bromes que eren molt més transgressores i gamberres que les que es fan avui.

Doncs això. I feta la reflexió, insistiré que òbviament que cal evolucionar, a partir de l'empatia i el desenvolupament de sensibilitats més àmplies. Però malament rai el dia que una organització tingui el llistat de mots prohibits, perquè mostrarà el fracàs de la gestió de la cultura interna.

6.10.22

[VÍDEO] Els 12 minuts de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, sobre els reptes de la Responsabilitat Social al final de la Jornada Corresponsables #RSE #RSE #JAnuario2022BCN #ODS @Corresponsables17

Us oferim el vídeo sencer d'intervenció de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat a la Jornada Corresponsables de Barcelona. Són 12 minuts sobre els reptes de la responsabilitat social, que van correspondre a la darrera intervenció.


Canyelles ha subratllat que “l'RSE ha de néixer del bon govern”. "La Responsabilitat Social ha d'ajudar a crear empreses i societats més resilients", ha afegit. Canyelles ha dibuixat un fil evolutiu de l'RSE fins a prendre força als consells d'administració amb la declaració de propòsits d'empresa que focalitzen l'impacte socialment responsable, i ha indicat que “per al 2030, hauríem de pensar en un nou contracte social post ODS i debatre al voltant del paper social de l'empresa”.  

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha compartit la darrera de les taules, sobre els reptes dels ESG, amb: Elena Galante, directora de l'Observatori de Mobilitat Sostenible del Club d'Excel·lència en Sostenibilitat; Xavier Cardona, director general de Col·legi Censors i Jurats de Comptes; Sofía Martín, directora de Comunicació de Fundación Seres; i Sergio Colado, vocal del Pacte Mundial de les Nacions Unides Espanya, amb Sonia Ruiz, experta en Sostenibilitat de DIRCOM Catalunya com a moderadora.

L'acte ha estat clausurat amb el lliurament dels reconeixements a les organitzacions que cada dia construeixen un demà més sostenible i responsable.

La Jornada Corresponsables s'ha pogut seguir a través del hashtag #JAnuario2022BCN amb més de 13,5 milions d'impressions. L'acte també ha pogut seguir via streaming, i ha superat els 60.000 espectadors. 

També podeu veure el resum de la Jornada, que va tenir lloc a l'IESE el 21 de març de 2022.

Més info a: Respon.cat i altres associacions líders a RSE, a la Jornada Corresponsables de Barcelona #ODS17

[VÍDEO] Los 12 minutos de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, sobre los retos de la Responsabilidad Social al final de la Jornada Corresponsables #RSE #RSE #JAnuario2022BCN #ODS @Corresponsables17

Les ofrecemos el vídeo entero de intervención de Josep Maria Canyelles , coordinador de Respon.cat en la Jornada Corresponsables de Barcelona. Son 12 minutos sobre los retos de la responsabilidad social, que correspondieron a su última intervención.


Canyelles ha subrayado que "la RSE debe nacer del buen gobierno". "La Responsabilidad Social debe ayudar a crear empresas y sociedades más resilientes", añadió. Canyelles ha dibujado un hilo evolutivo de la RSE hasta tomar fuerza en los consejos de administración con la declaración de propósitos de empresa que focalizan el impacto socialmente responsable, y ha indicado que “para 2030, deberíamos pensar en un nuevo contrato social post ODS y debatir en torno al papel social de la empresa”.  

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha compartido la última de las tablas, sobre los retos de los ESG, con:Elena Galante, directora del Observatorio de Movilidad Sostenible del Club de Excelencia en Sostenibilidad; Xavier Cardona, director general de Colegio Censores y Jurados de Cuentas; Sofía Martín, directora de Comunicación de Fundación Seres; y Sergio Colado, vocal del Pacto Mundial de Naciones Unidas España, junto a Sonia Ruiz, experta en Sostenibilidad de DIRCOM Catalunya como moderadora.

El acto ha sido clausurado con la entrega de reconocimientos a las organizaciones que cada día construyen un mañana más sostenible y responsable.

La Jornada Corresponsables ha podido seguirse a través del hashtag #JAnuario2022BCN con más de 13,5 millones de impresiones. El acto también ha podido seguir vía streaming, superando a los 60.000 espectadores. 

También se puede ver el resumen de la Jornada, que tuvo lugar en el IESE el 21 de marzo de 2022.

Más info en: Respon.cat y otras asociaciones líderes en RSE, en la Jornada Corresponsales de Barcelona #ODS17

Participem a l'acte de 60 aniversari d'ASPROS a la Llotja de Lleida #somASPROS #ASPROSLleida #disCAPACITAT @respon_cat #tercersector #valorsocial #inclusió #PerfectamentImperfectes #60aniversari

  • La Fundació Aspros organitza una taula rodona sobre Responsabilitat Social Corporativa en el marc del seu 60è aniversari.
  • Respon.cat hi va participar amb Rafel Oncins, president, i Josep Maria Canyelles, coordinador.

Ahir a la tarda vam poder compartir una jornada de celebració del 60è aniversari de la Fundació Aspros, que volia mostrar l'agraïment a clients i proveïdors. Va servir per posar en valor la tasca social i empresarial que es porta a terme davant d'un centenar de participants.

Per tal de mostrar a les empreses que col·laboren amb Aspros el sentit i les tendències de la responsabilitat social, la segona part de l’esdeveniment va comptar amb una taula rodona amb experts amb Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i sostenibilitat. Moderada pel coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, hi van participar la vicerectora en Compromís Social i Sostenibilitat de la Universitat Pompeu Fabra, Ester Oliveras; el president de Respon.cat, Rafel Oncins; el gerent de la Fundació PortAventura, Sergi Padilla; i la directora de Responsabilitat Social Corporativa de Fundació Aspros, Lourdes Mora.

L'acte, que va tenir lloc al Palau de Congressos de La Llotja, l'organitzava la Fundació Aspros com un acte d’agraïment a empreses, clients i proveïdors de l’entitat i del seu Centre Especial de Treball (CET) amb la presència de més d’un centenar de persones. La sessió forma part dels actes de celebració del 60è aniversari de la Fundació.

L’entitat va voler destacar la tasca que duu a terme en l’àmbit de la inclusió laboral del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental. A més, va voler posar de relleu el suport que rep en matèria de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses que contracten els serveis del seu Centre Especial de Treball (CET).

L’acte es va iniciar amb la rebuda institucional per part Marta Alòs, membre del Patronat de la Fundació Aspros, i d’Enric Herrera, director executiu de la Fundació d’Aspros. Posteriorment, va tenir lloc la presentació del CET per part de Guifré Palau, director tècnic de l’àrea empresarial de la Fundació Aspros; Àngel Dachs, psicòleg de l’Equip Multidisciplinari de Suport (EMS); i Raquel Íñiguez, treballadora social de l’Equip Multidisciplinari de Suport (EMS).

En acabar l’acte, s’ha celebrat un refrigeri a càrrec de Fem Càtering, una de les línies de negoci del Centre Especial de Treball (CET) de la Fundació Aspros.


Afany de superació i compromís social des de 1962

Aspros fomenta l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per 560 persones i famílies, mitjançant un model d’atenció centrada en la persona i en la comunitat amb un equip de 582 professionals.


🌐 Tota la informació a: https://bit.ly/3fM9qjo

29.9.22

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles alerta de la mala gestió dels ODS i fa una crida al canvi organitzacional, a la Jornada de l'@ANUE_ONU

Josep Maria Canyelles va alertar que moltes empreses gestionen malament els ODS quan no els integren amb dins un enfocament de gestió de la responsabilitat social, ja que cauen en el cofoïsme de creure que ja van fent "cosetes" en cada ODS. Alhora també va justificar la necessitat de treballar amb aliances que creïn impactes.

Així, mateix, també va llançar una crida a fer de l'Agenda 2030 un inductor del canvi intern de les organitzacions, adoptant enfocaments més transversals i generant la capacitat de gestionar la complexitat d'objectius múltiples simultàniament. Aquesta crida la va exemplificar tant en l'administració pública com en les organitzacions sense ànim de lucre, així com en el que representa per al món empresarial.


La intervenció va durar estrictament els 15 minuts compromesos, i va començar narrant que tot junt provenia de fer tres formacions per a ajuntaments, ara aquesta xerrada per a la societat civil, i després marxa cap a fer docència en un MBA, tot sobre RSC i ODS, com a mostra de la intensitat amb què la matèria s'està abordant, malgrat que sovint amb enfocaments que limiten la capacitat de creació de valor.

Podeu visualitzar la intervenció sencera en aquest vídeo:

 

Aquestes afirmacions van ser fetes en el marc de la taula rodona sobre "Mobilització dels agents socials en el foment dels ODS", organitzada amb motiu del 60 aniversari de l'ANUE, el 22 de setembre passat al Palau Macaya, on van intervenir les següents persones expertes, amb la moderació de Javier Sánchez, vicepresident de l'ANUE:

  • Eleonara Bonaccorsi, coordinadora de programas, Geneva 2030 Ecosystem, International Institut from Sustainable Devolupment (IISD)
  • Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
  • Oscar Mateos, professor de relacions internacionals i delegat del rector Universitat Ramon Llul per a l’Agenda 2030
  • Alejandro Quecedo del Val, escriptor i activista ecosocial


 

26.9.22

Vector5 dona suport als ens locals de les comarques gironines, com el Consell Comarcal del Ripollès, per integrar l'Agenda 2030 i els #ODS

  • Josep Maria Canyelles i Mercè Casals, de la consultora Vector5, estan donant suport al Consell Comarcal del Ripollès en l'alineació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Aquesta acció i moltes altres són possibles per la línia de subvencions de la Diputació de Girona, que pretén que els ens locals de les comarques gironines avancin en els seus compromisos de desenvolupament sostenible d'acord amb el full de ruta que marca l'Agenda 2030 de Nacions Unides.

Vector5 | excel·lència i sostenibilitat és una consultoria pionera en l'acompanyament a tota mena d'organitzacions, empreses, entitats socials i organismes públics, en el desenvolupament de la seva responsabilitat social. Des del 2015, amb l'aprovació de l'Agenda 2030 per part de Nacions Unides, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) constitueixen el full de ruta de la Humanitat, i Vector5 SCCL dona suport en els processos de sensibilització, formació directiva i tècnica, alineació dels plans d'acció i estratègia, diàleg amb grups d'interès, processos de cocreació, implantació d'iniciatives, etc., de manera personalitzada a les necessitats de cada organització.

Podeu veure la notícia de la formació a Ripoll a la Televisió del Ripollès, amb les paraules de Lluís Puig, president del Consell Comarcal, i de Josep Maria Canyelles i Mercè Casals, de Vector5, consultora cooperativa d'iniciativa social.

La fi de la pobresa, la igualtat de gènere o l’educació de qualitat són alguns dels disset objectius de desenvolupament sostenible, ODS, que va aprovar les Nacions Unides el 2015. Un repte global que té impacte local i per aquesta raó aquesta setmana s’està fent formació des del Consell Comarcal a entitats, tècnics i càrrecs electes. Els objectius s’han d’assolir el 2030 i el rellotge va corrent. 

Font noticies TV Ripollès

20.9.22

Josep Maria Canyelles anirà publicant microvídeos sobre paraules incloses en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides ens proposen 17 reptes per a assolir fins a l'any 2030.

Per contribuir al seu coneixement des d'una perspectiva diferent, Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social, ha començat a publicar microvídeos sobre l'etimologia de les principals paraules a què els ODS fan referència i en els propers mesos les complementarà amb altres com la pau, l'ètica, la sostenibilitat, la responsabilitat, l'energia, la pobresa...

Segons l'autor, intento fer-ho aportant un coneixement que pugui ser interessant per a comprendre millor el significat actual i comparant sempre que és possible entre diferents paraules o amb mots germans de llengües properes.

Els anireu trobant al canal d'Instagram i al Facebook. Al canal de Youtube sols hi ha els primers perquè és més lent de penjar. Sempre amb l'etiqueta: [mots responsables]. Alhora, en aquesta entrada del blog s'aniran enllaçant per ordre vinculats a cada ODS.

Hi ha moltes paraules per fer... Si teniu interès en algun mot en concret que encara no hagi fet i voleu que m'hi avanci, estaré encantat de correspondre-hi!



 

  • Energia
  • Assequible



 





Altres [mots responsables] publicats no relacionats amb els ODS:

15.9.22

Participaré a la taula rodona sobre "Mobilització dels agents socials en el foment dels ODS" amb motiu dels 60 anys de l'@ANUE_ONU

Amb motiu del 60è aniversari de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya, ens complau convidar-vos a assistir a la conferència sobre el Multilateralisme centrat en les persones i el paper de la Societat Civil a les Nacions Unides que tindrà lloc a Caixa Fòrum Macaya el 22 de setembre de 10h a 17,30h.  

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, intervindrà sobre “Mobilització dels agents socials en el foment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”, a la Taula 3, que tindrà lloc a les 16h, composada per:

  • Eleonara Bonaccorsi, coordinadora de programas, Geneva 2030 Ecosystem, International Institut from Sustainable Devolupment (IISD)
  • Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
  • Oscar Mateos, professor de relacions internacionals i delegat del rector Universitat Ramon Llul per a l’Agenda 2030
  • Alejandro Quecedo del Val, escriptor i activista ecosocial

En aquesta jornada hi participaran destacades personalitats dedicades als drets humans, la pau i la seguretat i el Desenvolupament Sostenible. 

Inscripcions a info@anue.org

 

 PROGRAMA

 

 



 

Participaré en la mesa redonda sobre "Movilización de los agentes sociales en el fomento de los ODS" con motivo de los 60 años de @ANUE_ONU

Con motivo del 60 aniversario de la Asociación para las Naciones Unidas en España, nos complace invitaros a asistir a la conferencia sobre el Multilateralismo centrado en las personas y el papel de la Sociedad Civil en las Naciones Unidas que tendrá lugar en Caixa Foro Macaya el 22 de septiembre de 10 ha 17,30 h.  

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, intervendrá sobre “Movilización de los agentes sociales en el fomento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible”, en la Tabla 3, que tendrá lugar a las 16h, compuesta por:

  • Eleonara Bonaccorsi, coordinadora de programas, Geneva 2030 Ecosystem, International Institut from Sustainable Devolupment (IISD)
  • Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
  • Oscar Mateos, profesor de relaciones internacionales y delegado del rector Universitat Ramon Llull para la Agenda 2030
  • Alejandro Quecedo del Val, escritor y activista ecosocial

En esta jornada participarán destacadas personalidades dedicadas a los derechos humanos, la paz y la seguridad y el Desarrollo Sostenible. 

Inscripciones en info@anue.org

PROGRAMA

24.8.22

[ARTICLE] Hi som a temps?

  • Com a segona part de l'article "De l’Edèn a l’esclafament global", publico aquesta reflexió on situo en l'RSE / RSC una expectativa positiva, sobretot pels canvis que les empreses amb un major sentit de propòsit puguin generar en els altres actors.
  • Defenso que el sector públic ha de recuperar un paper més rellevant però que sols serà possible si aborda un canvi radical, tan radical com començar a orientar-se al bé comú, que és l'orientació missional que li hauria de donar sentit.

[responsabilitat] Sempre som a temps de fer-ho millor i de limitar l’impacte antropogènic damunt el Planeta. Però com més triguem i més feble sigui la resposta més gran serà la inèrcia i les conseqüències en les generacions futures. Com va dir el SG de NU amb motiu de l’aprovació de l’Agenda 2030: som la primera generació que pot acabar amb la pobresa i l’última que pot evitar la destrucció del Planeta.

La nostra generació té una responsabilitat més que històrica, civilitzatòria. Treballar per minimitzar l’impacte dels nostres pares en els nostres néts. I nosaltres, alhora agents actius i agents passius: n’estem començant a patir les conseqüències i encara no tenim el coratge de canviar radicalment el nostre model d’activitat per minimitzar els impactes negatius i maximitzar els positius.

[implicació] Seguint el model de l’RSC, no n’hi ha prou amb fer les coses bé, ser més sostenibles o actuar amb ètica: cal assegurar-ho per mitjà del diàleg amb els grups d’interès, implicar-los, fer-los part de la solució, fomentar la innovació social, crear valor compartit. És cert que la ciència no és una opinió però cal baixar a peu de carrer i debatre, escoltar, donar respostes, assumir els desconeixements. Com més la ciència és percebuda com política o defensada com una religió més s’alimenta la desconfiança i el negacionisme.

Cal abordar alhora solucions macro (canvi de models productius i reconversió d’activitats econòmiques) i solucions micro (canvi d’estils de vida). Totes dues es realimenten. I el paper de les empreses com a creadores de nous models d’activitats sostenibles i promotores de valors emergents és central: les polítiques saben expressar més el “què no”, mentre que les empreses innovadores saben trobar el “què sí”. Deixem-los espai i actuem com a ciutadania que exerceix el seu vot cada dia en el consum.

[transparència] La celeritat que es requereix per al canvi i la complexitat de canviar tantes coses sense que es desmunti tot plegat converteix la transparència en alguna cosa més que el sentit burocràtic que ha adquirit. D’una transparència basada en obligacions legals de rendició de comptes i un mecanisme preventiu de males pràctiques, cal passar a una oportunitat de compartir coneixement i bones pràctiques.

El repte és tan immens i holístic que no és viable pensar que sols es pot actuar amb planificació oficial: cal desenvolupar la intel·ligència col·lectiva i interconnectar els nodes. La transparència és cabdal per afavorir que tots els actors puguin implicar-se en el repte.

[valor compartit] El màxim nivell de la responsabilitat d’una organització envers la societat és quan crea valor compartit partint de l’ètica i generant sostenibilitat. És a dir que crea simultàniament valor econòmic i valor social i fa créixer en la seva esfera d’influència la capacitat d’exercir aquesta responsabilitat.

En un territori socialment responsable diferents actors aborden els reptes de la comunitat per mitjà de la col·laboració i la innovació social. Ara el territori és el Planeta i cal generar moltes interaccions perquè les solucions apareguin orgànicament, adaptades als diferents contextos, amb la màxima diversitat, generant aprenentatges compartits. Per això la pregunta no és tant si hi som a temps sinó si en sabrem prou.

[activisme] Hi ha una part emergent del món empresarial, encara petita però ja significativa, que se sent amb seguretat, amb energia i amb prou sentit de propòsit per fer nous passos. Algunes han començat fins i tot a fer activisme empresarial, ocupant espais que anys enrere haurien estat més propis i exclusions del sector públic i el sector social. Cap part per ella mateixa és la solució però la confluència de diverses parts que actuïn amb determinació poden alterar el posicionament de les altres.  

Vull creure que el sector públic haurà de reaccionar i renovar-se per orientar-se al bé comú. Ho desitjo i ho considero un requeriment de salut democràtica imprescindible. Però també crec que sols ho farà si hi ha una pressió prou forta de la societat civil. I les ONG ja han assolit el clímax del seu potencial de canvi. Nous actors amb més poder han de situar-se en el tauler, en un moment en què tenim dos grans poders que juguen a la contra: mitjans de comunicació i xarxes socials.   

En síntesi, el sector públic ha de recuperar un paper més rellevant però que sols serà possible si aborda un canvi radical, tan radical com començar a orientar-se al bé comú, que és l'orientació missional que li hauria de donar sentit. I el compromís creixent per part d'una part del món empresarial, sumat al segment de ciutadania més conscient i compromesa, pot esdevenir decisiu, juntament amb les organitzacions que des de la societat civil han facilitat i sovint han liderat la presa de consciència.

[ARTICLE] De l’Edèn a l’esclafament global

  • Els informes i les evidències que periòdicament ens mostren les conseqüències de l’escalfament global suposen un toc de realitat que se suma a la impotència per abordar plenament un model de desenvolupament sostenible, com si no ens hi juguéssim res. 
  • M’ha sortir un article estival amb dos actes: primer un drama i, en la continuació, una proposta.

[orígens] La mitologia de moltes civilitzacions i religions presenten un món de felicitat abans d’un moment de condemna a conviure amb el mal. Tant al Jardí de l’Edèn com a la capsa de Pandora la causant que els mals s’escampin és una dona, si bé cal entendre-ho com un arquetipus positiu: la persona que té curiositat i que vol accedir al coneixement.

Seguint Harari, podríem entendre que els nostres avantpassats vivien feliços dedicant unes poques hores al dia a ser caçadors i recol·lectors. El pas al sedentarisme i al coneixement i pràctica de l’agricultura va convertir-nos en una espècie esclava del blat, i fins avui que som esclaus d’una tecnologia dissenyada per ser facilitadora.

[cruïlla] Faig aquesta referència als nostres inicis com a espècie desenvolupadora de tècniques per fer un salt fins a la cruïlla civilitzatòria actual. En pocs milers d’anys hem esdevingut l’espècie dominadora del Planeta, sense gairebé esdevenir conscients de la capacitat de destrucció total que hem assolit, incloent l’autodestrucció.

És un moment tan transcendental en termes de civilització que el podem fer equivaldre a aquell moment de pas de les tribus nòmades a la creació dels primers imperis. Tanquem el nostre post-jardí de l’Edèn i potser el trobarem a faltar si es fan realitat els pitjors escenaris al voltant de l’escalfament del Planeta. Serem a temps d’evitar-ho?

[arrogància] Vam devorar la poma de l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal. Estava en la nostra condició d’éssers humans. En sabem tant de tot que pensem que podem arribar a fer front a totes les incertes. Qualsevol desafiament és vist com una oportunitat de guanyar poder i fer calaix. Imprudents, no atenem les externalitats d’un coneixement limitat.

Tenim tant coneixement que podem alterar la mateixa fórmula de la vida jugant a déus. Segurament és inevitable perquè forma part de la nostra condició segons el model civilitzatori de progrés sense límits: d’Alfa a Omega a tota velocitat, pel camí del progrés desbocat, sense límits ètics, pel camí de terra cremada. I estem arribant a Omega.

[esdevenidor] Vam riure quan alguns presagis anunciats per antigues civilitzacions dataven al voltant del canvi de mil·lenni la fi de la humanitat tal com l’hem entesa fins ara. Doncs potser ho van encertar de ple si els pitjors auguris expressats per la ciència actual es demostren certs.

Estem vivint en directe com som novament expulsats d’un segon Edèn en què hem pogut sublimar les maltempsades en un sentit de progrés cap a algun paradís material o immaterial. Ara més aviat sembla que ens acostem a les calamitats d’un natura revoltada: l’escalfament i l’esclafament global. Catastròfic? No es percep gaire determinació entre qui té les regnes.

(la segona part promet ser més positiva i propositiva): Hi som a temps?

22.8.22

[ARTICLE] Algú pot anar vestit de Shein a un concert de ColdPlay: convivència de tendències divergents en responsabilitat social empresarial

A mesura que l'RSC ja no és solament la gestió d'uns compromisos ètics i de sostenibilitat sinó que va esdevenint un model de competició és normal que algunes empreses en facin bandera mentre que altres no hi facin ni un mínim esforç. Competir amb una estratègia és una elecció. I aquests dos casos d'actualitat, que corresponen a dos sectors d'activitat econòmica ben diferents, ens ho mostren bé.

Dos sectors ben diferents

Un és del sector de la moda tèxtil, un sector que fa molts anys que és observat amb lupa pels seus impactes laborals, ambientals, econòmics, socials... Les grans empreses del sector han anat avançant en la gestió de l'RSC si bé arrosseguen un pecat original que impossibilita l'excel·lència en responsabilitat social: el model de moda ràpida, que obliga a generar col·leccions noves contra rellotge amb renovació constant d'estocs i foment d'una cultura del consum poc sostenible. Per sota, petites empreses han optat per competir amb models intensos de responsabilitat social i arribar a segments de clientela sensible, però sense capacitat per fer trontollar el model dominant.

L'altre és un sector sobre el qual no hi havia tantes expectatives perquè quan parlem de cultura i espectacle els enfocaments de sostenibilitat encara tenen un caràcter de valor afegit, sense una exigència tan gran com hi pugui haver en el tèxtil, a banda de la diferència evident d'impacte.

Tendències i inèrcies

Seria fàcil pensar que en el sector tèxtil hi ha una tendència i que, encara que els costi, qualsevol empresa hauria d'anar incorporant bones pràctiques, si no és que es conformi en restar en la mediocritat o bé estar exposada a litigis permanents i pèrdua reputacional. 

Pel contrari, en el sector dels espectacles, la tendència s'està produint més per part dels organitzadors dels esdeveniments, començant pels grans esdeveniments esportius per exemple. Però encara no hi havia una expectativa en el compromís avançat per part dels grups musicals. Per tant, per inèrcia es podria anar fent, anar-hi anant, sense un escrutini públic perjudicial.

Dues opcions estratègiques

Us presento dos casos contraintuitius: Shein i ColdPlay. Què passa si quan el sector de l'espectacle musical encara no disposa d'abanderats de la sostenibilitat algú l'aixeca primer? Què passa si, encara que la sostenibilitat sembli el discurs dominant, algú opta per atendre les demandes d'un segment de mercat al marge de cap compromís? En positiu i en negatiu, representen dos bons contraexemples.

No és que altres grups musicals no hagin incorporat bones pràctiques, però és que ColdPlay n'ha fet bandera. Van suspendre concerts i ara, quan han pogut millorar els impactes, hi tornen. Casualment han tingut la pandèmia pel mig, fet que minimitza les pèrdues en aquests dos anys però que els dona una pàtina de credibilitat i autenticitat i, per això, els situa en una de les tendències més interessants: l'activisme empresarial com a expressió d'un sentit de propòsit. El fet de ser els primers augmenta el retorn del compromís ja que passa no solament un valor de l'organització sinó que esdevé un atribut, és a dir, un valor que forma part de la proposta de valor.

La banda musical Coldplay va cancel·lar la seva gira del 2019 amb el propòsit de no afectar més el medi ambient i va difondre la Playlist for Earth amb la finalitat que la música sigui el motor de canvi que el planeta necessita. I aquest treball ara es veurà reflectit a la seva gira 2022 amb un seguit de compromisos ambiental. Aprofitant que avui s'ha sabut que el proper estiu tornaran a Barcelona, aportem els 30 compromisos de la banda en aquesta entrada: 30 compromisos ambientals de Coldplay per a la seva gira 2022.

El cas de Shein

Pel que fa a Shein, podríem fer la següent reflexió: fa dos o tres decennis algunes empreses van recuperar el sentit d'estratègia mirant de diferenciar-se respecte a un model que havia esdevingut gairebé únic, competir pel preu minimitzant costos. L'opció de Shein és tornar al model de preus baixos sense matisos i tornant a la casella de sortida pel que fa al nul interès per les externalitats generades. 

En defensa del model estratègic de preus baixos, també anomenat d'excel·lència operativa, hem de dir que no ha de suposar una pèrdua de qualitat ni té perquè desconsiderar l'aplicació de pràctiques de responsabilitat social. Es pot estar en un model que minimitzi costos i tingui una operativa excel·lent fent les coses bé. Però aquest no és el cas de Shein, que sembla que no es preocupa gaire ni per la qualitat, ni per l'RSC, ni pel compliment legal. 

I també fan bandera del seu model. S'ho poden permetre perquè, al costat d'una generació de joves molt compromesos, encara hi ha un gran gruix de la població i també molta gent jove que no creuen que la sostenibilitat del Planeta hagi de passar pel seu propi sacrifici, ja que així és com ho deuen interpretar. Shein promociona la idea de posar-se una peça dues vegades i comprar-ne una de nova. De fet, no han fet sinó portar al límit el model que va engegar Inditex. A més, gairebé tot el que produeixen és amb polièster, que ve del petroli i cada peça embolicada amb bosses de plàstic. 

Amb menys de quinze anys de vida, l’empresa xinesa Shein ha crescut a un ritme estratosfèric i ha aconseguit desafiar per complet la indústria de la moda ràpida (fast fashion): valorada en 100.000 milions de dòlars, val tant com Zara i H&M junts. Han copiat un model d'èxit netejant-lo de qualsevol sobrecost, inclosa la qualitat. Malgrat que ens agrada dir que no hem de mirar el cost de la qualitat i de la sostenibilitat sinó el cost de la no-qualitat i la no-sostenibilitat... però en aquest cas la fórmula no aplica perquè està pensada per un entorn en què l'empresa vulgui perdurar en el temps i en què el context de negoci (social i legal) es mostri mínimament exigent. 

Però en aquest cas no és així. Shein és l’exemple de negoci que creix molt ràpidament, es manté un temps i quan la fórmula s’esgota, desapareix, diu un expert. Ho podeu llegir a Vilaweb: El fenomen Shein: què s’amaga darrere el gegant de la moda que fa la competència a Inditex? Algoritmes agressius i ‘hauls’ a TikTok, així és com la marca xinesa arrasa entre els joves. S'hi diuen coses com ara: Molts clients es queixen que hi ha coses que no arriben o que no són com s’esperaven, però això no sol ser un factor per a deixar de comprar-hi: “Com que són compres que es fan en massa, en grans volums, a la majoria d’usuaris els compensa. Si demanen deu peces i els n’arriben vuit, com que en conjunt els ha sortit molt barat, ho accepten”, diu Bornao. Per una altra banda, els productes que es retornen, poques vegades arriben fins al magatzem. La majoria s’acumulen en abocadors, atès que resulta més econòmic destruir-los que fer-los arribar al punt d’origen.

La gran diferència amb el model de baix preu dominant de fa uns lustres no és solament aquesta manca de responsabilitat, és que aquesta es basa en algoritmes intel·ligents capaços de saber tot allò que vol el consumidor. Això els permet no abordar les expectatives segons les quals cada cop l'RSC serà més important sinó centrar-se en ara i aquí: servir el que vol la gent a costa de cremar-ho tot. Incompliments, plagis, insostenibilitats, explotació, opacitat, falsedats...

I doncs?

Ens trobem un cop més davant la incapacitat i lentitud per part de les administracions públiques. De fet, ni n'he parlat en la reflexió. Però és evident que alguna cosa més haurien de fer.

Urgeix incrementar la consciència social: una mateixa persona pot anar a un concert de ColdPlay vestida amb Shein. El fet que hi hagi empreses amb propòsit i que mostrin el seu activisme públicament hi ajuda. Però aquesta és una feina de tots els actors.

Cal fer un abordatge holístic per part de les empreses: la responsabilitat social afecta a tots els vectors d'impacte. Està molt bé que ColdPlay faci activisme sols en la matèria ambiental, però seria bo que el model de gestió fos complet. Desconec, per exemple, com gestionen la fiscalitat, i ho poso sols a títol d'exemple sense cap intencionalitat.

Ens cal també fer denúncia social, si bé el fet que no tinguin establiments físics no ho posa fàcil. Cal traslladar socialment les conseqüències concretes que té el comportament corporatiu d'una empresa com aquesta.

Cal contribuir a posar en valor el que fan les empreses més compromeses socialment, no sols per premiar-les en el mercat sinó per transmetre a la població i especialment a les noves generacions que hi ha maneres diferents de fer les coses.