[imatge de la viquipèdia]
Conservar la biodiversitat en ecosistemes terrestres (ODS 15)
Entre els anys 1980 i 2015 a Europa la població de pardals (Passer domesticus) va disminuir en un 64%. S'ha estimat que si aquesta tendència persisteix l'espècie serà condemnada a l'extinció aproximadament cap a l'any 2100. A l'estat espanyol, segons la Sociedad Española de Ornitologia, SEO/BirdLife, entre els anys 1998 i 2016, les poblacions de pardals han patit un descens del 5,44%. Segons el projecte de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) de l'Institut Català d'Ornitologia, la tendència de disminució de la població del pardal comú, entre els anys 2002 i 2015, es correspongué a un decreixement del 3%.
Llegeixo a la viquipèdia:
Un estudi d'Alfonso Balmori I Örjan Hallberg suporta la hipòtesi que la radiació dels camps electromagnètics de les antenes de telefonia mòbil són una de les causes de la disminució de la població de pardals. L'estudi es va basar en el control de la mida d'una població de pardals a Valladolid en relació a la intensitat del camp elèctric mitjà (radiofreqüències i microones, rang: 1 MHz-3GHz). Es van realitzar 40 visites entre Octubre de 2002 i Maig de 2006 a 30 zones amb una àrea delimitada, on es va fer un mostreig que va consistir en el recompte de tots els pardals de la zona sense fer diferenciació per edat o sexe i en el mesurament de la intensitat de camp amb un mesurador portàtil de banda ampla. Es va observar que les zones amb una intensitat de camp electromagnètic baix, entre 0 i 1 V/m, són les que tenien una densitat de població elevada i que les àrees amb una intensitat major a 2 V/m el nombre de pardals era nul. La informació d'aquest i altres estudis suggereixen que els pardals prefereixen viure en zones amb una intensitat mitjana baixa i tendeixen a allunyar-se dels llocs amb elevats nivells de senyals electromagnètics.
Aquesta tendència a evitar zones amb contaminació electromagnètica es pot exemplificar amb l'estudi del seguiment a la Plaça de la Llibertat, una plaça del municipi de Besalú (Garrotxa), on es va instal·lar al gener del 2005 una picoantena amb una intensitat mitjana superior a 3 V/m, i es va retirar al març del mateix any. Es va observar un declivi dràstic del nombre de pardals quan es va posar en funcionament l'antena. A més, al desactivar-la, el nombre d'individus va augmentar notòriament.
Un altre exemple rau a la població de pardals al Regne Unit, ja que aquesta ha patit un descens molt important a les ciutats mitjanes i grans, però a les ciutats petites i els pobles el nombre d'individus s'ha mantingut invariable. Aquest fet s'explica amb l'elevat nombre d'antenes de telefonia i ús dels telèfons mòbils a les ciutats, que produeixen una contaminació electromagnètica important, no controlada pel govern. Els pobles, en canvi, no tenen més d'una estació base de telecomunicacions mòbil, fet que produeix que la intensitat de camp mitjana sigui molt baixa.
Diversos estudis han arribat a la conclusió que la radiació electromagnètica afecta a biomolècules com l'ADN, té una influència en el sistema immunitari, afecta a l'èxit reproductiu, perjudica al cervell i al sistema nerviós i condiciona el desenvolupament intrauterí en molts animals podent arribar a ser la causa d'avortaments involuntaris. La contaminació electromagnètica també pot afectar de manera
indirecta als pardals, ja que disminueix la quantitat d'insectes, que
són la principal font d'aliment de les cries.
