18.6.22

Les fires i els esdeveniments han d'orientar-se a un propòsit superior i ser sostenibles en totes les P: Persones, Planeta, Prosperitat, Partenariats i Pau, segons Canyelles al 29è Congrés de Fires de Catalunya

Josep Maria Canyelles ha intervingut en el el 29è Congrés de Fires de Catalunya, que ha tingut lloc ahir i avui al Seminari de Vic. 

L'esdeveniment, organitzat per la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), és la gran trobada anual del món de les fires de Catalunya, i enguany ha ofert formació i debat sobre la sostenibilitat al sector i el treball sota pressió. 

Canyelles, soci consultor de Vector5 i coordinador de Respon.cat, ha fet la primera ponència, centrada en la responsabilitat del sector, amb el focus en les persones, ja que altres ponències posteriors han posat el focus en l'impacte econòmic i ambiental respectivament.

La reflexió ha abordat com generem un desenvolupament positiu a partir dels ODS, especialment amb aquells que ens parlen de persones, és a dir, l'àmbit social. Però un enfocament d'RSC no pot ser sectorial o a parts sinó que Canyelles Els esdeveniments i les fires han de ser sostenibles en totes les P: Persones, Planeta, Prosperitat, Partenariats i Pau. 

Per Canyelles, les fires han de passar de donar resposta a la funció d'ajuntar venedor i comprador a la de tenir una missió, i encara més, un sentit de propòsit, un propòsit superior. Ja no es tracta doncs de solament encarar-se a fomentar l'activitat econòmica o fer arribar productes nous, sinó que cal donar un sentit més transcendent al voltant de com volem contribuir a fer una societat i un món millors. I és que finalment les activitats d'intermediació que no aportin un valor significatiu i diferencial acabaran resultant prescindibles i no generaran l'espai de complicitat necessari. 

Segons Canyelles, podria passar que alguns organitzadors de fires pensessin que els enfocaments d'RSE corresponen a les empreses que hi participen, els expositors. Però la fira i l'empresa o institució organitzadora tenen una responsabilitat per l'esdeveniment en ell mateix. I quan aquesta s'aborda pot passar que solament es tinguin en compte alguns aspectes més evidents i sensibles, com les deixalles o cada cop més aspectes de gènere, però no parlem d'incorporar algunes bones pràctiques evidents com si fossin ocurrències benintencionades sinó d'un enfocament de gestió, que requereix una sistemàtica que es diu "Responsabilitat Social" i que requereix entre altres coses establir un compromís, comprendre el context de sostenibilitat, dialogar amb els grups d'interès, o mostrar transparència.

Si ens centrem en la P de les Persones de què parlen els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, cal comptar que corresponen a dos vectors de la gestió de la responsabilitat social: el vector laboral i el vector social, és a dir, les persones de dins de l'organització i les persones de fora.  Canyelles va posar molts exemples de què voldria dir abordar aquests ítems, tenint en compte que en algun cas caldria minimitzar els impactes negatius i en alguns altres maximitzar els impactes positius. Entrarien matèries tant diverses com la formació, l'empresa saludable, l'alineament dels valors i estil en l'equip, gènere, diversitat, veïnat, comunitat, cultura, llengua, col·laboració entitats no lucratives, explotació sexual, edatisme, cossificació, qualitat laboral, gig economy, i moltes altres. I a més, caldria incorporar la temàtica de la pròpia fira, que cada cop més incorporen noves inquietuds de la població, també en matèria social. 

Vector5, al costat de les fires i esdeveniments que volen contribuir a fer un món més sostenible

Vector5 | excel·lència i sostenibilitat som una consultora diferent. Especialitzada en RSC des d'un compromís molt intens, ens presentem afirmant que "Som activistes d'una nova manera de fer empresa: treballem pel bé comú amb empreses que canvien el món". I les fires són un gran aparador on poder crear consciència!

Per exemple, Vector5 hem col·laborat en l'organització de fires de consum responsable, o hem fet xerrades i tallers de responsabilitat social en el marc de fires. A la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú, vam organitzar una Jornada Cooperar per competir. Les aliances poden ser una finestra d'oportunitat per abordar els reptes per encàrrec de l'Ajuntament i la Federació d'Empreses del Gran Penedès. Vam contribuir a juntar els actors públics, privats i socials per fer un marketplace per al món empresarial i de voluntariat:Administració, món empresarial i voluntariat s'uneixen en la iniciativa Marketplace i La FCVS prepara el primer Marketplace de Catalunya per a promoure la col·laboració entre empreses i entitats de voluntariat. I hem intervingut en fires diverses per aportar la visió de la responsabilitat social. Vam parlar d'RSE a la primera Fira del Treball a Ciutat Vella; vam fer un taller a la Fira d'Economia Social FESC: La resiliència comunitària i el veïnatge positiu seguint els ODS. A Municipàlia de Fira de Lleida vam parlar d'RSE a les empreses privades i a la contractació pública, un camí per innovar. O també a BioCultura.

Una gestió socialment responsable implica atendre la preparació, la realització i el post-esdeveniment, i per això hi ha des de normes de gestió fins a normes d'informació. Precisament Vector5 va elaborar el 2011 una de les primeres memòries de responsabilitat social d'un esdeveniment, de fet d'una fira on es trobaven empreses i entitats de voluntariat.

Sobre el moment actual de les fires, la directora de Fira de Girona i presidenta de la Federació de Fires, Coralí Cunyat, explica que “les fires s’estan recuperant en el calendari d’esdeveniments”, però que no es pot “cantar victòria”. Cunyat celebra que la previsió de 411 fires inscrites aquest any a la Generalitat “se superarà”, però indica que “queda camí per recórrer”, atès que el nombre d’expositors i visitants encara no és l’òptim. 


13.6.22

[INCRIPCIONS OBERTES] Cloenda de l'RSE.Pime a la Casa Llotja de Mar: dilluns 20 juny 16h

20 de juny: acte de cloenda de l’RSE.Pime 2021-22 i llançament de la nova edició


  • El proper 20 de juny celebrem l’acte de cloenda de RSE.Pime 2021-22 i llançament de la nova edició a la Casa LLotja de Mar de Barcelona
  • En aquest acte es farà un reconeixement a les pimes participants i una crida per a la nova edició de l’RSE.Pime, una nova oportunitat per a les pimes catalanes per fer un salt en la gestió de la seva Responsabilitat Social.

 


 

Durant l’acte, escoltarem la ponència inspiradora de Clara Brull, una emprenedora apassionada, visionària i enamorada de les TIC, la creació d’empreses i l’estadística; i antiga participant del Programa RSE.Pime.

Clara Brull és llicenciada en ADE amb el millor expedient universitari de Catalunya i Founder & CEO del Grup CBS Quality, un conjunt d’empreses del món de la formació que incorporen un alt component tecnològic.

Brull fa que les seves empreses tinguin sentit perquè a banda d’oferir serveis de qualitat i una atenció personalitzada als seus clients, ho vincula amb diversos projectes socials, com poden ser la plantació d’arbres per compensar el CO2 que genera amb la formació online, la lluita contra l’Alzheimer i la preparació d’oposicions per persones amb discapacitat intel·lectual, entre d’altres.

Ella es defineix com una emprenedora amb propòsit, voleu saber perquè? Veniu a escoltar-la el 20 de juny!

Inscriviu-vos a l’acte RSE.Pime

PROGRAMA

  • 16.00 Presentació a càrrec de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat.
  • 16.05 Xerrada “Per què em considero una emprenedora amb propòsit?” a càrrec de Clara Brull, founder & CEO de Grup CBS Quality
  • 16.30 Vídeo empreses participants RSE.Pime 2021-22.
  • 16.35 Conversa a tres bandes amb empreses participants de l’RSE.Pme 2021-22.
    • Patrícia Guardiola (Asemon)
    • Dolors Rallo (Biovert)
    • Blai Paco (Intarex)
  • 16.40 Lliurament fitxa de bones pràctiques a les empreses participants.
  • 16.45 Paraules institucionals:
    • Mercè Mullor, presidenta de Respon.cat i consellera delegada Grup Mullor Facility Services.
    • Jordi Serret, director programa Pimes del Dept. d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
    • Jaume Fàbrega, president del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya.

     

    I la inscripció al programa també està oberta:

    ATENCIÓ PIMES: Respon.cat llança la nova edició del Programa RSE.Pime, un pla d’acció en RSE en 10 sessions per guanyar competitivitat orientant-se a un propòsit empresarial

     

10.6.22

Cotitzades espanyoles aproven en informació sobre bretxa salarial de gènere però pateixen “manca de transparència” en el càlcul

  • S'han donat a conèixer els resultats de l'estudi elaborat per la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d'ESCI-UPF i el Col·legi de Censors Jurats de Catalunya (CCJC) sobre les tendències als estats d'informació no financera ( EINF) publicats per les empreses de l'IBEX el 2020, en base a les 91 empreses incloses al mercat continu.
  • Josep Maria Canyelles, expert en RSC, soci consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat, i membre de la Comissió d'RSC del Col·legi, ha format part del grup assessor.

 

Xavier Carbonell i Silvia Ayuso, de la Càtedra MANGO d'RSC, i Antoni Gómez, president del CCJC, durant la presentació de l'estudi. / Foto: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

● Només el 12% de cotitzades (incloses les de l'Ibex 35) que presenten l'EINF refereix amb precisió els empleats, les unitats de negoci i els països inclosos en el còmput de les diferències entre les remuneracions salarials

● Les firmes del sector de l'auditoria financera assumeixen de manera majoritària (95% dels casos) la verificació de la informació no financera de les cotitzades

● Silvia Ayuso (Càtedra MANGO d'ESC – UPF) apunta que “seria desitjable una integració més gran de la informació financera i no financera per part de les empreses, però encara falta molt camí per recórrer”

 

Barcelona, ​​9 de juny de 2022

Les empreses cotitzades al mercat continu espanyol pateixen “manca de transparència” en el càlcul de les diferències entre les remuneracions salarials percebudes per homes i dones i només un 12% (s'inclou aquí les de l'índex Ibex 35) exposa amb claredat l'abast o el perímetre d'aquest còmput, és a dir, els empleats, les unitats de negoci i els països inclosos per determinar-los. Tot i això, i d'acord amb el que estableix la Llei 11/2018, el conjunt d'empreses analitzades sí que inclouen informació sobre la bretxa salarial de gènere a l'estat d'informació no financera (EINF) pel que fa a la metodologia o format de presentació utilitzats (88% de empreses), el tipus o conceptes de les remuneracions considerades (82%) i la segmentació aplicada -per categoria professional, franges d'edat o zones geogràfiques- en el 81% dels casos, entre altres qüestions.

Així es desprèn de l'estudi Les tendències als estats d'informació no financera: un anàlisi de les empreses cotitzades al mercat continu el 2020, del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) i la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa d'ESCI-UPF.

Pel president del CCJCC, Antoni Gómez, els resultats de l'estudi demostren la “creixent importància de la divulgació de la informació no financera per part de les empreses”, alhora que destaca que “aquesta dinàmica és un reflex fidel dels desafiaments de la nostra societat en relació amb la sostenibilitat ambiental i social”.

D'una mostra inicial de 129 empreses cotitzades al mercat continu el 2020, un total de 91 van presentar l'EINF d'acord amb la Llei 11/2018, una transposició de la Directiva 2014/95/UE. Cal assenyalar que 31 de les 129 cotitzades (un 25%) no estaven subjectes a l'obligació de presentar l'EINF ja que disposaven de menys de 500 treballadors, i que tres empreses de l'Ibex van publicar aquest document en el període analitzat malgrat no tenir l'obligació de fer-ho.

Rol principal del sector d'auditoria de comptes en la verificació de l'EINF 

De l'estudi també es conclou que la gran majoria d'empreses (95%) contracta firmes del sector de l'auditoria de comptes amb la comesa de verificar el contingut de l'EINF, una responsabilitat que la Llei 11/2018 assigna a un “prestador independent” (i per tant, extern) de serveis de verificació que ha d'emetre un informe amb les conclusions obtingudes. A partir de les dades obtingudes, el director de la Càtedra MANGO d'RSC, Xavier Carbonell, constata la gran utilitat de la intervenció del col·lectiu d'auditors de comptes en aquest àmbit.

Per la seva banda, Gómez al·ludeix a la naturalesa “regulada i subjecta a normes professionals” de la professió auditora i destaca així mateix “el paper atribuït per la legislació i reconegut pel mercat de revisors independents” gràcies a “l'aportació a tercers de transparència i confiança” per part d'aquest col·lectiu professional. Els EINF de la gran majoria d'empreses (95%) han estat verificats d'acord amb la norma ISAE 3000 de l'International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) i la Guia 47 de l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE).

Tot i una tendència més gran a presentar de forma integrada el reporting (és a dir, la incorporació de la informació financera i no financera en un mateix document), el 60% de les cotitzades espanyoles presenta l'EINF de forma separada, en forma d'annex a l'informe de gestió o com a document separat, davant del 40% que sí que l'integra al seu informe de gestió. La directora acadèmica i investigadora de la Càtedra MANGO de RSC d'ESCI – UPF, Silvia Ayuso, apunta que “seria desitjable una integració més gran de la informació financera i no financera per part de les empreses, però encara falta molt camí per recórrer”.

ODS de Nacions Unides i empresa: entre el dit i el fet  

En matèria d'Objectius de Desenvolupament Sostenible i en un entorn de creixent pressió regulatòria i social en relació amb l'avaluació per part de les empreses de l'impacte sobre els ODS a llarg de la seva cadena de valor, els resultats de l'informe del Col·legi reflecteixen que el 78% de les empreses del mercat continu es refereix als ODS als seus estats d'informació no financera “de forma general” (sobresurten per la freqüència amb què es citen el treball decent i creixement econòmic, ODS 8; la indústria, innovació i infraestructura, ODS 9; l'acció pel clima, ODS 13; l'educació de qualitat, ODS 4; i la igualtat de gènere (ODS 5), encara que només un 8% (7 empreses) aprofundeix més en la matèria i esmenta “fites específiques” (apareixen de nou aquí com a protagonistes els ODS 4, 9 i 13) amb graus de concreció que van de les "fites esmentades sense un objectiu concret" a les "fites amb una avaluació del progrés cap a l'objectiu quantitatiu". Un 12% d'empreses es limita a “esmentar les fites de manera general”.

Destaca finalment que totes les empreses informen d'auditories o supervisions efectuades en proveïdors i subcontractistes, però no sempre especifiquen si aquestes avaluacions fan referència a aspectes no financers o si estan orientades a altres qüestions (per exemple, l'homologació/certificació de proveïdors quant a la qualitat, la seguretat o la sanitat). És pertinent diferenciar el 52% d'empreses que es limita a indicar el nom d' avaluacions realitzades, del 38% restant que, a més, en dona a conèixer els resultats de manera qualitativa (10%) o quantitativa (29%).

Cotizadas españolas aprueban en información sobre brecha salarial de género pero adolecen de “falta de transparencia” en su cálculo

  • Se han dado a conocer los resultados del estudio elaborado por la Cátedra MANGO de Responsabilidad Social Corporativa de ESCI-UPF y el Colegio de Censores Jurados de Cataluña (CCJC) sobre las tendencias en los estados de información no financiera (EINF) publicados por las empresas del IBEX en 2020, en base a las 91 empresas incluidas en el mercado continuo.
  • Josep Maria Canyelles, experto en RSC, socio consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat, y miembro de la Comisión de RSC del Colegio, ha formado parte del grupo asesor.

 

Xavier Carbonell i Silvia Ayuso, de la Càtedra MANGO d'RSC, i Antoni Gómez president del CCJC, durant la presentació de l'estudi. / Foto: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

● Solo el 12% de cotizadas (incluidas las del Ibex 35) que presentan el EINF refiere con precisión los empleados, las unidades de negocio y los países incluidos en el cómputo de las diferencias entre las remuneraciones salariales

● Las firmas del sector de la auditoría financiera asumen de forma mayoritaria (95% de los casos) la verificación de la información no financiera de las cotizadas

● Conclusiones del estudio Las tendencias en los estados de información no financiera: un análisis de las empresas cotizadas en el mercado continuo en 2020, del CCJCC y la Cátedra MANGO de Responsabilidad Social Corporativa de ESCI - UPF

● Silvia Ayuso (Cátedra MANGO de RSC de ESCI – UPF) apunta que “sería deseable una mayor integración de la información financiera y no financiera por parte de las empresas, pero todavía falta mucho camino por recorrer”

 

Barcelona, 9 de junio de 2022

Las empresas cotizadas en el mercado continuo español adolecen de “falta de transparencia” en el cálculo de las diferencias entre las remuneraciones salariales percibidas por hombres y mujeres y solo un 12% de ellas (se incluye aquí a las del índice Ibex 35) expone con claridad el alcance o perímetro de dicho cómputo, es decir, los empleados, unidades de negocio y países incluidos para su determinación. A pesar de ello, y de acuerdo con lo establecido por la Ley 11/2018, el conjunto de empresas analizadas sí incluyen información sobre la brecha salarial de género en el estado de información no financiera (EINF) en lo concerniente a la metodología o formato de presentación utilizados (88% de las empresas), el tipo o los conceptos de las remuneraciones consideradas (82%) y la segmentación aplicada -por categoría profesional, franjas de edad o zonas geográficas- en el 81% de los casos, entre otras cuestiones.

Así se desprende del estudio Las tendencias en los estados de información no financiera: un análisis de las empresas cotizadas en el mercado continuo en 2020, del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) y la Cátedra MANGO de Responsabilidad Social Corporativa de ESCI-UPF.

Para el presidente del CCJCC, Antoni Gómez, los resultados del estudio demuestran la “creciente importancia de la divulgación de la información no financiera por parte de las empresas”, al tiempo que destaca que “esta dinámica es un fiel reflejo de los desafíos de nuestra sociedad en relación a la sostenibilidad ambiental y social”.

De una muestra inicial de 129 empresas cotizadas en el mercado continuo en 2020, un total de 91 presentaron el EINF de acuerdo con la Ley 11/2018, una transposición de la Directiva 2014/95/UE. Cabe señalar que 31 de las 129 cotizadas (un 25%) no estaban sujetas a la obligación de presentar el EINF por contar con menos de 500 trabajadores, y que tres empresas del Ibex publicaron este documento en el periodo analizado a pesar de no tener el deber de hacerlo.

Rol principal del sector de auditoría de cuentas en la verificación del EINF  

Del estudio también se concluye que la gran mayoría de empresas (95%) contrata a firmas del sector de la auditoría de cuentas con el cometido de verificar el contenido del EINF, una responsabilidad que la Ley 11/2018 asigna a un “prestador independiente” (y por tanto, externo) de servicios de verificación que debe emitir un informe con las conclusiones obtenidas. A partir de los datos obtenidos, el director de la Cátedra MANGO de RSC, Xavier Carbonell, constata la “gran utilidad” de la intervención del colectivo de auditores de cuentas en este ámbito.

Por su parte, Gómez alude a la naturaleza “regulada y sujeta a normas profesionales” de la profesión auditora y destaca asimismo “el papel atribuido por la legislación y reconocido por el mercado de revisores independientes” gracias a la “aportación a terceros de transparencia y confianza” por parte de este colectivo profesional. Los EINF de la gran mayoría de empresas (95%) han sido verificados de acuerdo con la norma ISAE 3000 del International Auditing and Assurance Standards Board (IAASB) y la Guía 47 del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España (ICJCE).

A pesar de una mayor tendencia en presentar de forma integrada el reporting (esto es, la incorporación de la información financiera y no financiera en un mismo documento), el 60% de las cotizadas españolas presenta el EINF de forma separada, en forma de anexo al informe de gestión o como documento separado, frente al 40% que sí lo integra en su informe de gestión. La directora académica e investigadora de la Cátedra MANGO de RSC de ESCI – UPF, Silvia Ayuso, apunta que “sería deseable una mayor integración de la información financiera y no financiera por parte de las empresas, pero todavía falta mucho camino por recorrer”.

ODS de Naciones Unidas y empresa: entre el dicho y el hecho  

En materia de Objetivos de Desarrollo Sostenible y en un entorno de creciente presión regulatoria y social en relación con la evaluación por parte de las empresas de su impacto sobre los ODS a lo largo de su cadena de valor, los resultados del informe del Col·legi reflejan que el 78% de las empresas del mercado continuo se refiere a los ODS en sus estados de información no financiera “de forma general” (sobresalen por la frecuencia con la que se citan el trabajo decente y crecimiento económico, ODS 8; la industria, innovación e infraestructura, ODS 9; la acción por el clima, ODS 13; la educación de calidad, ODS 4; y la igualdad de género (ODS 5), aunque solo un 8% (7 empresas) ahonda más en la materia y menciona “metas específicas” (aparecen de nuevo aquí como protagonistas los ODS 4, 9 y 13) con grados de concreción que van de las “metas mencionadas sin un objetivo concreto” a las “metas con una evaluación del progreso hacia el objetivo cuantitativo”. Un 12% de empresas se limita a “mencionar las metas de forma general”.

Destaca por último que todas las empresas informan de auditorías o supervisiones efectuadas en proveedores y subcontratistas, pero no siempre especifican si tales evaluaciones se refieren a aspectos no financieros o si están orientadas a otras cuestiones (por ejemplo, la homologación/certificación de proveedores en cuanto a la calidad, la seguridad o la sanidad). Es pertinente diferenciar el 52% de empresas que se limita a indicar el número de evaluaciones realizadas, del 38% restante que además da a conocer los resultados de las mismas en forma cualitativa (10%) o cuantitativa (29%).

29.5.22

Explicació de la definició actualitzada de Responsabilitat Social Corporativa

He publicat la nova Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps, que actualitza les que vaig fer al 2007 i al 2014. Quan vaig fer l'actualització del 2014 vaig ser transparent explicant els canvis a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys, i així mateix faré ara.

Tal com he explicat, no suposa cap gran canvi sinó senzillament la incorporació d’alguns conceptes que han anat esdevenint part central de la responsabilitat social i, de fet, el reflex del model de la Pauta de progrés que vaig modelitzar al 2011. 

He fet aquestes tres modificacions, per ordre del text:

  1. He generalitzat l'ús d'organització en lloc d'empresa en alguns llocs, donat que cada cop són més les organitzacions que gestionen l'RSC que no són empreses mercantils, si bé el concepte d'empresa podria ser aplicable a la majoria d'elles.
  2. Incorporo el repte del propòsit empresarial, que malgrat de des del 2011 en parlo, no s'ha convertit en un concepte d'ús comú en el sector fins més recentment. Per tant, substitueixo "En la seva màxima expressió, i més connectada amb el sentit estratègic, pretén..." per "En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit...".
  3. Incorporació de llenguatge de gènere en alguns mots (accionistes, treballadors, clients, ciutadans).

A més, hi he fet els següents tres afegitons:

  1. Afegitó de l'aclariment sobre el sentit de compromís no reactiu: "L’RSC no es limita a donar resposta de manera reactiva sinó que suposa complir i posar al dia permanentment els compromisos presos per l’organització [vg. etimologia]". 
  2. Afegitó sobre les tendències per tal d'incorporar alguns conceptes clau i no desvincular-los del marc general que suposa l'RSC: "Les tendències actuals en RSC precisament tendeixen a trencar els marcs departamentals i obliguen a interrelacionar àrees: economia circular, empresa saludable, bon govern i propòsit empresarial, o un renaixement de les matèries socials ara com a component estratègic". 
  3. Afegitó dels ODS aclarint que són un ajut: "Algunes iniciatives com els Objectius de Desenvolupament Sostenible contribueixen a marcar un full de ruta i ajuden a prioritzar ja que metodològicament actuen com la veu de la Humanitat, expressada per Nacions Unides, a partir dels grans consensos entre les parts". 
En resum, i destacant allò més rellevant: he donat més rellevància al propòsit empresarial, hi he afegit i vinculat les tendències més rellevants, i he enfatitzat que no és un enfocament reactiu.
 
No cal que faci referència a tot el que mantingut perquè, com no podia ser d'altra manera, és la majoria de coses. Però sí que voldria destacar alguns elements significatius de la definició, i que ja hi eren en aquests darrers anys:
  1. La responsabilitat social és la responsabilitat envers la societat, usant la definició per desfer l'error freqüent derivat del caràcter polisèmic de "social": la responsabilitat envers la societat inclou tots els vectors, social, econòmic, ambiental, laboral i bon govern.
  2. Segueixo parlant d'excel·lència social. Parlo d'aquest concepte a l'article L’empresa ha de passar de l’excel·lència operativa a l’excel·lència social. Però sobretot voldria destacar que l'RSC i l'impacte social es basa en una organització ben gestionada, amb qualitat, i que projecta aquesta excel·lència de gestió en àrees fins ara desconegudes per a l'empresa.
  3. Segueixo parlant de l'orientació a crear valor compartit, com el gran repte d'aquesta excel·lència social de l'empresa, ara també referenciada com a empresa amb propòsit.
  4. Segueixo vinculant el compromís amb el desenvolupament humà i la sostenibilitat global, per evidenciar que la sostenibilitat ha de ser global, tant en el sentit de mundial com de transversal, però posant la persona en el centre a partir del desenvolupament humà.
  5. Segueixo vinculant un enfocament d'RSC amb la incorporació a les polítiques de l'empresa i, així, al seu caràcter integral i integrat.
  6. Segueixo explicant la metodologia bàsica de l'RSC, que col·loquialment sovint es perd de vista i és el que dona sentit a parlar amb propietat d'RSC.
  7. Segueixo referenciant l'origen empresarial i la vinculació a la gestió dels actius intangibles, ja que encara ara tendeix a confondre's amb una mera evolució de la filantropia.
  8. Finalment, segueixo fent referència a les denominacions equivalents d'RSE, RSA, RSO i RSU, per mantenir el focus en la projecció a cada realitat sectorial diferenciada.

Explicación de la definición actualizada de Responsabilidad Social Corporativa

He publicado la nueva Definición de Responsabilidad Social. Una propuesta para los nuevos tiempos, que actualiza las que hice en 2007 y 2014. Cuando hice la actualización de 2014 fui transparente explicando los cambios en Definición de Responsabilidad Social. La que he usado durante los últimos siete años, y asimismo haré ahora.

Tal y como he explicado, no supone ningún gran cambio sino sencillamente la incorporación de algunos conceptos que se han ido convirtiendo en parte central de la responsabilidad social y, de hecho, el reflejo del modelo de la Pauta de progreso que modelicé en 2011. 

He hecho estas tres modificaciones, por orden del texto:

  1. He generalizado el uso de organización en lugar de empresa en algunos sitios, dado que cada vez son más las organizaciones que gestionan la RSC que no son empresas mercantiles, si bien el concepto de empresa podría ser aplicable a la mayoría de ellas.
  2. Incorporo el reto del propósito empresarial, que a pesar que desde 2011 utilizo el concepto, no se ha convertido en un concepto de uso común en el sector hasta más recientemente. Por tanto, sustituyo "En su máxima expresión, y más conectada con el sentido estratégico, pretende..." por "En su máximo nivel de compromiso, conforma una empresa u organización con propósito...".
  3. Incorporación de lenguaje de género en algunas palabras (accionistas, trabajadores, clientes, ciudadanos).

Además, he hecho los siguientes tres añadidos:

  1. Añadido de la aclaración sobre el sentido de compromiso no reactivo: "La RSC no se limita a dar respuesta de forma reactiva sino que supone cumplir y poner al día permanentemente los compromisos tomados por la organización [vd. etimología]". 
  2. Añadido sobre las tendencias para incorporar algunos conceptos clave y no desvincularlos del marco general que supone la RSC: "Las tendencias actuales en RSC precisamente tienden a romper los marcos departamentales y obligan a interrelacionar áreas: economía circular, empresa saludable, buen gobierno y propósito empresarial, o un renacimiento de las materias sociales ahora como componente estratégico”. 
  3. Añadido de los ODS aclarando que son una ayuda: Algunas iniciativas como los Objetivos de Desarrollo Sostenible contribuyen a marcar una hoja de ruta y ayudan a priorizar ya que metodológicamente actúan como la voz de la Humanidad, expresada por Naciones Unidas, a partir de los grandes consensos entre las partes ”. 
En resumen, y destacando lo relevante: he dado más relevancia al propósito empresarial, he añadido y vinculado las tendencias más relevantes, y he enfatizado que no es un enfoque reactivo.
 
No hace falta que haga referencia a todo lo mantenido porque, como no podía ser de otra forma, es la mayoría de cosas. Pero sí querría destacar algunos elementos significativos de la definición, y que ya estaban en estos últimos años:
  1. La responsabilidad social es la responsabilidad hacia la sociedad, usando la definición para deshacer el error frecuente derivado del carácter polisémico de "social": la responsabilidad hacia la sociedad incluye a todos los vectores, social, económico, ambiental, laboral y buen gobierno.
  2. Sigo hablando de excelencia social. Hablo de este concepto en el artículo La empresa tiene que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social. Pero sobre todo quisiera destacar que la RSC y el impacto social se basa en una organización bien gestionada, con calidad, y que proyecta esta excelencia de gestión en áreas hasta ahora desconocidas para la empresa.
  3. Sigo hablando de la orientación a crear valor compartido, como el gran reto de esta excelencia social de la empresa, ahora también referenciada como empresa con propósito.
  4. Sigo vinculando el compromiso con el desarrollo humano y la sostenibilidad global, para evidenciar que la sostenibilidad debe ser global, tanto en el sentido de mundial como de transversal, pero poniendo a la persona en el centro a partir del desarrollo humano.
  5. Sigo vinculando un enfoque de RSC con la incorporación a las políticas de la empresa y, así, a su carácter integral e integrado.
  6. Sigo explicando la metodología básica de la RSC, que coloquialmente a menudo se pierde de vista y es lo que da sentido a hablar con propiedad de RSC.
  7. Sigo referenciando el origen empresarial y la vinculación a la gestión de los activos intangibles, ya que todavía tiende a confundirse con una mera evolución de la filantropía.
  8. Por último, sigo haciendo referencia a las denominaciones equivalentes de RSE, RSA, RSO y RSU, para mantener el foco en la proyección en cada realidad sectorial diferenciada.

Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps

Al 2007 i al 2014 vaig elaborar i fer públiques sengles definicions de Responsabilitat Social. Són les que en cada període he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits.

Em disposo ara, aprofitant que han transcorregut vuit i quinze anys des d'aquells redactats i que fa divuit anys que va néixer Responsabilitat Global, a formular una nova definició de Responsabilitat Social, no com a alternativa a altres sinó per poder fer ús d'un redactat amb què em senti plenament identificat i que alhora el pugui proposar als altres agents com a reflexió a compartir. 

No suposa cap gran canvi sinó senzillament la incorporació d’alguns conceptes que han anat esdevenint part central de la responsabilitat social i, de fet, el reflex del model de la Pauta de progrés que vaig modelitzar al 2011. 

En el seu moment, per tal de ser transparent, vaig explicar els canvis a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys. També ara explico els canvis fets a Explicació de la definició actualitzada de Responsabilitat Social Corporativa.

Nova definició que faré servir a partir d'ara: 

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una organització, sigui mercantil, pública o social, envers la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient.

En el seu màxim nivell de compromís, conforma una empresa o organització amb propòsit, entenent el propòsit empresarial com l’adopció d’un model d’empresa compromesa corporativament amb la societat i amb una excel·lència social que li permet crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora, per a tots els grups d’interès.

L'RSC s'estructura com una política d'empresa basada en el compromís amb el desenvolupament humà i amb la sostenibilitat global, a partir de la qual l'organització incorpora en els processos de creació de valor interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (propietat, equip intern, clientela, ciutadania, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...). L’RSC no es limita a donar resposta de manera reactiva sinó que suposa complir i posar al dia permanentment els compromisos presos per l’organització [vg. etimologia]. 

L'RSC suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments. 

Les tendències actuals en RSC precisament tendeixen a trencar els marcs departamentals i obliguen a interrelacionar àrees: economia circular, empresa saludable, bon govern i propòsit empresarial, o un renaixement de les matèries socials ara com a component estratègic. 

Metodològicament, l'RSC implica la formulació d'un compromís ètic orientat a la sostenibilitat, que afecta els diferents vectors, i es desenvolupa amb un sistema de gestió de millora contínua que permet identificar els temes rellevants, dialogar amb els grups d'interès, desenvolupar bones pràctiques i rendir comptes

Algunes iniciatives com els Objectius de Desenvolupament Sostenible contribueixen a marcar un full de ruta i ajuden a prioritzar ja que metodològicament actuen com la veu de la Humanitat, expressada per Nacions Unides, a partir dels grans consensos entre les parts. 

L'RSC va néixer com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...). Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'ha desenvolupat en general en empreses amb una cultura més avançada i amb una major capacitat de comprendre els nous contextos per als negocis del futur. 

La denominació sovint incorpora variacions en funció del tipus d'organització subjecte: Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), de les Organitzacions no lucratives (RSO), de les Administracions públiques (RSA), de les Universitats (RSU)...

El fet que tingui diferents paràgrafs, lluny de suposar un excés de literatura per a una definició, està pensat per tal que se'n pugui fer servir la llargària que es prefereixi, sempre anant prenent més paràgrafs per l'ordre en què estan. Si es vol una mera definició es pot optar sols pel primer paràgraf.