13.5.22

Jornada 'Sant Cugat 2030' per saber com serà la ciutat del futur, amb la participació d'experts en sostenibilitat, atracció econòmica i ciutat per viure

  • La jornada, serà gratuïta i oberta a tota la ciutadania i se celebrarà a la sala Clavé de La Unió, finalitzarà amb un diàleg entre l'actual alcaldessa, Mireia Ingla i l'exalcalde, Lluís Recoder
  • Josep Maria Canyelles prendrà part a la taula sobre sostenibilitat.

Sant Cugat acollirà la jornada Sant Cugat 2030 per debatre com serà la ciutat d'aquí vuit anys. La jornada, que organitza el TOT Sant Cugat i que compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, és gratuïta i oberta a tota la ciutadania sota inscripció prèvia que podràs formalitzar en el formulari que s'adjunta més avall. L'acte serà el divendres 27 de maig de 9.30 h a 14.30 h a la sala Clavé de La Unió, amb esmorzar a les 11 h. També es retransmetrà en streaming.

Sota el títol, Sant Cugat 2030Construint la ciutat del futur. Un nou model de ciutat, la sessió vol donar resposta als diversos reptes en matèria de creixement demogràfic, sostenibilitat i atractiu econòmic. I és que el municipi, una de les ciutat amb la renda per càpita més alta d'Espanya i amb uns nivells d'estudis superior a la mitjana, vol continuar posicionant-se ciutat referent. 


 

Tres temes per entendre la ciutat del futur

La sessió se celebrarà a la sala Clavé de La Unió Santcugatenca i comptarà amb la introducció del geògraf i especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori Oriol Nel·lo que presentarà les rellevants dades de l'evolució de la ciutat en els darrers vint anys, unes xifres que el TOT Sant Cugat donarà a conèixer uns dies abans. Seguidament, serà el torn del debat per entendre el futur de la ciutat es dividirà amb tres ponències protagonitzades per destacats experts en el tema:

  • La ciutat per viure. En aquest diàleg es debatrà quina projecció fem de la ciutat en el seu creixement demogràfic. Com afrontem els reptes d'habitatge, equilibri amb l'entorn i la qualitat de vida. Intervindran el geògraf Oriol Nel·lo, l'arquitecte i vicedegà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Guim Costa, i el CEO d'Organ, Javier Pérez del Pulgar i estarà moderat per la directora adjunta del TOT, Àgata Guinó. 
  • Sostenibilitat. Com s'ha d'adaptar la ciutat a tots els reptes i objectius de l'agenda 2030 pel desenvolupament sostenible, igualtat, consum i producció responsable i acció climàtica. El coordinador a Respon.cat i soci consultor a Vector5, Josep Maria Canyelles; el fundador i CEO de Solideo Eco Systems, Rafael Reyes i el responsable de Programes Ambientals, Àrea d'Acció Climàtica, Diputació de Barcelona, Carles Castell, seran els ponents d'aquest diàleg que moderarà el periodista i col·laborador del TOT Joan Ramon Armadàs. 
  • Pol d'atracció econòmica. Aquest diàleg girarà entorn de com s'ha d'adaptar la ciutat per continuar sent un pols d'atracció de grans empreses. Quins reptes té la ciutat en el teixit del comerç i de la petita i mitjana empresa. Hi seran presents Jaume Vives, president de Sant Cugat Empresarial; Sun Rius secretària de Sant Cugat Comerç; Sílvia Manzana, emprenedora i membre d'ADE Vallès i Jordi Bacaria, economista i consultor en desenvolupament local i que moderarà el periodista del TOT i Viaempresa, Bernat Bella. 

Debat entre alcaldes

La jornada finalitzarà amb un diàleg entre l'actual alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla i l'exalcalde, Lluís Recoder i que moderarà la directora del TOT, Laura Grau. Els dos polítics abordaran dos dels moments clau en què la ciutat ha hagut de treballar per consolidar un nou model per seguir evolucionant i adaptant-se als reptes amb l'objectiu de continuar i consolidar-se com a ciutat referent sense perdre la seva identitat i essència.

Si no veus bé el formulari, clica aquí.

Font: totsantcugat

12.5.22

El Consell Econòmic i Social de @matarocat lliura els premis Més Mataró Empresa Societat a les millors iniciatives d' #RSE #RSC en el sector empresarial @sommobilitat @nemmataro #estilmar

  • La Jornada Anual del Consell Econòmic i Social ha donat a conèixer els guanyadors de la 1a edició dels premis Més Mataró Empresa Societat.
  • Josep Maria Canyelles ha estat membre del Jurat, juntament amb representació de FAGEM, UGT i del propi ajuntament.

Els guardons tenen per objectiu promoure la integració de les polítiques de responsabilitat social (RS) en les iniciatives empresarials, a l’hora que contribuir al desenvolupament socioeconòmic responsable de Mataró i promoure bones pràctiques de RS que puguin servir de referència per incentivar la transferibilitat i la intercooperació.

 

           Foto de família dels guanyadors dels Premis. Foto: Albert Canalejo/Ajuntament

 

L'acte va tenir lloc dilluns 25 d'abril a la Nau Gaudí. El president del Consell Econòmic i Social de Mataró i regidor delegat d’Ocupació i Empresa, Sergi Morales, ha donat la benvinguda a la Jornada, que ha clos l'alcalde, David Bote. L’acte ha inclòs la ponència d’Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social d’Espanya, que ha parlat de les “Claus per reconciliar el creixement econòmic amb el progrés social”.

A continuació s’ha fet la lectura del veredicte i lliurament dels Premis que, tal i com recollien les bases, s’adreçaven a projectes empresarials orientats als àmbits social (iniciatives relacionades amb la vinculació i la contribució positiva de l’activitat empresarial amb el seu entorn social), mediambiental (projectes amb sensibilitat per l’impacte mediambiental), i econòmic (actuacions relacionades amb l’ètica del model econòmic, models participatius de gestió i governança i en la innovació en clau social).

El guardó a l’Empresa gran o mitjana, ha recaigut en Estilmar SA, empresa nascuda l’any 1981 al Masnou, però establerta a Mataró, que es dedica al disseny i fabricació de teixits per moda de bany, moda íntima i esport. Més del 80% dels seus productes són exportats a més de 40 països d’arreu del món. Rep el premi pel projecte ECOWAVE, una iniciativa que destaca per l’ ús de tecnologies més eficients amb els recursos naturals, evitant el seu malbaratament i reduint la petjada en el medi ambient. A més, la política de proveïdors quilòmetre zero enforteix la xarxa local de teixidoria i tintures, alhora que potencia el sector tèxtil, el qual té un gran impacte a l’ economia a la ciutat.

Pel que fa a la categoria d’Empresa petita o microempresa el jurat ha decidit atorgar el Premi a SOM Mobilitat SCCL, cooperativa de consumidors i usuaris sense ànim de lucre nascuda a Mataró el 2016 i que actualment ofereix servei de lloguer de vehicles elèctrics compartits a 23 municipis. El jurat destaca la seva aposta per una mobilitat més sostenible, reduint l’impacte mediambiental amb l’ús del vehicle elèctric compartit. També la seva vocació de treball amb altres cooperatives de la xarxa d’Economia Social, un sector fortament arrelat a la ciutat de Mataró. Per últim, també la seva coherència en totes les àrees de treball, així com l’intercooperació amb aliances estratègiques que li permetran un millor posicionament en el mercat tecnològic i de business intelligence.

Sergi Domènech (Estilmar): "Som una botiga d'alimentació a granel. Es pot comprar la quantitat que es necessita i reduir l'impacte mediambiental dels plàstics".

Ricard Jornet Ginestà (Som Mobilitat): "Som una xarxa de vehicles elèctrics que la ciutadania pot compartir amb una aplicació mòbil".

Vicente Inglada (Va de Verd): "Tèxtil sostenible de producció local sense utilitzar aigua i amb energia verda".

A la categoria d’Empresa petita o microempresa també s’han fet tres mencions especials a les empreses Coop de Pedal SCCL, Appat delivery SL i Cotexmo SL.

El darrer guardó de la nit, a la millor iniciativa d’Autònom, se l’ha endut Vicente Inglada Alcaide, per la botiga Va de Verd, ubicada al carrer de Santa Teresa. Va néixer com a cooperativa al 2017 i al 2020 es va dissoldre, continuant el negoci com a autònom un dels socis fundadors. Obté el premi per posar en valor el comerç de la ciutat amb productes naturals i a granel que fomenten el consum responsable, ecològic i de proximitat. S’ha valorat la seva contribució a potenciar la xarxa econòmica local, l’impacte mediambiental per la reducció, reutilització i reciclatge de residus i per la sensibilització cap a un consum sostenible.

Els guanyadors de cadascuna de les tres categories han rebut una dotació econòmica de 2.000 €, el reconeixement per part del Consell Econòmic i Social i l’Ajuntament de Mataró així com el suport en la promoció i presència a mitjans de la iniciativa guanyadora.

Font

Es crea a Euskadi un model per treballar la Responsabilitat Lingüística Empresarial, que té en compte les reflexions de Responsabilitat Global

  • El Clúster de Sociolingüística i la Universitat del País Basc han creat un model per treballar la Responsabilitat Lingüística Empresarial
  • Han publicat una guia per aplicar el model a les empreses situades en qualsevol entorn sociolingüístic.
  • Aquest és el principal resultat de la 5a fase del projecte Eralan, creat l'any 2008 amb l'objectiu de consolidar l'ús del basc en el món laboral.

“Model de Gestió de la Responsabilitat Lingüística (Model EEL). Guia ERALAN5 ” ofereix recursos per treballar la responsabilitat social Lingüística entre els temes de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), destacant els beneficis de les normes ètiques i socials per a la gestió lingüística.  

L'objectiu és oferir una eina per a la implantació de la gestió avançada de la diversitat lingüística, en la qual el basc serà una força forta en l'àmbit socioeconòmic.

Els autors de la guia són Auxkin Galarraga (UPV/EHU), director del projecte Eralan, i Belen Uranga (Clúster de Sociolingüística) coordinadora. Així mateix, a més dels autors, en la creació de la publicació s'han implicat diversos experts i actors de l'àmbit sociolingüístic, acadèmic i empresarial. El projecte Eralan s'està desenvolupant amb el suport del Govern Basc i la Diputació de Guipúscoa.

La Guia incorpora algunes referències a Josep Maria Canyelles per alguns articles, presentacions i col·laboracions en matèria d'incorporació de la llengua a la gestió de l'RSC, entre els quals la guia "Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès" del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

El model es basa en el compromís voluntari de l'empresa, que pretén treballar la gestió de la diversitat lingüística des del punt de vista de la millora contínua i la contribució a llarg termini que l'empresa pot fer als beneficis culturals i socials.

La qüestió de la llengua s'integra en el sistema de gestió global. No és, doncs, una mera activitat annexa; al contrari, és un conjunt d'iniciatives que enriqueixen els objectius estratègics globals de l'empresa. En concret, forma part del sistema de qualitat. El model proposa una trajectòria per incorporar la responsabilitat lingüística en els processos de millora contínua que les empreses ja tenen implantades i en les metodologies per treballar la responsabilitat social.

Una de les principals virtuts del model és la seva adaptabilitat a les característiques de l'empresa. Es proposa com un model obert perquè les empreses s'adaptin de manera autònoma a les seves característiques. És possible treballar determinats apartats del model, en particular per adaptar-se als recursos i oportunitats de què disposen les Petites i Mitjanes Empreses (pimes).

La implicació dels consultors és molt útil per adaptar i aplicar el Model EEL en una empresa. No obstant això, les empreses poden aplicar les eines i les directrius contingudes en aquesta guia pràctica per si mateixes.

Notícia original (en basc) / traducció automàtica

Accés directe a la Guia (ara per ara solament en basc) 

22.4.22

ATENCIÓ PIMES: Respon.cat llança la nova edició del Programa RSE.Pime, un pla d’acció en RSE en 10 sessions per guanyar competitivitat orientant-se a un propòsit empresarial



  Llancem l’RSE.Pime 2022-2023, el programa de referència en Responsabilitat Social per a les pimes catalanes.
  Una nova oportunitat per fer un salt qualitatiu de la gestió de la Responsabilitat Social i orientar-se a un propòsit empresarial.
  L'acompanyament RSE.pime consta de vuit sessions en línia, dues sessions presencials grupal i dues consultories in company.
Vols fer un salt qualitatiu en la gestió de la teva RSE? L'RSE.Pime és la teva oportunitat!



Més informació sobre l'RSE.Pime


Sol·licitud d'inscripció a l'RSE.Pime
 

✅    RSE.Pime és un programa pràctic d’implantació de la Responsabilitat Social a les Pimes catalanes

✅    Les empreses participants disposen d’un Pla d’acció a mida per mitjà d’un procés de 10 tallers grupals i dues consultories a l’empresa.

✅    Amb RSE.Pime es genera un espai d'intercanvi i debat amb pimes compromeses amb els valors i la sostenibilitat com a elements competitius de les organitzacions.

El programa RSE.Pime s’estructura com una xarxa d’aprenentatge de Responsabilitat Social que pretén la integració de la sostenibilitat en les pimes seleccionades com a participants.

Durant mig any, directius i directives de pimes es reuneixen un cop al mes en un grup amb totes les organitzacions participants per aprofundir en el sentit empresarial de l’RSE i desenvolupar el propi Pla d’acció. Facilita eines i procediments de millora en la gestió econòmica, social i ambiental  a partir  de  la  implantació  dels valors d’RSE a la cultura empresarial de l’organització.
La força d’RSE.Pime és que ofereix a les empreses de manera àgil un programa complet d’aprenentatge sobre l’RSE amb 10 tallers en grups reduïts de nivell directiu, més dues sessió de consultoria a l’empresa, i una darrera trobada general per avaluar, tot orientat a l’acció.



Preguntem a les empreses participants de l'edició actual Què us ha aportat el Programa RSE.Pime? 

14.4.22

Resum de la Jornada Corresponsables de Barcelona #ODS17

Després de l'èxit de la Jornada Corresponsables a IESE - Barcelona del dilluns 21 de març, podeu veure aquest resum de l'esdeveniment.

A la darrera de les taules, han debatut sobre els reptes dels ESG: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, amb Elena Galante, directora de l'Observatori de Mobilitat Sostenible del Club d'Excel·lència en Sostenibilitat; Xavier Cardona, director general de Col·legi Censors i Jurats de Comptes; Sofía Martín, directora de Comunicació de Fundación Seres; i Sergio Colado, vocal del Pacte Mundial de les Nacions Unides Espanya, amb Sonia Ruiz, experta en Sostenibilitat de DIRCOM Catalunya com a moderadora.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha subratllat que “l'RSE ha de néixer del bon govern”. "La Responsabilitat Social ha d'ajudar a crear empreses i societats més resilients", ha afegit. Canyelles ha dibuixat un fil evolutiu de l'RSE fins a prendre força als consells d'administració amb la declaració de propòsits d'empresa que focalitzen l'impacte socialment responsable, i ha indicat que “per al 2030, hauríem de pensar en un nou contracte social post ODS i debatre al voltant del paper social de l'empresa”. 

L'acte ha estat clausurat amb el lliurament dels reconeixements a les organitzacions que cada dia construeixen un demà més sostenible i responsable.

La Jornada Corresponsables s'ha pogut seguir a través del hashtag #JAnuario2022BCN amb més de 13,5 milions d'impressions. L'acte també ha pogut seguir via streaming, i ha superat els 60.000 espectadors. 

Més info a: Respon.cat i altres associacions líders a RSE, a la Jornada Corresponsables de Barcelona #ODS17

Resumen de la Jornada Corresponsables de Barcelona #ODS17

Después del éxito de la Jornada Corresponsables en IESE - Barcelona del lunes 21 de Marzo, se puede ver este resumen del evento.

En la última de las tablas, han debatido sobre los retos de los ESG: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, con Elena Galante, directora del Observatorio de Movilidad Sostenible del Club de Excelencia en Sostenibilidad; Xavier Cardona, director general de Colegio Censores y Jurados de Cuentas; Sofía Martín, directora de comunicación de Fundación Seres; y Sergio Colado, vocal del Pacto Mundial de Naciones Unidas España, junto a Sonia Ruiz, experta en Sostenibilidad de DIRCOM Catalunya como moderadora.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha subrayado que “la RSE tiene que nacer del buen gobierno”. “La Responsabilidad Social tiene que ayudar a crear empresas y sociedades más resilientes”, ha añadido. Canyelles ha dibujado un hilo evolutivo de la RSC hasta tomar fuerza en los consejos de administración con la declaración de propósitos de empresa que focalizan el impacto socialmente responsable, y ha indicado que “para pasado 2030, deberíamos pensar en un nuevo contrato social post ODS y debatir en torno al papel social de la empresa”.

El acto ha sido clausurado con la entrega de reconocimientos a las organizaciones que cada día construyen un mañana más sostenible y responsable.

La Jornada Corresponsables ha podido seguirse a través del hashtag #JAnuario2022BCN con más de 13,5 millones de impresiones. El acto también ha podido seguir vía streaming, superando a los 60.000 espectadores. 

Más info en: Respon.cat y otras asociaciones líderes en RSE, en la Jornada Corresponsales de Barcelona #ODS17

13.4.22

Dossier Corresponsables: Informes de sostenibilitat, transparència i rendició de comptes. Opinió de Josep Maria Canyelles, Marga de Rosselló, Noèlia Acosta, Patricia Reverter, Antoni Gómez i Marcos González

Corresponsables ha publicat el Dossier ' Informes de sostenibilitat, transparència i rendició de comptes ' que analitza la nova obligació de reportar des del punt de vista dels auditors i altres assessors empresarials que han acompanyat els seus clients en aquesta nova travessia cap a una transparència i rendició de comptes total de la mà del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya .

Josep Maria Canyelles , soci-consultor de Vector5 , és un dels experts que aporta la seva opinió:

“Els EINF donen resposta a una demanda normativa sobre unes matèries concretes”


13-04-2022

Corresponsables (@Corresponsables)

 
 
L'informe d'informació no financera suposa un nou pas a favor de la transparència. A més, des d'aquest any també l'hauran de presentar les empreses amb més de 250 treballadors. Com han acollit les empreses aquesta nova responsabilitat?

Les empreses comprenen que és una obligació convenient, ja que millora la capacitat de valorar el context no sols financer sinó de sostenibilitat en general de cada empresa obligada. Si per a les companyies més grans no suposarà en la majoria de casos un gran esforç complementari, per a les noves afectades a partir d'aquest exercici sí que ha comportat haver d'entrar en un nou àmbit d'informació que en alguns casos els era desconegut, si bé es comprèn que el futur de la transparència corporativa ha de tenir aquest enfocament ampli financer i no financer.

Els pilars dels estats d'informació no financera (EINF) són: medi ambient, aspectes socials, informació sobre el personal de l'empresa, drets humans i aspectes relacionats amb la lluita contra la corrupció i el suborn. Per la seva experiència, creieu que serà complex per a aquelles societats que no han elaborat mai un informe d'aquestes característiques?

El grau de complexitat de realitzar un informe EINF ve donat per la voluntat d'aportar qualitat a la informació, i especialment si l'empresa pren consciència de la conveniència d'abordar proactivament la gestió de la responsabilitat social, per exemple codificant certes polítiques sobre les quals la norma pregunta. En un primer exercici, el compliment sol ser força formal, limitant-se a donar resposta a les obligacions, si bé apreciem que no són poques les empreses que es mostren disposades a preparar el següent informe amb la tranquil·litat d'haver començat a desenvolupar un cert enfocament d'RSC.

Considera que amb els EINF s'aporta un grau suficient de transparència o encara es podria anar més enllà?

Els EINF donen resposta a una demanda normativa sobre unes matèries determinades, que no necessàriament recullen els aspectes que puguin ser més materials per a l'empresa informant. El pas que hauria de fer tota empresa que pretengui mostrar transparència tal com s'entén aquesta des d'un compromís de responsabilitat davant la societat -i no només davant la llei- seria elaborar i publicar una memòria segons estàndards basada en la identificació correcta dels matèries que li siguin rellevants segons els grups d'interès.

Aquesta entrevista forma part del Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas.

 


Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas. Opinión de Josep Maria Canyelles, Marga de Rosselló, Noèlia Acosta, Patricia Reverter, Antoni Gómez y Marcos González

Corresponsables ha publicado el Dossier ‘Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas’ que analiza la nueva obligación de reportar desde el punto de vista de los auditores y otros asesores empresariales que han acompañado a sus clientes en esta nueva travesía hacia una transparencia y rendición de cuentas total de la mano del Colegio de Censores Jurados de Cuentas de Catalunya.

Josep Maria Canyelles, socio-consultor de Vector5, es uno de los expertos que aporta su opinión:

“Los EINF dan respuesta a una demanda normativa sobre unas materias concretas”


13-04-2022

Corresponsables (@Corresponsables)

 
 
El reporte de información no financiera supone un nuevo paso en favor de la transparencia. Además, desde este año, también deberá ser presentado por empresas con más de 250 trabajadores. ¿Cómo han acogido las empresas esta nueva responsabilidad?

Las empresas comprenden que se trata de una obligación conveniente ya que mejora la capacidad de valorar el contexto no solo financiero sino de sostenibilidad en general de cada empresa obligada. Si para las compañías de mayor dimensión no supuso en la mayoría de casos un gran esfuerzo complementario, para las nuevas afectadas a partir de este ejercicio sí que ha comportado tener que entrar en un nuevo ámbito de información que en algunos casos les era desconocido, si bien se comprende que el futuro de la transparencia corporativa debe tener este enfoque amplio financiero y no-financiero.

Los pilares de los Estado de Información No Financiera (EINF) son: medio ambiente, aspectos sociales, información sobre el personal de la empresa, derechos humanos y aspectos relacionados con la lucha contra la corrupción y el soborno. Por su experiencia, ¿cree que será complejo para aquellas sociedades que no han elaborado nunca un informe de estas características?

El grado de complejidad de realizar un informe EINF viene dado por la voluntad de aportar calidad a la información, y especialmente si la empresa toma conciencia de la conveniencia de abordar proactivamente la gestión de la responsabilidad social, por ejemplo codificando ciertas políticas sobre las que la norma pregunta. En un primer ejercicio, el cumplimiento suele ser bastante formal, limitándose a dar respuesta a las obligaciones, si bien apreciamos que no son pocas las empresas que se muestran dispuestas a preparar el siguiente informe con la tranquilidad de haber empezado a desarrollar un cierto enfoque de RSC.

¿Considera que con los EINF se aporta un grado suficiente de transparencia o se podría ir todavía más allá?

Los EINF dan respuesta a una demanda normativa sobre unas materias determinadas, las cuales no necesariamente recogen los aspectos que puedan ser más materiales para la empresa informante. El paso que toda empresa que pretenda mostrar transparencia tal como se entiende esta desde un compromiso de responsabilidad ante la sociedad -y no sólo ante la ley- debería elaborar y publicar una memoria según estándares basada en la correcta identificación de las materias que le sean relevantes según sus grupos de interés.

Esta entrevista forma parte del Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas.

 


 

25.3.22

TALLERS DEBAT amb les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2021

31 MARÇ: Cada hora en punt i de manera consecutiva de 10-13h i de 15-17h durant tota la jornada, podreu assistir als tallers debat on podreu exposar dubtes i inquietuds, així com compartir experiències en matèria de Responsabilitat Social

  
  
Inscripcions