26.1.23

Empreses amb propòsit. Quarta sessió #TardesFIDEMBBVA amb Josep Maria Canyelles, Anna Fornt i Mercè Mullor #lideratgefemení #talentfemení @respon_cat @FundacioFidem @AnnaFornt @MullorMerce

 


Quarta sessió #TardesFIDEMBBVA!

Enguany, FIDEM col·labora amb el #BBVA per continuar aportant noves referents de #lideratgefemení i #talentfemení. Després de 3 jornades jornada més que exitosa en la que vam parlar sobre el sector la innovació i sostenibilitat en 3 sectors econòmics, el pròxim dijous 2 de febrer, tindra lloc la quarta sessió de #TardesFIDEMBBVA!

De la mà de 3 grans referents, parlarem d’innovació i sostenibilitat en les empreses amb propòsit.


A més, aquest any, podreu assistir a la vetllada de manera presencial!

L’acte se celebrarà el proper dijous 2 de febrer a l’Hotel Alimara (Carrer de Berruguete, 126, Barcelona) a les 19:00h.

Registra’t ara per reservar la teva entrada gratuïta.

També et pots registrar al zoom en directe a través de l’enllaç: https://bit.ly/3D2cFf3

No t’ho pots perdre! T'esperem!

--------------------------------------------------------------------------------

Quan: 02.02.2022 a les 19:00h

On: Hotel Alimara (Carrer de Berruguete, 126, Barcelona)

Preu: entrada gratuïta

Retransmissió en directe: https://bit.ly/3D2cFf3 

Per a qualsevol dubte o consulta, pots contactar amb  ariadna@fidem.info o 649 789 004.

17.1.23

Per què són singulars els Premis Respon.cat i per què hauries d'assistir-hi?

Arriba la setena edició dels Premis Respon.cat, el gran espai de reconeixement de la responsabilitat social a Catalunya.

Quan es va posar en marxa Respon.cat, a mitjan 2014, vam abordar quines activitats havíem de prioritzar, entre les moltes coses que ens agradaria fer i les possibilitats reals d'engegar molts programes alhora. Fer uns premis era una de les accions lògiques que pertocaven a una entitat que havia nascut per a ser l'organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya. Però vam debatre si pel fet de ser una acció tan típica havíem de començar per aquí o deixar-ho per a més endavant.

La resposta fou sí a uns premis però amb un caràcter molt nostre. I què volia dir això? Doncs que no havien de servir per premiar les mateixes empreses de sempre en les mateixes matèries de sempre. Sense que això s'hagi d'entendre com a cap crítica a ningú, vam entendre que havíem d'aportar alguna cosa nova, havíem de crear valor. Intuíem com fer-ho i ho hem anat portant a la pràctica.

Volíem premiar coses diferents. I premiem la trajectòria en el compromís responsable. Però també la reforma horària, el voluntariat d'empresa o els territoris socialment responsables, per exemple, que no ho feia ningú. Volíem llançar un missatge de matèries que calia reconèixer, que tenien un caràcter innovador. 
 
Un pas enrere. Un dels reconeixements va ser per a la gestió de la diversitat d'origen però l'any passat vam deixar de fer aquesta modalitat ja que, malauradament, ens va costat molt de trobar empreses excel·lents en aquesta matèria. Fa reflexionar que en un país on la diversitat d'origen és tan present no ens aproximem gens a la realitat del món anglosaxó, tan capaç d'abordar i sistematitzar aquesta matèria.

Volem premiar tant empreses grans com pimes. I entre les pimes, tant mitjanes com petites! A banda dels premis a la trajectòria, que tenen modalitat per a empreses grans i per a pimes, en els altres reconeixements, obrim les portes a tota mena d'empreses i el fet de ser més grans no genera més avantatge!

Volíem divulgar les bones pràctiques. Els Premis no havien de ser merament un acte de reconeixement sinó que tot plegat havia de fomentar l'intercanvi de bones pràctiques. Per això, unes setmanes després de l'acte de lliurament dels premis, s'organitza una jornada de transferència de les bones pràctiques.

Volíem posar-ho fàcil a les empreses. Algunes empreses començaven a estar cansades de presentar-se a tants premis havent d'emplenar molts formularis, mentre que altres no s'hi presentaven mai de manera que no tenien cap opció. Vam optar per crear unes comissions tècniques que facin la feina d'esbrinar quines empreses podien merèixer el reconeixement, fent que per a les empreses premiades o per al conjunt de les proposades la seva participació en el procés sigui una sorpresa; una merescuda sorpresa.

Volíem travar aliances. I per això Respon.cat disposa d'un Consell social, integrat pels principals organismes empresarials i socials catalans, que fan les aportacions de les propostes a partir del seu coneixement sectorial o territorial. D'aquesta manera, fem que els premis siguin realment els de tot Catalunya, que moltes organitzacions se'ls puguin sentir també seus, que tots puguem sumar.

Volíem fer-lo córrer pel territori. I estem fent les edicions imparells a Barcelona i les parells a altres ciutats. Així, hem fet actes a la Seu Vella de Lleida, a Girona i a Vilafranca del Penedès. Així els premis també són una mica més de tothom, i les pimes ubicades fora de la metròpoli barcelonina els poden veure com a més propers. 

Vam afegir reconeixements a persones. Vam considerar que també era bo reconèixer persones. Finalment la responsabilitat social d'una organització requereix lideratges ètics.

Volíem sorprendre! No la sorpresa per la sorpresa, sinó senzillament el resultat de fer una cerca de casos interessants que no tenen per què ser casos esperats. I moltes al llarg d'aquests anys han resultat francament interessants!

Us esperem aquest dimarts 24 de gener a les 17h a l’Acte de lliurament de Premis Respon.cat 2022, a la Casa Llotja de Mar de Barcelona. Cal inscripció prèvia.


16.1.23

Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2022. Dimarts 24 de gener - 17h Casa Llotja de Mar

  • El 24 de gener a les 17.00 h tindrà lloc l’Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2022 de reconeixement a l’RSE de Catalunya a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
  • Les empreses premiades es faran públiques en el transcurs de l’acte. El reconeixement personal correspondrà a Maravillas Rojo.

L’Acte de lliurament dels Premis Respon.cat reconeix cinc empreses, un territori i una persona per les següents categories:

Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en responsabilitat social: 

  • Empresa gran
  • Empresa petita i mitjana

Reconeixement a les bones pràctiques empresarials:

  • Programa empresarial de voluntariat
  • Programa empresarial ambiental de col·laboració
  • Territoris socialment responsables
  • Bones pràctiques empresarials de reforma horària
  • Reconeixement especial a la trajectòria destacada d’una persona pel seu compromís amb la responsabilitat social a Catalunya

Inscripcions obertes

Aquesta setena edició dels Premis de la Responsabilitat Social de Catalunya se celebrarà enguany a Barcelona. Com en les edicions anteriors dels Premis, s’ha elaborat un vídeo de cadascuna de les empreses i organitzacions guanyadores per a mostrar el seu compromís i les seves bones pràctiques.

Respon.cat vol convidar el món empresarial a prendre part a l’acte i contribuir al merescut reconeixement de les sis organitzacions escollides pel jurat dels Premis.

Pel que fa al reconeixement personal, el jurat l’ha volgut atorgar a la trajectòria de Maravillas Rojo, que ha treballat de manera incansable per transformar el model d’empresa i contribuir així a construir una societat més igualitària, inclusiva i justa, tant des de l’àmbit públic ara com a presidenta d'Abacus Cooperativa. Sara Berbel, psicòloga doctorada en psicologia social i especialista en polítiques d’igualtat d’oportunitats, lideratge femení i empresa, lliurarà aquest reconeixement.
Comptarem amb l’acompanyament musical de la banda Angue&Her Hot Jazz, amb cançons de principis del s.XX interpretades amb l’emotivitat de les dives del jazz i de la ma de dos exponents d’escena a Barcelona, Michele Faber al piano i Pep Rius al contrabaix.

A l’acabar l’acte s’oferirà un còctel per recuperar plenament les sensacions de la presencialitat.

Per lliurar els premis i reconeixements a les organitzacions guanyadores comptarem amb el director general d'Indústria de la Generalitat, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, el president del Consell General de Cambres de Catalunya i el president de Respon.cat.

Respon.cat organitza l'acte amb el suport del Departament d’Empresa i Treball i la col·laboració del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona i el suport comunicatiu de Crearsa i Corresponsables, ambdues membres de Respon.cat.

7.1.23

Nacions Unides assenyalen greus violacions dels drets humans per part d'Espanya en el Catalangate

 

  • L'Estat espanyol segueix retrocedint pel que fa a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 16 de Nacions Unides, que parla de de pau, justícia i institucions sòlides i pretén promoure societats justes, pacífiques i inclusives.
  • El cas conegut com a Catalangate és una vergonya per a la democràcia i l'estat de dret, però els espanyols, ja siguin polítics o mitjans de comunicació, ho silencien perquè creuen que l'Estat té dret a fer servir totes les armes.

Fa anys que he denunciat en aquest blog aquestes males pràctiques de l'estat espanyol pel que fa a governança democràtica i estat de dret. Ho he vinculat a l'ODS 16 perquè l'Agenda 2030 és el full de ruta de la humanitat i perquè se suposa que l'estat espanyol hi té un compromís. Per vergonya, és habitual veure ministres amb el pin dels ODS, en el qual haurien d'esborrar -almenys- el color del 16.

Us comparteixo aquesta petició a Change del professor alemany Dr. Axel Schönberger, a la qual ja he donat suport.

Al 2018, afirmava en aquest blog que "El mal fet a l'ODS 16 és irrecuperable. El govern espanyol s'ha emportat per davant els criteris de bona governança i institucions sòlides de l'ODS 16, amb radicalització, negació del diàleg, ús abusiu de prerrogatives, corrupció, impunitat, interpretació partidista de la Constitució, politització de la justícia, violència gratuïta per part de l'estat, generació d'odi contra col·lectius, empresonament d'artistes i polítics, control polític dels mitjans...". O també podeu llegir la reflexió "L'estat espanyol retrocedeix greument en l'ODS 16".

Aquest és el text de la demanda:

 

Nacions Unides assenyalen greus violacions dels drets humans per part d'Espanya en el Catalangate

Prof. Dr. Axel Schönberger
Germany

Jan 4, 2023 — 

Tres Relators Especials de les Nacions Unides van escriure el 24 d'octubre de 2022 una carta conjunta al president del Govern espanyol en la qual demanaven que s'aclarissin i esmenessin les violacions dels drets humans a Espanya per l'ús del programa informàtic Pegasus en el «Catalangate», possiblement el major escàndol d'escoltes telefòniques i informàtiques des del Watergate americà.

Fernand de Varennes, Relator Especial de les Nacions Unides sobre qüestions de les minories, Irene Khan, Relatora Especial de les Nacions Unides sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d'opinió i d'expressió, i Clement Nyaletsossi Voule, Relator Especial de les Nacions Unides sobre el dret a la llibertat de reunió pacífica i d'associació, van donar inicialment a l'Estat espanyol un termini de 60 dies per a respondre a la seva petició. No va ser fins al 3 de gener de 2023 quan es va publicar el seu text, escrit en castellà.

És ben sabut que Espanya ha intervingut les comunicacions telefòniques de polítics catalans, diputats, advocats, metges, informàtics, eurodiputats i empleats del Consell català dirigit pel president Carles Puigdemont principalment amb el programari Pegasus, que només està disponible per als Estats. A més, almenys en alguns casos es va utilitzar el programa d'espionatge Candiru. Diverses víctimes de Catalunya van presentar denúncies sobre aquest tema davant les Nacions Unides.

Els tres relators especials van investigar a fons els incidents i van expressar la seva profunda preocupació per les violacions dels drets humans a Espanya en la carta esmentada al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez.

De les 65 persones conegudes fins ara que han estat víctimes del que les Nacions Unides consideren vigilància il·legal, 63 van ser espiades utilitzant el programari Pegasus. En el text es destaquen 14 casos destacats a tall d'exemple.

Cito alguns passatges del revelador document que, igual que les anteriors declaracions de les Nacions Unides sobre els presos polítics a Espanya, no sols exposa clarament les qüestions, sinó que també conté instruccions per a l'actuació d'Espanya:

«En este contexto, quisiéramos señalar a la atención urgente del Gobierno de Su  Excelencia la información que hemos recibido en relación con las actividades de  espionaje mediante el uso de software espía Pegasus y Candiru sobre un amplio  número de personalidades y activistas catalanes durante el período 2017-2020. Las  víctimas de los complejos y sofisticados programas de espionaje incluyeron líderes  catalanes, miembros del Parlamento Europeo, legisladores, juristas y miembros  de organizaciones de la sociedad civil. El software espía Pegasus se vende  únicamente a los gobiernos, según su productor (NSO Group, con sede en Israel).  La mayoría de los ataques de software Spyware de los que se informa a  continuación se produjeron en el territorio de España.» (pàg. 1 del document datat el 24 d'octubre de 2022).

«Expresamos una preocupación muy seria por lo que se informa como un  programa de espionaje extenso y bien coordinado sobre activistas y figuras públicas  prominentes de la minoría catalana que parece ser una interferencia en su derecho a  tener y expresar libremente sus puntos de vista, intercambiar y difundir información e  ideas, a reunirse pacíficamente y participar en asociaciones, a tener vida privada y  privacidad en la correspondencia, y a ser iguales ante la ley y con derecho a igual  protección de la ley sin discriminación alguna. También nos preocupa que el uso  generalizado de este tipo de software spyware pueda dar lugar a un aumento de la  autocensura, lo que tiene un efecto inhibidor sobre el disfrute del derecho a la libertad  de opinión y expresión en Cataluña en general.

También expresamos una preocupación especial por el hecho de que las  personas afectadas mencionadas anteriormente son todos miembros de la minoría del  pueblo catalán, y que su ataque parece estar relacionado con sus actividades pacíficas en favor de la minoría catalana. Esta focalización específica parece interferir con el  derecho de los grupos minoritarios a afirmar y promover libremente su identidad,  cultura y puntos de vista. Además, esta orientación selectiva parece ser un perfil de una  minoría, y dicha práctica está prohibida por las normas internacionales y regionales de  derechos humanos.

Expresamos además nuestra preocupación de que al menos un abogado defensor  de activistas de la minoría catalana también se vio afectado por el programa de  espionaje. Tal práctica, de confirmarse, constituiría un ataque a la independencia de los  abogados y de los defensores de los derechos humanos.

Todo lo anterior da la impresión de un patrón consistente y un programa bien  planificado para dirigirse a los activistas que pertenecen a la minoría catalana y sus  seguidores con relación a sus puntos de vista, opiniones y actividades. Este factor se  suma a la gravedad de las acusaciones y nuestras preocupaciones.» (pàg. 5 del document de 24 d'octubre de 2022).

«Es nuestra responsabilidad, de acuerdo con los mandatos que nos han sido  otorgados por el Consejo de Derechos Humanos, intentar clarificar las alegaciones llevadas a nuestra atención. En este sentido, estaríamos muy agradecidos/as de tener su  cooperación y sus observaciones sobre los asuntos siguientes:

1. Sírvase proporcionar cualquier información o comentario adicional en  relación con las alegaciones mencionadas arriba.

2. Proporcione toda la información disponible sobre eventuales  investigaciones oficiales por parte de las autoridades españolas sobre las  denuncias de actividades de espionaje sobre las víctimas mencionadas.

3. Sírvanse proporcionar aclaraciones sobre la relación o conexiones entre  las actividades de espionaje denunciadas y las autoridades españolas.

4. Proporcione aclaraciones sobre cómo el spyware Pegasus,  supuestamente vendido exclusivamente a los gobiernos, podría haberse  utilizado contra ciudadanos españoles pertenecientes a minorías y otros.

5. Proporcione aclaraciones sobre cómo las supuestas actividades, si se  confirman, son compatibles con las obligaciones del Gobierno de Su  Excelencia en virtud de las disposiciones citadas anteriormente y cómo  planea remediar las eventuales inconsistencias con las normas  internacionales de derechos humanos. 

6. Sírvase proporcionar información sobre lo que está haciendo o tiene  previsto hacer el Gobierno de Su Excelencia para garantizar la  reparación de las víctimas y la no repetición de las actividades de  espionaje denunciadas.

Con relación a los presuntos hechos y preocupaciones anteriormente  mencionados, consulte el Anexo sobre referencias al derecho internacional de los  derechos humanos adjunto a esta carta, que cita los instrumentos y estándares  internacionales de derechos humanos pertinentes a estas alegaciones.

Agradeceríamos recibir una repuesta en un plazo de 60 días. Transcurrido este  plazo, esta comunicación y toda respuesta recibida del Gobierno de su Excelencia se  harán públicas a través del sitio web de informes de comunicaciones. También estarán  disponibles posteriormente en el informe habitual que se presentará al Consejo de  Derechos Humanos.

A la espera de su respuesta, quisiéramos instar al Gobierno de su Excelencia a  que adopte todas las medidas necesarias para proteger los derechos y las libertades de  la(s) persona(s) mencionada(s) e investigar, procesar e imponer las sanciones adecuadas  a cualquier persona responsable de las violaciones alegadas. Quisiéramos asimismo  instarle a que tome las medidas efectivas para evitar que tales hechos, de haber ocurrido,  se repitan.

Podremos expresar públicamente nuestras preocupaciones en un futuro cercano,  ya que consideramos que las informaciones recibidas son suficientemente fiables para  indicar que existe un asunto que justifica una atención inmediata. Además, consideramos que la opinión pública tiene que ser informada sobre las implicaciones  potenciales relacionadas con las alegaciones arriba mencionadas. El comunicado de  prensa indicará que hemos estado en contacto con el Gobierno de Su Excelencia para  aclarar las cuestiones relevantes.» (pàgs. 5-7 del document de 24 d'octubre de 2022).

El document de set pàgines va acompanyat d'un annex de cinc pàgines en el qual s'identifica la legislació internacional sobre drets humans i se citen les seves fonts. El que resulta explosiu per a la Unió Europea, que fins ara s'ha distingit en el cas de les majors violacions dels drets humans a Europa Occidental des de la Segona Guerra Mundial (2017-2023) per una intensa mirada cap a un altre costat i una inacció còmplice, com si les seves pròpies normes i el Conveni Europeu de Drets Humans no s'apliquessin a Espanya, són les formulacions finals de l'annex al text, que expressen en un llenguatge clar el que els catalans porten anys dient sense trobar ressò a Europa:

«Asimismo, nos gustaría remitir al Excelentísimo Gobierno al Convenio Marco  para la Protección de las Minorías Nacionales del Consejo de Europa (número 157 del  Consejo de Europa), aplicable a España desde el 1 de septiembre de 1995. El Convenio  Marco para la Protección de las Minorías Nacionales es un tratado multilateral  legalmente vinculante relacionado con la protección de las minorías nacionales, que  busca específicamente promover la igualdad plena y efectiva de las minorías nacionales  mediante la creación de condiciones apropiadas que les permitan preservar y desarrollar  su cultura y conservar su identidad. El artículo 3, apartado 1, del Convenio establece  que toda persona perteneciente a una minoría nacional tendrá derecho a optar  libremente por ser tratada o no como tal, y de esta elección o del ejercicio de los  derechos que le correspondan no resultará ninguna desventaja. están conectados a esa  elección. El artículo 5(1) del Convenio establece que las Partes Contratantes se comprometen a promover las condiciones necesarias para que las personas  pertenecientes a minorías nacionales mantengan y desarrollen su cultura, y para  preservar los elementos esenciales de su identidad, siendo uno de ellos su idioma. El  artículo 7 de la Convención establece que las Partes de la Convención garantizarán el  respeto del derecho de toda persona perteneciente a una minoría nacional a la libertad  de reunión pacífica, la libertad de asociación, la libertad de expresión y la libertad de pensamiento, conciencia y religión. Si bien el artículo 17(1) del Convenio establece que  las Partes del Convenio se comprometen a no interferir en el derecho de las personas  pertenecientes a minorías nacionales a establecer y mantener contactos libres y  pacíficos a través de las fronteras con personas que residan legalmente en otros Estados,  en particular con quienes comparten una identidad étnica, cultural, lingüística o  religiosa, o un patrimonio cultural común.

Además, recordamos al Gobierno de Su Excelencia las recomendaciones y  mejores prácticas relacionadas con los derechos de las minorías que ha publicado el  Alto Comisionado de la OSCE para las Minorías Nacionales (ACMN). En particular,  las Recomendaciones de la OSCE/HCNM de 2006 sobre la actuación policial en  sociedades multiétnicas en el párrafo 16 indican claramente que se deben tomar  medidas para garantizar que la policía haga cumplir la ley de manera imparcial y no discriminatoria que no señale a ningún grupo en particular, por ejemplo, al participar  en 'perfiles raciales'» (pàgs. 11-12 del document de 24 d'octubre de 2022).

En un Estat constitucional democràtic que funcioni, tots els funcionaris del govern que tinguessin coneixement de semblant escàndol d'escoltes telefòniques i atemptat contra els drets humans haurien de dimitir immediatament, i la fiscalia competent iniciaria recerques contra tots els responsables de tals pràctiques il·legals (inclosos jutges, fiscals, policies, agents d'intel·ligència i totes les altres persones que hagin col·laborat en aquestes violacions dels drets humans). I què està fent Espanya? El Govern espanyol respon, amb una descaradura a penes superable, que totes les escoltes telefòniques realitzades per Espanya es farien “de conformitat amb les exigències de l'ordenament jurídic espanyol” i “amb ple respecte dels drets i llibertats fonamentals!” O tempora, o mores!

Atònits, els ciutadans europeus es troben davant un dels majors escàndols del nostre temps. I què està fent la Unió Europea? Europa guarda silenci i està observant sense fer res!

https://www.eldiario.es/catalunya/onu-alerta-vulneraciones-derechos-humanos-caso-pegasus-e-insta-gobierno-investigar_1_9840505.html

https://www.elnacional.cat/ca/politica/onu-exigeix-espanya-explicacions-catalangate-troba-vulneracions-drets_945288_102.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/tres-organismes-onu-demanen-explicacions-espanya-catalangate/

19.12.22

Clara Brull presenta la primera plataforma e-learnig basada en IA que permetrà millorar l'accés a la funció pública i Josep Maria Canyelles en destaca els compromisos de responsabilitat social

  • Neix la primera plataforma e-learning basada en intel·ligència artificial (IA) i machine learning per preparar oposicions a Catalunya: Opositaresfacil.cat.
  • Ha estat dissenyada per Clara Brull, fundadora i CEO del Grup CBS Quality, i permet automatitzar un mètode de preparació d'oposicions únic basat en més de 15 anys d'experiència.

L'emprenedora Clara Brull és vicepresidenta de l'associació empresarial Respon.cat i l'acte ha comptat amb la intervenció de Josep Maria Canyelles, coordinador de la iniciativa empresarial, que ha parlat sobre el sentit empresarial de la responsabilitat social a més de destacar els valors emprenedors, innovadors i responsables socialment de la iniciativa.



Clara Brull és la consellera delegada del Grup CBS Quality, que inclou, a més d'Opositar és Fàcil, altres línies com Aprendre és Fàcil o una línia de publicacions. El grup amb seu a Tarragona aborda una expansió a partir de la digitalització dels seus serveis.

Per explicar els orígens de la iniciativa, la Clara explica que havia creat un mètode d'estudi propi que li va permetre acabar la carrera amb el millor expedient universitari de Catalunya. A més, sempre havia sentit passió per les tecnologies i l'aprenentatge. Per això, el 2014 va crear la seva pròpia acadèmia i amb les tecnologies va poder abastar un nombre més gran de persones.

El mètode ajuda l'alumne a organitzar-se i a estructurar el procés d'estudi per mitjà d'un planificador que indica pas a pas les més de mil tasques que comporten un curs. La intel·ligència artificial i marchine learning permet adaptar la plataforma a les necessitats i avenços de cada alumne. La gestió del temps en la preparació d'una oposició és clau, i Opositaresfacil.cat permet treure el màxim rendiment a les hores dedicades a l'estudi. A més, la plataforma també disposa d'un Coach, que a través de vídeo sessions i dotada amb machine learning, ofereix a l'alumne l'acompanyament, la motivació i la guia que necessita en la seva preparació. Des del 2015, més de 2.000 opositors han passat per les aules d'Opositar és Fàcil amb una taxa dèxit del 90%.

Canyelles ha fet referència als Objectius de Desenvolupament Sostenible més rellevants que es poden vincular a la iniciativa, com ara l'ODS 4 per la qualitat de l'educació i les possibilitats que ofereix, l'ODS 9 per la tecnologia innovadora, però també l'ODS 10 pel repte d'abordar les desigualtats en l'accés a la funció pública per les dificultats d'alguns col·lectius de preparar i presentar-se a les oposicions.

A l'acte també hi han intervingut la Dra. Marta Badia, del Departament de Pedagogia de l'ICE URV, i el Dr. Enric Brull, director de sistemes de gestió del Grup CBS Quality i col·laborador de la URV.


Diari ARA: Intel·ligència artificial (i emocional) per aprovar oposicions

La Vanguardia: El grupo CBS lanza una plataforma inteligente para opositores

El Economista: Clara Brull (Opositar es fácil): "Tenemos una tasa de éxito del 90%"

Diari de Tarragona: Oposiciones al ritmo de cada uno

Mètode Opositar és Fàcil

17.12.22

Responsabilitat Global us desitja un Bon Nadal i un 2023 per avançar vers el desenvolupament sostenible


Quan el 2022 se’ns esgota 
entrelluquem el vaixell del nou any
que ens farà persistir en el viatge 
esvaint els núvols de l’horitzó.


Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2023 per avançar vers el desenvolupament sostenible

Imatge: Josep Maria Canyelles, Ponta do Sol, Madeira (11 d’agost de 2022)
 
 
Recull de Nadales anteriors: 

Responsabilidad Global les desea una Feliz Navidad y un 2023 para avanzar hacia el desarrollo sostenible



Cuando el 2022 se nos agota
entrevemos el barco del nuevo año
que nos hará persistir en el viaje
apartando las nubes del horizonte.

Responsabilitat Global les desea Feliz Navidad y un 2023 para avanzar hacia el desarrollo sostenible.

Imagen: Josep Maria Canyelles, Ponta do Sol, Madeira (11 de agosto de 2022)

1.12.22

Anotacions de la descoberta de l'illa de Madeira

He tingut l'oportunitat de conèixer l'illa de Madeira i, com tota descoberta d'un nou país i una nova cultura, m'ha semblat molt interessant i motivador. Encara que formi part de Portugal i que se sentin portuguesos és evident que la insularitat els fa conformar una realitat singular.

Començaré per alguns aprenentatges, que m'agrada deixar per escrit perquè també suposen un recordatori per al qui escriu. I al final també faré constar tres crítiques, sense que vagin en detriment de la valoració positiva de la descoberta.

Illa volcànica. Per mi, el principal record és geològic, ja que hem fet moltes excursions i totes han permès descobrir el caràcter volcànic de l'illa, amb roques ígnies aflorant per tot arreu. No me'n vaig poder estar d'explicar l'acudit del basalt... L'orografia fa que hi hagi molts precipicis i penya-segats, com el Cabo Girâo, on el descobridor Zarco va girar cua. Per cert, que justament a Câmara de Lobos, al costat del Cabo Girâo, és on Churchill hi va passar unes vacances pintant l'entorn. Un altre penya-segat, també considerable, al costat del qual vaig esmorzar i sopar!

Paisatge bananer. Bananer en el bon sentit de la paraula! Si heu visitat Madeira segur que recordeu el paisatge ple de bananers a tota l’illa. Fins i tot hi ha feixes a les muntanyes empinades per aprofitar al màxim la superfície de conreu. El plàtan forma part de l'illa, com de tota la Macaronèsia. I entremig de tanta vegetació i de tantes roques volcàniques, apareix la sargantana endèmica de Madeira, que apareixen per tot.

Bolo de caco. Un altre gran record és el bolo de caco, el pa casolà típic de Madeira. Si heu visitat Madeira segur que el recordeu. Cada dia n’hem menjat. Per servir els plats són una mica lents, o sigui que va bé tenir aquests talls de pa untats amb mantega d’all. Aquí parlo de caco i veureu com en fan.

Engenhos i esclavitud. L'aprofitament del sucre té molt a veure amb l'esclavitud. En un microvídeo més llarg de l'habitual (6’22’’) en parlo, tot mostrant un engenho (enginy sucrer) ja que mereix la pena per entendre com va començar l'esclavitud com a forma de producció en el primer capitalisme.

Levadas. Un dels fets singulars de l'illa és la quantitat de sèquies, anomenades levadas, que permeten portar l'aigua de les muntanyes cap als pobles i les explotacions agrícoles, especialment del Sud, ja que la zona més plujosa és la del Nord. Com que han de discórrer amb una inclinació molt lleugera, facilita l'existència de tota una xarxa de camins gairebé plans que van al costat de la sèquia. Cal aprofitar l'aigua des de les parts altes i canalitzar-la perquè per les valls discorren torrents, que sols porten aigua quan plou. Es pot veure en aquest vídeo el junyent de dos torrents que arriben al centre de la capital Funchal.

Macaronèsia. Desconeixia aquest nom, que es refereix a la regió formada pels arxipèlags o illes de les Açores, Madeira, Illes Salvatges, Canàries, i Cap Verd (viquipedia). Totes són d'origen volcànic i tenen característiques naturals comunes: botàniques, zoològiques, geològiques i climàtiques. El nom prové del grec antic μακάρων νῆσοι, makárôn nễsoi o 'illes Afortunades', terme ja usat pels geògrafs grecs per a anomenar les illes a l'oest de l'estret de Gibraltar. Casualment, les tres primeres lletres de MACaronèsia coincideixen amb les inicials dels tres arxipèlags (Madeira Açores Canàries): vés per on que uns que deixo el Mac a casa també m'acompanya el Mac, deu ser el destí, MACagundena!

Platges de pedres. De fet, hem fet més interior que platja ja que n'hi ha poques i són de còdols, amb excepció d'una de sorra negra i alguna altra d'artificial, com la Praia de Calheta. En aquest cas, un tractor fa la neteja de pedres que les onades han portat a la sorra. En aquest mateix enllaç podeu veure que a les platges de còdols es fan necessaris uns taulons de fusta per poder estirar-se a prendre el sol còmodament. A la Praia de Calheta reparteixen cinzeiros (cendrers) per mantenir-la neta de burilles i cendra. Aquí teniu l'etimologia de Calheta, que ve de canal, i de cinza (cendra).

Els extrems de l'illa. Per la banda oriental la visita obligada al Cabo de Sâo Lourenço, on hi ha moltíssimes sargantanes endèmiques, i per la part occidental l'oportunitat de veure la posta de sol a l'Atlàntic.

Implicació comunitària. Alguns fets em fan pensar que la gent s'implica en la vida comunitària. Malgrat que la separació de residus urbans a l'illa la veig molt pobre (molta barreja als contenidors), sí que hi ha molta reutilització de residus per engalanar els carrers, que fa la gent dels carrers. Per altra banda, al centre de Funchal hi ha moltes cases antigues que tenen les portes pintades. Es tracta del projecte #portaspintadas. O també la implicació dels pescadors en el Festival Gastronómico do Peixe Espada Preto.

Identitat. Com és esperable en una illa i que, a més, no és a prop del continent, Madeira té una identitat marcada. En aquest vídeo explico la seva bandera.

L'illa dels túnels. Les característiques orogèniques de l'illa farien difícil la mobilitat si no fos per la gran quantitat de túnels. Aquests darrers lustres s'han invertit molts diners europeus per foradar tota l'illa. Si bé ha suposat una gran millora a les comunicacions amb vehicle, cal dir que al final passes més estona dins els túnels que no fora, fet que resulta una mica cansat. Es pot veure el recorregut travessant l'illa des de Calheta a l'Aeroport amb velocitat ràpida (50 minuts en 2, perquè us en feu una idea). A banda, també en les excursions a peu, per les levades, calia passar per túnels, en aquest cas més limitadament i de manera necessària per poder fer excursions sense alpinisme per l'illa, però que finalment porta a recordar l'illa com la dels túnels!

Sostenibilitat. No tinc prou dades, però per l'observació diria que l'ús dels contenidors no respectaven la separació de deixalles. En tot cas, aquí teniu una foto amb un cub dels ODS al Mercado dos Lavradores. Un altre aspecte molt preocupant són els incendis. I amb una perspectiva més històrica, la presència humana ha fet desaparèixer pràcticament els llops marins de llocs que abans n'eren plens, com ara Câmara de Lobos.

Mil colors de la fruita. El primer dia vam fer un repàs de fruites exòtiques, si bé no totes cultivades a Madeira. Per cert, pel centre de la capital, Funchal, uns preus dignes del primer avís als turistes innocents. Al Mercado dos Lavradores de Funchal els preus també eren per a turistes. En algunes paradetes del carrer es podien trobar les mateixes fruites a 1/3 de preu! A un venedor li vam fer notar que eren preus per a turistes. La seva resposta veient que érem catalans la va clavar: proveu a anar al Mercat de la Boqueria! Era clar que, amb un format molt modest, intentaven emmirallar-se en en la Boqueria.

Menjar. A banda de la fruita, destacaria alguna cosa típica com el peixe-espada-preto (en català: sabre negre, Aphanopus carbo), el bacalhau, o el queijâo de castanha, que ens va encantar! I una beguda alcohòlica feta a partir de la canya de sucre, la poncha

Peces de llana. Tenien una àmplia gamma de peces de llana, tant per al cos com per al cap, que deien que eren típiques de Madeira. Tot és possible, però semblaven talment peruanes, i la temperatura de l'illa no sembla requerir aquesta vestimenta, si més no com a indumentària típica. Algunes certament estaven fetes a l'illa, però altres a Portugal, a la Xina, o a Olot (!).

Els aspectes negatius

1. Hem notat una gran lentitud en els restaurants. Sort que sempre et porten bolo de caco, el pa típic d'allà. Però al final ja t'havies acabat la beguda o estava calenta. En algunes xarxes socials criticaven alguns restaurants per aquest fet, però vam observar que era un fet bastant generalitzat.

2. Hem notat en alguns una manca d'actualització de la informació, cosa estranya en un lloc turístic com aquest. Per exemple, el primer dia volíem començar pel Madeira Film Experience, un audiovisual que permet situar-se i que les guies recomanen. Hi vam anar i portava dies tancat per reformes, cosa que ni al web ni al Google Maps s'indicava, i que establiments veïns no sabien aportar cap altra informació. No dies sinó anys porta tancat el restaurant més especialitzat en arrossos i que encara ara recomanen les guies. O una de les instal·lacions del Jardí Botànic no funcionava però t'ho deien al comprar l'entrada, no al web. O la visita a les Grutas de Sâo Vicente, que estaven tancades i sols es podia veure l'audiovisual i un recorregut fictici però al web no s'indicava (la viquipèdia en anglès és l'únic lloc on posava que feia dos anys que estava tancat) i a Google Maps posava tancat temporalment però si clicaves a l'establiment deia que estava obert, generant confusió, i no em van respondre un correu preguntant-ho. Per cert, ens van dir que al seu web també ho posava, però sols en la versió portuguesa i no al davant sinó anar clicant. Es veu que les treballadores ja ho van indicar a la direcció de l'empresa pública que ho gestiona però no han fet res. Suposo que això permet tenir visites per a l'audiovisual que sinó es perdrien.

3. La impossibilitat de pagar amb targeta a molts llocs, fet que permetia suposar que era per generar diner negre. Fins i tot en llocs presuntament públics o sotmesos a alguna mena de concessió pública com ara el Jardí Botànic de Madeira o els Carreiros do Monte, entre molts altres (vegeu la baixada amb carros guiats per persones des del Monte). En alguns llocs et deien que no els funcionava l'aparell, però si deies que no tenies cap bitllet finalment "provaven" amb la targeta i casualment sí que els funcionava. Que en un lloc tan turístic de manera generalitzada ens trobéssim aquesta dificultat sols ens porta a pensar en una ocultació d'ingressos.

4. El Jardí Botànic estava en unes condicions de manteniment pèssimes. La majoria de plantes mal cuidades, seques, amb paràsits. Algun dels molts parcs públics amb arbres i plantes estaven en molt millor estat que no aquest jardí especialitzat. I un dels espais que inclou, amb ocells i animals dissecats era propi del segle XIX sense que s'hagués mantingut. El pots amb peixos i altres animals marins on el formol cobria sols mig animal era una mostra de la deixadesa, així com ocells dissecats plens de pols i ronyosos.

5. Un poble fantasma!! Es tracta d'un ressort anomenat Quinta do Lorde Resort Hotel Marina, una operació immobiliària turística que havia suposat la construcció d'un poblet sencer, però que en aquest moment estava completament buit ja que l'estaven reformant per complet. Aquí hi ha algunes fotos, també la d'una roca en forma d'elefant que es veu a la costa arribant-hi per mar. Travessar un poble d'aquestes característiques era com caminar per un lloc abandonat on hi hagués radiació nuclear... Es veu que amb la crisi del 2008 el projecte va fer fallida i es devien més de 100M€. Just abans de la pandèmia, al gener de 2020 es va vendre en una subhasta on calia aportar més de 54M€, i es veu que s'ho va quedar un grup inversor espanyol. La reforma per iniciar l'activitat turística va quedar ajornada per la pandèmia i ara ja està pràcticament enllestit: tot un poble immaculat, sense brutícia, parets blanques, finestres tancades, campanar que no toca les hores, i algun operari fent feina. Ah, i tot encerclat per una tanca, no fos cas que quan funcioni hi pugui entrar alguna persona sense pagar. A més, van tenir problemes judicials perquè la urbanització s'havia fet en uns terrenys de la Xarxa Natura 2000 i sense l'aprovació preceptiva inicial del Parc Natural de Madeira. Com es veu, es tracta d'un turisme de baix impacte i gran integració a l'entorn ;)))

20.11.22

No blanquegem el règim de Catar, no silenciem les morts: boicot!

Avui comença el Mundial de Futbol de Catar i Responsabilitat Global es vol sumar a les crides al boicot. De vegades sembla que la societat acaba normalitzant qualsevol mala pràctica, i hi contribueixen especialment els mitjans de comunicació que, moguts per la necessitat de facturar, no fan sinó acceptar amb normalitat donar informació esportiva d'uns estadis tacats de sang. Blanquejant el règim de Catar, imprimeixen amb tinta vermella.

Hi ha dades diverses sobre els centenars de morts que hi pot haver hagut en la construcció dels estadis i difícilment se sabrà mai la veritat. Però sembla evident que les pèrdues humanes no han estat fruit de situacions imprevisibles sinó d'un model d'esclavatge, conegut com la kafala. Es tracta de 6.500 a 15.000 morts, segons les fonts, de persones vingudes sobretot de l’Índia, el Paquistan, el Nepal, Bangladeix i Sri Lanka. 

Cal tenir en compte, a més, que la intenció del règim catarí és precisament normalitzar la seva situació en el concert de les nacions. I per això necessita tot un corifeu d'altres estats i actors que contribueixin a blanquejar la males pràctiques contràries als drets humans que s'hi porten a terme. I no hem d'oblidar que la determinació de Catar per organitzar aquest mundial és tanta que fins i tot va subornar l'organització i el president francès Sarkozy per aconseguir ser el país amfitrió. 

Malgrat la corrupció i la manca de democràcia, Catar podria haver optat per donar una millor imatge al món assegurant unes condicions laborals dignes. Tenien els recursos econòmics fer assegurar unes condicions acceptables de treball, però això els ha preocupat ben poc. I així, l'afront que fan a les democràcies del món és encara més gran, demostrant un menyspreu per les vides humanes.



 

19.11.22

Gestionar el respecte dins l'organització fent créixer les persones i la cultura interna, no amb prohibicions

Les lleis per protegir els col·lectius vulnerables o més exposats a la violència i intimidació han estat un gran pas endavant, que han de permetre que certs col·lectius no es vegin assetjats ni físicament ni moralment per ningú. 

Dit això -que és el més important!-,  observo situacions en què es produeix un desenfocament de l'objecte de la regulació. Per exemple, algú demana que en el context organitzacional no es pot explicar cap acudit que tingui connotació sexual o que pugui referir-se a un col·lectiu tradicionalment vulnerat, argüint que tal fet sexualitza o racialitza l'ambient i pot suposar un assetjament a una persona o col·lectiu. 

I certament no vull treure rellevància al canvi cultural, de costums, de sensibilitat, per on estem transitant. Però també cal una certa anàlisi crítica, ja que en alguns casos s'arriba a establir un seguit de prohibicions cohibidores de la lliure expressivitat, amb una moralitat pròpia de col·legi de monges d'unes quantes dècades enrere.

És evident que hi ha acudits i expressions que són ofensives, i altres que ho poden ser. Però la intencionalitat i el context compten. Oi que jo puc explicar un acudit de negres a un amic negre i un andalús em pot explicar un acudit de catalans, sempre en un determinat context i sense voluntat d'ofendre? També és evident que la línia pot ser en alguns casos difícil d'establir.

Però això no treu que l'objectiu és evitar ofendre i evitar l'assetjament, i de manera més general, transformar la cultura des d'un model de patriarcat i eurocentricitat a un model més respectuós. Però cal sentit comú, i optar per l'apoderament de les persones, l'autoregulació, el lideratge ètic, el control, l'enfortiment de la cultura del respecte, i moltes altres mesures abans de la infantilització que suposa fer una llista de les paraules i tipus d'acudits que no es poden dir en cap cas. 

Perquè la por i la inseguretat, el no saber gestionar les coses, porten a ultraregular. De manera que, per protegir legítimament, s'acaba fent un règim de la por sobre què pots dir. Algunes persones van interpretar que calia matar els capellans quan Marx va dir que amb la revolució els capellans desapareixerien: és una manca de comprensió de les relacions de causa-efecte. Doncs ara algú pot interpretar que si eliminem tots els acudits que incloguin les paraules penis, negre o caca, es millorarà el respecte a les persones de l'organització. 

La por fa agafar el rave per les fulles, i persones amb molt bona intenció i amb un gran sentit humanístic, i molt progressistes, poden acabar esdevenint els guardians de nous dogmes fruit d'un desenfocament.

M'ha agradat llegir aquesta resposta d'en Peyu a una entrevista que li fan a Vilaweb: “Em fa patir que acabem essent més carques que els nostres avis”. En concret, diu que està molt bé que lluitem per la igualtat i per protegir els col·lectius minoritaris, i tot el que vulguis, però l’humor ha de transitar per uns altres camins. Em fa patir una mica que volent ser més respectuosos que ningú, acabem essent més carques que els nostres avis. Jo recordo els meus fent bromes que eren molt més transgressores i gamberres que les que es fan avui.

Doncs això. I feta la reflexió, insistiré que òbviament que cal evolucionar, a partir de l'empatia i el desenvolupament de sensibilitats més àmplies. Però malament rai el dia que una organització tingui el llistat de mots prohibits, perquè mostrarà el fracàs de la gestió de la cultura interna.

6.10.22

[VÍDEO] Els 12 minuts de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, sobre els reptes de la Responsabilitat Social al final de la Jornada Corresponsables #RSE #RSE #JAnuario2022BCN #ODS @Corresponsables17

Us oferim el vídeo sencer d'intervenció de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat a la Jornada Corresponsables de Barcelona. Són 12 minuts sobre els reptes de la responsabilitat social, que van correspondre a la darrera intervenció.


Canyelles ha subratllat que “l'RSE ha de néixer del bon govern”. "La Responsabilitat Social ha d'ajudar a crear empreses i societats més resilients", ha afegit. Canyelles ha dibuixat un fil evolutiu de l'RSE fins a prendre força als consells d'administració amb la declaració de propòsits d'empresa que focalitzen l'impacte socialment responsable, i ha indicat que “per al 2030, hauríem de pensar en un nou contracte social post ODS i debatre al voltant del paper social de l'empresa”.  

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha compartit la darrera de les taules, sobre els reptes dels ESG, amb: Elena Galante, directora de l'Observatori de Mobilitat Sostenible del Club d'Excel·lència en Sostenibilitat; Xavier Cardona, director general de Col·legi Censors i Jurats de Comptes; Sofía Martín, directora de Comunicació de Fundación Seres; i Sergio Colado, vocal del Pacte Mundial de les Nacions Unides Espanya, amb Sonia Ruiz, experta en Sostenibilitat de DIRCOM Catalunya com a moderadora.

L'acte ha estat clausurat amb el lliurament dels reconeixements a les organitzacions que cada dia construeixen un demà més sostenible i responsable.

La Jornada Corresponsables s'ha pogut seguir a través del hashtag #JAnuario2022BCN amb més de 13,5 milions d'impressions. L'acte també ha pogut seguir via streaming, i ha superat els 60.000 espectadors. 

També podeu veure el resum de la Jornada, que va tenir lloc a l'IESE el 21 de març de 2022.

Més info a: Respon.cat i altres associacions líders a RSE, a la Jornada Corresponsables de Barcelona #ODS17

[VÍDEO] Los 12 minutos de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, sobre los retos de la Responsabilidad Social al final de la Jornada Corresponsables #RSE #RSE #JAnuario2022BCN #ODS @Corresponsables17

Les ofrecemos el vídeo entero de intervención de Josep Maria Canyelles , coordinador de Respon.cat en la Jornada Corresponsables de Barcelona. Son 12 minutos sobre los retos de la responsabilidad social, que correspondieron a su última intervención.


Canyelles ha subrayado que "la RSE debe nacer del buen gobierno". "La Responsabilidad Social debe ayudar a crear empresas y sociedades más resilientes", añadió. Canyelles ha dibujado un hilo evolutivo de la RSE hasta tomar fuerza en los consejos de administración con la declaración de propósitos de empresa que focalizan el impacto socialmente responsable, y ha indicado que “para 2030, deberíamos pensar en un nuevo contrato social post ODS y debatir en torno al papel social de la empresa”.  

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha compartido la última de las tablas, sobre los retos de los ESG, con:Elena Galante, directora del Observatorio de Movilidad Sostenible del Club de Excelencia en Sostenibilidad; Xavier Cardona, director general de Colegio Censores y Jurados de Cuentas; Sofía Martín, directora de Comunicación de Fundación Seres; y Sergio Colado, vocal del Pacto Mundial de Naciones Unidas España, junto a Sonia Ruiz, experta en Sostenibilidad de DIRCOM Catalunya como moderadora.

El acto ha sido clausurado con la entrega de reconocimientos a las organizaciones que cada día construyen un mañana más sostenible y responsable.

La Jornada Corresponsables ha podido seguirse a través del hashtag #JAnuario2022BCN con más de 13,5 millones de impresiones. El acto también ha podido seguir vía streaming, superando a los 60.000 espectadores. 

También se puede ver el resumen de la Jornada, que tuvo lugar en el IESE el 21 de marzo de 2022.

Más info en: Respon.cat y otras asociaciones líderes en RSE, en la Jornada Corresponsales de Barcelona #ODS17

Participem a l'acte de 60 aniversari d'ASPROS a la Llotja de Lleida #somASPROS #ASPROSLleida #disCAPACITAT @respon_cat #tercersector #valorsocial #inclusió #PerfectamentImperfectes #60aniversari

  • La Fundació Aspros organitza una taula rodona sobre Responsabilitat Social Corporativa en el marc del seu 60è aniversari.
  • Respon.cat hi va participar amb Rafel Oncins, president, i Josep Maria Canyelles, coordinador.

Ahir a la tarda vam poder compartir una jornada de celebració del 60è aniversari de la Fundació Aspros, que volia mostrar l'agraïment a clients i proveïdors. Va servir per posar en valor la tasca social i empresarial que es porta a terme davant d'un centenar de participants.

Per tal de mostrar a les empreses que col·laboren amb Aspros el sentit i les tendències de la responsabilitat social, la segona part de l’esdeveniment va comptar amb una taula rodona amb experts amb Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i sostenibilitat. Moderada pel coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, hi van participar la vicerectora en Compromís Social i Sostenibilitat de la Universitat Pompeu Fabra, Ester Oliveras; el president de Respon.cat, Rafel Oncins; el gerent de la Fundació PortAventura, Sergi Padilla; i la directora de Responsabilitat Social Corporativa de Fundació Aspros, Lourdes Mora.

L'acte, que va tenir lloc al Palau de Congressos de La Llotja, l'organitzava la Fundació Aspros com un acte d’agraïment a empreses, clients i proveïdors de l’entitat i del seu Centre Especial de Treball (CET) amb la presència de més d’un centenar de persones. La sessió forma part dels actes de celebració del 60è aniversari de la Fundació.

L’entitat va voler destacar la tasca que duu a terme en l’àmbit de la inclusió laboral del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental. A més, va voler posar de relleu el suport que rep en matèria de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) de les empreses que contracten els serveis del seu Centre Especial de Treball (CET).

L’acte es va iniciar amb la rebuda institucional per part Marta Alòs, membre del Patronat de la Fundació Aspros, i d’Enric Herrera, director executiu de la Fundació d’Aspros. Posteriorment, va tenir lloc la presentació del CET per part de Guifré Palau, director tècnic de l’àrea empresarial de la Fundació Aspros; Àngel Dachs, psicòleg de l’Equip Multidisciplinari de Suport (EMS); i Raquel Íñiguez, treballadora social de l’Equip Multidisciplinari de Suport (EMS).

En acabar l’acte, s’ha celebrat un refrigeri a càrrec de Fem Càtering, una de les línies de negoci del Centre Especial de Treball (CET) de la Fundació Aspros.


Afany de superació i compromís social des de 1962

Aspros fomenta l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per 560 persones i famílies, mitjançant un model d’atenció centrada en la persona i en la comunitat amb un equip de 582 professionals.


🌐 Tota la informació a: https://bit.ly/3fM9qjo

29.9.22

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles alerta de la mala gestió dels ODS i fa una crida al canvi organitzacional, a la Jornada de l'@ANUE_ONU

Josep Maria Canyelles va alertar que moltes empreses gestionen malament els ODS quan no els integren amb dins un enfocament de gestió de la responsabilitat social, ja que cauen en el cofoïsme de creure que ja van fent "cosetes" en cada ODS. Alhora també va justificar la necessitat de treballar amb aliances que creïn impactes.

Així, mateix, també va llançar una crida a fer de l'Agenda 2030 un inductor del canvi intern de les organitzacions, adoptant enfocaments més transversals i generant la capacitat de gestionar la complexitat d'objectius múltiples simultàniament. Aquesta crida la va exemplificar tant en l'administració pública com en les organitzacions sense ànim de lucre, així com en el que representa per al món empresarial.


La intervenció va durar estrictament els 15 minuts compromesos, i va començar narrant que tot just provenia de fer tres formacions per a ajuntaments, ara aquesta xerrada per a la societat civil, i després marxa cap a fer docència en un MBA, tot sobre RSC i ODS, com a mostra de la intensitat amb què la matèria s'està abordant, malgrat que sovint amb enfocaments que limiten la capacitat de creació de valor.

Podeu visualitzar la intervenció sencera en aquest vídeo:

 

Aquestes afirmacions van ser fetes en el marc de la taula rodona sobre "Mobilització dels agents socials en el foment dels ODS", organitzada amb motiu del 60 aniversari de l'ANUE, el 22 de setembre passat al Palau Macaya, on van intervenir les següents persones expertes, amb la moderació de Javier Sánchez, vicepresident de l'ANUE:

  • Eleonara Bonaccorsi, coordinadora de programas, Geneva 2030 Ecosystem, International Institut from Sustainable Devolupment (IISD)
  • Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
  • Oscar Mateos, professor de relacions internacionals i delegat del rector Universitat Ramon Llul per a l’Agenda 2030
  • Alejandro Quecedo del Val, escriptor i activista ecosocial