19.9.18

[ARTICLE] Monogràfic RSE a la Vanguardia amb article de Josep Maria Canyelles sobre Territoris Responsables

La Vanguardia publica avui un monogràfic sobre Responsabilitat Social Empresarial (RSE) amb el títol "Les empreses s'impliquen en el territori", que inclou col·laboracions de diferents experts.

El primer article situa el repte dels "Territoris responsables", firmat per Josep Maria Canyelles, soci de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat i promotor de Responsabilitat Global. Canyelles va conceptualitzar fa mes de deu anys els territoris socialment responsables i ha contribuït a fomentar el desenvolupament de models d'intervenció.

Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances, ocupa l'espai de l'entrevista, que porta per títol "la empresa ha de tenir en compte el seu entorn social i territorial".

El monogràfic aporta informacions diverses sobre bones pràctiques empresarials, com un projecte educatiu sobre energia de la Fundació Repsol, de voluntariat de CaixaBank, d'educació al llarg de la vida de la Fundació Endesa, o d'esdeveniments, com la Setmana de l'RSC. També s'informa de la memòria integrada de Telefónica.

Les darreres pàgines es dediquen a l'Economia Circular. Es fa referència al sector tèxtil i la moda, que inclou l'opinió de Josep Maria Canyelles, es presenta el programa Mars Circulars de Coca-Cola, un reportatge sobre "una altra forma de consumir és possible", i un altre reportatge sobre els compromisos ambientals de l'escola de negocis OBS.

El tancament del monogràfic inclou una entrevista a l'experta Montserrat Llobet, impulsora de la iniciativa Organitzacions i Qualitat de Vida, amb el títol "la responsabilitat social és contribuir a la qualitat de vida de la ciutadania", i finalment un article d'Ignasi Carreras, d'ESADE, titulat "com l'RSC pot ajudar les pimes a créixer".

Aportem l'article de Josep Maria Canyelles:



Territoris socialment responsables i excel·lència social de les empreses

Ja ningú a nivell de carrer pot no tenir alguna noció sobre com de preocupant resulta la situació en qualsevol dels grans vectors en els quals les empreses generen impactes: ambientals, socials, laborals, econòmics o de bon govern. Les enquestes d'opinió mostren que tendim a traslladar dels governs a les empreses la creença de qui és capaç d'abordar els reptes. Però la complexitat dels reptes fa que cap actor, ni públic ni privat, els pugui abordar per si sol.
Els problemes tenen causes multifactorials i només se'ls pot fer front sinèrgicament. Veiem la multilateralitat com el nou ordre, el qual demana la participació i responsabilitat de cadascuna de les parts. Cal superar un model en el qual els poders públics determinen unilateralment i els administrats obeeixen buscant les escletxes legals. Cal una major intel·ligència social a l'hora de orientar-se al bé comú. D'administrar a governar i de governar a liderar, és a dir, a crear les condicions perquè passin coses, cosa que implica, entre altres, saber afavorir i treure profit de les empreses i organitzacions que s'orienten al bé comú.

EL CAMÍ
La responsabilitat social de les empreses implica desenvolupar un model orientat a crear valor alhora econòmic i social, a partir d'una presa de consciència sobre els impactes positius i negatius que crea i pot crear. Aquest és el camí. Aquella mà invisible d'Adam Smith basada en un individualisme que sumava s'ha tornat un peu invisible que genera patiment col·lectiu a partir de la perversió de projectar en les corporacions els instints més egoics desconnectats de qualsevol consideració ètica. La mà invisible que avui té capacitat per generar canvis reals i profunds és la que connecta la competitivitat de l'empresa amb les necessitats i inquietuds de la societat. Però com energitzem aquestes mans?
En la dimensió interna de cada empresa, l'RSE prendrà força en dues grans dimensions: economia circular i empresa saludable. La primera connecta l'eficiència econòmica i els impactes ambientals. La segona posa la persona al centre i focalitza el vector laboral però també el social i l'ambiental.

RESPONSABILITAT EXTERNA
En la dimensió més relacional, hi ha dos altres inductors del canvi: la gestió responsable de la cadena de proveïment i l'articulació de territoris socialment responsables. Tots dos donen resposta a la responsabilitat externa de l'empresa, la gestió responsable de l'esfera d'influència i la relació amb els seus grups d'interès. En el primer cas, les empreses que exerceixen el control sobre una cadena de proveïment estan començant a integrar criteris que van més enllà d'atributs clàssics per preocupar-se per com els seus compromisos responsables es projecten al llarg de la cadena.
Queda com a repte el desenvolupament de territoris socialment responsables (TSR). En un barri o ciutat, en una comarca o un país, es pot articular aquesta capacitat d'enfortir el sentit de consciència compartida i alinear compromisos. Complementar els nous models de governança  -liderats pel sector públic- amb un ecosistema de co-lideratges on cada actor pugui ser part activa de la gestió del canvi. La Terra encara no és rodona: la globalització mostra límits, les característiques de cada territori amb la seva cultura i singularitat es mostren rellevants. L'ètica, per més universal que sigui, necessita -com l'educació- posar rostres en contacte. Així, la proximitat segueix sent un àmbit que no es pot negligir, tant en termes socials i econòmics així com de desenvolupament de valors i compromís de les persones i de les organitzacions.
Com estableix el Manifest de Vilanova i la Geltrú, promogut per Respon.cat, entenem el Territori Socialment Responsable com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i corresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit.

RESPOSTA ALS REPTES COMUNS
Es necessita que cada territori sàpiga identificar com es concreten els grans reptes com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que cada actor assumeixi la seva responsabilitat, que es multipliquin en el territori les converses responsables i que es doni resposta als reptes comuns.
Si cada organització fa molt bé la seva feina complint amb la seva missió i, a més, incorpora criteris de funcionament que permetin abordar reptes de la societat, tant internalitzant els impactes de la pròpia activitat com contribuint a resoldre necessitats, la societat evolucionarà amb celeritat cap a millors cotes de progrés. Aquesta és l'excel·lència social de les empreses i les organitzacions, és la visió sistèmica que permet avançar cap a un Territori Socialment Responsable.
Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global i soci de Vector5.cat

[ARTÍCULO] Monográfico RSE en la Vanguardia con artículo de Josep Maria Canyelles sobre Territorios Responsables

La Vanguardia publica hoy un monográfico sobre Responsabilidad Social Empresarial (RSE) con el título "Las empresas se implican en el territorio", que incluye colaboraciones de diferentes expertos.

El primer artículo plantea el reto de los "Territorios responsables", firmado por Josep Maria Canyelles, socio de
Vector5 | excelencia y sostenibilidad i promotor de Responsabilitat Global. Canyelles conceptualizó hace más de diez años los territorios socialmente responsables y ha contribuido a fomentar el desarrollo de modelos de intervención.

Josep Santacreu, presidente de
Respon.cat y consejero delegado de DKV Seguros, ocupa el espacio de la entrevista, que lleva por título "la empresa debe tener en cuenta su entorno social y territorial".

El monográfico aporta informaciones diversas sobre buenas prácticas empresariales, como un proyecto educativo sobre energía de la Fundación Repsol, de voluntariado de CaixaBank, de educación a lo largo de la vida de la Fundación Endesa, o de eventos, como la Semana de la RSC. También se informa de la memoria integrada de Telefónica.


Las últimas páginas se dedican a la Economía Circular. Se hace referencia al sector textil y la moda, que incluye la opinión de Josep Maria Canyelles, se presenta el programa Mares Circulares de Coca-Cola, un reportaje sobre "otra forma de consumir es posible", y otro reportaje sobre los compromisos ambientales de la escuela de negocios OBS.

El cierre del monográfico incluye una entrevista a la experta Montserrat Llobet, impulsora de la iniciativa Organizaciones y Calidad de Vida, con el título "la responsabilidad social es contribuir a la calidad de vida de la ciudadanía", y finalmente un artículo de Ignasi Carreras, de ESADE, titulado "como la RSC puede ayudar a las pymes a crecer".



Aportamos el artículo de Josep Maria Canyelles:


Territorios socialmente responsables y excelencia social de las empresas

Ya nadie a nivel de calle puede no tener alguna noción sobre lo preocupante que resulta la situación en cualquiera de los grandes vectores en los que las empresas generan impactos: ambientales, sociales, laborales, económicos o de buen gobierno. Las encuestas de opinión muestran que tendemos a trasladar de los gobiernos a las empresas la creencia de quien es capaz de abordar los retos. Pero la complejidad de los retos hace que ningún actor, ni público ni privado, los pueda abordar por sí solo.
Los problemas tienen causas multifactoriales y sólo se les puede hacer frente sinérgicamente. Vemos la multilateralidad como el nuevo orden, el cual pide la participación y responsabilidad de cada una de las partes. Hay que superar un modelo en el que los poderes públicos determinan unilateralmente y los administrados obedecen buscando los resquicios legales. Hace falta una mayor inteligencia social a la hora de orientarse al bien común. De administrar a gobernar y de gobernar a liderar, es decir, a crear las condiciones para que pasen cosas, lo que implica, entre otros, saber favorecer y sacar provecho de las empresas y organizaciones que se orientan al bien común.
EL CAMINO
La responsabilidad social de las empresas implica desarrollar un modelo orientado a crear valor a la vez económico y social, a partir de una toma de conciencia sobre los impactos positivos y negativos que crea y puede crear. Este es el camino. Aquella mano invisible de Adam Smith basada en un individualismo que sumaba se ha vuelto un pie invisible que genera sufrimiento colectivo a partir de la perversión de proyectar en las corporaciones los instintos más egoicos desconectados de cualquier consideración ética. La mano invisible que hoy tiene capacidad para generar cambios reales y profundos es la que conecta la competitividad de la empresa con las necesidades e inquietudes de la sociedad. ¿Pero como energizamos esas manos?
En la dimensión interna de cada empresa, l'RSE tomará fuerza en dos grandes dimensiones: economía circular y empresa saludable. La primera conecta la eficiencia económica y los impactos ambientales. La segunda pone la persona en el centro y focaliza el vector laboral pero también el social y el ambiental.
RESPONSABILIDAD EXTERNA
En la dimensión más relacional, hay dos otros inductores del cambio: la gestión responsable de la cadena de abastecimiento y la articulación de territorios socialmente responsables. Ambos dan respuesta a la responsabilidad externa de la empresa, la gestión responsable de la esfera de influencia y la relación con sus grupos de interés. En el primer caso, las empresas que ejercen el control sobre una cadena de abastecimiento están empezando a integrar criterios que van más allá de atributos clásicos para preocuparse por como sus compromisos responsables se proyectan a lo largo de la cadena.
Queda como reto el desarrollo de territorios socialmente responsables (TSR). En un barrio o ciudad, en una comarca o un país, se puede articular esta capacidad de fortalecer el sentido de conciencia compartida y alinear compromisos. Complementar los nuevos modelos de gobernanza -liderados por el sector público- con un ecosistema de co-liderazgos donde cada actor pueda ser parte activa de la gestión del cambio. La Tierra todavía no es redonda: la globalización muestra límites, las características de cada territorio con su cultura y singularidad se muestran relevantes. La ética, por más universal que sea, necesita -como la educación- poner rostros en contacto. Así, la proximidad sigue siendo un ámbito que no se puede descuidar, tanto en términos sociales y económicos así como de desarrollo de valores y compromiso de las personas y de las organizaciones.
Como establece el Manifiesto de Vilanova i la Geltrú, promovido por Respon.cat, entendemos el TSR como un ecosistema de valores éticos, compromisos responsables y actitudes sostenibles localizados en un territorio a partir de la suma, interacción y corresponsabilización de las organizaciones y de las personas, que permiten abordar en ella los retos de sostenibilidad con soluciones que crean valor compartido.
RESPUESTA A LOS RETOS COMUNES
Se necesita que cada territorio sepa identificar como se concretan los grandes retos como los Objetivos de Desarrollo Sostenible, que cada actor asuma su responsabilidad, que se multipliquen en el territorio las conversaciones responsables y que se dé respuesta a los retos comunes.
Si cada organización hace muy bien su trabajo cumpliendo con su misión y además incorpora criterios de funcionamiento que permitan abordar retos de la sociedad, tanto internalizando los impactos de la propia actividad como contribuyendo a resolver necesidades, la sociedad evolucionará con celeridad hacia mejores cotas de progreso. Esta es la excelencia social de las empresas y las organizaciones, es la visión sistémica que permite avanzar hacia un Territorio Socialmente Responsable.

Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global y socio de Vector5.cat

13.9.18

L’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra i l’Associació Respon.cat treballaran per incorporar perfils de conselleres i directives a les empreses

  • L’ODEE compta amb una plataforma que conté una base de dades de conselleres i directives acreditades amb un perfil que respon al conjunt integrat de coneixements, habilitats, aptituds i actituds.
  • El 66% de les empreses catalanes no tenen cap dona en el seu equip directiu.
  • Per arribar al 40% de dones en els consells d’administració de les empreses amb més de 250 treballadors a Catalunya s’haurien d’incorporar 865 dones.
    Barcelona, 5 d’agost de 2018.- L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Associació Respon.cat han signat un conveni de col·laboració per posar a l’abast de les empreses l’eina creada per l’ODEE amb l’objectiu de fer equips de direcció i consells d’administració paritaris.

    Es tracta d’una plataforma que conté una base de dades de conselleres i directives, amb un perfil que respon al conjunt integrat de coneixements, habilitats, aptituds i actituds. L’eina, s’adreça a les dones que es vulguin postular per entrar en els equips directius i en els consells d’administració, així com a les empreses i organitzacions que vulguin incorporar aquest talent femení, tenint en compte els perfils més idonis de lideratge.

    Actualment la plataforma compta amb 160 perfils, que han hagut de seguir un estricte procés d’acreditació, basat no només en el currículum acadèmic, sinó també en les competències transversals, com les habilitats comunicatives; de relacions i d’empatia; d’organització i direcció d’equips; d’adaptabilitat i de flexibilitat.

    L’ODEE i Respon.cat treballaran conjuntament per ajudar les organitzacions i empreses privades i públiques a complir amb la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes. A més, segons l’estudi de l’ODEE La presència de les dones en els consells d’administració de les empreses a Catalunya , només l’11% de les 4.000 empreses catalanes subjectes a la Llei espanyola d’Igualtat 2007 tenen un 40% de dones en els seus consells d’administració.

    Aquesta Llei especifica que les societats obligades a presentar comptes de pèrdues i guanys no abreujats procuraran incloure en el Consell d’Administració un nombre de dones que permeti assolir una presència equilibrada de dones i homes (40%-60%) en un termini de 8 anys a partir de l’entrada en vigor de la llei (24/03/07).

    De les prop de 210.000 societats a Catalunya analitzades, el 66% no té cap dona a l’equip directiu, un percentatge que es manté força estable en els últims anys. Així mateix, dels prop de 118.000 càrrecs directius analitzats, només el 21,3% són dones.

    Per arribar al 40% de dones en els consells d’administració de les empreses amb més de 250 treballadors a Catalunya s’haurien d’incorporar 865 dones. En el cas de les empreses de 50 a 250 treballadors, caldria 2.720 dones més per assolir el 40%.

    El Govern de l’Estat, per la seva banda, també ha anunciat que vol que els consells d’administració de les empreses siguin paritaris en un termini de cinc anys. És per això que donarà aquest termini a les empreses privades perquè facin complir la proposició de Llei, registrada al Congrés dels Diputats.


    La signatura del conveni ha comptat amb el president de la Cambra de Barcelona, Miquel Valls, la presidenta de l’ODEE, Anna Mercadé, el president de Respon.cat Josep Santacreu, la vicepresidenta de Respon.cat, Mercè Mullor, Joana Amat, vocal de Respon.cat i Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat.

    Respon.cat divulgarà la Plataforma entre les empreses alhora que també estudiarà com les empreses que incorporen la gestió de la responsabilitat social estan incorporant el vector de la igualtat i viceversa, amb la intenció de promoure que la igualtat sigui un element més rellevant dins els enfocaments d’RSE.

    Anna Mercadé, directora de l’ODEE, ha destacat durant l’acte de la signatura que “el conveni firmat cerca facilitar a les empreses complir amb la seva responsabilitat social corporativa i fer efectiva la Llei d’igualtat aprovada pel Parlament de Catalunya”.

    El president de Respon.cat, Josep Santacreu, ha remarcat la missió de l’entitat de promoure la responsabilitat empresarial entre les empreses catalanes i ha fet èmfasi amb allò que significa la col·laboració. “L’acord amb l’ODEE ens permetrà col·laborar junts i ajudar a les empreses a augmentar la presència de dones en els càrrecs de responsabilitat, un dels punts que conformen l’agenda 2030 de l’ONU per al desenvolupament sostenible”, ha explicat.

    Mapa competencial

    La plataforma defineix el ‘Mapa Competencial’ idoni que hauria de tenir una persona per ser conseller/a o directiu/va, en base a un estudi elaborat a partir d’entrevistes als principals directius del país. Aquest està format per:
    • Competències tècniques: coneixements econòmics i financers; de direcció estratègica; del marc legal i normatiu i dels recursos estratègics.
    • Competències bàsiques: coneixement general del context empresarial; d’altres idiomes; de l’entorn PESTEL i del coneixement.
    • Competències transversals: responsabilitat; pensament estratègic; identificació; situar-se en el context; relació interpersonal; comunicació i creativitat i innovació.
    Sobre l’ODEE

    L’ODEE de la Cambra és un observatori de reflexió, estudi, propostes i actuació per posar en valor a les dones professionals, emprenedores i empresàries. Promou l’aprofitament del talent femení i la seva incorporació als càrrecs de decisió empresarial per corregir els desequilibris de gènere.

    Sobre Respon.cat

    Respon.cat, iniciativa per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, és l’entitat empresarial de referència en RSE, i pretén contribuir a fer un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya amb la implicació d’empreses i altres organitzacions.


    • Premsa Cambra de Barcelona: www.premsa.cambrabcn.org
    • Twitter: @presscambrabcn | @odeecambra
    • Flickr: PressCambraBarcelona
      Youtube: Cambra de Barcelona

    [JORNADA] La transversalitat dels ODS en la gestió empresarial

    • Respon.cat i DIRSE organitzen, en col·laboració amb SUEZ,  la jornada “La transversalitat dels ODS en la gestió empresarial”
    • Respon.cat pretén obrir vies de relació amb les diferents funcions dins de les empreses per establir sinergies tenint en compte les diverses àrees funcionals que tenen relació amb l’RSE.
    • La jornada tindrà lloc a SUEZ (Ciutat de l’Aigua. Passeig d ela Zona Franca 48. Ed D38), el proper 25 de setembre a les 9.30 h

    Aquesta col·laboració amb DIRSE és un pas més de cara a establir un marc més ampli per a fer possible que trobem un bon encaix per a fer un millor servei a les empreses membres de Respon.cat i a les persones sòcies de DIRSE. Aquesta mateixa línia de col·laboració també s’està treballant amb altres organismes de foment de l’RSE per tal de posar la voluntat de fer un millor servei als respectius membres i promoure de manera més efectiva l’RSE
    La Jornada “La transversalitat dels ODS en la gestió empresarial” vol mostrar el paper de les empreses en l’agenda de Desenvolupamnet Sostenible com a elements clau per la seva capacitat de contribuir al desenvolupament dels entorns on operen, així com de traslladar saber fer a altres actors i territoris.
    També es comptarà amb experiències de grans empreses i de pimes que estan integrant els ODS en la seva gestió empresarial. Durant la darrera part de la jornada es proposa un espai de treball i reflexió on amb la participació del públic es debatrà sobre els reptes en la integració transversal dels ODS en la gestió empresarial.
    PROGRAMA
    LLOC: SUEZ. Ciutat de l’Aigua (Passeig de la Zona Franca, 48 Edifici D38, 08038 Barcelona)
    09:15 -09:30  Recepció assistents
    09:30 -09:40  Benvinguda
    Dulcinea Meijide, Delegada DIRSE Catalunya
    Representant Junta Directiva Respon.cat
    09:40 -09:55   El paper de les empreses en l’Agenda del Desenvolupament Sostenible
    Arnau Queralt, Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible 
    09:55 -10:20  La integració dels ODS en la gestió empresarial: experiències de la gran empresa i de la pime
    Josep Maria Canyelles, Respon.cat
    Liliana Arroyo, Institut d’Innovació Social (ESADE)
    Felisa Palacio, Tarannà Viatges amb Sentit
    10:20-10:50  Reptes en la integració transversal dels ODS en la gestió empresarial
    Espai de treball i reflexió compartida entre els assistents en grups de treball.
    10:50 -11:00  Conclusions i tancament de la jornada           
    Dulcinea Meijide, directora de Desenvolupament sostenible de Suez i delegada a Catalunya de DIRSE
    Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
    Programa en pdf

    Informació bàsica
    • Data: 25 de setembre de 9.30 a 11.00 h
    • Lloc: Barcelona. SUEZ. Ciutat de l’Aigua (Passeig de la Zona Franca, 48 Edifici D38, 08038 Barcelona)
    • Cal inscriure’s en el següent formulari.

    [JORNADA] “Innovant en lideratge. Noves tendències en benestar emocional a les organitzacions”, organitzat per Neurochange Lab amb el suport de Cadena SER

    • Neurochange Lab amb el suport de Cadena SER organitza l’acte “Innovant en lideratge. Noves tendències en benestar emocional a les organitzacions“. Respon.cat hi col·labora.
    • L’acte tindrà lloc el 4 d’octubre de 9-14h, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (c. Montalegre 5, 08001 Barcelona)
    Poden existir líders, emprenedors i equips més feliços amb ells mateixos i amb l’exercici de la seva feina? Sí, i és més, hem comprovat que construint entorns de benestar i felicitat, es millora la productivitat de les organitzacions.
    En aquesta jornada descobriràs els beneficis d’aplicar mesures i pràctiques de salut emocional en els que lideren, i aprendràs noves tendències en benestar emocional que ja s’estan duent a terme a l’entorn de les empreses, l’educació, la salut i l’emprenedoria.
    INSPIRA’T
    Coneixeràs casos reals sobre la salut i el benestar emocional a través de les experiències de líders que són referents en els seus sectors.
    PRACTICA
    De manera lúdica i experiencial, i amb l’ajuda de la realitat virtual, descobriràs la manera de crear un entorn emocionalment saludable, tant per a la teva empresa com per a la teva vida personal.
    MILLORA
    Amb casos inspiradors en l’àmbit del desenvolupament humà i amb divulgacions científiques recents en la matèria, que t’ajudaran a ser més feliç en la teva vida i en el treball.
    CONNECTA
    Innovant en Lideratge és un punt de trobada de líders de diferents àmbits i sectors. Un lloc ideal per a conèixer gent i compartir experiències amb l’objectiu de crear sinergies de col·laboració.

    Programa de la jornada

    8.45 h Registre de participants.
    9.15 h Obertura Institucional (Generalitat de Catalunya).
    9.20 h Benvinguda. Lorena Rienzi, enginyera i Economista. Escriptora de Lideratge Intuïtiu, Leader Coach & Conferenciant. Triada una de les Top 100 dones líders a Espanya 2018.
    9.30 h: Taula rodona. Com construir organitzacions emocionalment saludables? Casos d’èxit i experiències reals. Modera Susana Gómez de Haas.
    – Dra. Silvia Agulló. Directora de Negoci Responsable i Reputació de DKV Seguros.
    – Dra. Patricia Galletti. Llicenciada en dret i Coach Executiu. Ambaixadora d’Neurochange Lab!
    – Luís Rodrigues. General Counsel of the Iberian Region at Nestlé.
    – Beatriz Vila. MBA Esade i presidenta del fòrum de Recursos humans de Foment.
    – Renata Moitinho. Experta en Neuro-Finances de Negocis d’Emprenedoria.
    – Dr. Carlos Royo. Executive Director – Executive MBA, Executive Educations a ESADE Business & Law School.
    – Adolfo Martínez Mas. Director Salut de les Persones de Suez.
    10.15 h Coffee – Networking.
    10.45 h: Ponències. Experiències emocionalment saludables en educació i salut.
    – 10.50 h Catalina Pons. Mèdica Leadership communication / Virtual Reality Training / Comunicació no verbal.
    – 11.00 h Joan Piñol. Serveis salut emocional de les persones. Fundació Salut Persona. Psicòleg.
    – 11.10 h Florent Amion. President de la Fundació Hospital Optimista i CEO de Vygon.
    – 11.20 h Sydney Pinoy Peyronnet. Expert en Neurofeedback. Llicenciat en Administració d’Empreses i Director de NEUROS Center.
    – 11.30 h Xevi Verdaguer. Director del Màster en Psiconeuroimmunologia. Director del curs Posturologia Integrativa. Director del curs Estudi i tractament craniomandibular i craniocervical en la F.U.B. de Manresa. Investigador i director de l’Institut d’Pnie.
    – 11.40 h: Ana Llaurado. Experta en Nous enfocaments d’Educació Escolar, Escriptora, guionista i directora de documental.
    – 11.50 h Víctor Jordan. Professor Universitat Pompeu Fabra i director acadèmic de l’Institut Johan Cruyff.
    12.15 h: WORKSHOPS EXPERIENCIALS. La realitat virtual i la realitat augmentada entren en joc en l’Educació Emocional dels Líders
    – Workshop A. Per a empreses i emprenedors. Experiència gamificada de la realitat augmentada i la realitat virtual per millorar l’estrès en els líders d’organitzacions i empreses, aplicant el Mètode PEPPA.-
    • Paula Hofferlen. Formadora de Neurochange Lab.
    • Corinna Erl, Formadora de Neurochange Lab.
    • Patricia Galetti. Formadora de Neurochange Lab.
    • Marti Roig, formador de Neurochange Lab.
    • Gemma Sala. Formadora de Neurochange Lab.
    Empresa col·laboradora: Humantiks.
    – Workshop B. Per a professionals i organitzacions de l’àmbit de la salut i l’educació. Experiència de Realitat Virtual per millorar l’experiència emocional dels que lideren i dels seus equips, a través del Mètode PEPPA.
    • Monika Varela. Formadora de Neurochange Lab.
    • Eva Piccola. Formadora de Neurochange Lab.
    • Mireia Muñoz. Formadora de Neurochange Lab.
    Empresa col·laboradora: Humantiks.
    13.30 h: Cloenda de la jornada.
    L’entrada al l’esdeveniment és GRATUÏTA però animem als assistents a fer una DONACIÓ on-line a les organitzacions i campanyes amb les que col·laborem (Banc dels Aliments i Cap Nen Sense Joguina organitzada per Ràdio Barcelona).
    Informació bàsica
    • Dia: 4 d’octubre 9-14 h
    • Lloc: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (c. Montalegre 5, 08001 Barcelona)
    • Us podeu inscriure en aquest enllaç

    El Govern impulsa la igualtat efectiva de dones i homes a través de la contractació pública

    Aprova la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els contractes públics per promoure la perspectiva de gènere en la contractació pública

    El Govern ha aprovat avui la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els contractes públics per promoure la integració de la perspectiva de gènere en la contractació pública i facilitar als òrgans de contractació les pautes per fer-ho.
     
    La incorporació de la perspectiva de gènere en la contractació pública consisteix en tenir en compte, mitjançant diagnòstics de gènere, els possibles desequilibris existents entre les dones i els homes, i incorporar clàusules per erradicar-los i evitar la generació de noves desigualtats. Una contractació aparentment amb resultat neutral per a les persones pot desencadenar efectes diversos sobre les dones i els homes, raó per la qual cal incloure la perspectiva de gènere i determinar les clàusules d’igualtat i en quin moment de la contractació es poden incloure.
     
    La Guia contribueix a:
    • Erradicar possibles discriminacions o desigualtats per raó de sexe.
    • Impulsar una major i millor ocupació laboral de les dones, sobretot aquelles que tenen dificultats d’inserció laboral.
    • Facilitar la conciliació entre la vida familiar, personal i professional de dones i homes, i promoure la distribució corresponsable d’aquests espais.
    • Promoure la responsabilitat empresarial en matèria d’igualtat; entorns laborals lliures de violències masclistes i accions positives en aquelles empreses amb plantilles masculinitzades.
    Aquesta nova eina que impulsa la igualtat efectiva des de l’Administració facilita exemples de clàusules d’igualtat de gènere en les diferents fases del procés de contractació: en la definició de l’objecte del contracte, en la fase de selecció de les empreses licitadores, en els criteris d’adjudicació, en els criteris de desempat, en la fase d’execució, en la subcontractació i en el control del compliment de les clàusules de perspectiva de gènere.
     
    Alguns exemples de criteris d’adjudicació són el compromís de l’empresa licitadora per:
    • Aplicar accions específiques relacionades amb la igualtat entre dones i homes (formació, selecció, atenció, promoció, conciliació, representació, etc.).
    • Contractar per a l’execució del contracte un nombre determinat de dones.
    • Incorporar la perspectiva de gènere en el pla de prevenció de riscos laborals.
    • Contractar per executar la prestació un nombre de dones amb especials dificultats d’inserció laboral (víctimes de violència masclista, que encapçalen famílies monoparentals, amb discapacitats, aturades de llarga durada, etc.).
    • Contractar per executar la prestació un nombre determinat de dones en llocs de gerència, qualificats i de responsabilitat.
    • Contractar per executar la prestació un nombre determinat de dones en aquells grups professionals on estiguin infrarepresentades.
    • Aplicar mesures de conciliació entre la vida personal i laboral a la plantilla que executi el contracte (xecs de serveis, menjadors, guarderies, millores en reduccions de jornades, excedències, llicències, flexibilitat horària, etc.).
    Aquest document s’adreça als poders adjudicadors de Catalunya i ha estat elaborat per la Direcció General de Contractació Pública i l’Institut Català de les Dones, amb la col·laboració de l’Administració local i els agents econòmics i socials.
     
    La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, recull com a principi d’actuació de tots els poders públics la transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d’igualtat de gènere en totes llurs polítiques i actuacions. En aquest sentit, entre els mecanismes per garantir el dret a la igualtat efectiva de dones i homes en el sector públic, l’article 10 d’aquest text legal, estableix que les administracions públiques han de promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i homes en el mercat laboral, mitjançant la incorporació de clàusules socials en les bases de la contractació.