Més d'un 56% de les empreses valencianes i el 65% de la societat mai no ha sentit parlar del concepte 'RSC'

Un 56,2% d'empreses i un 65,8% de la societat valenciana afirmen no haver sentit a parlar abans del concepte 'RSC' i, tot i no rebutjar-lo com a tal, sí que els desperta "certa cautela", ja que és difícil de definir i, a més, planteja obligacions a l'empresa "més enllà del benefici econòmic". El 57,9% dels directius enquestats per a l'Observatori d'Ètica i Responsabilitat Social de l'Empresa del País Valencià reconeix que són "poques o cap" les empreses preocupades per l'RSC.

En termes generals, segons els seus autors -la Fundació Étnor-, la responsabilitat social empresarial està "poc o gens" implantada al País Valencià "a causa de la mida de les empreses, de la manca d'eines per a la gestió de la responsabilitat, de la dificultat per definir el concepte i del fet que sigui considerada com un passiu ".

L'estudi  Observatori d'Ètica i Responsabilitat Social de l'Empresa' (ERSE 06) va ser presentat recentment pel catedràtic d'Ètica i director de l'Observatori, Domingo García-Marzá, en un acte al qual també hi van assistir el secretari autonòmic d'Economia, José Manuel Vela, el president de la Fundació Étnor, Emilio Tortosa, el president de Bancaixa, José Luis Olivas, el de la Confederació Empresarial Valenciana, Rafael Ferrando i el de la Confederació de Cooperatives de la Comunitat Valenciana, Luis Valero.

Per a elaborar l'estudi, -que pretén ser bianual-, es van realitzar 31 entrevistes en profunditat amb directius i empresaris, organitzacions empresarials i mitjans de comunicació, a més de 724 qüestionaris amb un procediment de mostreig aleatori.

Segons les dades extretes, l'estudi reflecteix que el coneixement i la informació que els empresaris i la societat en general tenen sobre el que és i el que implica la responsabilitat social "són escassos i difusos", encara que la societat mostra "un grau més elevat "de desconeixement.

Segons García, les empreses i la societat "tenen una comprensió diferent de la responsabilitat social empresarial". D'aquesta forma, mentre que l'empresa relaciona aquest concepte amb un compromís amb la societat, que va més enllà de la legalitat, la societat segueix considerant que el compliment de lleis és encara la qüestió prioritària -per a un 31,2 per cent dels enquestats-.

Així mateix, no es percep amb un 39,9 per cent- que l'exigència de comunicació sigui un "element decisiu" de la responsabilitat social, ja que es té una visió instrumental de la comunicació, com un element que no s'inscriu en el caràcter mateix de l'empresa, sinó que és un mitjà per augmentar la reputació i la bona imatge.

"D'aquí els recels davant possibles registres de bones pràctiques o certificats d'empresa socialment responsable", va assenyalar García. Una altra conclusió és que l'extensió d'aquest concepte a la cadena de proveïdors "continua sent l'assignatura pendent".

CONSELLS DELS EXPERTS

Davant aquesta situació, els autors de l'estudi van aconsellar a l'Administració "afavorir la implantació de polítiques de responsabilitat social a les empreses a través de facilitats de crèdit, reduccions fiscals o bonificacions a la Seguretat Social", desenvolupar plans de formació dirigits a directius i treballadors, potenciar la visibilitat de les bones pràctiques i fomentar mesures de transparència regulant les condicions per a l'elaboració dels Informes de Sostenibilitat.

A més, instar la societat civil a establir aliances entre empreses, associacions, sindicats i diferents organitzacions per crear espais de responsabilitat en els quals es debati aquest concepte i les pràctiques que s'hi inclouen; desenvolupar mesures d'autoregulació, impulsades per associacions empresarials; fomentar un consum responsable a través d'associacions de consumidors i d'empresaris i directius; elaborar i difondre informes sobre aquest concepte i potenciar la visibilitat i l'intercanvi de les bones pràctiques mitjançant premis i reconeixements.

Davant aquests suggeriments, el secretari autonòmic d'Economia, José Manuel Vela va assegurar que en "prenia nota i que des de la Generalitat" se seguirà donant suport a aquest tipus d'iniciatives "amb l'objectiu que el concepte de responsabilitat social" s'estengui el més ràpidament possible davant el seu escàs i difús coneixement".

Per la seva banda, Luis Valero, de la Confederació de Cooperatives, va ressaltar que el concepte de responsabilitat "era i és encara una qüestió que interessa però que es coneix molt poc", cosa per la qual va qualificar de "necessari" concretar aquest concepte, "limitar i determinar la forma de mesurar-lo".

Així mateix, va assegurar que les cooperatives "tenen dos trets fonamentals, com el de transparència i el de participació", cosa que, en la seva opinió, "ens identifica amb aquests intents de fomentar el diàleg social".

Per la seva banda, i des de la Confederació Empresarial valenciana, Rafael Ferrando va explicar que la incorporació progressiva de valors d'ètica en empreses és una aposta "important que condueix a la millora de la competitivitat" i va recordar que "l'objectiu principal de les empreses és el creixement de riquesa i ocupació en un entorn favorable a la seva activitat, amb ple respecte dels marcs legals existents".

No obstant això, al seu parer, el concepte de responsabilitat social "no pot servir per a afegir més obligacions a les empreses" sinó que "ha de ser quelcom voluntari i conscient determinat per les entitats". La responsabilitat social, al seu parer, "ha de ser vista com un valor afegit", va dir.

Finalment, José Luis Olivas, de Bancaixa, va subratllar que l'ètica i l'RSC "són aspectes fonamentals per a garantir el creixement econòmic i sostingut de qualsevol organització empresarial", i que "no es pot parlar d'obtenció de beneficis a qualsevol preu".

Font: Europa Press