28.10.09

Tafanejant empreses

Ahir va tenir lloc una actuació ordenada pel jutge Garzón que ha sacsejat la política catalana. No volem entrar en el fons del tema en aquest moment, sobretot per la presumpció d'innocència, tot i la preocupació que genera.

Però sí que hi faré una aportació col·lateral. I és que, en veure que hi havia dues empreses implicades en les sospites, he tingut la deformació professional d'entrar als seus portals corporatius per tafanejar si hi deien alguna cosa d'RSE. Insisteixo que en absolut vull establir cap correlació amb els fets judicials.

En el cas del grup Espais (el seu president Lluís Casamitjana ha estat detingut) no fan cap referència a compromisos d'RSE. En canvi, en el cas de la immobiliària Proinosa (el seu president Josep Singla ha estat detingut), sí que hi dedica una pàgina. Proinosa explica la seva RSE a partir d'unes col·laboracions amb ONG i una norma ambiental:

PROINOSA s'ha caracteritzat al llarg de la seva història pel seu alt grau d'innovació i adaptació als canvis. La incorporació de polítiques d'RSC destinades a implementar processos de millora a la gestió empresarial en tres àmbits -social, medioambiental i econòmic- és un dels canvis en els que està implicada la nostra empresa des de ja fa alguns anys.

Quan concreten aquest compromís, expliquen que col·laboren amb ONGs i amb entitats esportives i tenen un compromís ambiental basat en el fet de tenir implantada la norma ISO 14001 i fer sesions de formació de bones pràctiques ambientals al seu personal.

És tan evident que això no és RSE que no cal ni justificar-ho. Crec que fins i tot els dóna una mala imatge, tot i que per gent que no conegui què és l'RSE també pot succeir a l'inrevés, és a dir, que la gent pensi que això de l'RSE és ben poca cosa...

En tot cas, per no concentrar la crítica damunt aquesta empresa, voldríem constatar que hi ha força empreses que han rebatejat les pràctiques de filantropia que ja portaven a terme amb el nom màgic d'RSE.

De fet, pot passar que sigui directament l'agència que els porta la comunicació que els ho hagi rebatejat i que la mateixa empresa no tingui ni consciència de la informació equívoca que estan transmetent.

Sigui com sigui, no és bo que empreses que no gestionen la seva RSE en parlin als seus portals com si realment sí que ho fessin. Com que no estem davant d'una normativa legal, no es pot parlar estrictament d'informació enganyosa. Però sí que els hauríem de demanar com gestionen aquest enfocament de gestió, quin codi ètic tenen, on és la memòria, amb quins partprenents dialoguen, en quines matèries rellevants d'RSE tenen objectius de millora, quins compromisos públics han assumit...

Gestionar o no l'RSE és voluntari. Aquest ha estat un dels consensos importants i al qual ha costat d'arribar-hi. Ara bé, si és així, el que no podem consentir és que hi hagi empreses que pretenguin apuntar-se medalles per mèrits que no sembla que tinguin, o que en tot cas haurien d'explicitar millor.

PD: llegeixo aquesta notícia: Casi el 90% de los consumidores “confunde” la responsabilidad social con la publicidad y el marketing, i penso que no m'estranya si, prou difícil que resulta entendre-ho correctament, encara hi ha empreses que ajuden a confondre-ho tot.

3 comentaris:

Jordi Pacheco ha dit...

Solen passar aquestes coses. Per això els conceptes és desgasten.

Josep Maria Canyelles ha dit...

correcte!
però això és normal quan un concepte és antic... al llarg dels anys es desgasta.
Quan és tan nou que encara no està prou assentat, el problema no és desgast sinó de desvirtuació.
La diferència no és trivial: una paraula es desgasta amb el temps, però hi ha empreses que desvirtuen l'RSE.
Contra aquests subjectes de l'acció hem d'articular mesures de protecció del sentit recte de l'expressió i l'enfocament de gestió.
Una cosa similar passa amb el concepte de Territoris Socialment Responsables, que a l'administració Pública li dringa bé... i en fa un ús anòmal i inconseqüent (salvant algunes excepcions).

Rafael del Barco Carreras ha dit...

CÁRCEL DE BRIANS,

CONSTRUIDA POR PROINOSA, JOSEP SINGLA, CASO PRETORIA.



Rafael del Barco Carreras



Tanto va el cántaro a la fuente… Josep Singla, ingeniero, presidente de la célebre constructora PROINOSA, por él fundada en el 74, y vicepresidente primero del Gremio de Constructores de Obras de Barcelona, detenido e imputado por Garzón y con fianza de 500.000 €, ha declarado indignado que el encarcelado Luigi, Lluís García Sáez “El vigotis”, o “el cerebro”, o “conseguidor de obras y recalificaciones”, ex diputado del PSC, es "un operador libre con un despacho profesional" que cobró "una comisión absolutamente legal". Y aquí entramos de lleno en el célebre patinazo de Pascual Maragall en el Parlament sobre el 3%, achacado a CIU. “Tráfico de influencias”, comisiones, astillas, minutas, o la compra de cuadros a la esposa de Maciá Alavedra, se convierten al cabo de los años en “normales” y hasta “legales”, para el cerrado círculo que las practican y disfrutan.

Pero en cuanto a este escrito, que sepa o no de comisiones, del 3 o del 20%, y tráfico de influencias, se da por supuesto, o presuntamente supuesto, pero lo que me llama la atención es que su empresa construyó la famosa cárcel. Sea constructor de Brians 1 o 2, poco importa. Que allí el chorreo de comisiones debió funcionar mejor que las instalaciones de las duchas, no me cabe duda. Yo que intentaba ducharme a diario, a menudo, o no lo conseguía, o el agua tan escasa, que maldecía a los corruptos de la gran cárcel CINCO ESTRELLAS del pujolismo. Y lo de menos, las duchas. A los tres años de construida había tantas grietas que algún “fugista” se las miraba con fruición. Asimismo, las grandes manchas de salitre en la “obra vista” inspiraban a los aficionados al “butrón”, fans de Clint Eastwood en la “Fuga de Alcatraz”. La seguridad, contratada a una empresa israelí a través de otros íntimos de Pujol, era tan técnicamente perfecta que los funcionarios se perdían ante tanto mecanismo, por lo que recurrían al tradicional método de cerrar a mano puerta por puerta. Y con unas instalaciones de una cocina general y ofis para cada módulo, de verdad de CINCO ESTRELLAS, la comida fría y poca, servida por un catering, “Bon Servei” ¡qué ironía!, de un CIU que quebró… provocando el primer motín.

Singla me permitirá que como inquilino de Brians, y viejo promotor, le asegure que solo “untando” a diestro y “siniestro”, nunca mejor lo de SINIESTRO, se pueda “entregar” y “conformar” una obra con tantas deficiencias. Quizá lo compruebe de huésped.

Pero lo peor de esa cárcel no radica en sus constructores y los corruptos cobrando, sino, su total inmersión en “Barcelona, 30 años de corrupción” , ver www.lagrancorrupcion.blogspot.com