30.10.09

Irresponsabilitats de la nova direcció del Palau de la Música

Seria bo que després de l'escàndol del Palau de la Música, la nova direcció no solament fes les coses legalment sinó que hi introduís una certa ètica i responsabilitat social. Per això, vull fer dues aportacions que no nego que poden resultar polèmiques.

Incoherència lingüística que va contra tothom

Avui s'ha vist per televisió el document original del suplicatori presentat per la Fundació Palau de la Música al jutjat demanant que es reconsideri el no empresonament de Fèlix Millet, argumentant que hi ha risc de fugida. M'he fixat en el fet que la llengua de l'escrit no era la catalana. És a dir, el Palau de la Música, entitat catalana i vinculada a la cultura catalana, ha elaborat un document per a un tribunal ubicat a Catalunya en llengua no catalana.

Sens dubte, no hi ha cap il·legalitat en el fet, però sí que és un acte de manca de responsabilitat social manifesta.


  1. Suposa una incoherència amb els valors de l'entitat i, per tant, traeix els grups d'interès que li donen suport d'acord amb allò que ha estat, és i representa;
  2. Suposa una submissió que només es pot entendre des del convenciment que el jutge ho valorarà millor si no està escrit en català, la qual cosa comporta una càrrega de valors negatius;
  3. Suposa una renúncia a lluita per a eradicar actituds judicials que certament existeixen i que perjudiquen les persones i organismes que opten per expressar-se en la llengua pròpia del país;
  4. Renuncia a una oportunitat de col·laborar a normalitzar la llengua pròpia en un àmbit en el qual continua essent altament marginada;
  5. Col·labora a estendre i consolidar la tàctica servilista segons la qual en aquests casos és preferible renunciar a la llengua pròpia;
  6. Desaprofita l'oportunitat d'actuar amb normalitat i responsabilitat lingüística davant la societat, atès l'impacte que totes les accions del cas Palau susciten als mitjans de comunicació;
  7. Perjudica a totes les persones i organitzacions que vulguin fer servir la llengua del país en processos judicials d'acord amb la llei, en la mesura que imposa la imatge qeu "fins i tot el Palau de la Música canvia de llengua quan vol aconseguir un resultat positiu de la justícia".


El retorn dels diners

Posats a fer reflexions que no van en la línia de l’opinió generalitzada, animarem el debat amb una altra visió en referència als convenis que el Palau de la Música havia fet amb la fundació vinculada a un partit polític. No entraré a valorar si és correcte, adequat o convenient que es produeixen aquesta mena de convenis. En canvi, observo que ara l’opinió generalitzada ens diu que aquests diners s’haurien de retornar i així mateix ho han donat a entendre des de la nova direcció del Palau.

Si Millet va firmar uns convenis sense tenir els poders per a fer-ho és una responsabilitat interna del Palau. L’altra lectura que es pot fer és que, com a conseqüència de la mala gestió del Palau, ara es pot estar afectant la reputació d’una altra fundació que no tenia perquè ser coneixedora d’aquesta irregularitat. La gestió de l’RS del Palau, en la situació actual, hauria de comportar assumir les pròpies responsabilitats corporatives i no voler aprofitar-se d’una situació de la qual una organització política, precisament per temes d’imatge i electorals, no se’n pot defensar adequadament.

Si els diners donats per la Fundació Palau de la Música es van gastar efectivament i les activitats es corresponen a les descrites en els convenis, no entenc dues coses:

  1. Per quin motiu la Sra. Carulla demana el retorn. Se suposa que qui hi hauria de fer front és el Sr. Millet. O si vol reclamar-los a tots els beneficiaris també els haurà de demanar respecte dels viatges i hotels que va fer servir amb poca legitimitat l'anterior president de la seva fundació. Crec que està jugant a fer-se la valenta amb una organització que en virtut de la seva necessitat de quedar bé amb la societat catalana pot trobar-se en una ratera.
  2. Per quin motiu des l'organització política s'està valorant la possibilitat de tornar-los. Vaja, sí que ho entenc: tot és una qüestió d'imatge. Però és èticament correcte? D'on sortiran aquests diners? Els altres donants d'aquesta fundació veuran bé que els recursos que han donat es destinin a la Fundació Palau?


Com ho veieu??

Nota: en aquest blog diferenciem les etiquetes 'reflexions' i 'articles' en el sentit que aquests darrers impliquen una redacció més acurada, una posicionament més nítid, i una maduració de les idees que hi exposem. En canvi, les reflexions en el blog volen ser uns apunts o notes al voltant de temes d'actualitat, normalment motivats per notícies d'actualitat, pensats per a compartir punts de vista i intuïcions i generar debat.

0 comentaris: