L'estructura organitzativa de l'RSE a les empreses espanyoles

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és un concepte transversal, i aquesta és potser la principal explicació a la multitud d'opcions escollides per les empreses per a la seva integració en l'organigrama empresarial. Una investigació realitzada per Silvia Ayuso, investigadora de la Càtedra MANGO de Responsabilitat Social Corporativa de l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) analitza com les empreses espanyoles de grans dimensions han integrat les funcions relacionades amb l'RSC en la seva estructura organitzativa i com s'articula el treball d'aquesta àrea funcional. Segons una enquesta telefònica als responsables d'RSC de 302 empreses amb més de 200 treballadors, l'estudi identifica l'assignació de les responsabilitats d'RSC, els recursos destinats i les àrees de treball i funcions corresponents.

Integració de l'RSC a l'organització

Aquest estudi revela que, actualment, la forma més emprada d'integrar l'RSC en el funcionament de les grans empreses espanyoles és a través de comitès o grups de treball. El 41% de les empreses disposa d'aquests òrgans, constituïts per membres de diferents departaments, que s'encarreguen de coordinar les actuacions en RSC. En canvi, només un 24% d'empreses -generalment les de majors dimensions- han designat un directiu o tècnic específic d'RSC, amb el suport d'una unitat organitzativa específica responsable de la gestió de l'RSC, ben integrat en un departament preexistent, preferiblement de Recursos Humans (RH), Qualitat i / o Medi Ambient o Comunicació. Tot i que la gran majoria d'empreses no ha nomenat una figura específica d'RSC, en gestionen les diferents dimensions per mitjà de diferents departaments, sobretot el de RH. En definitiva, a dia d'avui no es pot dir que hi hagi un model de gestió empresarial de l'RSC consolidat.

Recursos i prioritats dels departaments d'RSC

Els departaments d'RSC -tant els específics com els integrats en altres àrees funcionals- depenen majoritàriament del primer nivell directiu de la companyia, mostra inequívoca del compromís de les empreses en aquest assumpte. Quant a la dotació de recursos humans i financers, es tracta en general de departaments reduïts (3 persones o menys) i que gestionen pressupostos variats: mentre una cinquena part de les empreses (21%) diu destinar menys de 100.000 euros a l'any , una mica menys (16%) manifesta destinar més de 1.000.000 euros.

Respecte a les àrees de treball i funcions d'RSC, els departaments específics s'encarreguen preferentment del diàleg amb els stakeholders i l'acció social, ja que aquestes àrees generalment no s'atribueixen a un altre departament de l'empresa. Les qüestions de condicions laborals i socials, medi ambient i reputació també són gestionades per la majoria de departaments d'RSC i pels departaments que compatibilitzen les responsabilitats en RSC amb altres com RH, Qualitat i / o Medi Ambient i Comunicació. En aquest sentit, els departaments d'RSC semblen veritables departaments "multifuncionals", que distribueixen el seu temps de forma més o menys equitativa entre els diferents temes esmentats. Tant els departaments especialitzats com els no especialitzats en RSC es dediquen majoritàriament a la implantació de polítiques d'RSC i menys al seu disseny, avaluació i seguiment o a l'elaboració d'informes i memòries. En conclusió, els resultats apunten que els departaments d'RSC existents disposen de prou recursos per gestionar les dimensions més rellevants de l'RSC i implantar les polítiques corresponents.

L'informe complet de l'estudi és accessible a la pàgina web de la Càtedra Mango d'RSC: http://mango.esci.es

Per a més informació podeu contactar amb Silvia Ayuso, coordinadora de la Càtedra Mango de RSC, Tel 93 295 47 10