15.10.09

Perú i la sostenibilitat

Avui he tingut l'oportunitat de reflexionar sobre Responsabilitat Social de les Empreses amb un col·lectiu de d'estudiants d'MBA peruans, que han vingut a Barcelona per acabar de complementar la seva formació en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Entre ells hi havia persones provinents d'empreses importants al Perú, i també alguna persona de l'entorn governamental. I ha estat interessant parlar de l'oportunitat que pot suposar per a alguns països llatinoamericans l'enfocament de Territori Socialment Responsable. És a dir, no quedar-se o acontentar-se amb un seguit d'empreses excel·lents en la seva RSE, sinó aprofundir en la responsabilitat social de tots els agents i el treball per unes estratègies col·laboratives i unes sinèrgies que finalment puguin posar en valor els atributs de l'RSE per al propi país.

Parlar de Territoris Socialment Responsables també implica una complicitat de 'tu a tu' entre aquests agents, i no esperar-ho tot del lideratge governamental en aspectes en definitiva vinculats amb l'RSE. Com tampoc les regions haurien d'esperar que les administracions centrals siguin les úniques que estirin el carro.

A cadascú li correspon la responsabilitat legal i política que sigui. Però les bones pràctiques són cosa de tots i cadascun de nosaltres, igual que les possibilitats d'establir vies de col·laboració.

Malauradament sembla que les regions peruanes no prenen consciència de canvi climàtic. O si hi ha consciència, no posen fil a l'agulla, ja que l'únic govern regional que ha aprovat una estratègia de mitigació i adaptació és el de Junín. Així, el Moviment Ciutadà davant del Canvi Climàtic ha informat que els governs regionals d'Arequipa i Piura preparen un pla especial però que la resta ni tan sols té esborranys de propostes específiques.

El canvi climàtic és una realitat dels nostres dies, i que afecta globalment. Davant aquest fet, es pot tenir una actitud d'espera de les instruccions, d'espera del lideratge, d'espera de la pressió, o d'assumir el lideratge amb coratge i convicció.

Possiblement Perú no està entre els països llatinoamericans més proactius en el desenvolupament de l'RSE, fet que es correspon amb la menor industrialització en comparació amb altres països. Però això també li dóna una oportunitat per a alinear una economia més verda i més sostenible.

Possiblement països com Perú senten més la pressió de la comunitat internacional, que s'expressa contractualment per mitjà dels acords de lliure comerç, per exemple. Per això, seria bo que les empreses mitjanes, els i les professionals, la ciutadania, les ONL, comencessin a prendre consciència clara dels riscos ambientals, socials i econòmics, i tots plegats fossin uns inductors del canvi. Visualitzar com el canvi climàtic pot impactar en les seves vides i famílies pot ser un vector de la gestió del canvi.

Països com el Perú, que no són potències econòmiques, haurien d'aprofitar l'oportunitat de construir grans consensos interns per a alinear la seva competitivitat i el seu desenvolupament vers models més sostenibles. En el context actual poden trobar grans consensos exteriors que els permetin aquest camí de desenvolupament.

Nota: aquest apunt forma part del Blog Action Day (www.blogactionday.org) que se celebra arreu del món avui dia 15 d'octubre. Podeu entrar també a http://tcktcktck.org si voleu signar una petició mundial que s'ha de lliurar a Copenhaguen per a reclamar un acord climàtico ambiciós, just i vinculant.

0 comentaris: