28.10.09

Tafanejant empreses

Ahir va tenir lloc una actuació ordenada pel jutge Garzón que ha sacsejat la política catalana. No volem entrar en el fons del tema en aquest moment, sobretot per la presumpció d'innocència, tot i la preocupació que genera.

Però sí que hi faré una aportació col·lateral. I és que, en veure que hi havia dues empreses implicades en les sospites, he tingut la deformació professional d'entrar als seus portals corporatius per tafanejar si hi deien alguna cosa d'RSE. Insisteixo que en absolut vull establir cap correlació amb els fets judicials.

En el cas del grup Espais (el seu president Lluís Casamitjana ha estat detingut) no fan cap referència a compromisos d'RSE. En canvi, en el cas de la immobiliària Proinosa (el seu president Josep Singla ha estat detingut), sí que hi dedica una pàgina. Proinosa explica la seva RSE a partir d'unes col·laboracions amb ONG i una norma ambiental:

PROINOSA s'ha caracteritzat al llarg de la seva història pel seu alt grau d'innovació i adaptació als canvis. La incorporació de polítiques d'RSC destinades a implementar processos de millora a la gestió empresarial en tres àmbits -social, medioambiental i econòmic- és un dels canvis en els que està implicada la nostra empresa des de ja fa alguns anys.

Quan concreten aquest compromís, expliquen que col·laboren amb ONGs i amb entitats esportives i tenen un compromís ambiental basat en el fet de tenir implantada la norma ISO 14001 i fer sesions de formació de bones pràctiques ambientals al seu personal.

És tan evident que això no és RSE que no cal ni justificar-ho. Crec que fins i tot els dóna una mala imatge, tot i que per gent que no conegui què és l'RSE també pot succeir a l'inrevés, és a dir, que la gent pensi que això de l'RSE és ben poca cosa...

En tot cas, per no concentrar la crítica damunt aquesta empresa, voldríem constatar que hi ha força empreses que han rebatejat les pràctiques de filantropia que ja portaven a terme amb el nom màgic d'RSE.

De fet, pot passar que sigui directament l'agència que els porta la comunicació que els ho hagi rebatejat i que la mateixa empresa no tingui ni consciència de la informació equívoca que estan transmetent.

Sigui com sigui, no és bo que empreses que no gestionen la seva RSE en parlin als seus portals com si realment sí que ho fessin. Com que no estem davant d'una normativa legal, no es pot parlar estrictament d'informació enganyosa. Però sí que els hauríem de demanar com gestionen aquest enfocament de gestió, quin codi ètic tenen, on és la memòria, amb quins partprenents dialoguen, en quines matèries rellevants d'RSE tenen objectius de millora, quins compromisos públics han assumit...

Gestionar o no l'RSE és voluntari. Aquest ha estat un dels consensos importants i al qual ha costat d'arribar-hi. Ara bé, si és així, el que no podem consentir és que hi hagi empreses que pretenguin apuntar-se medalles per mèrits que no sembla que tinguin, o que en tot cas haurien d'explicitar millor.

PD: llegeixo aquesta notícia: Casi el 90% de los consumidores “confunde” la responsabilidad social con la publicidad y el marketing, i penso que no m'estranya si, prou difícil que resulta entendre-ho correctament, encara hi ha empreses que ajuden a confondre-ho tot.

2 comentaris:

Jordi Pacheco ha dit...

Solen passar aquestes coses. Per això els conceptes és desgasten.

Josep Maria Canyelles ha dit...

correcte!
però això és normal quan un concepte és antic... al llarg dels anys es desgasta.
Quan és tan nou que encara no està prou assentat, el problema no és desgast sinó de desvirtuació.
La diferència no és trivial: una paraula es desgasta amb el temps, però hi ha empreses que desvirtuen l'RSE.
Contra aquests subjectes de l'acció hem d'articular mesures de protecció del sentit recte de l'expressió i l'enfocament de gestió.
Una cosa similar passa amb el concepte de Territoris Socialment Responsables, que a l'administració Pública li dringa bé... i en fa un ús anòmal i inconseqüent (salvant algunes excepcions).