No apujar tarifes, com a mostra de responsabilitat davant la crisi

Fer un esforç de contenció i no apujar preus de les tarifes i honoraris hauria d'entendre's com una mostra de responsabilitat davant una societat en crisi econòmica. Mantenir preus significa sumar-se a l'esforç col·lectiu per a afavorir la recuperació, disminuir l'impacte econòmic dels costos de la clientela, acceptar una limitació en els propis ingressos...

Conec empreses que ho han fet, i també autònoms. Pot semblar que no tingui mèrit perquè en el fons podem pensar que no hi ha altre remei que ser molt competitiu en el mercat per no perdre bous i esquelles. Apujar ara seria una temeritat.

Un servidor també va decidir no apujar els honoraris com a criteri general, excepte en aquells casos en què és el propi client qui fixa les condicions (col·laboracions universitàries, etc.).

I ara veiem que els taxistes també ho han decidit per a l'any que ve. I potser és cert que no té mèrit perquè el preu del combustible ha baixat i per a ells és el component essencial de la seva despesa. Però igualment crec que cal reconèixer-ho i agrair-ho. Com a manera de comunicar a la societat i al mercat que seria bo que tothom actués amb la màxima contenció.

Els taxistes pacten no aplicar cap pujada per al 2010

1. • El descens del preu del gasoil contribueix a la congelació de tarifes
2. • El sector vol recuperar els clients perduts, sobretot, els barcelonins

Aquesta contenció ha d'afectar a tothom, també a l'administració pública, i també als sous de l'alta direcció de les grans empreses, les quals després d'uns moments d'incertesa davant la crisi descontrolada, ara ja han tornat a apujar-se les remuneracions fins a límits que són no solament desproporcionats sinó inoportuns en aquest moment, inconseqüents per la responsabilitat que algunes d'aquestes persones van tenir en la crisi, mancats d'ètica per la gravetat dels problemes que arrossega una part important de la societat.