Des d'aquest mateix bloc, a l'article RSE i el canvi a la Xina reflexionàvem sobre la Responsabilitat Social de les Empreses en contextos com el xinès amb motiu dels Jocs Olímpics de Beijing. I altres experts en RSE es posicionaven amb contundència: Jo boicotejo els Jocs Beijing 2008. I tu?
En la decisió sobre l'elecció de la ciutat candidata als Jocs del 2016 no hi havia motiu per preocupar-se per les condicions democràtiques. És per això que era possible prioritzar entre els elements a tenir en compte els vinculats a la sostenibilitat.
Per descomptat hi havia aspectes sobre equilibris i oportunitats: el fet que mai s'haguessin celebrat uns Jocs a Amèrica del Sud era un element que jugava a favor de Rio. Però també podia passar que l'efecte Obama fos la catapulta per a Chicago. Alhora l'alternança entre continents jugava en contra de Madrid. Des d'un punt de vista més cultural, mai un país de llengua portuguesa havia acollit uns Jocs, i solament en una ocasió un país de llengua castellana va acollir uns Jocs: Mèxic'68.
En el cas de Rio, podem concloure -a pilota passada- que l'efecte Lula ha estat més potent que l'efecte Obama. El potencial d'un país que vol emergir, que vol generar il·lusió, ha guanyat la partida. També s'ha de dir que no té punt de comparació el sentiment amb què s'ha viscut a Rio en comparació amb Chicago.
En aquest context, creiem, a més, que els temes ambientals hi han tingut un paper, ja que el medi ambient figura com a tercer pilar de l'olimpisme, juntament amb l'esport i la cultura, a la carta del COI. I l'organització d'uns jocs verds constituïa gairebé una exigència. Què es pretén fer, doncs, a Rio?
En aquest context, creiem, a més, que els temes ambientals hi han tingut un paper, ja que el medi ambient figura com a tercer pilar de l'olimpisme, juntament amb l'esport i la cultura, a la carta del COI. I l'organització d'uns jocs verds constituïa gairebé una exigència. Què es pretén fer, doncs, a Rio?
La ciutat vol plantar ni més ni menys que 27 milions d'arbres abans de 2016, la major part d'ells en el Parc Estatal de Pedra Branca que es considera, amb 12.500 hectàrees, la major reserva forestal a una zona urbana en el món i que ha patit problemes de desforestació pel cultiu de plàtans, l'erosió deguda a la construcció de torres elèctriques, l'extracció de granit, la caça, el turisme i l'explotació il legal de les masses forestals.
En aquest context, el Comitè Rio 2016 va celebrar el passat 21 de setembre, el plantació de 3.580 arbres per neutralitzar tot el carboni emès durant el període de candidatura de la ciutat a la seu dels Jocs Olímpics i Paralímpics de 2016. L'esdeveniment, realitzat al Jardí Botànic de Rio de Janeiro, va formar part de les commemoracions del Dia Nacional de l'Arbre, i va comptar amb la presència del ministre del Medi Ambient, Carlos Minc, de la secretària Estadual de Medi Ambient, Marilene Ramos, i del superintendent d'operacions del Comitè Rio 2016, Carlos Luiz Martins.
La preocupació amb el medi ambient ha estat un dels pilars de la candidatura Rio 2016. Els 3.580 esqueixos formen part del projecte "Carboni Zero - Rio 2016", del Govern de l'Estat, que va plantar 46 mil arbres el dia 21. En total, el Comitè Rio 2.016 neutralitzarà 716 tones de carboni, relatives al període de setembre de 2007 a octubre de 2009.
"Em poso feliç en veure cada vegada més persones lluitant pel medi ambient. Brasil té un pla d'estudi dels canvis climàtics i metes de reducció de carboni. Anem a portar els Jocs de 2016 a Rio de Janeiro i realitzar una competició totalment verda ", va dir el ministre Carlos Minc.
Neutralització de carboni no és una idea nova per a la candidatura Rio 2016. En el Dossier de Candidatura lliurat al Comitè Olímpic Internacional, consta la proposta de "Jocs Verds", amb la plantació de més de tres milions d'arbres en àrees estratègiques de la Floresta da Tijuca. La iniciativa deixarà com a llegat un Mecanisme de Desenvolupament Net (MDN) en les comunitats veïnes, reforçant els projectes de regeneració del Parc Nacional da Pedra Branca, de la Floresta da Tijuca, de l'entorn de les instal.lacions esportives i dels mangues de les llacunes de Barra da Tijuca.
L'esdeveniment del dia de l'arbre, el passat 21 de setembre va comptar amb la participació de prop de 100 nens d'escoles de Rio de Janeiro. Ells van rebre els esqueixos i bosses ecològiques, per estimular la disminució de l'ús de bosses plàstiques. "Aquests joves seran els atletes, els organitzadors i els seguidors dels Jocs Olímpics de 2016. I ja poden commemorar la conquesta de la medalla verd de campions de l'ecologia i del medi ambient. Els brasilers han ensenyat una consciència ecològica cada vegada més gran, i la proposta de fer una candidatura carboni zero reforça aquestes conviccions davant del Comitè Olímpic Internacional ", va explicar Carlos Luiz Martins.
De manera que allà hi ha, Rio de Janeiro, Brasil és la propera seu dels Jocs Olímpics a on a més de la competència atlètica, la competència ambiental s'ha posat en marxa.
Ara cal donar l'enhorabona a la candidatura elegida i encoratjar-los a fer uns bons jocs, no només organitzativament i esportivament. També des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental, sostenibilitat econòmica, i sosteniblitat social.
Cal que els esforços econòmics que s'hi facin serveixin per a modernitzar el país, i que les instal·lacions que en resultin facin un servei a la societat, a la joventut, a l'esport. I cal que la societat s'hi impliqui plenament: els Jocs de Barcelona van ser exemplars en la implicació social a partir de la mobilització de milers de voluntaris i voluntàries que van ajudar a generar aquesta sensació de projecte col·lectiu.
PD: té un gran interès per la seva claredat l'article 'No va ser el COI qui va enganyar Madrid' de Martí Perarnau. En un dels paràgrafs ens diu això:
[...] Madrid-16 no tenia cap opció real. Els Jocs només es podien adjudicar a dues ciutats: a Rio o a Rio. I els pronòstics que vam llançar fa una setmana a EL PERIÓDICO es van complir per una raó clara: eren inevitables. Va guanyar Rio escombrant l’altre finalista; Tòquio no va tenir la més petita opció; i Madrid hauria necessitat un miracle. Samaranch fa prodigis, però no se li coneixen miracles. Avui tots es lamenten i des de la ignorància (o des de la malícia) abjuren del COI i el seu president Rogge: «Ens han enganyat», proclamen. És cert: els han enganyat. Però l’autor de l’engany no és el COI, sinó Alberto Ruiz-Gallardón. Sabia que els números no podien quadrar, però va decidir invertir una gran suma de diners públics en la seva promoció personal [...].
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada