31.10.09

Experiències amb la llengua al País Valencià

Aquesta setmana he estat un parell de dies, per motius de feina, a Gandia, capital de la Safor, al País Valencià. Gandia són dos móns: el nucli urbà i el barri de la Platja, conegut per molts com la 'platja de Madrid'. Gràcies a aquesta separació Gandia ha pogut conservar l'encant de poble i ha mantingut una distància amb un entorn urbanístic gris i adotzenat.

Gandia és una ciutat amb una densa història i amb personatges de relleu. Grans escriptors com Ausiàs March, o els Borja, amb papat inclòs. El Palau dels Borja és tot un patrimoni per a Gandia.

Gandia és d'aquells indrets del País Valencià on -quan no és estiu- se sent parlar en català de manera gairebé majoritària. Pel carrer, pels bars... Però succeeix un fenomen ben estrany: quan s'han d'adreçar a algú desconegut pel carrer apareix com una mena de condicionant subconscient que fa que hom s'expressi en castellà.

L'intel·lectual valencià Joan Fuster, deia al 1991, que vint anys després la gent coneixeria el català però que no el faria servir. No anava gaire errat. Però el que ja fa vessar el got és que unes noies se m'adrecessin per a demanar-me si volia firmar per a una campanya. Es tractava de donar suport al manteniment dels repetidors perquè TV3 es pogués continuar veient al País Valencià, tema del qual hem parlat en aquest blog: Televisió sense Fronteres. I ho feren -en el súmmum de la incoherència- en castellà!

També es fa curiós i digne d'anàlisi que en un moment en què ens trobàvem un català i un mallorquí parlant en català i un cambrer a qui jo li parlava en català i em responia en aquesta llengua i l'altre persona li demanava en castellà i era respost també en castellà. És a dir, si la fotografia del moment fos representativa d'alguna cosa, diríem que fora de Catalunya la llengua pròpia està esdevenint cada cop més minoritzada en els usos públics.

En una entrevista a la Vanguardia d'avui mateix, l'antropòleg i sociòleg Joan Francesc Mira afirma que en el cas de llengua el valencià ha avançat molt en prestigi, però no és la llengua de classe política, de la vida administrativa, de la retolació, del que veu la gent, i no diguem res de la vida comercial o empresarial, on és gairebé inexistent. Vaticina que, si es continua així, "estarem donant passos cap a la seva extinció".

Cal fer notar que les organitzacions socials valencianes, fins i tot en entorns altament valencianoparlants, no han tingut en general un compromís com el que s'observa a Catalunya o fins i tot a les Illes, i que el seu acomplexament lingüístic ha propiciat un bandejament substancial de la pròpia llengua, fet que encara desmotiva més que les empreses puguin avançar en aquesta normalització.

Atesa aquesta greu evolució, i la manca de compromís polític, seria convenient que les empreses, les organitzacions socials, els comerços, els ajuntaments, etc., incloguessin la llengua com a una de les matèries rellevants de la seva responsabilitat social.

PD: Ara el govern valencià mostra la seva bona voluntat alhora que demana el tancament dels repetidors. Acció Cultural considera que el govern valencià no ha tingut mai intenció de signar cap acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya. 'L’única intenció del govern valencià és aconseguir del govern espanyol un tercer multiplex amb la falsa coartada que el necessitava per fer arribar l'emissió de TV3 al País Valencià, quant aquesta podia passar per qualsevol dels canals lliures que la Generalitat Valenciana té en el segon multiplex concedit', diu Acció Cultural en un comunicat emès avui. I afegeix: 'Els fets demostren que l’única possibilitat d’aturar el tancament de la xarxa de TV3 al País Valencià és aconseguir les 500.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular Televisió sense Fronteres que faran possible el projecte de llei estatal que done cobertura a aquestes emissions'.

0 comentaris: