Colom. 500 anys enganyats

Fa un parell d'anys, vam reflexionar sobre l'origen de Cristòfor Colom. La història deu ser ben plena de mentides i falsedats llegades per l’interès d’unes parts interessades i ben interessades. Però l'origen d'un personatge de la importància històrica de Colom hauria de despertar un interès especial per les causes de la confusió o tergiversació històrica.

Ara és un historiador nordamericà el que ha donat a conèixer la seva teoria sobre l'origen de l'almirall, apostant sense dubtes per la seva catalanitat. Llegim la notícia a vilaweb.cat:

Avançament editorial: 'Colom. 500 anys enganyats'

Cossetània publica el treball del nordamericà Charles Merrill sobre l'origen català del descobridor d'Amèrica

Ja fa anys que diversos historiadors, encapçalats per Jordi Bilbeny, defensen la catalanitat de Cristòfor Colom. Ara arriba una nova aportació, que reforça aquesta tesi, del professor nord-americà Charles Merrill, que publica Cossetània amb el títol 'Colom. 500 anys enganyats. Perquè s'amaga l'origen català del descobridor d'Amèrica'. Segons l'editor, Jordi Ferré, 'és un treball molt rigorós'. A les llibreries aquesta setmana.

Podem llegir-ne un avançament, en el qual hi trobarem fragments com el que reproduïm a continuació, on es fan evidents evidències flagrants que sembla impossible que en 500 anys no s'hagin entrat a investigar com no sigui per interessos poderosos:

Hem vist que Colom va ser anomenat per primer cop a Castella en una anotació feta pel tresorer reial Francisco González en què es deia que, el 5 de maig de 1487, a Còrdova, va donar 3.000 maravedisos a “Xristoval de Colomo, estrangero”. Als registres del litigi que va entaular Diego Colón fill contra la corona castellana, el fiscal general Pero Ruiz assegura que “Don Cristóbal Colón era estranger, no natiu ni habitant del reialme”. El 1515, el metge de Palos García Fernández va dir que Colom “mostrava a la seva parla que era d’un altre territori o regne”. Hem vist que el seu germà Diego va ser naturalitzat castellà (“per la present us declarem natiu d’aquests nostres reialmes de Castella i Lleó”) el 4 de febrer de 1504. Bartolomé de las Casas va anotar que “Colom no havia nascut a Castella” i que “la seva manera d’expressar-se revelava que no era un parlant natiu de Castella”. A més, Colom es descriu com “un pobre estrangero” a la carta que el 1503 va enviar al rei i la reina des de Jamaica i com un “pobre extranjero enbidiado” en una carta que va escriure des d’Hispaniola.

Molta gent, incloent-hi aquells que n’haurien de saber molt més, han considerat ingènuament que aquestes afirmacions demostren que Colom no era espanyol i, de retruc, que no era gallec ni català. L’erudit Demetrio Ramos Pérez, sense anar més lluny, diu que la qualificació d’estranger que en va fer Francisco González és “un detall que refuta tots aquells que capritxosament volen suposar-li la nacionalitat espanyola”. És cert que els gallecs, els extremenys i els bascos no eren considerats com a estrangers al regne de Castella i Lleó. Els aragonesos i els catalans, en canvi, eren tan estrangers a Castella com podien ser-ho els portuguesos o els naturals de la Borgonya. El rei d’Aragó estava casat amb la reina de Castella. Malgrat que cadascú es donava el títol de monarca dels territoris de l’altre, els dos regnes no estaven units. No existia una tal Espanya i, per tant, Colom no n’era súbdit. El que sabem a partir de les referències a la seva estrangeria és que Colom no era castellà.