L'estratègia per a evitar que TV3 pugui continuar sent rebuda al conjunt dels territoris de parla catalana, i específicament al País Valencià, suposa una vulneració de principis elementals no solament del drets dels pobles sinó també de la nova realitat comunicativa mundial. A més, és un dels atacs contra la llengua i cultura pròpies més greus que s’han produit a casa nostra en la història contemporània recent. Cal tornar a reclamar a Europa els drets democràtics més elementals davant d'un deteriorament de la qualitat democràtica i de les llibertats al nostre país. Al llarg d'aquest any ens hi hem referim en un parell d'ocasions:
17.6.09. Campanya Televisió sense fronteres
11.1.09. La recepció de TV3 continua prohibida al País Valencià (comunicat de la campanya).
Ara ho tornem a fer per a destacar les paraules de diverses personalitats que van parlar en l'acte de protesta.
Jordi Porta destaca l’anomalia que suposa que quan tothom parla de globalització i de afebliment de les fronteres aquí encara haguem d’estar fent propostes per a eliminar fronteres absurdes a nivell comunicatiu entre dos territoris veïns amb la mateixa llengua.
Eliseu Climent recorda que s’han anat tancant el repetidors de TV3 que des de la societat civil s’havien anat instal·lant a diferents muntanyes per possibilitar-ne la recepció. És llastimós que després d’anys d’esforç s’acabés amb tancaments i multes. Però no hi ha mal que per bé no vingui ja que ara el conflicte de València pot donar lloc una solució a un problema hispànic no resolt des de la Transició. Per a fonamentar la iniciativa hi ha dos marcs normatius singulars: en primer lloc la normativa de l’audiovisual europeu, amb una filosofia segons la qual els mercats culturals són indivisibles; i una segona que es tracta de l’aplicació efectiva de la Carta Europea de les Llengües, firmada pel president espanyol Felipe González i ratificada en època del govern del PP.
Segons Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, la llengua serveix perquè s’entenguin tots els que pertanyen a una mateixa comunitat, i això pot semblar inofensiu però no ho és. Rigol manifesta la sensació que els catalans estem per sempre condemnats a tenir la càrrega de la prova de les obvietats; hem de demostrar que som una nació, hem de demostrar que participem d’una realitat lingüística compartida, etc. Però per a això tenim dues armes: invocar la democràcia (que no es només una suma de lleis que les fan anar a la seva mida, sinó que sobretot és una actitud permanent i que en darrer terme demana que s’invoqui el poble. I la segona és la tossuderia, la tenacitat.
Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya, reclama la implicació dels agents econòmics de Catalunya i el País Valencià en un objectiu que és compartit, i que no és sols mediàtic o comunicatiu sinó de caràcter econòmic.
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, ha justificat que les decisions del govern espanyol en aquesta matèria no són respectables perquè no actua d’una manera respectable. Estem parlant d’una cosa que fa riure: tothom vinga a parlar d’obertura i de globalització, i després resulta que una televisió no pot passar d’Alcanar. Totes les fronteres han de desaparèixer excepte la d’Alcanar! Això no té perquè ser respectat, ni la filosofia de fons ni la gent que ho promou.
Mònica Tarribes, directora de TV3, lamenta que sembla que aquest bé cultural s’hagi de defensar i ens haguem d’explicar permanentment. No podem malbaratar l’esforç de creació de continguts. Avui que es parla de l’eix del mediterrani i de la necessitat d’unir mercats, les nostres empreses audiovisuals han de tenir mercats més amplis. D’altra banda, veient el que està succeint cada vegada és més necessari no deixar la televisió només en mans del sector privat espanyol ja que és un servei públic.
Pujol, Maragall i Rigol reclamen que TV3 es vegi a tot el país (accés directe al vídeo)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada