1.11.10

Procediments respectuosos per a gestionar les identitats

En un món creixement complex i amb una necessitat de gestionar adequadament el respecte a les diferents sensibilitats, trobem multitud de procediments que redueixen aquesta complexitat fins al punt d'eliminar-la. La gestió de la responsabilitat social de les empreses i les organitzacions sovint oblida que la diversitat inclou molts més temes que els relacionats amb les discapacitats, el gènere, les ètnies...

També hi ha aspectes molt rellevants relacionats amb les identitats. En altres ocasions hem afirmat que aquells temes en què la política no solament ha fracassat sinó que en gran mesura és la causa de l'enquistament del problema, potser cal trobar vies alternatives de normalitzar, a través per exemple d'unes pràctiques corporatives que atenguin aquesta complexa diversitat.

En aquest mateix sentit, acabo d'enviar una reflexió a l'Associació d'Antics Alumnes de l'IDEC de la Universitat Pompeu Fabra, de la qual formo part, sobre un aspecte relacionat amb el que acabo d'expressar:
Benvolguts,
Benvolgudes,

Acabo de formalitzar la inscripció a la inscripció a la propera sessió del Programa de Continuïtat de l’AAA.

Per sorpresa, veig que cal introduir de manera obligatòria la nacionalitat, a triar entre un llistat tancat on hi consten el Estats més altres territoris amb estatus especials (com Gibraltar, per exemple). Tots aquests territoris estan presentats per ordre alfabètic, excepte el cas d’Espanya, estat que apareix en primer lloc, amb caràcter preferent.

Veuran que en meu cas, malgrat ser català, he optat per indicar el país que consta en darrer lloc, Zimbabwe, no per cap voluntat d’ocultar la meva identitat sinó com a protesta per la manca de delicadesa en fer impossible que en un acte celebrat a Catalunya i on la majoria de persones seran catalanes ens puguem identificar nacionalment amb normalitat com a catalans.

Com vostès saben, som moltes les persones a Catalunya que considerem la ciutadania espanyola una circumstància administrativa modificable democràticament, mentre que la nacionalitat que ens identifica davant del món és la catalana.

Fins i tot un diari com La Vanguardia opta intel·ligentment per deixar el camp d’identificació de país com un camp lliure perquè cadascú es presenti amb la seva identitat. En el cas d’una universitat, caldria saber trobar maneres més astutes de mostrar respecte amb la sensibilitat de la ciutadania, amb les realitats amb canvi permanent, amb la necessitat estadística que puguin tenir.

La nacionalitat espanyola és una realitat imposada pel trencament de la legalitat vigent abans del Decret de Nova Planta, i a mi no em faran atribuir-me en en cap document que jo escrigui una qualificació que representi de manera anòmala la meva condició. Dit sigui amb tot respecte envers les persones de nacionalitat espanyola i totes aquelles altres que veuen respectat el seu dret d’identificar-se amb la nacionalitat que descriu amb adequació la seva adscripció nacional.

Accés al web amb el qüestionari

0 comentaris: