20.11.10

Saïda Saddouki, condemnada a pagar 1.500 euros per injúries

Responsabilitat Global ha ingressat 20 euros al compte que Obra Cultural ha obert per ajudar a pagar les despeses del judici 

La jutgessa considera que la traductora no ha pogut provar que fos vexada pel capità de la guàrdia civil

La magistrada del Jutjat penal número 1 de Palma, Concepció Moncada, ha condemnat la intèrpret Saïda Saddouki a pagar 900 euros de multa i a indemnitzar amb 600 euros al capità de la guàrdia civil Bartolomé del Amor, per un delicte d'injúries greus amb l'agreujant d'haver-ne fet publicitat, en denunciar un tracte vexatori de Del Amor, sabent que les declaracions eren falses.

La sentència condemnatòria considera provat que el 27 d'agost de 2007 la traductora va comparèixer davant la premsa per denunciar públicament el tracte rebut per Del Amor, 'amb ànim de desmerèixer el crèdit personal i perjudicant la dignitat i fama'. Saïda Saddouki havia acusat el capità de la guàrdia civil d'haver-la vexat per parlar en català en una caserna. Però Del Amor va presentar una querella contra la dona acusant-la d'injúries greus. Ara la resolució considera que no s'ha pogut acreditar que Del Amor pronunciés les paraules que Saddouki diu que va pronunciar ni cap altra de caràcter ofensiu o vexatori.

El judici havia estat suspès dues vegades, i Saddouki ha rebut des del primer moment el suport de l'Obra Cultural Balear.

Font: vilaweb.cat
  • Vist per a sentència el judici a la traductora Saïda Saadouki (04.11.2010)
  • Reprèn el judici a la traductora Saïda Saddouki (04.11.2010)
  • Suspès fins el mes vinent el judici a Saïda Saddouki (07.10.2010)
  • Saïda Saddouki declara per injúries després d'acusar el capità de la guàrdia civil balear de discriminació lingüística (07.10.2010)

    Reproduïm tot seguit l'article editorial de Vicent Partal a vilaweb.cat:

    16.11.2010 Gràcies Saïda
    Un jutjat veloç com cap altre va condemnar ahir Saïda Saadouki per haver parlat en català a un guàrdia civil a Mallorca, de nom Bartolomé del Amor. Aquest guàrdia li va dir, segons Saïda, 'mora catalanista', una expressió que qualsevol policia europea hauria dirimit amb una sanció automàtica i que moltes haurien resolt amb l’expulsió de l’agent concernit.

    El judici va anar ple d'irregularitats. El tal Amor va negar que hagués dit les paraules que li imputaven, com era d'esperar. I ha desaparegut una prova essencial de la defensa: la cinta de vídeo dels fets. L'han perduda, diuen. Sensacional.

    Ara, no és pas un cas aïllat. No ho és a Mallorca, ni a la resta de les Illes, ni al País Valencià, i sobretot no ho és amb guàrdies civils de protagonistes.

    El cos de la guàrdia civil és una de les institucions de l'estat més refractàries a qualsevol idea de pluralisme i això traspua pertot arreu. Guàrdia a guàrdia, si cal.

    Al principi de la transició, com tantes coses, es va parlar de dissoldre-la, de dissoldre un cos que, encara avui, és paramilitar i que té un difícil encaix en un país modern. No es va fer, com tantes coses no es van fer, i trenta anys després ho paguem amb les actuacions quotidianes de personatges tan peculiars com el que ens ocupa. Dignes d'èpoques pretèrites, eixits del túnel del temps.

    Però, en contrast, la bona notícia es diu Saïda. És ella que m'interessa. Una dona jove nascuda lluny i que ja és una de les nostres, una ciutadana digna del nostre país. És d'ella que hem de parlar i és a ella, crec, que tots hem de demostrar el nostre agraïment i el nostre suport, pagant-li la multa, si cal, i tot. En aquesta història l'esperança és una dona com ella. No un senyor cofat amb un barret ridícul.

0 comentaris: