18.11.10

Presentació de l’Informe sobre el Desenvolupament Humà 2010

Barcelona dóna la benvinguda a l’IDH 2010 amb la presentació de l’edició en català



“La veritable riquesa d’una nació és la seva gent”
L’acte de presentació de l’edició en català de l’Informe sobre el Desenvolupament Humà (IDH)  es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona. La sessió, coordinada per Daniel López Codina, director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (UPC), va comptar amb la participació d’Adam Rogers, assessor principal de Comunicació Estratègica de l’Oficina de Coordinació a Ginebra del PNUD; de David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya, i d’Eduard Sagarra, president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE).






Adam Rogers, assessor principal de Comunicació Estratègica de l’Oficina de Coordinació a Ginebra del PNUD; David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya; Daniel López Codina, director del Centre de Cooperació per al Desenvolupament (UPC) i Eduard Sagarra, president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE)



L’acte de presentació de l’edició en català de l’Informe sobre el Desenvolupament Humà (IDH) es va celebrar a la sala d’actes de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona

Fins la dècada dels 90, la riquesa de les nacions es mesurava pels seus paràmetres econòmics, en especial el producte interior brut que generaven els béns i serveis. Però en el primer Informe sobre el Desenvolupament Humà de l’any 1990 es va oferir un Índex de Desenvolupament Humà (IDH) que trencava esquemes perquè ponderava, a més del PIB, l’esperança de vida i l’educació bàsica de les persones. Per primera vegada naixia la idea que l’autèntic benestar dels pobles no es pot quantificar exclusivament amb paràmetres de capital, i s’encunyava la frase “La veritable riquesa d’una nació és la seva gent” dels pioners de l’Informe, el pakistanès Mahbub ul Haq i de l’indi Amartya Sen. A partir de llavors, no solament s’ha constatat la validesa dels plantejaments inicials, sinó que s’han anat introduint noves pautes de mesura.

En aquest sentit, Adam Rogers va posar èmfasi en el fet que avui dia l’educació i la sanitat s’han desvinculat del creixement econòmic. A banda que al llarg dels anys s’han revaluat els factors que ponderen l’IDH, per exemple, posant més atenció als períodes de formació, l’informe de 2010 aporta  tres noves línies d’ajustos: la desigualtat multidimensional, l’equitat de gènere i les llibertats.
Rogers, periodista i escriptor i que també ha treballat en l’empresa privada, va recordar que, directa o indirectament, l’informe ha contribuït que el 90 per cent de la població del planeta hagi aconseguit augmentar el seu benestar en els últims 40 anys.
Rogers va mostrar la seva satisfacció per poder fer la presentació de l’informe a Barcelona –un dia abans s’havia fet a Madrid–. “És important per tota la gent que treballa en el PNUD a Nova York que es faci també a Catalunya, per la seva cultura, pel seu idioma i perquè Catalunya és un gran col·laborador en l’ajut a països en desenvolupament, sovint més generosa que alguns estats de l’ONU.”


David Minoves: una aportació per a un món millor

Segons David Minoves, l’IDH és “una guia, un termòmetre clau o una foto nítida” del desenvolupament humà i que no sempre coincideix amb les dades que ofereixen els estats. Sosté que vincular el desenvolupament amb el creixement econòmic mesurat a través del productivisme i la generació de riquesa econòmica està fora de tota lògica.
El director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat va insistir en la validesa de situar la  persona en el centre de la preocupació moral del desenvolupament.

Daniel López Codina: “Una aportació cabdal”
En la inauguració de l’acte, Daniel López Codina va considerar que era un privilegi presentar, un any més, la versió en català del vigèsim informe del PNUD, que va qualificar com una aportació cabdal per poder conèixer la realitat de la situació en un país per poder corregir les irregularitats i poder seguir avançant en les millores socials.


Eduard Sagarra: “Il·lusió, identitat i tenacitat”
Eduard Sagarra va destacar en breus paraules la “tenacitat” dels informes del PNUD, presents a la cita de cada any des de en fa 20, “una fita difícil d’aconseguir en un món canviant d’estats més pendents del propi desenvolupament que de les misèries alienes”. El president de l’Associació per a les Nacions Unides va dir que la sensibilitat d’institucions i persones per la identitat ha fet possible la publicació de l’informe en català, entre d’altres llengües  “cosa que no és cap reivindicació sinó fer normal allò que és normal”.

Anar a la pàgina oficial de l’IDH 2010
Font: ANUE
Nota: Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, col·labora habitualment amb l'ANUE

0 comentaris: