31.10.10

Responsabilitat social en establiments detallistes

  • L'Observatori del Comerç de la Generalitat de Catalunya publica casos de bones pràctiques d'RSE en el sector detallista
  • Un estudi mostra com, al costat de les grans cadenes de distribució, també els petits comerços poden adquirir compromisos d'RSE
  • Les bones pràctiques i l'estudi han estat elaborats per Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global

Els últims anys moltes empreses han desenvolupat la seva responsabilitat social empresarial (RSE), en considerar que la integració de les preocupacions socials i ambientals en la seva manera de fer negocis forma part d’una nova sensibilitat empresarial necessària i cada cop més premiada per la clientela.


Aquest enfocament de gestió, que consisteix a ser sensible amb les inquietuds que expressa la societat, també és apropiat per al sector detallista. Fins i tot per a un petit establiment és possible integrar bones pràctiques que mostrin millores en aspectes com ara l’ecoeficiència, l’accessibilitat, la recollida selectiva, el respecte i l’ètica respecte als clients, la selecció dels productes, la compra local, el foment de la llengua catalana, la contractació responsable, la conciliació, la formació i la implicació a la comunitat, entre d’altres.

L’RSE en el sector del comerç detallista va adquirint rellevància perquè es troba entre uns fabricants que comencen a incorporar criteris d’RSE i una clientela cada cop més sensible i informada. Els casos que trobareu tot seguit mostren com l’RSE no només integra punts de vista ètics, socials i ambientals, sinó que representa un factor de competitivitat i sostenibilitat empresarial. En aquesta primera pàgina trobareu empreses que duen a terme actuacions d’RSE des d’una perspectiva transversal:
Les bones practiques s’han identificat en el marc d’un estudi més ampli realitzat durant el primer trimestre del 2009, que va servir per elaborar un marc conceptual de l’RSE aplicada al sector detallista i per determinar quina tipologia de bones pràctiques s’hi porten a terme. A partir d’aquest marc s’han elaborat fitxes sobre els casos de bones pràctiques en 16 empreses (xifra provisional).

Les fitxes han estat elaborades per Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) a partir d’entrevistes i la documentació subministrada per cada empresa. Cal indicar que, com és pràctica habitual en l’elaboració de fitxes de bones pràctiques, la informació no ha estat validada per cap procés d’auditoria ni contrastada amb grups d’interès, i reflecteix únicament allò que l’empresa ha manifestat. El document final ha estat validat per la mateixa empresa.

Per elaborar les fitxes de bones pràctiques en RSE d’empreses catalanes del sector detallista, s’han tingut en compte les fonts d’informació i criteris de selecció següents.

Fonts d’informació:
  • Empreses amb models formalitzats d’RSE (amb certificacions, compromisos formals públics o amb memòries d’RSE publicades).
  • Dades aportades per organismes públics territorials, associacions de comerciants, associacions empresarials d’arreu de Catalunya.
  • Notícies publicades en la premsa en paper i electrònica en els darrers mesos.
Criteris de selecció orientats a garantir la qualitat i la diversitat:
  • Formalització del compromís en RSE.
  • Integració estratègica de l’enfocament d’RSE.
  • Diversitat d’aspectes tractats en les bones pràctiques.
  • Diversitat empresarial (per grandària, sector i àmbit territorial).
Cal fer notar que finalment les fitxes elaborades formen part d’un llistat obert on de ben segur no hi són totes les empreses detallistes que porten a terme bones pràctiques d’RSE. Les mancances poden ser més importants en les empreses més petites per la dificultat d’identificar-les enmig de milers de comerços. En aquest sentit, a la dificultat per identificar-les s’hi suma la manca de coneixement del concepte entre el sector, especialment entre les empreses de dimensions més petites. Per això, el pas que significarà la divulgació d’aquests casos pot afavorir que altres s’hi trobin reflectides i optin a poder ser tractades dins les iniciatives per al reconeixement de l’RSE a Catalunya.

Així mateix, el menor coneixement del concepte entre les empreses més petites juntament amb el caràcter familiar i les dimensions més abastables, fa que la manera que com es porta a terme l’RSE presenti diferències importants respecte a les empreses més grans. Mentre que les grans companyies presenten un model on l’RSE és gestionada de manera més conscient, planificat i transversal, detectant riscos i oportunitats, en el cas de les pimes i sobretot de les microempreses sovint l’RSE respon a un model on els valors personals marquen els valors corporatius, la metodologia pren un caràcter més intuïtiu, o per exemple els processos de diàleg formen part del dia a dia sense necessitat d’estructurar-los.

Conseqüentment en les fitxes es poden apreciar diferències, ja que a les empreses grans se’ls demana una sistematització i un abordatge de la globalitat dels aspectes de la gestió empresarial, mentre que en les petites és més habitual reflectir bones pràctiques de forma més concreta en determinats àmbits d’actuació. Més enllà de la profunditat metodològica o sistemàtica, o la quantitat de bones pràctiques que duen a terme, cal fer notar que el compromís de les empreses amb l’RSE s’ha de mesurar per l’esforç que hi dediquen, la convicció amb què hi treballen, i el fet que formi part d’una visió estratègica i no únicament filantròpica.
Nota: la informació d’aquestes fitxes ha estat facilitada per les mateixes empreses a partir d’entrevistes presencials i la documentació aportada. La responsabilitat sobre la seva veracitat recau, doncs, sobre els mateixos informadors. 

0 comentaris: