- El 'New York Times' es pronuncia en un editorial clar que té el govern espanyol per destintari: "El millor per a Espanya seria permetre el referèndum".
- Els mitjans espanyolistes fan una traducció errònia interessada, com si també es demanés als catalans que votessin 'no'.
- Després de The Irish Times, aquesta mateixa setmana, ara el rotatiu més important del món també explica a l'estat espanyol en què consisteix la democràcia.
Els missatges que conté l'editorial són de calibre. Deixa clar que s'ha convocat un referèndum, no una consulta; evidencia l'espoli fiscal acusant el govern espanyol de maltractar fiscalment Catalunya; dona a entendre que Rajoy no negocia "de bona fe"; mostra a l'estat espanyol en què consisteix la democràcia i la necessitat de trobar una "solució política" en lloc de la judicialització; ve a dir que el que l'estat espanyol ha de fer és solucionar tots els seus problemes, de governança, de corrupció... I deixa clar que estem parlant de democràcia, de posar les urnes, no de cap cop d'estat.
Què diu realment l’editorial de The New York Times sobre el referèndum d’independència de Catalunya? «Fixem-nos que el NYT no diu mai que el millor per Catalunya sigui que guanyi el no».
La frase que ha alçat la polèmica és l’última de l’editorial. En anglès diu: ‘The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence.’ La traducció/interpretació que molts han fet d’aquesta frase és que el NYT recomana una cosa a Espanya i una a Catalunya: ‘el millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum’ i ‘el millor pels votants catalans seria refusar la independència’. Aquesta traducció que han fet immediatament mitjans i opinadors (amb l’excepció del diari El Món) té un petit problema: és equivocada! La traducció correcta de la frase és: ‘El millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum i que en aquest referèndum els catalans refusessin la independència’. [del blog de Xavier Sala i Martín]L'editorial de The New York Times fa mal a l'Estat espanyol perquè evidencia clarament que ha perdut la batalla pel relat, com no podia ser d'altra manera. Si una nació mostra de manera continuada i consistent la voluntat de decidir el seu futur, i es fa de manera pacífica, serena, amb voluntat de pacte, res pot impedir-ho i és absurd recórrer a interpretacions constitucionals, sense entendre que les lleis estan per a afavorir la democràcia i resoldre els problemes. Catalunya està demostrant com se solucionen els conflictes en el segle XXI.
Però hi ha una cosa que el diari nordamericà no entén prou bé. Parteixen de la idea que si Espanya accepta un referèndum seria l'equivalent a les maneres de fer de Canadà/Quebec i Gran Bretanya/Escòcia. Greu error, fruit de la distància. Primer perquè per Espanya el mer fet d'acceptar un referèndum, encara que guanyés el 'no' ja seria una derrota enorme en termes històrics per al seu orgull. Seria acceptar que Espanya no és "una, grande y libre", i això equivaldria a una estocada al seu orgull patri.
Però el desconeixement encara és més gran: una victòria del 'no', en absolut seria gestionada com un país civilitzat, a l'estil dels dos citats, sinó que permetria barra lliure per esborrar del mapa Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, el seu progrés econòmic. Han consentit massa fins ara i així és com ho viuen. No és que no s'hagin disculpat per l'afusellament del president de Catalunya -ara que torna a ser d'actualitat-, és que l'esperit de Quevedo -avui portat al poder polític i econòmic- sembla viu: En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada