Esbós de resposta a Greenpeace

• He rebut un correu de la directora de Greenpeace-Espanya en el qual aporta la seva versió al voltant del meu escrit on explicava com havia anat la reunió que vam tenir alhora que hi feia alguns suggeriments.
• Mostro el text provisional que he preparat per a donar-hi resposta, tot posant-lo a disposició de les persones i organitzacions que em vau donar suport en aquesta acció encaminada a ajudar Greenpeace a millorar la gestió de la seva responsabilitat social.
• Si teniu qualsevol aportació, sempre feta des del respecte i abordant el repte amb sentit positiu i constructiu, us prego que me la feu arribar, ja sigui en aquest bloc, per mitjà del facebook o bé, si preferiu mantenir l’anonimat, per correu electrònic.

Al voltant de fer pública la reflexió

Malgrat que podria sentir-me molt molest pels fets ocorreguts fa un any, la meva posició vol ser absolutament constructiva. No pretenc causar cap mal a Greenpeace sinó ajudar a millorar la seva ciutadania corporativa. Per aquest motiu encara no he deixat de ser-ne soci. Per aquest motiu he mirat d’establir-hi diàleg. Per aquest motiu hi he fet arribar les reflexions i propostes. Per aquest motiu encara no he fet arribar les meves queixes a Greenpeace Internacional.

Torno a agrair el tracte excel·lent de la nova direcció i, amb major motiu, em sap greu que no hagi comprès el sentit positiu de les meves reflexions fetes a posteriori. Te tota la raó en afirmar que no li vaig comunicar la intenció de fer la reflexió posterior. De fet, no va ser fins al cap d’uns dies que vaig prendre la decisió d’escriure-ho. El motiu de posar-me a escriure-ho és doble:

• per una banda retre compte als meus grups d’interès; 
• per altra banda fer arribar a la interlocutora de l’organització unes apreciacions i suggeriments. 

La necessitat d’escriure-ho sorgeix d’una sensació: si bé les diferències amb Greenpeace sorgeixen com a conseqüència d’un aspecte de respecte a la comunitat (i específicament lingüístic), les matèries que identifico com a males pràctiques van molt més enllà. De fet, igual que amb l’anterior director, he volgut treure el focus del tema lingüístic per a facilitar que es comprenguessin millor els motius de les queixes. Però aquest esforç ha estat infructuós. Així, acabada la reunió que va tenir lloc amablement i on se’m va comunicar que l’entitat havia pres la decisió de fer el web en quatre llengües, vaig témer que l’organització no hagués entès el conjunt del que –al meu entendre- es gestionava malament.

Crec que no he comunicat cap informació que pugui ser confidencial o perjudicial. Per exemple, en cap moment hauria fet pública la decisió al voltant del canvi en el web sense el consentiment de l’organització. Quan ho vaig fer va ser quan al cap d’uns dies Greenpeace ja ho havia fet públic. On he volgut mostrar transparència és al voltant de la manera com una ONG important aborda un procés de diàleg, en el benentès que és d’interès per a les persones que ens dediquem a l’RS i per a les organitzacions socials per a entendre quines són les presumptes incoherències entre allò que es demana a les empreses i la seva aplicació en carn pròpia. Per tal de facilitar el diàleg amb els meus grups d’interès, vaig penjar aquesta reflexió al meu bloc, sense fer-ne una difusió massiva (cal tenir en compte que la lectura del bloc es molt limitada en comparació amb la distribució de la newsletter). En un diari digital mexicà (Expok) se’n van fer ressò i el van citar per iniciativa pròpia sense que jo l’hagués distribuït.

És cert que si la reunió s’hagués produït en el marc d’un procés de diàleg real amb una programació de trobades i matèries a abordar, caldria ser molt curós a no fer públic el contingut per a evitar que la confiança disminuís i el diàleg es trenqués. Però nosaltres no estem encara en aquesta fase, sinó que encara no s’ha produït una acceptació de les males pràctiques.

Finalment, no deixa de ser sorprenent que quan estem parlant de censura per part de Greenpeace, d’incompliment del seu codi de funcionament del bloc, i d’incoherències fonamentals respecte al que predica, no hi ha resposta sobre aquests temes i, en canvi, sols manifesten preocupació sobre el fet que la interacció prengui una dimensió pública, d’una manera similar al que succeeix amb la relació amb les corporacions privades.

Al voltant de la deferència de tenir la reunió

Crec que establir diàleg amb socis descontents de la pròpia organització i que tenen l’oportunitat de parlar-ne malament no és merament un acte de generositat sinó una necessitat de qualsevol organització per a mantenir intacte la seva reputació i per a entendre adequadament les pràctiques millorables i especialment els impactes negatius que pot estar generant amb o sense consciència.

No voldria pensar que, després d’aquestes diferències, lamenta haver-me donat l’oportunitat de tenir la reunió. Si fos així voldria dir que la intenció sols era per a procurar el meu silenci públic sobre Greenpeace i no com un intent de comprendre els punts de vista discrepants. Vull creure que la intenció era la correcta, i també accepto amb normalitat que es pretengui evitar les opinions públiques que puguin perjudicar.

Però aleshores, em pregunto de nou quina diferència de comportament mostra una ONG com Greenpeace respecte al que solen mostrar la majoria de les empreses multinacionals.

Demano una mica de comprensió a Greenpeace, per coherència

Greenpeace vol “lluitar de forma pacífica per un món verd en pau”. Per això fa un seguit d’accions no violentes per tal de sensibilitzar. Donat que la sensibilització és lenta, la seva reclamació requereix visibilitat per tal que es tingui en compte.

De manera equivalent, ara us podeu preguntar com s’ho fa un soci de Greenpeace que vol millorar l’entitat i que no rep cap mena de resposta per part de l’organització malgrat la insistència. En el meu cas, la manera fou aquesta:

Un dia que casualment intervenia en un panel a ESADE el director de l’ONG junt a representants d’empreses vaig optar per, des del públic, trencar el guió i preguntar-li amb molt de respecte sobre la seva responsabilitat social. Quan tothom qüestionava l’RS de les empreses jo vaig optar per posar damunt la taula l’RS de l’organització ecologista. Aquesta acció feta de manera absolutament educada i com una reflexió argumentada va generar prou incomoditat per a aconseguir una promesa de reunió –que no es va arribar a concretar mai fins a la nova direcció- per a abordar la qüestió.

Estic demanant un acte de contricció?

En absolut. Analitzar com s’ha procedit en el passat o en l’actualitat és fonamental per a saber com abordar el futur i quines correccions s’han d’introduir. M’explico:

     a) Sobre el tema llengua
Si es limiten a millorar pel que fa a les llengües del web però no fan l’esforç de comprendre per què fins ara ho feien malament NO podran desenvolupar la capacitat de modificar els valors interns que ho van fer possible. Quantes empreses hi ha que després de molta insistència corregeixen un impacte però sense modificar a fons els procediments interns? Si una organització vol comunicar autenticitat, ha de fer que els seus valors siguin inherents, transversals, integrats. Per tal que la sostenibilitat per la qual tots lluitem sigui sòlida dins les empreses i no tingui marxa enrere, cal que estigui gestionada per un sistema socialment responsable. La qualitat organitzativa progressa i si es vol generar credibilitat i confiança ja no n’hi ha prou a fer les coses bé sinó que a més demanem transparència per saber que entre els grans compromisos i els resultats s’està fent realment una gestió socialment responsable.

     b) Sobre la gestió del bloc 

El decàleg de comportament del bloc estableix unes normes correctes, però no diu com s’ha d’actuar davant d’un incompliment. Ja sabem que els Codis ètics de les empreses no asseguren la jugada si no disposen d’un Comitè ètic...

Els punts 1 i 4 es van incomplir. Per ser precisos, ENCARA s’estan incomplint. I el criteri per a eliminar solament els missatges que no siguin respectuosos també. No solament vaig patir la CENSURA en tres aportacions sinó que força altra gent van deixar de participar quan van adonar-se que les seves aportacions no es publicaven. Crec que en tot cas les meves aportacions estaven fetes amb respecte i demanant respecte. No es pot dir el mateix de la voluntària de Greenpeace.

El blog permanecerá abierto y accesible para cualquiera siempre que se respeten unas normas de convivencia y respeto básicas. Los mensajes que no lo hagan serán eliminados por completo y en ningún caso editados para su aprobación. Según estas directrices, los puntos siguientes son las normas básicas de participación:

1. El blog de Greenpeace es moderado y no se permiten insultos, palabras malsonantes, mensajes racistas, sexistas o que fomenten la violencia ni similares.

2. La moderación en el blog de Greenpeace se realizará siempre antes de publicar los comentarios.

3. Tampoco se aprobarán mensajes que contengan 'spam' ni aquellos con enlaces a sitios que nada tengan que ver con el motivo de la conversación.

4. Buscamos mensajes educados que permitan un intercambio de opiniones moderado y con sentido, de modo que no se permitirán los ataques personales ni los mensajes no relacionados con la conversación.

5. Hay que procurar ajustarse al asunto reflejado en el titular del post.

6. Recuerda que eres responsable de todo lo que dices en la Red igual que en cualquier otro lugar.

7. Greenpeace no se hace responsable del contenido de las opiniones publicadas por los internautas en su blog.

Un certa decepció

Això es tot? Sincerament, esperava alguna cosa més. Esperava que, després de mostrar còpia impresa dels insults proferits en el bloc per personal voluntari de l’organització, aquests fossin retirats.

També esperava que Greenpeace entengués que s’han de moure millor en els entorns 2.0, entenent que les censures no són la manera d’afrontar el que no els agrada. Hauria estat molt més intel·ligent demanar en el seu moment que les reflexions que van monopolitzar el seu bloc de campanya es fessin en un altre espai, i habilitar un nou bloc o marc de participació per a escoltar les veus dels qui volíem expressar-nos. Però Greenpeace senzillament va voler un bloc de claca.

Debat acabat?

En el correu que he rebut hi ha una part inicial que no forma part del text que em demana que reprodueixi. En aquesta part se m’indica que de moment aquest debat es considera finalitzat perquè, entre altres coses, estan ocupats desplegant el pla de desenvolupament territorial.

És comprensible per la seva part que no vulgui allargar un intercanvi d’impressions amb una persona queixosa. Accepto que no poden dedicar tot el temps del món a tothom que es queixo, fins i tot en el cas que estic dedicant unes hores valuoses a aquest afer (que sostrec de la meva activitat professional), que la meva intenció és la d’ajudar Greenpeace a ser una organització millor, i que m’he ofert com a voluntari per a ajudar a millorar aquests aspectes.

Però en aquest cas, si el que jo interpreto és que l’organització se sent satisfeta d’ella mateixa i que no té voluntat d’entendre els punts de vista d’alguns dels seus socis, i que no vol aprofundir coherentment en el model que reclama a les empreses, sols queda la possibilitat de continuar fent accions per a reclamar públicament la seva atenció.

• ·      És possible saber qui conforma el grup d’ experts que els han assessorat en la lectura de l’Estat plurinacional? La responsabilitat social s’ha de comunicar, entre altres motius per a facilitar que altres organitzacions puguin integrar models similars. Si aquest grup és realment una bona pràctica i està integrat per grups d’interès reconeguts en la matèria, pot ser un model que seria molt interessant per a altres entitats i empreses. Però cal rendir-ne comptes de manera transparent.
• ·      Sovint ens queixem del green màrqueting que ofereixen algunes empreses, que incorporen valors verds per a vendre més però sense cap convicció. Quan s’afirma que “tuvieron en cuenta que la movilización depende en gran medida de la presencia local” hem d’entendre que el respecte als territoris és un tema de captar més gent o bé forma part d’un criteri més elevat? Si el seu comportament parla clar, per quin motiu no hauríem de marcar un punt de distància en les seves maneres d’expressar les intencions?
• ·      ¿És coherent que si volen fer un desenvolupament territorial no tinguin més interès a comprendre a fons els malentesos que els provenen d’aquests territoris?  ¿Es pensa fer alguna acció per treballar els valors del respecte a les identitats entre els membres actius de l’organització?
• ·      ¿Volen millorar la relació amb Catalunya (i altres territoris) mantenint els insults que encara hi ha al seu web? ¿L’equip de coordinació de Greenpeace a Catalunya està d’acord amb el manteniment d’aquests insults?

Nota: agraeixo la referència a expert i consultor, però en el marc d’aquesta relació la trobo no necessària. Jo m’adreço a Greenpeace com a ciutadà afectat i com a soci que se sent molest. De fet, al final de la meva reflexió, em posava a la disposició de Greenpeace precisament com a voluntari, en absolut com a consultor, cosa que seria improcedent.

PD: aprofito per fer notar que la carta rebuda de Greenpeace va ser publicada en aquest bloc de manera immediata, com a dret a rèplica, malgrat que he tardat més de 24h a publicar aquesta rèplica en versió esbós. Ho explico per marcar la diferència respecte al procedir de Greenpeace en el seu bloc, en el qual les aportacions crítiques queden aparcades sense publicar fins que no es poden publicar juntament amb la seva rèplica (almenys això és el que va passar amb la meva primera aportació al seu bloc de campanya).