3.3.11

Comunicar autenticitat

Aquest dimarts vaig participar en una trobada d'una trentena d'empreses importants, amb seu a Barcelona o Madrid, compromeses en RSE. Va ser una jornada interessant perquè era a porta tancada, sense públic ni publicitat, de manera que es va poder parlar amb claredat, sense tòpics. Convenen aquests marcs que permeten anar més enllà de les dinàmiques comunicatives normals.

La meva presència era en qualitat d'expert, i en aquest sentit, entre les idees que vaig aportar en vull explicar aquí una. En un moment determinat van aparèixer els temes de comunicació amb els grups d'interès i, específicament amb la clientela. La meva observació va ser:

  1. Tinc l'oportunitat de reflexionar sobre què és i quin sentit té l'RSE amb uns 400 alumnes a l'any en cursos diversos (MBA i altres de menor format), al marge de les persones que puguin assistir a conferències i altres formats oberts. 
  2. Al llarg dels anys he anat observant que quan explico alguna bona pràctica excel·lent d'algunes empreses, entre les quals moltes aquí presents, la reacció per part del alumnes no sempre és l'esperada, ja que aquella bona pràctica és considerada pràcticament un deure per part de l'audiència. 
  3. És més, de vegades, no solament no es valora com a un mèrit sinó que encara genera dubtes sobre quantes males pràctiques pot haver-hi al costat de la bona pràctica, i si aquesta no és més que una acció cosmètica per a tapar les altres.
  4. En aquest sentit, vaig explicar que jo he optat per exemplificar amb casos de pimes, en les quals l'audiència pot visualitzar molt millor la connexió que es produeix entre RSE i model d'empresa, entre valors de la propietat i valors corporatius, i entre estratègia d'RSE i retorn en actius intangibles.
  5. És curiós que tot un discurs que d'entrada sembla més apte per a grans corporacions funcioni millor per a empreses de dimensions més modestes. La clau és que hi ha pimes que tenen una millor capacitat per integrar l'RSE d'una manera coherent (integral i integrada). I en conseqüència, l'explicació dels seus compromisos i les seves bones pràctiques transmeten autenticitat. I una credibilitat sense tants costos com en una gran empresa.
  6. Darrerament, encara he abaixat el nivell -pel que fa a les dimensions de les empreses- i estic exemplificant amb microempreses. A menor mida, més credibilitat genera. I l'efecte desitjat: la persona de la gran empresa expressa que si una empresa com aquella és capaç de fer-ho, com no hem de fer nosaltres!

No vaig arribar a expressar altres reflexions, però ara sí que les enunciaré:

  • Detecto enfocaments més estratègics d'RSE en pimes que en grans empreses (sorprenent)
  • Detecto un lligam entre valors de la propietat i valors corporatius sols en pimes (previsible)
  • Molta comunicació en grans corporacions està segrestada per equips experts en models pretèrits de venda de motos (creïble)
  • Molta consultoria externa dóna resultat correcte respecte l'encàrrec però no atén altres contextos corporatius (que no li han demanat, i que ficar-s'hi pot ser complicat) però que acaba reforçant els enfocaments departamentals (lamentable)

Vegeu la següent notícia: Casi un 80% de los consumidores desconfía de la publicidad social y medioambiental de las empresas
Nota: article publicat a Jornal.cat
Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

0 comentaris: