13.3.11

Esdeveniments fruit de la civilització i esdeveniments fruit de la natura

Els esdeveniments arreu del món se succeeixen amb tanta celeritat que hi ha poc temps per a aprofundir-hi, per a treure'n els aprenentatges que ens han de fer millorar com a societat, com a espècie.

Esdeveniments fruit de la civilització i esdeveniments fruit de la natura

  • Volem mostrar la nostra joia pel procés d'alliberament i democratitzador que està vivint el nord d'Àfrica
  • Mostrem també el lament per la pèrdua de vides pel terratrèmol del Japó
Japó i l'energia nuclear

La terra és viva, es mou, té dinàmiques planetàries. Els moviments sísmics estan entre aquelles que no podem aspirar a controlar; com a màxim podem mirar d'anticipar-nos-hi o prevenir-ne les conseqüències. Però si un país com el Japó, ric i previngut, ha sofert de tal manera l'impacte sísmic, què podem fer els altres?

El desastre ha tornat a avivar el debat nuclear. La teoria apuntada per alguns experts que asseguren que el nucli podria haver-se fos, com va passar el 1986 a la central de Txernòbil, en l'accident més greu de la història nuclear. La cancellera alemanya Angela Merkel ha estat la primera líder mundial a reobrir el debat sobre la seguretat nuclear arran de l'alerta que s'ha generat al Japó. Merkel s'ha compromès a revisar la seguretat de totes les centrals atòmiques alemanyes.

"El que ha passat al Japó és un avís per al món", ha dit Merkel. Hem d'afegir que sobretot ho és per a aquells països que estan en zones de risc sísmic. El dia del terratrèmol, el president de l'Institut d'Estudis Catalans ens recordava que Catalunya es troba en una d'aquestes zones, malgrat la poca rellevància dels moviments dels darrers cinc segles. Què podria passar si en els propers anys la placa africana empenyés amb força i els moviments violents tornessin a assolar el nostre país? Són les nuclears un sistema aconsellable en un territori com aquest?

Catalunya ha patit tres grans terratrèmols al llarg de la seva història, tots en menys de cent anys, concretament, entre els segles XIV i XV. Hi ha qui els relaciona amb l'inici d'un procés de decadència nacional, junt amb la pesta, la pèrdua de la dinastia catalana i altres conjuntures. Ara sabem com podem controlar alguns dels fets que ens podrien portar a una nova decadència. Un són els riscos nuclears derivats específicament de l'enorme risc sismològic que en qualsevol moment ens pot reaparèixer.

Mentrestant, les corts espanyoles sentencien de mort l'energia fotovoltaica, fins al punt que un grup d'inversos internacionals presentarà una demanda contra el Regne d'Espanya pels perjudicis causat en les seves inversions.

L'esperança africana

Si del continent africà ens arriba la pressió tectònica i un bon motiu per tenir més prevenció -si cal- que d'altres per les infraestructures nuclears, dels africans ens arriba l'esperança democràtica. L'onada democratitzadora del nord d'Àfrica, el Magrib, i també experiències de secessió pacífica com la del Sudan contrasten amb l'integrisme encara present, la fam, la manca de desenvolupament, o les moltes conculcacions dels drets humans com, per exemple, les vinculades al coltan. Però en el contrast ressalten les oportunitats per la seva novetat i per la força amb què han irromput.

El Magreb és el nostre veí, malgrat que ens neguem a veure-ho. Una frontera mental ens ho impedeix. Una curiositat trivial m'ho demostra: des de la platja de la meva Vilanova i la Geltrú puc preguntar a qui vulgueu que hi ha allà al final del mar. Tothom dirà Itàlia sense adonar-se de l'error (induït per la mentalitat cultural). Mar enllà tenim el Nord d'Àfrica, Algèria per ser precisos. I potser tampoc som prou conscients que tenim Algèria més a prop que la península itàlica.

El que hi ha succeït té una gran rellevància perquè simbolitza que estem en una nova època caracteritzada per la influència de les xarxes socials. Però a la Societat de la Informació i les noves tecnologies, també cal afegir-li la Societat del Coneixement que, si bé fa referència al mateix paradigma, ens aporta un valor afegit en la seva denominació. El que està succeint també simbolitza la capacitat de coneixement, de la raó, de les idees, per imposar-se per damunt de la força, per damunt de la bèstia.

Mentre el passat encara no ha marxat, el futur es comença a apuntar. Potser tenim al davant la possibilitat que la voluntat de la població tingui un reflex més real als governs. La capacitat de canvi de les mobilitzacions ens han mostrat que si es vol es pot. I potser també tenim al davant la possibilitat que els països es puguin conformar (crear, unir, separar) de manera pactada a partir de l'expressió democràtica i mai més com a fruit de les annexions bèl·liques o els matrimonis reials, amb conseqüències que encara pateix el món.

Mentre a Europa juguem a la democràcia, a Àfrica l'apliquen de debò! Mentre que a Europa els moviments secessionistes reclamen un aprofundiment democràtic en el dret a decidir dels pobles, sobta que sigui en el continent africà on fa poc s'ha viscut l'experiència més emocionant d'accés a la llibertat per vies democràtiques i pacífiques: el 99% de l'electorat vota a favor de la independència del Sudan del Sud, segons els primers resultats. Solament el record de la secessió de Txecoslovàquia ens recorda en els temps recents que la força de la democràcia ha de facilitat els trànsits pacífics a la llibertat.

Nota: article publicat a Jornal.cat

PD:

0 comentaris: