1.3.11

L’RSE és gerundi

  • Els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat
  • Els que mirem dins l’organització parlem d’RSE

Continuo mostrant diferència de criteri envers els qui justifiquen que l’RSE té molts anys d’història, considerant-la merament una nova denominació de conceptes com l’ètica del negoci o business ethics.

Podem fer un paral·lelisme amb la Qualitat, un model de gestió que va néixer fa mig segle. Segur que es pot fer una història de la Qualitat remuntant-se segles enrere i és clar que hi trobarem exemples de Qualitat, però la Qualitat com a model de gestió té un recorregut ben conegut i proper.

En el cas de l’RSE passa el mateix. És clar que hi ha exemples d’ètica i de conductes empresarials socialment responsables, però l’RSE com a model de gestió té un recorregut d’un parell de dècades a tot estirar.

L’RSE, a la base de la sostenibilitat

l’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa. Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. 

Els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat. Els que mirem dins l’organització parlem d’RSE.  L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat.

La sostenibilitat pel que fa als impactes de l’empresa –sobretot en algunes matèries- és un requeriment legal i cada cop més una exigència social a la qual l’empresa ha de donar resposta. Però això ho pot fer creient-s’ho, des d’un canvi de valors, amb una gestió de l’RSE o merament amb una gestió de processos que garanteixin uns resultats. Finalment, podem tenir organitzacions ètiques, però aquest ja és un pas més, per al qual a més calen uns valors profunds per part de la propietat i la direcció. Fer servir una o altra expressió no és neutre ni casual, depèn de si poses la mirada en els resultats, en la gestió, o en els valors.

Lògicament, cada opció pot comportar un desenfocament: hi ha empresaris que s’han considerat ètics i han mirat a una altra banda respecte els seus impactes en la cadena de proveïment. Hi ha empreses que han millorat els seus impactes en una àrea com a fruit d’un imperatiu legal o comercial però mantenint les males pràctiques en altres àrees. Els primers han refusat la comunicació i la transparència. Els segons han forçat uns formats comunicatius excessivament marquetinians.

Jo també parlo, quan toca, d’ètica i de sostenibilitat. Però com a consultor d’empresa que focalitza la construcció de models estratègics socialment responsables prefereixo parlar d’RSE.

Sols les empreses ben gestionades entenen l’RSE

L’RSE és més comprensible per a l’empresa. Una RSE intel·ligent permet anar relligant els interessos de tots els grups d’interès (amb interessos ètics i legítims!), permet anar avançant vers la sostenibilitat, permet anar construint valors ètics dins les organitzacions.

Fixeu-vos que en aquestes darreres oracions he fet un ús intensiu de les formes de gerundi (anar... relligant, avançant, construint). No és gens casual. Tots voldríem una realitat ja sostenible (he fet) i un futur compromès (faré), però el vehicle que ens hi porta és l’anar fent, no amb un sentit de relaxament sinó de perseverança, de procés, de gestió, orientada per uns compromisos i focalitzada en uns resultats. Amb el gerundi s’explica l’RSE.

L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats. Una organització que gestioni la seva RSE acabarà donant resultats, però no tota empresa que mostri un bon rendiment ambiental o en algun altre aspecte tindrà capacitat per fer-ne un model integrat i integral que creï valor per a tots els grups d’interès.
Aquest article es troba disponible a:

PD: gerundi, del llatí gerundium, derivat de gerundus, -a, -um, participi pres. passiu, temps d'obligació, 'allò que ha de ser acomplert', del llatí gerĕre (dur a terme, acomplir).

0 comentaris: