Avui ha començat el 2n Congrés Convit, que enguany tracta sobre empresa, llengua i immigració, i aquesta tarda hem intervingut davant d'un auditori de prop de 300 persones parlant sobre llengua, empresa i RSE [veure ponents]. Al llarg del dia hi ha hagut aportacions i debats francament interessants, i presentacions empresarials amb un contingut altament rellevant.
Entre les dades curioses que s'han aportat, el representant de l'empresa Google, Luis Collado (director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal) ha destacat que el català se situa dins el rànquing de presència de les llengües occidentals/internacionals entre els números 10 a 15. La posició està dins un rang perquè és variable en el temps però no cal dir que és un nivell de presència enorme en relació amb el nombre de 10 milions de parlants. Cal dir que Google diferencia en aquest rànquing entre les llengües que tenen una activitat més enllà de les seves fronteres territorials i aquelles que solament tenen activitat localitzada dins el seu àmbit territorial. En aquest sentit, el català forma part del rànquing de les llengües internacionals.
Presentació d’experiències i bones pràctiques empresarials
Aquests són els resums de 4 dels 20 pòsters que s’exposaran en el 2n Congrés Convit.
Podeu veure els altres a experiències.
Passat el Congrés, podreu consultar-ne els PDF íntegres.
Llengua i empresa
El català, un dret de ciutadania
Servei Lingüístic de CCOO de CatalunyaPer a moltes persones, descobrir que a Catalunya es parla una llengua diferent del castellà és una sorpresa que no s’esperaven. Tanmateix, aquesta situació, més que no pas un obstacle, pot convertir-se en una gran oportunitat perquè el coneixement i l’ús del català comporta un element molt important d’incorporació social. El català té la virtut d’esborrar etiquetes socials. Aquest tipus de reflexions són les que el sindicat CCOO de Catalunya incorpora en les informacions que s’editen adreçades a treballadors i treballadores estrangers i a persones que hi tracten. Són materials d’interès laboral o sindical, però alhora fan difusió de la realitat lingüística del nostre país i faciliten algunes eines per conèixer-la. Aquest pòster presentarà tres materials. La guia Coneixes els teus drets?, editada en 9 llengües (català, castellà, xinès, àrab, urdú, tagal, rus, anglès i francès), que recull informació bàsica sobre diferents aspectes del món del treball: tipus de contractes, jornada laboral, seguretat a la feina, etc.; el llibret Tu hi guanyes!,que promou l’aprenentatge del català entre treballadors i treballadores estrangers, i, finalment, la guia per a delegats i delegades sindicals La immigració: la nova realitat al centre de treball, que els sensibilitza sobre les necessitats i els problemes vinculats al fet migratori i dóna a conèixer elements del món laboral per evitar l’explotació i discriminació d’aquestes persones als centres de treball.
- Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya: http://www.ccoo.cat/sl
- Secretaria d’Immigració de CCOO de Catalunya:http://www.ccoo.cat/immigracio
- Canal de Youtube on hi ha el vídeo En català més a prop:http://www.youtube.com/culturaccoo
Eines d’avaluació sociolingüística a l’empresa: de l’Indexplà al Llenguatest Empresa
Joan Solé i Bernat Martínez
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de CatalunyaEn un món cada vegada més multilingüe, conèixer la situació sociolingüística d’una empresa o d’una entitat és la condició bàsica per millorar la comunicació amb els clients i en general per poder dur a terme un pla de gestió lingüística. L’Indexplà és un programa informàtic que permet obtenir una representació gràfica de l’ús de les llengües en una organització o empresa. Amb aquesta anàlisi es poden conèixer les necessitats lingüístiques que pugui tenir l’organització (cursos, atenció de consultes, models de documents, etc.) o es pot elaborar un pla lingüístic a mida, amb els objectius que aquesta organització es fixi. L’Indexplà el duen a terme tècnics de planificació lingüística en el marc d’una estreta col·laboració amb l'empresa. Ara disposem a més de Llenguatest Empresa, una eina autoavaluativa per a l’empresariat. És un formulari autoemplenable per conèixer globalment la situació del català en qualsevol empresa que, a més, suggereix millores, formula petites indicacions legals i proposa recursos lingüístics útils. El temps previst per contestar les preguntes de Llenguatest Empresa és d’un minut com a màxim. La resposta s’obté de manera instantània sense que calgui aportar cap dada d’identificació. El recurs es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/llenguatestempresa. Quines funcions específiques tenen aquestes eines d’avaluació? Són comparables? En quins casos es poden utilitzar?
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de CatalunyaEn un món cada vegada més multilingüe, conèixer la situació sociolingüística d’una empresa o d’una entitat és la condició bàsica per millorar la comunicació amb els clients i en general per poder dur a terme un pla de gestió lingüística. L’Indexplà és un programa informàtic que permet obtenir una representació gràfica de l’ús de les llengües en una organització o empresa. Amb aquesta anàlisi es poden conèixer les necessitats lingüístiques que pugui tenir l’organització (cursos, atenció de consultes, models de documents, etc.) o es pot elaborar un pla lingüístic a mida, amb els objectius que aquesta organització es fixi. L’Indexplà el duen a terme tècnics de planificació lingüística en el marc d’una estreta col·laboració amb l'empresa. Ara disposem a més de Llenguatest Empresa, una eina autoavaluativa per a l’empresariat. És un formulari autoemplenable per conèixer globalment la situació del català en qualsevol empresa que, a més, suggereix millores, formula petites indicacions legals i proposa recursos lingüístics útils. El temps previst per contestar les preguntes de Llenguatest Empresa és d’un minut com a màxim. La resposta s’obté de manera instantània sense que calgui aportar cap dada d’identificació. El recurs es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/llenguatestempresa. Quines funcions específiques tenen aquestes eines d’avaluació? Són comparables? En quins casos es poden utilitzar?
Guia de bones pràctiques per a les empreses en relació amb l'ús del català
Eloi Torrents i Bernat Gasull
Plataforma per la LlenguaDes de la Plataforma per la Llengua s’ha elaborat un manual de bones pràctiques a l'empresa pel que fa a la llengua catalana en les relacions amb els clients. L’objectiu final és donar a les empreses unes pautes clares i concises per respectar els drets lingüístics dels consumidors dels territoris de parla catalana. En el document es proposa un decàleg de 10 punts fonamentals que una empresa hauria d’acomplir per no donar un tracte discriminatori als consumidors catalans. Posteriorment, es fa una anàlisi detallada del que seria una bona pràctica en diferents àmbits de l’actuació de l’empresa, en atenció oral i escrita, retolació, etiquetatge, instruccions, llocs web, servei d’atenció al client... A cada apartat es fa un recull de la legislació aplicable en cada àmbit i es fa una proposta de pràctiques respectuoses amb els consumidors catalans. El manual s'ha publicat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Consum i s’ha fet arribar a organitzacions empresarials, cambres de comerç i institucions públiques. També se n'ha fet difusió a través dels webs de la Plataforma per la Llengua i l’Agència Catalana de Consum. En aquests moments s’està preparant una versió actualitzada del document que inclourà noves aportacions i els canvis legals en relació amb l’ús del català en l’àmbit de l’empresa i consum que s’han produït en els darrers temps.
Plataforma per la LlenguaDes de la Plataforma per la Llengua s’ha elaborat un manual de bones pràctiques a l'empresa pel que fa a la llengua catalana en les relacions amb els clients. L’objectiu final és donar a les empreses unes pautes clares i concises per respectar els drets lingüístics dels consumidors dels territoris de parla catalana. En el document es proposa un decàleg de 10 punts fonamentals que una empresa hauria d’acomplir per no donar un tracte discriminatori als consumidors catalans. Posteriorment, es fa una anàlisi detallada del que seria una bona pràctica en diferents àmbits de l’actuació de l’empresa, en atenció oral i escrita, retolació, etiquetatge, instruccions, llocs web, servei d’atenció al client... A cada apartat es fa un recull de la legislació aplicable en cada àmbit i es fa una proposta de pràctiques respectuoses amb els consumidors catalans. El manual s'ha publicat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Consum i s’ha fet arribar a organitzacions empresarials, cambres de comerç i institucions públiques. També se n'ha fet difusió a través dels webs de la Plataforma per la Llengua i l’Agència Catalana de Consum. En aquests moments s’està preparant una versió actualitzada del document que inclourà noves aportacions i els canvis legals en relació amb l’ús del català en l’àmbit de l’empresa i consum que s’han produït en els darrers temps.
"Voluntariat per la llengua": millorar el català practicant-lo als centres de treball
Assumpta Casanova, Josep M. Fort, Teresa Rull i Viqui Sanz
Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura - Consorci per a la Normalització Lingüística
El programa “Voluntariat per la llengua”, que va començar l’any 2003 vinculat als cursos de català del CNL de Cornellà de Llobregat, s’ha estès en poc temps fins a abraçar destinataris, sectors i territoris diversos. Per continuar el procés expansiu del programa, els centres de treball, on bona part de la població passem bona part de la jornada, poden ser un medi adequat per desenvolupar-hi actituds i bones pràctiques lingüístiques. En aquest pòster presentem experiències de “Voluntariat per la llengua a l’empresa” i especialment la duta a terme des de l’any 2009 pel CNL de l’Àrea de Reus en col·laboració amb la Cambra de Comerç. Les actuacions s’han volgut fer en el marc de la responsabilitat social empresarial (RSE), entesa com la col·laboració de les empreses amb la resta de parts interessades de l’entorn social i territorial on desenvolupen l’activitat, amb l’objectiu d’obtenir beneficis per a cadascuna i, alhora, per a totes en conjunt. Explicant com s’ha plantejat la formació de parelles lingüístiques als centres de treball i fent una primera avaluació de procediments i resultats, pretenem brindar elements per a la reflexió als professionals que tenim encomanada la feina d’estendre el coneixement i l’ús del català.
Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura - Consorci per a la Normalització Lingüística
El programa “Voluntariat per la llengua”, que va començar l’any 2003 vinculat als cursos de català del CNL de Cornellà de Llobregat, s’ha estès en poc temps fins a abraçar destinataris, sectors i territoris diversos. Per continuar el procés expansiu del programa, els centres de treball, on bona part de la població passem bona part de la jornada, poden ser un medi adequat per desenvolupar-hi actituds i bones pràctiques lingüístiques. En aquest pòster presentem experiències de “Voluntariat per la llengua a l’empresa” i especialment la duta a terme des de l’any 2009 pel CNL de l’Àrea de Reus en col·laboració amb la Cambra de Comerç. Les actuacions s’han volgut fer en el marc de la responsabilitat social empresarial (RSE), entesa com la col·laboració de les empreses amb la resta de parts interessades de l’entorn social i territorial on desenvolupen l’activitat, amb l’objectiu d’obtenir beneficis per a cadascuna i, alhora, per a totes en conjunt. Explicant com s’ha plantejat la formació de parelles lingüístiques als centres de treball i fent una primera avaluació de procediments i resultats, pretenem brindar elements per a la reflexió als professionals que tenim encomanada la feina d’estendre el coneixement i l’ús del català.
PD: La web de la Cambra de Comerç de Reus parla del Congrés: http://www.cambrareus.org/actualitat/Arrenca-el-segon-CONVIT-Reus-2011/146/
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada