Una de les sorpreses que ens vam endur de l'estada a Xile va ser la pràctica, prou generalitzada en cadenes comercials, de destinar el canvi de la compra a obra social.El personal de caixa dels establiments que disposen d'aquesta política fan la pregunta als consumidors i consumidores en el moment del pagament, i si la resposta és positiva disposen d'un sistema plenament integrat en el cobrament ja que surt indicat al rebut (boleta) de compra i queda desglossat a la comptabilitat.
Cal dir que ens referim a canvis menors, els quals sovint ni per a famílies amb pocs recursos tenen gaire valor. Hem de pensar que un euro equival a uns set-cents pesos, la moneda xilena, de manera que els 10 cèntims del canvi mostrats al rebut de la imatge suposen un xifra minúscula. És fàcil trobar monedes d'1 cèntim pel carrer que ningú torça l'esquena per a recollir.
Hem de suposar que la suma de totes aquestes petites quantitats poden suposar un import rellevant un cop acumulades. La solució que aquests restes acabessin en mans de la mateixa empresa seria la menys honesta, mentre que fer-ho amb una transparència tal, i implicant el compromís dels consumidors/es i del personal de caixa li aporta un major valor social.
Desconeixem els criteris que cada establiment o cadena tria per a seleccionar la destinació dels fons. En tot cas, és evident que són coneguts perquè consten al mateix rebut, fet que aporta un plus de difusió de les entitats socials. En qualsevol cas, i sense treure mèrit a aquesta pràctica, podria ser interessant que els mateixos consumidors/es poguessin d'alguna manera expressar preferències, per mitjà d'alguna enquesta anual, etc.
A casa nostra, aquesta no és una pràctica desconeguda. I tenim l'exemple prou recent de les donacions de pessetes solidàries quan es va implantar l'euro. Un model tant generalitzat com el xilè seria interessant de poder implantar també aquí. Prenguem-ne nota!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada