El Banc dels Pobres

Avui dia, parlar del Banc dels Pobres vol dir referir-se a les iniciatives financeres que van tenir origen sobretot a partir del Grameen Bank, sota la iniciativa de M. Yunnus.

Però al Santiago de Chile de començaments del segle passat, ‘El Banco del Pobre’ era una altra cosa, ni més ni menys que un forn de pa d’un de tants catalans que va anar a fer les amèriques.

A començaments del segle XX no era un bon moment per a la indústria de la plana de Vic, com a conseqüència de vagues i conflictes. Un jove de Manlleu, Antoni Rabat, amb setze anys, tercer fill, segons un arrelat costum a les famílies catalanes, havia de preparar-se per a anar a buscar el seu destí per on més convingués. Aquest costum no sols havia d’evitar la divisió del patrimoni familiar sinó que segurament va tenir com a efecte una mentalitat emprenedora i no acomodatícia de bona part de la població.

En aquells temps era habitual sentir els casos de persones properes que havien fet fortuna desenvolupant aventures empresarials a Llatinoamèrica. D’aquí l’expressió anar a fer les amèriques. Les aventures d’indianos, que és com eren coneguts aquests personatges, acostumaven a forjar els somnis dels emprenedors de l’època.

Aquest jove Antoni Rabat a qui hem fet referència, va anar precisament a Santiago de Chile reclamat per un altre manlleuenc, Joan Pujol, que hi havia anat anys abans i que, en no haver format família, veia perdre el patrimoni aconseguit si una persona de la seva confiança no se’n feia càrrec.

Quan Antoni Rabat va arribar al destí, Joan Pujol li va mostrar la seva fleca, amb un gran rètol a la façana pintat amb els colors de la bandera catalana, i on hi havia el nom de “El Banco del Pobre”. Curiós nom per a una fleca! Però fins al cap dels anys no li va voler explicar el motiu, el qual va resultar ser el següent.

Quan s’iniciava en el negoci del pa, cap allà al 1880, en un barri perifèric i molt pobre, va haver-hi un període de manca de treball i es va començar a notar la fam pels voltants. En Joan, que sovint havia de demanar préstecs al Banc, va pensar que si a ell li prestaven, seria just que ell també fes confiança a d’altres. Així va néixer el Banc del Pobre, que fiava pa a la gent necessitada, i en algun cas de necessitat extrema fins i tot diners. Un cop transcorreguts vint anys, la valoració de l’experiència era positiva, no només èticament, sinó que la majoria de les famílies havien anat retornant els préstecs.

De fet, fou la pròpia gent de barri els que van anar anomenant l’establiment com a Banc del Pobre, ja que allà hi anaven els pobres a demanar crèdit de la mateixa manera que els rics anaven a les institucions financeres bancàries. Més tard, quan en Joan Pujol va traslladar el seu negoci a un altre barri més acomodat va voler conservar-ne el nom, i encara continuaven produint-s’hi aquestes transaccions estranyes per a una mera fleca.

Avui la família Rabat, originaris de Manlleu i d’un emprenedor català de l’època, són una família destacada al país. El fill, José Rabat, fou alcalde del municipi de las Condes, una de les comunes del Gran Santiago. Tot just acaben de publicar un llibre de la saga familiar on s’hi explica els orígens i on es fa referència al que acabem d’escriure.


Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH
Traduire FRANÇAIS