Si no heu passejat mai per Santiago us sorprendrà aquesta denominació que reben algunes cafeteries de la capital de Xile. Es tracta d’unes cafeteries que abunden pel centre on hom pot prendre cafè a peu dret i on la principal característica és que el servei està composat íntegrament per senyoretes amb una faldilla tan curta que és gairebé absent. Les parelles de cames de noies joves de bon veure deambulen rere un taulell amb paret transparent per a facilitar-ne l’observació.
En diuen que aquesta va ser una mesura per a fomentar el consum de cafè, de manera equivalent com a casa nostra es van posar de moda en un moment determinat establiments especialitzats en cafè i on ofereixen un producte de qualitat sense necessitat de ‘cames’.
Per si algú dubta de la immoralitat del model de negoci, afegirem que aquests establiments solament disposen de lavabos per a homes.
Afegim també que alguns d’aquests locals –no tots- tenen l’entrada vetada a menors i en certes hores fan una destapamenta lleugerament major. No em van confirmar si es deien ‘cafés con pechos’ però ben bé els hi escauria el nom.
Un país que aspiri a ser considerat del primer món, hauria de desterrar aquestes pràctiques degradants i discriminatòries, tant per a les noies que hi treballen segurament sense alternativa (l’atur ha disminuït però encara és rellevant) com per la implicació que té per a la condició femenina (dona objecte) i, en conseqüència humana.
Sincerament, em costa de capir (‘cachar’, que en diuen allà!) com la societat xilena suporta aquesta indignitat i com gran quantitat d’executius del lloc, i fins i tot algunes dones, n’emplenen els locals.
En diuen que aquesta va ser una mesura per a fomentar el consum de cafè, de manera equivalent com a casa nostra es van posar de moda en un moment determinat establiments especialitzats en cafè i on ofereixen un producte de qualitat sense necessitat de ‘cames’.
Per si algú dubta de la immoralitat del model de negoci, afegirem que aquests establiments solament disposen de lavabos per a homes.
Afegim també que alguns d’aquests locals –no tots- tenen l’entrada vetada a menors i en certes hores fan una destapamenta lleugerament major. No em van confirmar si es deien ‘cafés con pechos’ però ben bé els hi escauria el nom.
Un país que aspiri a ser considerat del primer món, hauria de desterrar aquestes pràctiques degradants i discriminatòries, tant per a les noies que hi treballen segurament sense alternativa (l’atur ha disminuït però encara és rellevant) com per la implicació que té per a la condició femenina (dona objecte) i, en conseqüència humana.
Sincerament, em costa de capir (‘cachar’, que en diuen allà!) com la societat xilena suporta aquesta indignitat i com gran quantitat d’executius del lloc, i fins i tot algunes dones, n’emplenen els locals.
Veure referència a Wikipedia
Veure una entrevista al youtube
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada