Podríem parlar del molts conflictes de la indústria minera arreu del món en l'àmbit laboral. Però no ens interessa tant fer un recorregut per aquestes problemàtiques sinó mostrar un conflicte d'actualitat i segurament molt diferent d'altres, ja que en gran mesura ve motivat per uns salaris excessius (sic!). Ens explicarem.
a) En aquestes setmanes de juliol, s'ha produït una vaga de les plantilles de les empreses subcontractistes de la Corporació del Coure (Codelco) de Xile a la qual van posar-hi fi el passat 31 de juliol de 2007. Ha estat una vaga de 36 dies que ha causat pèrdues a l'empresa per uns 100 milions de dòlars. Els 28.000 treballadors contractistes de Codelco, agrupats en tres sindicats, van començar la vaga el 25 de juny per a demanar millores salarials en línia amb els treballadors de planta de l'empresa i també per beneficis socials. Els treballadors van deposar la vaga després que els dirigents de la Confederació de Treballadors del Coure (CTC) exposessin l'abast de l'acord elaborat amb la mediació del president de la Conferència Episcopal catòlica, Alejandro Goic.
b) Codelco és la major productora mundial de coure, amb 1,7 milions de tones mètriques a l'any de contingut fi, prop del 11 per cent de la producció mundial, que representa el 31,3 per cent del total de la producció anual del país. L'empresa, a més dels seus 18.000 treballadors de planta, empra indirectament uns 28.000 treballadors contractistes a través d'acords amb diverses empreses de serveis.
La sindicalització de Coldelco és del 94% (a prop de la meitat a la matriu i a prop de la totalitat a les plantes). Entre les seves parts interessades adscriuen a la categoria d’internes la plantilla de les empreses contractistes. Però hi ha un fet respecte al marc legal que és especialment rellevant: a Xile no està permesa la negociació col·lectiva interempresarial, és a dir que si bé els treballadors poden arribar a acords amb la seva empresa, no ho poden fer de manera que afecti diverses empreses.
Així, en aquest conflicte hi havia diverses qüestions en joc.
1) El primer eren les condicions laborals dels treballadors, però especialment la diferència entre els subcontractats i els propis de Codelco. Els salaris de Codelco poden duplicar o triplicar els de les empreses subcontractades per a fer la mateixa feina, però són el resultat d'una capacitat de negociació amb l'Estat que ha donat lloc a una mena d'aristocràcia dins la classe obrera, que obté uns ingressos mitjans de prop de 3.000 euros mensuals que els situen entre el 10% més ben remunerats de Xile. Vegeu en aquest sentit la Carta a los copropietarios de Codelco de Eduardo Engel, de la Yale University.
2) La segona qüestió en joc era la porta que s'estava obrint de negociació directa dels treballadors de les subcontractades amb l'empresa contractista i els efectes que això podia tenir per a altres empreses.
El fet de ser una empresa pública encara ha carregat més els ànims ja que s'estava marcant una línia a reivindicar per a altres casos. De fet, això juntament amb altres aspectes sobre la seva productivitat i bon govern està portant a replantejar-se el caràcter públic d'aquesta empresa. Cal fer notar que les declaracions constants per part de membres del govern i de parlamentaris ha suposat una interferència en les negociacions entre les parts (vegeu per exemple la notícia Parlamentarios exigen a Codelco llegar a acuerdo con trabajadores contratistas).
Video Trabajadores Subcontratados de Codelco
Contratistas de Codelco aprueban la última oferta y cesan la huelga en cuatro minas de cobre
Texto Completo del Acuerdo Marco entre CODELCO y la Confederación de Trabajadores del Cobre
a) En aquestes setmanes de juliol, s'ha produït una vaga de les plantilles de les empreses subcontractistes de la Corporació del Coure (Codelco) de Xile a la qual van posar-hi fi el passat 31 de juliol de 2007. Ha estat una vaga de 36 dies que ha causat pèrdues a l'empresa per uns 100 milions de dòlars. Els 28.000 treballadors contractistes de Codelco, agrupats en tres sindicats, van començar la vaga el 25 de juny per a demanar millores salarials en línia amb els treballadors de planta de l'empresa i també per beneficis socials. Els treballadors van deposar la vaga després que els dirigents de la Confederació de Treballadors del Coure (CTC) exposessin l'abast de l'acord elaborat amb la mediació del president de la Conferència Episcopal catòlica, Alejandro Goic.
b) Codelco és la major productora mundial de coure, amb 1,7 milions de tones mètriques a l'any de contingut fi, prop del 11 per cent de la producció mundial, que representa el 31,3 per cent del total de la producció anual del país. L'empresa, a més dels seus 18.000 treballadors de planta, empra indirectament uns 28.000 treballadors contractistes a través d'acords amb diverses empreses de serveis.
La sindicalització de Coldelco és del 94% (a prop de la meitat a la matriu i a prop de la totalitat a les plantes). Entre les seves parts interessades adscriuen a la categoria d’internes la plantilla de les empreses contractistes. Però hi ha un fet respecte al marc legal que és especialment rellevant: a Xile no està permesa la negociació col·lectiva interempresarial, és a dir que si bé els treballadors poden arribar a acords amb la seva empresa, no ho poden fer de manera que afecti diverses empreses.
Així, en aquest conflicte hi havia diverses qüestions en joc.
1) El primer eren les condicions laborals dels treballadors, però especialment la diferència entre els subcontractats i els propis de Codelco. Els salaris de Codelco poden duplicar o triplicar els de les empreses subcontractades per a fer la mateixa feina, però són el resultat d'una capacitat de negociació amb l'Estat que ha donat lloc a una mena d'aristocràcia dins la classe obrera, que obté uns ingressos mitjans de prop de 3.000 euros mensuals que els situen entre el 10% més ben remunerats de Xile. Vegeu en aquest sentit la Carta a los copropietarios de Codelco de Eduardo Engel, de la Yale University.
2) La segona qüestió en joc era la porta que s'estava obrint de negociació directa dels treballadors de les subcontractades amb l'empresa contractista i els efectes que això podia tenir per a altres empreses.
El fet de ser una empresa pública encara ha carregat més els ànims ja que s'estava marcant una línia a reivindicar per a altres casos. De fet, això juntament amb altres aspectes sobre la seva productivitat i bon govern està portant a replantejar-se el caràcter públic d'aquesta empresa. Cal fer notar que les declaracions constants per part de membres del govern i de parlamentaris ha suposat una interferència en les negociacions entre les parts (vegeu per exemple la notícia Parlamentarios exigen a Codelco llegar a acuerdo con trabajadores contratistas).
Video Trabajadores Subcontratados de Codelco
Contratistas de Codelco aprueban la última oferta y cesan la huelga en cuatro minas de cobre
Texto Completo del Acuerdo Marco entre CODELCO y la Confederación de Trabajadores del Cobre
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada