Ahir, parlant del Protocol de Kioto, recomàvem el vídeo protagonitzat per Al Gore (versió traduïda al castellà).
Com que en aquestes latituds encara estem en ple estiu i, molts, en període vacacional, volem complementar un vídeo d'hora i mitja de durada, amb una cançó breu però també efectiva per a la nostra sensibilització, especialment si ja disposem d'una mínima sensibilitat.
Us proposo que escolteu la cançó 'Pare' de Joan Manuel Serrat. La prosa d'Al Gore i la poesia de Serrat. Us la suggereixo en tres versions, Serrat, amb subtítols en castellà, i una versió breu cantada per una nena que va ser produïda per la Televisió de Catalunya per a anunciar la Setmana de TV3, i que té una especial força emotiva.
Pare
Pare, digueu-me què
Pare, digueu-me què
li han fet al riu
que ja no canta.
Rellisca com un barb mort sota un pam d'escuma blanca.
Pare, que el riu ja no és el riu.
Pare, abans que torni l'estiu
amagui tot el que és viu.
Pare, digueu-me què
li han fet al bosc
que no hi ha arbres.
A l'hivern no tindrem foc
ni a l'estiu lloc
per aturar-se.
Pare, que el bosc ja no és el bosc.
Pare, abans que no es faci fosc
ompliu de vida el rebost.
Sense llenya i sense peixos,
pare,
ens caldrà cremar la barca,
llaurar el blat entre les enrunes,
pare i tancar amb tres panys la casa
i deia vostè...
Pare, si no hi ha pins
no es fan pinyons
ni cucs, ni ocells.
Pare, on no hi ha flors
no es fan abelles, cera, ni mel.
Pare, que el camp ja no és el camp.
Pare, del cel avui ens plou sang.
El vent ho canta plorant.
Pare, ja són aquí...
Monstres de carn
amb cucs de ferro.
Pare, no, no tingueu por,
i digueu que no,
que jo us espero.
Pare, que estan matant la terra.
Pare, deixeu de plorar
que ens han declarat la guerra.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada